한국   대만   중국   일본 
Aguilas - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Aguilas

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAguilas
Imatge
Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
  37° 24′ 15″ N, 1° 34′ 55″ O  /  37.404166666667°N , 1.5819444444444°O  / 37.404166666667; -1.5819444444444
Estat Espanya

Comunitat autonoma Regio de Murcia Modifica el valor a Wikidata
Capital Aguilas Modifica el valor a Wikidata
Poblacio humana
Poblacio 36.862 (2023) Modifica el valor a Wikidata (146,41 hab./km² )
Geografia
Part de
Superficie 251,77 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per mar Mediterrania Modifica el valor a Wikidata
Altitud 21 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Patrocini Joan l'Apostol Modifica el valor a Wikidata
Organitzacio politica
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataMaria del Carmen Moreno Perez (2015?) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal 30880 i 30889 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefonic 968 Modifica el valor a Wikidata
Codi INE 30003 Modifica el valor a Wikidata
Lloc web ayuntamientodeaguilas.org Modifica el valor a Wikidata

Aguiles (en castella : Aguilas ) [1] es una ciutat i municipi de la Regio de Murcia . Esta situat en la costa del mar Mediterrani dins de la Costa Calida [2] al Golf de Mazarron , a la comarca de l' Alt Guadalenti .

Es a 35 km de Llorca , a 105 km de Murcia i 75 km de Cartagena . Te una extensio de 253,7 km². [3] Compta amb 28 km [3] de costa mediterrania en l'extrem sud-oest de la Regio de Murcia.

Historia [ modifica ]

Aguiles, any 1930
Aguiles de nit, any 2016

Coneguda en l'epoca romana probablement com Aquilae i en l'epoca medieval com Aquila. La primera urbanitzacio es crea entre els segles II-I a. de C., sota el control de la Republica de Roma, com a zona costanera estrategica per a la sortida del mineral de les serres circumdants.

Va pertanyer a la Provincia Citerior Tarraconense i al Convent Juridic Cartaginense . Sota la divisio administrativa de l' Imperi Roma (segles I-V d. de C.) s'emmarca a la Provincia Carthaginense. Segurament en la romanitat tardana se situaria baix domini de la Provincia visigoda de Auriaola, al segle  vi , quan el territori es abandonat segons demostren els testimoniatges arqueologics .

El seu final possiblement esta relacionat amb la invasio romana d'Orient de l'any 552, quedant col·lapsada per la ciutat portuaria de Carthago Spartaria, declarada capital d' Espania (segles VI-VII). Al segle  viii , el territori costaner del Sud-est peninsular forma part de les possessions del comte Teodomir , qui pacta amb els invasors musulmans el famos Tractat de Tudmir (714).

En l' edat mitjana o coneguda com l'epoca medieval va pertanyer consecutivament a l' Emirat de Cordova (756-929) i al Califat de Cordova (929-1031). Sota domini de la Primera Taifa de Murcia dels Banu Tahir al segle  xi aixi com de la Segona Taifa [4] de Murcia d' Ibn Mardanix (1147-1172). Els invasors almohades vencen a Muhammad ibn Mardanix , pero seran derrotats per Ibn Hud el 1228, creant la Tercera Taifa de Murcia. Sera inclosa definitivament en el Regne de Murcia de la Corona de Castella en el context de la Reconquesta cristiana.

Pel Tractat d'Alcaraz en 1243 el princep Alfons de Castella , en nom del seu pare el rei Ferran III de Castella , signa amb els dirigents murcians musulmans la concessio de Murcia com a Protectorat de Castella. El pacte no va ser acceptat per diversos pobles com es el cas de Mula , Llorca i Cartagena, encara que la superior forca militar dels cristians sotmetria la disputa a favor de Castella. D'altra banda, Castella i Lleo signen en 1244 el Tractat d'Almizra pel qual el rei aragones Jaume el Conqueridor accepta el control castella de Murcia, ratificant la voluntat dels seus antecessors, que ja l'any 1178 havien signat el Tractat de Cazola . Finalment, destacar que la rebel·lio dels mudejars murcians (1264-1266) va permetre al rei Alfons X el Savi de Castella prendre el control definitiu i complet del Regne de Murcia, en donar per trencat el Pacte d'Alcaraz.

La primera referencia geografica al toponim Acla - Aqila, ens la ofereix Abu-Ubayd al-Bakri al segle  xi referint-se al port de la vila de Lorca (Lurqa). Al segle  xii Al-Idrisi esmenta un castell defensiu en Akila - Aqila com a port de Llorca (Lurqa). Al segle  xiii , el primer toponim castella es mostra en el Privilegi d'Alfonso X en 1266, qui delimitant els territoris del Bisbat de Cartagena esmenta en el seu limit sud a Penna Aguila, identificada en 1717 pel Cardenal Belluga es a dir, Luis Antonio de Belluga y Moncada com el Port de les Aguiles.

No obstant aixo, la ciutat tal com es actualment va ser dissenyada per Mateo Vodopich (1765) durant el regnat de Carlos III d' Espanya [5] com a mesura il·lustrada per poblar la zona i dotar de port el Vall del Guadalenti . Anterior va ser la construccio del Castell de Sant Joan de les Aguiles , dissenyat per Sebastian Feringan en 1759 per a la defensa d'aquest sector de la costa murciana sobre les restes d'una torre defensiva mes antiga.

Amb la consolidacio de la ciutat i el seu port es va produir la consecucio de la seva, despres d'haver pertangut a Llorca. Durant la Restauracio de la Dinastia borbonica , a la fi del segle  xix i principis del segle  xx , va arribar a la vila una nombrosa colonia britanica amb l'auge de l'activitat minera, per la qual cosa roman a Aguiles una certa influencia d'aquesta presencia. Va ser al costat de la zona de Riu Negre [6] un dels primers llocs a practicar el futbol a Espanya. A destacar les diverses construccions i infraestructures que encara segueixen en peus, com el cementiri britanic, annex al municipal, l'Embarcader de l'Hornillo, [7] davant de l' Illa del Frare [8] i l'antiga casa d'un comerciant angles, situada a la propia illa. A causa de les grans inversions de capital britanic, es va tendir la linia ferria entre Llorca, Basa i Aguiles per la companyia The Great Southern of Spain Railway Company Limited , per donar sortida a l'espart o als minerals que s'exportaven, constituint-se el port en un dels principals del Mediterrani. A aquesta epoca es deu la construccio de l'Embarcader del Hornillo, gran obra arquitectonica del seu temps construida a forca de ferro i formigo.

Durant la Guerra civil Espanyola, Aguiles va romandre en la rereguarda de la zona fidel a la Republica. Patint per aixo bombardejos aeris de l'aviacio italiana i dels revoltats provinents de Mallorca . En la decada dels cinquanta i seixanta del segle  xx , Aguiles va patir l'emigracio per motius economics de nombrosos veins. Les seves destinacions principals van ser a Catalunya , majoritariament a Montcada i Reixac , al Valles Occidental , sud de Franca , Basilea i Alemanya . Fins a la proliferacio de l' agricultura intensiva d' hivernacle i el desenvolupament del turisme de platja , aixi com la millora de les infraestructures de transport (autovies i autopistes) van invertir el flux poblacional, passant a ser ara receptora d'immigrants. Molts dels quals es van ser van tornar i uns altres (nacionals i estrangers).

Aguiles ha tingut influencies a nivell musulma , roma , fenici , paleolitic , fet que ha condicionat que avui dia hi hagi restes arqueologiques , sobretot romaniques. A l'epoca romana era coneguda amb el nom de “Aguilae” i posteriorment amb el nom “Aguila”.

Geografia i Demografia [ modifica ]

Mapa de la regio de Murcia

Aguiles te 34.706 habitants amb 17.358 dones i 17.348 homes. (INE 2017). [9] Una part de la poblacio d'Aguiles es de nacionalitat estrangera, principalment procedent de Iberoamerica i d' Europa .

Es l'epicentre de la peninsula que es desertitza, de fet l'agricultura es eminentment de seca. Destaca el sector turistic i el seu port pesquer. [10] Aguiles va tenir un gran auge durant la revolucio del ferrocarril, [11] era mitja de transport emblematic per a la ciutat. Durant aquests anys es va assentar a la ciutat una important colonia britanica.

El Talayon es el bec mes alt de la Serra de l'Almenara [12] amb 879 msnm, sent a mes la maxima altura del municipi.

El terme municipal d'Aguiles posseeix diverses pedanies i altres localitats, unes d'elles son: Barran dels Ascensios , Els Melenchons , Penyaranda, [13] Tot sol, [14] Les Zurraderes , Els Geranis, [15] Els Arejos, [16] Calarreona, [17] El Cocon, [18] Els Majorals, [19] Calabardina .

El municipi d'Aguiles es troba envoltat per una serie de cadenes muntanyenques que ho separen de la vall del Guadalenti: el Llom de Bas, [20] la Serra de la Carrasquilla [21] i la Serra de l'Almenara, aquesta ultima protegida com LIC i ZEPA a causa del seu gran valor ambiental. Tambe es troba en el municipi el paisatge protegit de les Cuatre Cales [22] en el limit de la Regio de Murcia amb Almeria per la costa. A mes compta amb part del Parc Regional de Cap Cope i Puntes de Calnegre, [23] compartit amb el terme municipal de Llorca.

Clima [ modifica ]

El clima d'Aguiles es desertic calid BSh segons la classificacio climatica de Koppen , ja que la seva temperatura mitjana anual supera 18 °C i les precipitacions son inferiors a 200mm, [24] amb temperatures molt suaus a l'hivern i molt caloroses a l'estiu. A l'estiu les temperatures nocturnes son tropicals (mes de 20 °C) i a la tarda superen els 30 °C gairebe en la totalitat de l'estiu. A l'hivern les temperatures rarament baixen per sota dels 7 °C. [25]

Pel que fa a les pluges, es reparteixen en els mesos de transicio de temporada: tardor (octubre-novembre) i a la primavera (marc-abril). A mes, tambe es pot arribar a produir un fenomen caracteristic del clima mediterrani com es la Gota freda , plovent de forma torrencial i provocant inundacions com les ocorregudes a la ciutat a l'agost de 2010. [26]

Politica [ modifica ]

L'administracio Politica de la ciutat es realitza a traves d'un Ajuntament de gestio Democratica els components de la qual es trien cada quatre anys per sufragi universal. El cens electoral esta compost per tots els residents empadronats a Aguiles majors de 18 anys i nacionals d'Espanya i dels altres paisos membres de la Unio Europea . Segons el que es disposa en la Llei del Regim Electoral General, [27] que estableix el nombre de regidor elegibles en funcio de la poblacio del municipi, la Corporacio Municipal d'Aguiles esta formada per 21 regidors. La regla D'Hondt es el metode electoral que s'utilitza a Espanya, per repartir el nombre de Regidor de l' Ajuntament de manera aproximadament proporcional dels vots obtinguts per les candidatures. Per aconseguir representacio a l'Ajuntament cal obtenir un 5% dels vots.

Alcaldes des de les eleccions municipals d'Espanya de 1979 que es quan es van realitzar les primeres votacions. [28]

En les eleccions municipals celebrades a Aguiles l'any el 2015, Bartolome Hernandez Gimenez [29] va perdre la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 9 regidors, 3 menys que en la passada legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 3 regidors mes, passant de les 7 actes de l'anterior legislatura a les 10 obtingudes en la present i la seva candidata Maria del Carmen Moreno [30] sera la primera alcaldessa triada en el municipi. Esquerra Unida i Alternativa , com Guanyar Aguilas IP (IU, Verdes i CLI-AS) mante 1 regidor pel que fa a les anteriors eleccions. Aguiles podem com a agrupacio d'electors del partit Podem va aconseguir tambe 1 regidor. Ciutadans [31] que tambe es va presentar no va obtenir cap regidor. El MASd no es va presentar. [32]

En les eleccions municipals celebrades a Aguiles l'any el 2011, Bartolome Hernandez Gimenez va aconseguir la majoria absoluta. D'aquesta manera, el PP va aconseguir 12 regidors, 2 mes que en l'anterior legislatura, mentre que el PSOE va aconseguir 1 regidor mes, passant de les 6 actes de l'anterior legislatura a les 7 obtingudes en la present. IU va perdre 1 regidor amb el que es va quedar solament amb 1 representant. El MASd es a dir Movimiento Aguileno Socialdemocrata es va enfonsar i solament va poder mantenir 1 dels 3 regidors que va obtenir en l'anterior legislatura. Les altres 3 formacions independents no va obtenir la representacio. [33]

Administracio [ modifica ]

Ajuntament d'Aguiles

Ajuntament d'Aguilas [34]

SERVEIS AL CIUTADA
Ambulancia. Alberg juvenil de Calarreona.
Arxius municipals. Casa de la Joventut "Capri".
Casa de Cultura i Biblioteca Francisco Rabal Centre Civic i Esportiu "Hort Don Jorge".
Centre de Conciliacio de Vida Laboral i de Familia "Teresa Rabal". Centre de la Dona.
Centre Municipal de Serveis Socials. Centre Municipal de la Tercera Edat "Antonio Sicilia".
Comissaria de la Policia Municipal. Regidories i Grups Municipals.
Lloc de Proteccio Civil. Serveis Socials.
Oficina Administracio de la Universitat de Murcia. Oficina d'Informacio Turistica.
Oficina de la Seguretat Social. Oficina Municipal d'Informacio al Consumidor.
Pavello poliesportiu "Diego Calvo Varela". Poliesportiu Municipal.
Escola Oficial d'Idiomes de Llorca (Idioma angles). Finestreta unica de la Comunitat Autonoma de la Regio de Murcia.
Cambra de comerc. Capitania del Port.
Casa Caserna de la Guardia Civil. Servei Murcia de Salut.
Centre de Salut Aguiles Nord i Sud. Casa del Mar.
Centre de Salut de Calabardina. Confraria de Pescadors.
Creu Vermella. Institut Social de la Marina (Casa del Mar).
Jutjat de Pau i Registre Civil. Notaries
Parc de Bombers. Registre de la Propietat.
Servei Public d'Ocupacio Estatal (SEPE) [35]

Economia [ modifica ]

Avui dia, l'economia [36] de la localitat se soste principalment en el turisme estiuenc de segona residencia i en l' Agricultura intensiva de fruites (pressecs, taronges, llimones, melons i sindries) i de d'hivernacle (tomaquet, enciam, alberginia, carbasso, taperes) amb les seves plantes de classificacio, magatzematge i distribucio tant del producte com de les infraestructiras necessaries (per exemple; magatzems de canonades d'aigua, plastic d'hivernacles, tallers, etcetera). Per als propers anys s'ha planejat la construccio de diversos, ports esportius, complexos hotelers i residencials de luxe en principi destinats a poblacio estrangera i nacional d'alt nivell adquisitiu. El problema es la ubicacio d'aquestes noves urbanitzacions en paratges naturals classificats com protegits per la Unio Europea, cas del Parc Regional de Cap Cope Calnegre o La Zerrichera. [37]

Altres sectors economics son: construccio, pesca, astiller (vaixells de pesca), tallers ferroviaris, aquicultura (daurada i llobarro), hostaleria i comerc.

Al llarg de la seva historia el mar ha estat un tret condicionant pel desenvolupament d'aquesta ciutat. Tot el patrimoni historic esta relacionat amb el mar, ja que a traves d'aquest arribaven les idees, l'economia i els perills.

Platges [ modifica ]

Llistat de platjes a Aguiles [38] i per rodalies
Zona de la Marina de Cope Zona de Calabardina Zona Casica Verda-Matalentisco .
Platja de La Galera Platja la Calabardina (accessible a minusvalids catalogada com Creu Vermella"Q") Paisatge del paratge de les Quatre Cales.
Platja de les Puces Platja de la Cua Platja de la Casica Verda.
Platja del Pou de les Hortes Zona de Todosol i Els Serrals. Platja de la Canyada de la Negr
Platja del Pocico de l'Animal Platja de l'Arros Platja del Matalentisco
Platja del Pou Platja del Barranc de la Mar. Cala de la Ferradura
Platja de la Rambla Elena Platja de Calabardina Cala de la Cova de les Coloms
Platja el Rafal Vista de la platja del Fogo Zona de les Quatre Cales.
Platja del Toll Zona de la Badia del Fogo i Illa del Frare. Platja La Tortuga
Platja del Sombrerico Platja del Cigar o Groga. Platja de Calarreona. (Catalogada bandera blava, accessible a minusvalids i Creu Vermella"Q")
Platja Copi Platja del Fogo Platja (accessible a minusvalids catalogada com Creu Vermella) Platja de la Higuerica (Catalogada amb bandera blava Lloc de la Creu Vermella)
Platja Ancorada de la Font Platja dels Cocedores. Platja La Carolina Catalogada amb bandera blava Lloc de la Creu Vermella
Platges urbanes d'Aguiles.
Platja Les Delicies (Catalogada amb bandera blava Platja accessible a minusvalids Lloc de la Creu Vermella "Q".)
Platja de Llevant (Catalogada amb bandera blava Platja accessible a discapacitats Lloc de la Creu Vermella"Q".
Platja de la Colonia (Catalogada amb bandera blava Platja accessible a minusvalids Lloc de la Creu Vermella "Q".)
Platja de Ponent (Catalogada amb bandera blava, platja accessible a minusvalids Lloc de la Creu Vermella "Q".)

Energia i transports [ modifica ]

A. Autopistes, autovies i carreteres [ modifica ]

AP-7 I-15 ( Autopista de peatge del Mediterrani) en un sentit cap a Almeria : a Pulpi , Coves de l' Almanzora i Vera . En Vera connecta amb l'A-7 I-15 (Autovia del Mediterrani) fins a Almeria i resta del sud peninsular per la costa .

En l'altre sentit cap a la pedania de Calabardina , la pedania lorquina (Lorca) de Ramonete , Mazarron , Font Alamo de Murcia [39] i Cartagena , passant despres per l' Aeropuerto de Murcia-San Javier i Comunitat Valenciana: [40] Torrevella i Crevillent a la provincia d' Alacant . Connecta tambe amb l'A-7 I-15 ( Autovia de la Mediterrania ) cap a Elx a la provincia d'Alacant i Alacant a mes de tota la costa mediterrania espanyola cap al nord fins a la frontera francesa.

Autovia Autonomica RM-11 , a Llorca. Connecta tambe amb l'A-7 I-15 (Autovia del Mediterrani) cap a Port Lumbreras, [41] a la Regio de Murcia, Almeria i Granada (Aquesta ultima per la A-91 A-92N des de Port de Lumbreras) en un sentit i cap a Murcia i Comunitat Valenciana: Alacant en l'altre sentit. A Llorca l'autovia, RM-11 es transforma en carretera comarcal C-3211 cap a Caravaca de la Cruz .

Carretera Nacional N-332 RM-332 RM-333. [42] Discorre paral·lela a l'AP-7 I-15 i en un tram se superposa amb l'Autovia Autonomica RM-11. En un sentit va cap a Mazarron i Cartagena, dins de la Regio de Murcia. En l'altre cap a San Juan de los Terreros (la pedania costanera de Pulpi), Coves del l' Almanzora i Vera, a la provincia d'Almeria.

B. Ferrocarril [ modifica ]

Estacio d'Aguiles

Aguilescompta amb el baixador -El Labradorcico (Estacio de FFCC d'Aguiles) [43] i l'estacio d'Aguiles que es terme per als trens de rodalies de la linia C-2 Rodalies Murcia/Alacant. [44] Dels 16 trens diaris de la linia C-2 nomes 3 recorren la linia completa. Des d'Aguiles va a Llorca a traves de Pulpi (Almeria), Almendricos i Port Lumbreras. I de Llorca cap a Murcia per La Hoya , Totana , Alhama de Murcia , Librilla i Alcantarilla . Des del 13 de juliol de 2012 circula un tren Intercity , nomes durant l'estiu i algun cap de setmana. Madrid -Aguiles tots els divendres i Aguiles-Madrid tots els diumenges. I des de l'estiu de 2013 un tren Talgo Barcelona-Aguiles, nomes durant l'estiu.

C. Autobusos [ modifica ]

Hi ha una estacio d'Autobusos a Aguiles, [45] juntament amb l'estacio de ferrocarril d'Aguiles.

Te linies regulars a Lorca, Murcia, Madrid, Bolnuevo , Mazarron, Cartagena i Almeria. A mes el municipi disposa de diverses linies urbanes.

D. Taxis [ modifica ]

Aguiles compta amb un servei de Taxis en les seguents parades:

  • Parada de taxis darrere de la placa Antonio Cortijos, al costat de l'Oficina de Turisme.
  • Parada de taxis en c/Armando Munoz Calero, darrere de centre de salut Aguiles Sud.
  • Parada de taxis al Centre Comercial Aguilas Plaza en el Fogo.
  • Parada de taxis en l'estacio d'autobusos i ferrocarril.

E. Aeroports [ modifica ]

L'aeroport mes proper es l'aeroport de San Javier. Els seguents en proximitat son: l'aeroport d'Almeria [46] i l' Aeroport d'Alacant-Elx .

F. Ports [ modifica ]

Aguiles es un districte maritim homonim que pertany a la provincia maritima de Cartagena. El districte s'esten des de la platja dels Tarais fins a la de Puntes de Calnegre i consta de les seguents instal·lacions nautiques, que en son un total de 3 ports maritims; dos d'ells de caracter ludic-esportiu.

  • El port esportiu d'Aguiles "Club Nautic d'Aguiles" [47] catalogada com a bandera blava. Port d'Aguiles. (CT-2) L'us pesquer es limita a la pesca litoral. El port compta amb varadero d'embarcacions.
  • Port esportiu Juan Montiel catalogada com com a bandera blava, que es va crear el juliol 2009. [48]
  • Port pesquer-comercial: [49] Actualment l'us comercial es nul transformant-se en Port esportiu-pesquer situat als peus del Castell de Sant Joan [50] de les Aguiles i amb el far de Puntes de Calnegre.

Antigament des de l'inici, el port pesquer-comercial es dedicava a la pesca litoral i al trafic comercial d'espart, al costat de l'embarcader del Hornillo s'utilitzava per a la carrega de mineral provinent de les mines de l'Alt Almanzora a la provincia d'Almeria i de Cuevas del Almanzora a traves del ferrocarril gestionat per l'empresa The Great Southern of Spain Railway Company Limited . Hi havia un branc que ho connectava a l'Estacio (El que avui es una part del passeig de la badia de llevant o passeig de Parra). En les decades dels setanta, vuitanta i noranta del segle  xx l'us comercial era per a carrega de Ciment o Sorra per a ciment. En la decada dels vuitanta del segle  xx , es construeix una llotja de subhastes de peix en el moll pesquer. En la decada dels noranta del segle  xx , es va fer una reforma del port construint-se un altre dic per varadero d'embarcacions i Amarratge de petites embarcacions tant pesqueres com a esportives. Es van condicionar els accessos, derrocar els antics tallers i magatzems. La zona va ser transformada en passejos i jardins; tambe en va cessar l'us comercial. En els primers anys del segle  xxi es derroca la llotja de subhastes per al peix, i s'en va construir una de nova. El moll comercial va transformar-se en moll pesquer. [51]

Hi ha disponibilitat de:

  • Vaixell de Salvament Maritim de la Creu Vermella [52]
  • Vaixell de la Societat de Salvament Maritim [53]
  • Vaixell del Servei Maritim de la Guardia Civil .

Esports [ modifica ]

Port esportiu
El Rubial

En ser una localitat costanera s'hi practiquen esports nautics al Port esportiu d'Aguiles i al Port esportiu Juan Montiel. A mes, de forma anual se celebren diverses proves pels carrers com ara l' Atletisme , Triatlo i en algunes ocasions, proves de Ciclisme .

Tambe s'hi practiquen els seguents esports:

  • Futbol
    • Disposen de l'Estadi anomenat El Rubial i l'equip es d' Aguiles F.C .
      • Aquest va ser creat el 1896, era un dels mes antic d'Espanya, del qual van jugar-hi els germans Buitrago i Munoz Calero; i aquest estadi va ser renovat el 2010
    • Sporting Club Aguileno, de nova creacio el 2008 amb el nom de l'antic club l'Aguiles C.F.
    • A mes hi ha altres dos camps de futbol.
  • Rem
    • Se celebra una regata de rem de banc fix de la zona (falucho, llaut Mediterrani, ... sense tenir encara catalogat el tipus de vaixell a utilitzar en aquesta regata), en la badia del port amb motiu de les festes d'agost.
  • Submarinisme
    • Es pot realitzar en els diversos clubs que hi ha en la localitat i en Calabardina.
  • Vela .
    • En el port esportiu d'Aguiles i en el port esportiu Juan Montiel.
  • Voleibol de platja
    • A la platja de Calabardina, platja de les Delicies, platja de la Colonia i platja de Ponent.
  • Futbol platja .
    • A la platja de les Delicies i a la platja del Sombrerico.
  • Petanca .
    • A la Platja de Ponent, poliesportiu i parc del Rubial.
  • Altres
Infraestructures esportives [54]
Camp de futbol del Rubial [55]
Poliesportiu municipal, [56] compost per:
  • Cinc pistes de Tennis .
  • Una pista de Futbol 7 de Gespa artificial
  • Una pista D' Hoquei sobre patins .
  • Un Fronto
  • Una pista coberta de Basquet
  • Una pista d'atletisme
  • Quatre pistes de Futbol sala
  • Dos camps de futbol: Germans Buitrago i Munoz Calero
  • Dues Piscinas cobertes.
  • Tres pistes de Padel .
  • Pavello cobert amb canastres, porteries, graderies, xarxes de voleibol i utensilis de gimnastica.
  • Pavello poliesportiu "Diego Calvo Varela".
Centre Civic i Esportiu "Hort Don Jorge" amb les seguents instal·lacions:
  • Piscina coberta.
  • Dues pistes de padel.
  • Pista poliesportiva.
  • Pista de Tennis

Llocs d'interes, museus, cultura, edificis [ modifica ]

Torre cope

a. Llocs d'interes: [57]

  • Torre de Cope , segle  xvi .
  • Casa d'estil modernista a la Placa d'Espanya d'Aguiles.
  • Embarcader del Fogo (segle  xix ).
  • Monument al ferrocarril.

b. Edificis historics [58]

  • Ajuntament d'Aguiles, d'estil neomudejar.
  • Castell de Sant Joan de les Aguiles , s.XVIII.
  • Esglesia de San Josep, del segle  xix .
  • Castell de Chuecos.
  • Casell de Tebar.
  • Torre de les Coloms.

b. Museus: [59]

  • Museu arqueologic municipal d'Aguiles.
  • Museu del Carnestoltes d'Aguiles.
  • Museu del Ferrocarril.
  • Museu del futbol aguileny.
  • Centre d'Interpretacio del Mar-Aquarium d'Aguilas.

c. Centres culturals [60]

  • Auditori i Palau de Congressos Infanta Elena.
  • Casa de Cultura i Biblioteca Francesc Rabal.
  • Casino.
  • Centre Civic "Hort Don Jorge".
  • Centre Cultural "El Labradorcico".
  • Placa d'Antonio Cortijos.
  • Sala d'Exposicions de la Caixa Murcia.

D. Altres llocs d'interes [61]

  • Escales de taulell del Raco del Fogo.
  • Cap Copi.
  • Camp de futbol del Rubial
  • Cementiri britanic.
  • Chimena de la Lloma.
  • Embarcader del Fogo.
  • Ermita de la Costa de Gos.
  • Ermita del Fogo.
  • Escales del Fogo.
  • Estacio de Ferrocarril.
  • Estatua de Francesc Rabal en la Costa de Gos.
  • Faro de Punta Negra.
  • Illa del Frare.
  • Llotja de Peix.
  • Mercat de Proveiments.
  • Moli del Saltador.
  • Moi de Sagrera.
  • Moli dels Alacrans.
  • Monument al Carnestoltes (Estatua de l'Icar).
  • Monument al Ferrocarril.
  • Monument a la Dona Aguilenya.
  • Passeig de la badia de ponent.
  • Passeig de la badia de llevant.
  • Pava de la Bassa.
  • Bec de la Aguilica.
  • Placa d'Alfonso Escamez.
  • Placa del Doctor Fortun. Monument als Scout d'Aguiles (Placeton)
  • Placa d'Espanya, (Glorieta).
  • Port.
  • Tunels ferroviaris de carrega de l'embarcader del Fogo.

Festes Patronals [62] [ modifica ]

Carnaval d'Aguiles
  • Divendres de Dolores: es el viernes anterior al Diumenge de Rams (setmana santa)
  • Invasio Santa Creu (conegut com a cruces de mayo) es el 3 de Maig.
  • Cavalcada dels Reis Mags, 5 de gener.
  • Carnestoltes d'Aguiles, festa declarada d'interes turistic internacional l'any 2015. [63] (dura 2 setmanes)
  • Romiatge del Rocio. (es sol celebrar pel mes d'abril)
  • Dia de la Regio de Murcia, 9 de juny.
  • Processo maritima de la Verge del Carmen, 16 de juliol.
  • Desfilada de carnestoltes a l'estiu. Per promoure el carnestoltes d'Aguiles. Dissabte del cap de setmana anterior al de la verge d'agost.
  • Ascension de la Verge, 14 d'agost a la nit castell de focs artificials en Port d'Aguiles Badia de Llevant, dia 15 regata de faluchos i cucanya en el Port d'Aguiles.

Personatges il·lustres [ modifica ]

Paco Rabal

- Nascuts en la localitat

No nascuts pero amb relacions amb la localitat

  • Maria Asuncion Balaguer Golobart (Manresa (Barcelona) 1925-). Actriu, esposa de Francisco Rabal.
  • Carlos Collado Mena (Orleans, Franca; 12 de juliol de 1938). politic espanyol, president de la Comunitat Autonoma de la Regio de Murcia des de 1984 a 1993. Va ser professor en la localitat.
  • Fernando Esteso (Saragossa, 1945-). Actor i humorista. Resideix a Aguiles.
  • Alfonso Garcia Gabarron . (Pulpi (Almeria) 1954-). Empresari i president de la UD Almeria.
  • Emilio Herrero Marcos . (1931-2001). Doctor en Medicina, academic fundador de l'Academia de Cirurgia de Salamanca i politic.
  • Juan Martinez Casuco (Llorca Murcia 1955-). Futbolista i entrenador de futbol.
  • Miguel Ors (Barcelona, 1928-). Periodista
  • Teresa Rabal (Barcelona, 1952-). Filla de Francisco Rabal. Cantant, presentadora i actriu.
  • Jordi Rebellon Lopez (Barcelona, 1957-). Actor.
  • Francisco Simo Orts . (1928-2003). Encara havent nascut a Tarragona era vei i pescador d'aquesta localitat. Estava relacionat amb l'anomenat Incident de Palomares.
  • Luis Siret , (Sint-Niklaas, Flandes, Belgica) 1860-1934). Arqueoleg belga.
  • Edu Soto (Mataro (Barcelona), 1978-). Actor i humorista, la seva familia es originaria del municipi.
  • Sebastian Zaragoza Soto (Sant Fernando (Cadis), 1945-). Almirall general i cap d'Estat Major de l'Armada Espanyola (2004-2008).
  • Rafael Fernandez Martinez conegut a nivell futbolistic com Chumbi . (1989-). Futbolista

Referencies [ modifica ]

  1. ↑ SANTONJA ALARCON , Ramon. La colonia valenciana d’Aguiles (Murcia) . 15, 2015.  
  2. ↑ ≪ Costa calida ≫. Todo sobre espana . [Consulta: 17 juliol 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 ≪ Presentacion de la ciudad de Aguilas ≫. Aguilas.tv . [Consulta: 17 juliol 2017].
  4. ↑ ≪ Taifa de Murcia, el reino islamico que domino la Peninsula Iberica ≫. descubriendo Murcia . [Consulta: 19 juliol 2017].
  5. ↑ ≪ Carlos III ≫. Biografias y vidas la enciclopedia biografica en linea . [Consulta: 19 juliol 2017].
  6. ↑ ≪ Rio Tinto ≫. Andalucia . [Consulta: 19 juliol 2017].
  7. ↑ ≪ El embarcadero de “El Hornillo” cumple cien anos ≫. via libre la revista ferrocarril . [Consulta: 19 juliol 2017].
  8. ↑ ≪ Diari de Girona ≫. Descubriendo espana . [Consulta: 19 juliol 2017].
  9. ↑ ≪ Centre Regional d'estadistica de Murcia ≫. CREM . [Consulta: 18 juliol 2017].
  10. ↑ ≪ Puerto deportivo de Aguilas ≫. masmar . [Consulta: 17 juliol 2017].
  11. ↑ GIMENEZ , SALVADOR ≪ El ferrocarril va marcar l' historia d'Aguilas, a partir de 1903 ≫. , 07-06-2013 [Consulta: 14 juliol 2017].
  12. ↑ ≪[Oficina de Impulso Socioeconomico del Medio Ambiente. Consejeria de Agua, Agricultura y Medio Ambiente Plan de Gestion y Conservacion para la ZEPA de Almenara]≫. Primer trimestre 2011 [Consulta: 17 juliol 2017].
  13. ↑ ≪ Mapa Penaranda ≫. toponimo.es . [Consulta: 17 juliol 2017].
  14. ↑ ≪ Playa TodoSol ≫. inspain . [Consulta: 17 juliol 2017].
  15. ↑ ≪ Pedanias de Aguilas ≫. Region de Murcia digital . [Consulta: 17 juliol 2017].
  16. ↑ ≪ Los Arejos ≫. Region de Murcia digital . [Consulta: 17 juliol 2017].
  17. ↑ ≪ Playa de Calarreona ≫. Informacion turistica Region e Murcia . [Consulta: 17 juliol 2017].
  18. ↑ ≪ Cocon ≫. [Consulta: 17 juliol 2017].
  19. ↑ ≪ Mapa ≫. cartographic . [Consulta: 17 juliol 2017].
  20. ↑ Ruiz , Miguel Angel. ≪ el valle secreto ≫. los pies en la tierra . Arxivat de l' original el 21 d’abril 2015. [Consulta: 17 juliol 2017].
  21. ↑ ≪ Cerrasquilla ≫. Ayuntamiento Llorca [Consulta: 17 juliol 2017]. Arxivat 4 April 2010 [Date mismatch] a Wayback Machine . ≪ Copia arxivada ≫. Arxivat de l' original el 2010-04-04. [Consulta: 2 juliol 2021].
  22. ↑ Carrion , Guillermo ≪ El ultimo paraiso de la Region ≫. 3 juny 2011 [Consulta: 19 juliol 2017].
  23. ↑ ≪ Parque Regional de Cabo de Cope y Puntas de Calnegre ≫. Espana Fascinante . Arxivat de l' original el 14 de juliol 2017. [Consulta: 19 juliol 2017].
  24. ↑ ≪ Precipitaciones mensuales ≫. Centro Regional de estadistica de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  25. ↑ ≪ Temperaturas medias mensuales ≫. Centro Regional de estadistica de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  26. ↑ ≪ Espectaculares inundaciones en Murcia ≫. 18 agost 2010 [Consulta: 18 juliol 2017].
  27. ↑ ≪ Ley Organica 5/1985, de 19 de junio, del Regimen Electoral General. ≫. Ministerio teritorial . [Consulta: 18 juliol 2017].
  28. ↑ ≪ Resultats electorals ≫. datos selecciones . [Consulta: 18 juliol 2017].
  29. ↑ ≪ Biografia Bartolome ≫. aguilas noticias . [Consulta: 18 juliol 2017].
  30. ↑ ≪ Alcaldesa actual Mari Carmen ≫. PSOE . Arxivat de l' original el 20 de setembre 2020. [Consulta: 18 juliol 2017].
  31. ↑ ≪ Partit politic Ciutadans ≫. Ciutadans . [Consulta: 18 juliol 2017].
  32. ↑ ≪ Resultados elecciones 2015 ≫. Ministerio del Interior . [Consulta: 18 juliol 2017].
  33. ↑ ≪ Resultats eleccions 2011 ≫. Ministerio del Interior . [Consulta: 18 juliol 2017].
  34. ↑ ≪ Listat telefonic d'Aguiles ≫. Ajuntament d'Aguiles . [Consulta: 18 juliol 2017].
  35. ↑ ≪ Oficinas de Empleo de la Region de Murcia. ≫. Region de Murcia . Arxivat de l' original el 25 de juny 2017. [Consulta: 18 juliol 2017].
  36. ↑ ≪ TodoSol Region de Murcia ≫. todosol . [Consulta: 18 juliol 2017].
  37. ↑ ≪ Caso Zerrichera ≫. , la verdad [Consulta: 18 juliol 2017].
  38. ↑ ≪ Platges ≫. playas . [Consulta: 18 juliol 2017]. [ Enllac no actiu ]
  39. ↑ ≪ Titulares ≫. Ayuntamiento de Fuente Alamo . [Consulta: 19 juliol 2017].
  40. ↑ ≪ Comunitat Valenciana ≫. Oficina de Turisme . [Consulta: 18 juliol 2017].
  41. ↑ ≪ Contenido destacado ≫. Ayuntamiento de Puerto Lumbreras . [Consulta: 19 juliol 2017].
  42. ↑ ≪ Urbanismo Cartagena ≫. Ajuntament de Cartagena . [Consulta: 18 juliol 2017].
  43. ↑ ≪ Estacio de tren Aguiles ≫. Ferropedia . [Consulta: 18 juliol 2017]. [ Enllac no actiu ]
  44. ↑ ≪ Renfe ≫. Renfe . [Consulta: 18 juliol 2017].
  45. ↑ ≪ Horario autobuses ≫. Agencia de publicitat de Madrid . [Consulta: 18 juliol 2017].
  46. ↑ ≪ Aeroport Almeria ≫. AENA . [Consulta: 18 juliol 2017].
  47. ↑ ≪ Club nautic d' Aguiles ≫. CNA . [Consulta: 18 juliol 2017].
  48. ↑ Montiel Garcia . ≪ Port deportiu Juan Montiel ≫. puerto deportivo juan montiel . [Consulta: 18 juliol 2017].
  49. ↑ ≪ Port Aguilas ≫. Regio de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  50. ↑ ≪ Castell de St Joan ≫. Oficina de Turismo de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  51. ↑ ≪ actualidad ≫. aguilas noticias . [Consulta: 18 juliol 2017].
  52. ↑ ≪ asamblea local ≫. cruz roja . [Consulta: 18 juliol 2017].
  53. ↑ ≪ web oficial de Salvamiento maritimo ≫. ministerio de fomento . [Consulta: 18 juliol 2017].
  54. ↑ ≪ infraestructuras deportivas Aguilas ≫. Aguilas turismo . [Consulta: 18 juliol 2017].
  55. ↑ ≪ Camp de futbol Rubial ≫. mapcarta . [Consulta: 18 juliol 2017].
  56. ↑ ≪ LATEST TOPICS ≫. Patronato Deportivo Municipal . [Consulta: 19 juliol 2017].
  57. ↑ ≪ Lugares de interes Aguilas ≫. Informacion turistica de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  58. ↑ ≪ Isla del fraile ≫. vive aguilas ocio y tiempo libre . Arxivat de l' original el 1 de marc 2015. [Consulta: 18 juliol 2017].
  59. ↑ ≪ Museos ≫. Informacion turistica de Murcia . [Consulta: 18 juliol 2017].
  60. ↑ ≪ actividades culturales ≫. aguilas turismo . [Consulta: 18 juliol 2017].
  61. ↑ ≪ Aguilas ≫. aguilas.tv . [Consulta: 18 juliol 2017].
  62. ↑ ≪ INICIO ≫. Nuestras fiestas . [Consulta: 19 juliol 2017].
  63. ↑ ≪ Historia del Carnaval de Aguilas ≫. Carnaval Aguilas . [Consulta: 19 juliol 2017].

Vegeu tambe [ modifica ]

Bibliografia [ modifica ]

  • DIAZ MARTINEZ, L. Historia de Aguilas. Cuadernos de Temas Aguilenos Nº 6, de la Real Academia de Alfonso X El Sabio. Aguilas, 2000.
  • GARCIA ANTON, J. Breve Historia de Aguilas. Murcia, DM Librero-Editor, 2002.
  • HERNANDEZ GARCIA, J. de D. “La factoria de salazones de c/ Cassola ? Paseo de la Constitucion (Aguilas, Murcia)”. Memorias de Arqueologia 11 (2002), pp. 339-358.
  • HERNANDEZ GARCIA, J. de D. “El Cementerio Islamico de Aguilas. Excavacion de urgencia en Calle San Juan, 1. Memoria preliminar”. Memorias de Arqueologia 12 (2004), pp 435-450.
  • GOMEZ CARRASCO, J.M. “La reconstruccion virtual como instrumento museografico de la nueva arqueologia, el ejemplo de las termas romanas de Aguilas. Memoria de trabajos y metodo”. Revista Arqueomurcia 1 (2003).
  • PALACIOS, F. “Torre de Cope”. Aportaciones a la Historia de Aguilas (1989), pp 71-79

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Aguilas

Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aguilas&oldid=33583323 ≫