Aguila bicefala
L'
aguila bicefala
es un simbol present en la
iconografia
i l'
heraldica
de diverses cultures indoeuropees i americanes. A Europa, procedeix de l'aguila bicefala hitita, que arriba fins a l'edat mitjana occidental a traves de l'
Imperi Roma d'Orient
.
La dinastia bizantina
Paleoleg
, que va regnar a Constantinoble entre els segles XIII i XV, tenia per lema familiar: ≪Basileus Basileon, Basileuon Basileuonton≫ (≪Rei de reis, que regna sobre els quals regnen≫) i utilitzava un escut d'armes a la manera occidental; lluien una aguila bicefala de
sable
amb les ales esteses sobre
camper
d'
or
. Se li atribuia un sentit de superioritat i d'integracio de les dues herencies d'
Orient
i d'
Occident
, com a successors de l'
Imperi Roma
.
Escut petit dels tsars de Russia
La imatge de l'aguila bicefala va apareixer a
Russia
al segle
xv
. Una neboda de l'ultim emperador roma d'Orient,
Constanti XI Paleoleg
, Sofia Paleologa, va casar-se amb el tsar rus
Ivan III
. Aquell matrimoni reial va atorgar a Ivan el dret d'usar juntament amb l'antic escut propi, que era un genet, la imatge de l'aguila bicefala, que eren les armes representatives de la dinastia dels Paleoleg. L'escut dels tsars va patir diverses transformacions i addicions fins que, el
1917
, la
Revolucio
va substituir l'escut imperial pel de
la falc i el martell
, que va persistir fins al
1992
. L'agost d'aquell any l'aguila bicefala va reneixer per continuar sent l'
escut de la Federacio Russa
, juntament amb la
bandera
tambe tsarista: blanca, vermella i blava.
Representacio actual de l'emblema heraldic de l'emperador
Carles V
Al segle
xvi
, a l'Europa centreoccidental, l'aguila bicefala era la marca heraldica mes potent, ja que simbolitzava la unio de la dignitat imperial del
Sacre Imperi Romanogermanic
(l'imperi dels Habsburg) amb la Monarquia hispanica, que incloia les colonies castellanes en terres americanes i asiatiques. L'aguila bicefala sera l'emblema dels Habsburg a Madrid i a Viena. A Madrid, l'ultim Habsburg va ser el rei
Carles II
, que va morir l'1 de novembre del
1700
. A
Viena
, va continuar vigent l'aguila imperial fins al
tractat de Saint Germain
(
1919
), en que s'instaura la
Republica austriaca
, i acaba amb la monarquia austrohongaresa, quan l'ultim emperador,
Carles I d'Austria
i IV d'Hongria, renuncia a la direccio de l'Estat, pero va continuar com a cap de la seva dinastia.
L'aguila bicefala es present en l'antic
escut d'Armenia
, per derivacio de l'emblema rus; igualment es l'emblema del
Regne de Serbia
des de l'edat mitjana per influencia del simbol bizanti, i tambe a
Montenegro
i
Albania
. No s'ha de confondre amb l'
aguila de Sant Joan
.
L'aguila bicefala es aixi mateix l'emblema del Grau 33 º del
Ritu Escoces Antic i Acceptat
en la
francmaconeria
. El simbolisme de l'aguila bicefala indica que un dels caps mira envers l'infinit del passat, i l'altre envers l'infinit del futur, cosa que mostra que aquest es tot just una fina linia de contacte entre dues eternitats. L'aguila de dos caps simbolitza per a l'orde la saviesa; un dels caps representa el progres, i l'altre l'ordre.
-
Escut de Bizanci (Dinastia dels Paleolegs)
-
Escut del Sacre Imperi Romanogermanic
(Sense les armories dinastiques de cada emperador)
-
Representacio coetania de l'escut imperial de
Carles V
(
Albrecht Durer
)
-
Escut de l'Imperi Austrohongares
(versio de 1867)
-
Escut de la Republica Austriaca (1934-1938)
-
Escut actual de Russia
-
Escut petit de Serbia
-
Escut de Montenegro
-
Escut d'Albania
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-
-