Per a altres significats, vegeu ≪ Aguila (desambiguacio) ≫.

Aguila

Nom comu sense valor taxonomic
Aguila daurada

Aguila o aliga es el nom que s'aplica a una serie d' ocells rapinyaires diurns que comparteixen, en major o menor grau, una serie de caracteristiques. No es tracta d'un clade ni la denominacio te valor filogenetic , tot i que la major part de les aguiles s'ubiquen a la familia dels accipitrids (Accipitridae). ^[1]

En general les aguiles son aus grosses amb un bec fort i ganxut, d'habits cacadors, sovint amb el tars cobert de plomes i urpes poderoses. Tenen unes ales llargues que els permeten volar a gran altura. Nia en arbres o en penya-segats. N'hi ha representants en gran part del mon. ^{[2] [1]} Tot i que el concepte general del que es una aguila correspon a aquestes caracteristiques, hi ha especies pescadores (com la peixatera ), de grandaria mitjana (l' aguila calcada ) o d'ales relativament curtes, com les selvatiques (la menjadora de mones ) i moltes especies no tenen el tars cobert de plomes.

Etimologia [ modifica ]

El terme ≪aguila≫ prove del llati aquila , ^[3] mot d'origen incert, tot i que es creu que pot derivar del terme aquilus , que significa fosc o de color fosc i podria fer referencia al plomatge d'algunes aguiles.

Acustica [ modifica ]

Les aguiles son forca silencioses excepte en determinades epoques que acostuma a coincidir amb la parada nupcial i la reproduccio .

No totes les aligues produeixen els mateixos sons . Segons l' especie a la qual pertanyen, utilitzen sons diferents per comunicar-se. Per exemple, l' aliga imperial iberica , durant la reproduccio es torna sorollosa, emetent una mena de sonor lladruc: jrao, jrao, jrao!! . Es descriuen tambe altres tipus de sons emesos en to aspre i molt curts amb un sol kaok! en volar, i accelerats kokokoko! o gock-gock-gock! . L'aliga reial o daurada emet en comptades ocasions una mena de crit semblant a: uiiiu-jiu-jiu . Al final de l'hivern i probablement formant part de la parada nupcial la seva veu fa un so semblant a uiiiu repetit tres o quatre vegades i amb frequencia.

Hi ha tota una altra serie de sons que fan en aproximar-se al niu i d'altres que fa la femella quan rep les preses que li porta el mascle.

Aus anomenades ≪aguila≫ (sense valor taxonomic) [ modifica ]

Les aguiles mes classiques serien els membres de la subfamilia dels aquilins (Aquilinae), formada per: ^{[1] [4]}

• Les aguiles tipiques dels generes Aquila i Hieraaetus .
• L' aguila negra ( Ictinaetus malayensis ).
• L' aguila ventrevermella ( Lophotriorchis kienerii ) , fins fa poc inclosa a Hieraaetus o Aquila .
• L' aguila marcial ( Polemaetus bellicosus ).
• L' aguila emplomallada ( Lophaetus occipitalis ).
• Les aguiles astor , dels generes Spizaetus i Nisaetus .
• L' aguila coronada africana ( Stephanoaetus coronatus ).

Tambe es denominen aguiles altres rapinyaires mes llunyans, com: ^[1]

• Les aguiles peixateres del genere Pandion , que ni tan sols son accipitrids.
• Les aguiles marines o pigargs , dels generes Haliaeetus i Ichthyophaga .
• Els membres del genere Circaetus , entre els quals l' aguila marcenca .
• L' aguila saltimbanqui ( Terathopius ecaudatus ).
• L' aguila mora ( Geranoaetus melanoleucus )
• Les aguiles solitaria i coronada americana , del genere Harpyhaliaetus .
• Les conegudes com harpies , dels generes Harpia i Morphnus .
• L' aguila de Nova Guinea ( Harpyopsis novaeguineae ).
• L' aguila menjadora de mones ( Pithecophaga jefferyi )

Aspectes culturals [ modifica ]

L'aliga tambe es una figura del bestiari fantastic dels Paisos Catalans, que participa en el Seguici Popular de les ciutats i viles que havien tingut privilegis reials. Son especialment conegudes les aligues de Vilafranca del Penedes, la de Berga , l' Aliga de Tarragona , la de la Festa Major de Solsona i Aliga d'Igualada . Antigament tambe havia participat en la processo de Corpus de Barcelona i ho havia fet ballant al so d'una musica que te clares relacions amb la de la Patum de Berga. ^[5]

Es el simbol nacional de molts pobles perque representa la majestat, com els asteques , els albanesos , els maies o els egipcis , qui a mes simbolitzaven amb un home amb cap d'aliga el seu deu principal: Ammon - Ra . L'aguila es l'animal patro del deu grec Zeus . En particular, es deia que Zeus va prendre la forma d'una aguila per tal de segrestar a Ganimedes , i hi ha nombroses representacions artistiques de l'aguila Zeus portant Ganimedes en alt, des de l'epoca classica fins a l'actualitat (vegeu la galeria a l'article de Ganimedes ). ^[6] Els romans portaven una aguila com a emblema del seu poder militar.

A l'antiga mitologia sumeria , es deia que el mitic rei Etana va ser portat al cel per una aguila. ^[7] Escriptors classics com Lucan i Plini el Vell afirmaven que l'aguila era capac de mirar directament el sol, i que obligaven els seus pollets a fer el mateix. Els que parpellejaven serien llancats des del niu. Aquesta creenca va persistir fins a l' Edat Medieval . ^[8]

Per als jueus l'aguila es la saviesa, per aixo es refereixen a Maimonides i altres estudiosos com a ≪grans aligues≫. Per al cristianisme representa sant Joan Evangelista , ja que la seva escriptura es la mes elevada (esta mes a prop del cel que els animals simbols dels altres evangelistes) intel·lectualment i espiritual. Faristols amb forma d'aguila son comuns a les esglesies anglicanes i catoliques romanes. ^[9] Les aguiles apareixen metaforicament en moltes traduccions de l'Antic Testament. Es parla de Deu com portant Israel amb ≪ales d'aguila≫ a l' Exode 19:4, Isaies 40:31 compara els qui esperen en el Senyor amb les aguiles voladores, i el Salm 103 esmenta la renovacio de la joventut ≪com l'aguila≫. En explicar aquest rejoveniment, Agusti d'Hipona diu en el seu comentari sobre els Salms que els becs de les aguiles creixen massa a mesura que envelleixen i que els trenquen contra les roques per restaurar-los. ^[10] La traduccio, pero, es incerta: la paraula en hebreu, ??? , tambe pot ser traduida voltor , ^[11] i apareix al costat de tipus especifics de voltor a la discussio del Levitic sobre animals impurs.

Per a molts pobles indigenes americans tenia un valor religios, per aixo s'adornaven sovint amb plomes d'aliga el cap i la roba. La cultura Mochica de l'antic Peru adorava l'aguila i sovint representava aguiles en el seu art. ^[12]

La llei de plomes d'aguila dels Estats Units estipula que nomes els individus d'ascendencia certificable amerindia inscrits en una tribu reconeguda federalment estan legalment autoritzats per obtenir plomes d'aguila per a raons religioses o espirituals . ^[13] Al Canada, la caca furtiva de plomes d'aguila per al mercat nord-america en auge ha provocat detencions de persones de les Primeres Nacions pel crim. ^[14]

Referencies [ modifica ]

Enllacos externs [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: aguiles

• Equip de biologia de la conservacio de l'aliga perdiguera , de la Universitat de Barcelona

Viccionari