Fritz Haber
(
Breslau
,
Alemanya
1868
-
Basilea
,
Suissa
1934
) fou un
quimic
alemany guardonat amb el
Premi Nobel de Quimica
l'any
1918
.
Va neixer el
9 de desembre
de
1868
a la ciutat de
Breslau
, en aquells moments a
Alemanya
pero que avui dia rep el nom de
Wrocław
i esta situada a
Polonia
. El
1886
inicia els seus estudis de
quimica
a la
Universitat de Heidelberg
sota la tutela de
Robert Bunsen
, i posteriorment els amplia a la
Universitat de Berlin
, i a l'escola Tecnica de Charlottenburg (avui dia
Universitat Tecnica de Berlin
), on es doctora sota la direccio de
Carl Liebermann
l'any
1891
.
Abans de comencar la seva carrera academica treballa en el negoci quimic del seu pare i a l'Institut Federal Suis de Tecnologia a
Zuric
amb
Georg Lunge
. El 1901 es va casar amb
Clara Immerwahr
(1870-1915), quimica alemanya i sufragista, primera dona a aconseguir un doctorat en Quimica a una universitat alemanya.
[1]
Recerca cientifica
[
modifica
]
Des de 1894 fins al 1911, juntament amb
Carl Bosch
, desenvoluparen el
proces de Haber
, que es la formacio catalitica d'
amoniac
sintetic a partir de
nitrogen
atomic i
hidrogen
, en condicions atmosferiques d'alta temperatura i pressio i que posteriorment, per
oxidacio
en presencia d'un
catalitzador
, pot transformar-se en
acid nitric
. El proces Haber-Bosch fou una fita en la
quimica industrial
, perque separava la produccio de productes quimics nitrogenats, com
fertilitzants
i
explosius quimics
, des de diposits naturals, especialment
nitrat de sodi
. La disponibilitat sobtada de fertilitzant nitrogenat barat se li atribueix evitar una catastrofe o crisi de poblacio, evitant aixi la catastrofe predita per
Thomas Malthus
, tot i que
Alemanya
ho aprofita per poder rearmar el seu arsenal.
Interessat en la recerca de reaccions de
combustio
, la separacio d'
or
i d'
aigua de mar
, l'
efecte d'absorcio
i l'
electroquimica
, durant la
Primera Guerra Mundial
fou el responsable de desenvolupar les primeres
armes de destruccio massiva
que es coneixen, entre ells diversos gasos verinosos com el
gas mostassa
, que es van utilitzar al camp de batalla amb el resultat de milers de victimes mortals. Tot i l'oposicio de la seva esposa,
Clara
, que se suicida en saber que Haber treballava en la creacio d'armes de destruccio,
[2]
Haber realitza diversos estudis de l'efecte dels
gasos
, formulant una relacio matematica simple entre la concentracio de gas i el temps d'exposicio necessari, coneguda com la
regla de Haber
.
El 1918 fou guardonat amb el
Premi Nobel de Quimica
per la sintesi de l'amoniac a partir dels seus elements
, excloent els seus treballs sobre
armament quimic
. El premi fou anunciat el 13 de novembre de 1919 pero no fou entregat fins al juny de 1920, i no fou molt ben rebut per la comunitat cientifica per la seva participacio en l'armament de l'exercit alemany durant la Primera Guerra Mundial.
Malgrat les seves contribucions durant la
Gran Guerra
, els
nazis
el van forcar a emigrar d'
Alemanya
l'any
1933
a causa del seu origen
jueu
. Emigra fins a
Anglaterra
, establint-se uns quants mesos a
Cambridge
, i considera la possibilitat d'establir-se al
Mandat Britanic de Palestina
, pero finalment mori convalescent en un hotel de
Basilea
el
29 de juny
de 1934.
Despres de la mort
[
modifica
]
La seva segona muller, Charlotte, amb els seus dos fills s'instal·laren a Anglaterra, mentre el seu fill Hermann, nascut del seu primer matrimoni, emigra als
Estats Units
durant la
Segona Guerra Mundial
. Molts dels membres de la familia de Haber moriren en
camps de concentracio
, possiblement enverinats per l'us de la seva invencio, l'
insecticida
Zyklon B
.
Enllacos externs
[
modifica
]