한국   대만   중국   일본 
Exploracio de la Lluna - Viquipedia, l'enciclopedia lliure Ves al contingut

Exploracio de la Lluna

De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L' astronauta Buzz Aldrin a la superficie de la Lluna ( 1969 ).

En astronautica , les missions lunars son les que tenen per objectiu l'exploracio de la Lluna . Es poden classificar en missions tripulades i missions no tripulades. La que va tenir mes resso mundial va ser l' Apollo 11 , una missio nord-americana que va portar per primera vegada homes a la superficie de la Lluna. L'astronauta nord-america Neil Armstrong va ser el primer esser huma que, a les 03:56 (hora catalana) del 21 de juliol de 1969 , posava el peu a la Lluna.

El primer intent d'enviar un giny espacial a la Lluna va tenir lloc el 17 d'agost de 1958 , quan la sonda nord-americana Pioneer 0 va explotar durant la fase de llancament. La primera missio que va aconseguir arribar a l' orbita de la Lluna va ser la sonda sovietica Lunik 1 , el gener de 1959 .

Entre les primeres missions hi va haver un gran nombre de fracassos, donada la gran dificultat que implicava aconseguir donar a les sondes la velocitat necessaria per escapar de l'atraccio gravitatoria de la Terra . A mes, un cop la sonda havia estat llancada amb exit, hi havia el problema de controlar la seva trajectoria en tot moment per evitar o be que es perdes en l'espai o que acabes xocant contra la Lluna o la Terra.

Les missions lunars van ser una de les parts mes importants del que es coneix com a ≪ carrera espacial ≫, la competicio informal entre els Estats Units i la Unio Sovietica que va durar des de finals dels anys 50 fins a principis dels 70 , per aconseguir dominar el vol de coets i l' exploracio espacial .

Les futures missions podrien tenir com a objectiu preparar el terreny per a una eventual colonitzacio de la Lluna .

Missions EUA - URSS (1958 - 1976) [ modifica ]

  • Programa Pioneer ( EUA , 1958 -1960): el primer programa nord-america d'exploracio espacial. Les primeres sondes, entre el 1958 i el 1960, es van dedicar a l'exploracio de la Lluna . La majoria van fallar durant la fase de llancament. No obstant aixo, la Pioneer 4 va aconseguir fer un sobrevol de la Lluna el 4 de marc de 1959 .
  • Programa Lunik (o Lluna) ( URSS , 1958 - 1976 ): el principal programa sovietic de missions lunars. Va constar d'un gran nombre de missions. Oficialment nomes n'hi va haver 24, 15 de les quals es consideren un exit. Les que fallaven ja durant la fase de llancament no eren reconegudes oficialment i no se'ls-hi assignava numero. Entre elles cal destacar:
    • Lunik 1 ( 1959 ), la primera sonda a sobrevolar la Lluna (ja mencionada).
    • Lunik 2 (1959), la primera a impactar contra la Lluna.
    • Lunik 3 (1959), la primera a fotografiar la cara oculta de la Lluna.
    • Lunik 9 ( 1966 ), la primera en allunitzar suaument.
    • Lunik 10 (1966), la primera a entrar en orbita al voltant de la Lluna.
    • Lunik 16 ( 1970 ), la primera sonda no tripulada en retornar mostres de la superficie lunar a la Terra.
    • Lunik 17 (1970) i Lunik 21 ( 1973 ), que van portar al Lunokhod 1 i al Lunokhod 2 , els primers rovers lunars.
  • Programa Ranger ( EUA , 1961 - 1965 ): serie de 9 sondes equipades amb cameres de video per enviar imatges de gran resolucio de la superficie de la Lluna. Es llancaven contra la Lluna enviant imatges des de cada vegada mes a prop fins a xocar contra la superficie. Les primeres van ser un fracas, pero les Ranger 7 , 8 i 9 van enviar moltes imatges que van servir per a preparar futures missions.
  • Programa Lunar Orbiter ( EUA , 1966 - 1967 ): serie de 5 sondes orbitals amb la missio de fotografiar tota la superficie lunar. Les imatges es van utilitzar per a escollir els llocs d'allunatge de les futures missions tripulades Apollo . Totes cinc van ser un exit i es va fotografiar el 99% de la superficie del satel·lit.
  • Programa Surveyor ( EUA , 1966 - 1968 ): programa constituit per 7 sondes de superficie dissenyades per a demostrar la possibilitat d'allunitzar suaument sobre la superficie del satel·lit. Dues es van estavellar contra la Lluna, pero les Surveyor 1 , 3 , 5 , 6 i 7 van ser un exit.
  • Programa Zond ( URSS , 1964 - 1970 ): estava format per 8 missions separades en dos blocs. Les tres primeres sondes eren missions cientifiques per a explorar Venus i Mart . Pero de la 4 a la 8 ( 1968 - 1970 ) van ser missions de prova per a algun dia construir sondes orbitals tripulades. Van efectuar sobrevols de la Lluna i van retornar a la Terra. La Zond 5 va ser la primera sonda a tornar de la Lluna amb essers vius a bord (tortugues, mosques, cucs, plantes, llavors i bacteris).

Missions no tripulades en el periode 1990-2003 [ modifica ]

Dibuix de la sonda Lunar Prospector de la NASA ( 1998 ).
  • Hiten ( Japo , 1990): Constava de dos moduls, la nau Hiten i la sonda orbital Hagoromo . La insercio orbital va ser correcta pero el transmissor de la Hagoromo va fallar i no es va obtenir cap dada cientifica.
  • Clementine ( EUA , 1994 ): sonda orbital dedicada a obtenir imatges de la superficie de la Lluna a diferents longituds d'ona i a realitzar diversos experiments cientifics gracies als instruments que portava a bord. La missio va ser un exit. Gracies a les dades que va obtenir, es va descobrir que als pols lunars hi ha una quantitat significativa d' aigua congelada.
  • Lunar Prospector ( EUA , 1998 ): sonda orbital amb diversos instruments a bord dedicada a mesurar els camps magnetic i gravitatori de la Lluna, a analitzar la composicio de la superficie lunar i a detectar possibles diposits d'aigua als pols. La missio va ser un exit.
  • Smart 1 ( ESA , 2003 ): sonda orbital que va estar operativa entre el 27 de setembre de 2003 i el 3 de setembre de 2006, data en que fou deliberadament dirigida a impactar sobre la superficie de la Lluna, posant aixi fi a la seva missio. [1] El seu objectiu principal fou provar els seus propulsors ionics alimentats per energia solar . La prova va funcionar correctament i, per aixo, aquest tipus d’innovadors propulsors es van utilitzar posteriorment en la missio Bepi Colombo a Mercuri. Com a objectiu secundari, va obtenir dades sobre la composicio de la Lluna.

Missions no tripulades des de 2003 [ modifica ]

Programa Chang'e [ modifica ]

Fa ja mes d'una decada que va comencar el Programa lunar xines , que esta investigant el nostre satel·lit amb la perspectiva de fer en el futur mineria lunar , especialment a la recerca de l' isotop heli-3 per al seu possible us com a font d'energia a la Terra. [2]

En execucio d'aquest programa, el 24 d'octubre de 2007, la Xina va llancar l' orbitador robotic lunar Chang'e 1 . Originalment planejada per un any de missio, es va estendre la seva durada quatre mesos. L'1 de marc de 2009, la Chang'e 1 va impactar de forma deliberada sobre la superficie lunar despres de completar la seva missio de 16 mesos. Posteriorment, l'1 d'octubre de 2010, la Xina va llancar l'orbitador lunar Chang'e 2 . El 14 de desembre de 2013, va allunar el rover Yutu i el modul de descens Chang'e 3 . Aquest exit va convertir la Xina en el tercer pais en fer una cosa aixi. [3] Chang'e 3 fou la primera nau espacial en fer un allunatge suau des de 1976. Com la missio Chang'e 3 fou un exit, el modul de descens Chang'e 4 fou reprogramat amb nous objectius per a la missio. Aixi, el 7 de desembre de 2018 la missio Chang'e 4 fou enviada al costat fosc de la Lluna. [4] Va allunar en aquesta part abans no visitada de la Lluna el 3 de gener de 2019. [5] La Chang'e 4 va desplegar l' astromobil lunar Yutu-2 que, posteriorment, es va convertir en el que va recorrer una distancia mes gran mai abans assolida sobre la superficie lunar. [6] Entre altres, Yutu-2 va descobrir que en alguns llocs del costat fosc de la Lluna la pols arriba fins als 12 metres de profunditat. [7] El 16 de desembre de 2020, amb el final de la missio Chang'e 5 , la Xina va completar amb exit la seva primera missio amb retorn de mostres lunars, que va aconseguir recollir aproximadament dos quilograms de material [8] [9] El 3 el maig de 2024, la Xina va enviar la missio Chang'e 6 . L'1 de juny de 2024, el modul de descens i l' astromobil Yidong Xiangji de la missio van fer el seu allunatge suau en el costat fosc de la Lluna. En allo que constitueix la segona missio de retorn de mostres de la Xina, la seva cullera i trepants robotics van prendre mostres de la superficie lunar i el 3 de juny de 2024 aquestes foren retornades a l'orbita lunar amb l'objectiu final de fer-les arribar a la Terra. [10] [11] S'espera que, en total, la missio duri 53 dies. Juntament amb la Chang'e 6, el Pakistan va enviar l'orbitador anomenat ICUBE-Q [12]

Programa Chandrayaan [ modifica ]

El 22 d'octubre de 2008, l' Agencia India d'Investigacio Espacial (ISRO), va llancar un orbitador lunar no tripulat anomenat Chandrayaan-1 . [13] Inicialment, estava previst que la sonda orbites la Lluna durant dos anys, pero el 28 d'agost de 2009 es va perdre el contacte amb l'orbitador, data en que oficialment es considera finalitzada la missio. [14] En el temps que va estar en funcionament, els seus objectius cientifics foren preparar un atles tridimensional tant de la cara oculta com de la mes propera de la Lluna i efectuar un mapejat mineralogic i quimic de la seva superficie. [15] Entre els molts assoliments de la Chandrayaan-1, destaca el descobriment de la presencia de molecules d'aigua en el sol lunar. [16] L'orbitador va deixar anar tambe la Sonda d'Impacte Lunar, que va impactar deliberadament amb la Lluna el 14 de novembre de 2008, [17] fent que l'agencia hindu es convertis en la quarta agencia espacial en arribar a la superficie lunar. Aquesta missio fou seguida per la Chandrayaan-2 , que fou llancada el 22 de juliol de 2019, i que va entrar en orbita lunar el 20 d'agost de 2019. Chandrayaan-2 tambe fou la portadora del primer astromobil i del primer modul de descens hindu, pero a causa d'una fallada tecnica d'ultima hora en el sistema d'allunatge, aquests van xocar contra la superficie lunar. [18]

El 14 de juliol de 2023, l'ISRO va llancar la Chandrayaan-3 que tambe era portadora d'un modul de descens anomenat Vikram i de l'astromobil anomenat Pragyan , els quals, el 23 d'agost de 2023, van completar el primer allunatge suau de la historia en la regio del Pol Sud de la Lluna . [19] [20] [21]

Japo [ modifica ]

El setembre de 2007, l' Agencia d'Exploracio Aeroespacial del Japo (JAXA) va llancar la nau SELENE , amb els objectius d'obtenir dades cientifiques sobre l'origen i l'evolucio de la Lluna, i desenvolupar la tecnologia necessaria per a futures missions lunars. [22]

El 6 de setembre de 2023, l' Agencia d'Exploracio Aeroespacial del Japo (JAXA) va llancar la Smart Lander for Investigating Moon (SLIM), una missio amb l'objectiu de situar un modul de descens sobre la superficie de la Lluna. El 25 de gener de 2023, el modul de descens va entrar a l'orbita de la Lluna i el 19 de gener de 2024 va fer un allunatge suau. Com a resultat, la JAXA es va convertir en la cinquena en aconseguir un allunatge suau sobre la superficie de la Lluna. [23]

Corea del Sud [ modifica ]

El 4 d'agost de 2022, Corea del Sud va llancar l' orbitador lunar Danuri , que va arribar a la Lluna el 16 de desembre de 2022. Aquesta fou la primera fase del programa d'exploracio lunar de Corea del Sud, que te plans per llancar una altra sonda i un modul de descens . [24]

Estats Units d'America [ modifica ]

El 18 de juny de 2009, la NASA va llancar la missio Lunar Reconnaissance Orbiter , un orbitador lunar que va recollir imatges de la seva superficie.

Animacio de la trajectoria de la Lunar Reconnaissance Orbiter des del 23 de juny de 2009 fins al 30 de juny de 2009
        Lunar Reconnaissance Orbiter  ·         Moon

Va portar tambe la Lunar Crater Observation and Sensing Satellite ( LCROSS ), que va investigar la possible existencia d'aigua en el crater Cabeus . En una altra missio, l'any 2011 va llancar la Gravity Recovery and Interior Laboratory (GRAIL), que va cartografiar en alta qualitat el camp gravitatori de la Lluna per determinaar la seva estructura interior.

La NASA ha iniciat tambe un programa de contractacio amb empreses comercials per l'enviament de petites carregues a la Lluna en el que es coneix com a Serveis Comercials de Carrega Util Lunar . [25]

Russia [ modifica ]

El 10 d'agost de August 2023, Roscosmos , l'agencia espacial de Russia, va llancar la missio Luna 25 , la seva primera a la Lluna des del 1976. [26] El 20 d'agost, la nau es va estavellar contra la Lluna despres d'un error d'orientacio que va resultar en una maniobra de baixada de l'orbita anomala. [27]

Missions tripulades: programa Apollo [ modifica ]

Buzz Aldrin i el modul lunar de l' Apollo 11 a la Lluna ( 1969 ).

Les uniques missions tripulades que s'han enviat a la Lluna (i a qualsevol altre cos del sistema solar ) son les del programa Apollo ( 1961 - 1975 ) de la NASA . De les 11 missions tripulades que formaven el programa (hi va haver tambe llancaments de prova no tripulats), dues ( Apollo 7 i Apollo 9 no eren missions lunars sino nomes vols de prova en orbita terrestre), dues mes ( Apollo 8 i Apollo 10 ) tenien com a objectiu entrar en orbita al voltant de la Lluna i retornar els seus tripulants sans i estalvis a la Terra:

Les 7 missions restants tenien com a objectiu allunar, efectuar activitats extravehiculars per la superficie lunar i retornar a la Terra. Totes les missions Apollo van complir els seus objectius excepte la missio Apollo 13 , que degut a un problema durant el viatge d'anada es va veure obligada a suspendre l'allunatge i a retornar a la Terra despres d'haver fet tan sols un sobrevol de la Lluna.

Les missions lunars que van aconseguir que els astronautes que portaven poguessin trepitjar la Lluna i explorar-la van ser les seguents:

Des del 1972, no hi ha hagut mes missions lunars tripulades.

Missions tripulades: programa Artemis [ modifica ]

El Programa Artemis [28] es un programa d'exploracio lunar dirigit per la NASA en col·laboracio amb l'Agencia Espacial Europea ( ESA ), l'Agencia Espacial Japonesa ( JAXA ) i l'Agencia Espacial Canadenca ( CSA ) que, en cas de tenir exit, portara l'esser huma a la Lluna per primera vegada des de l' Apollo 17 el 1972. L'objectiu a llarg termini del programa es establir una base permanent a la Lluna per a facilitar posteriors missions a Mart. Els principals components del programa son el Space Launch System, o SLS (en catala Sistema de Llancament Espacial ), la nau espacial Orion , l'estacio espacial Lunar Gateway i els sistemes d'allunatge huma, incloent-hi el Starship HLS .

El Programa Artemis es una col·laboracio d'agencies espacials governamentals i agencies privades, unides pels Acords Artemis . A data de 22 de juny del 2022, vint-i-un paisos han signat els acords, incloent-hi potencies espacials emergents com Brasil, Corea del Sud i els Emirats Arabs Units.

El Programa Artemis es va establir per primera vegada el 2017, tot i que molts dels seus components, tal com la nau espacial Orion es van desenvolupar durant l'anterior Programa Constellation (2005-2010). El primer llancament d'Orion estava programat pel 2016, pero es va posposar al 2022 per a la missio Artemis I , sense tripulants. Aquesta es va enlairar amb exit el 16 de novembre del 2022 a les 6:47 ( UTC ). [29]

Segons el pla proposat, la missio tripulada Artemis II s'enlairara no abans de setembre del 2025; la missio tripulada Artemis III que fara el primer allunatge tindra lloc no abans de setembre del 2026; i, no abans del 2028, es produira l'atracament d' Artemis IV amb la Lunar Gateway , a part de posteriors missions i allunatges addicionals.

Vegeu tambe [ modifica ]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimedia relatiu a: Exploracio de la Lluna
  1. ↑ ≪ Probe crashes into Moon's surface ≫. BBC News , 03-09-2006.
  2. ↑ David , Leonard. ≪ China Outlines its Lunar Ambitions ≫. Space.com, 04-03-2003. Arxivat de l' original el March 16, 2006. [Consulta: 20 marc 2006].
  3. ↑ Sun , Zezhou; Jia , Yang; Zhang , He ≪Technological advancements and promotion roles of Chang'e-3 lunar probe mission≫. Sci China Tech Sci , vol. 56, 11, 2013, pag. 2702. Bibcode : 2013ScChE..56.2702S . DOI : 10.1007/s11431-013-5377-0 .
  4. ↑ China launches historic mission to land on far side of the Moon Stephen Clark, Spaceflight Now . 07 December 2018.
  5. ↑ ; Lyons , Kate ≪ Far side of the moon: China's Chang'e 4 probe makes historic touchdown ≫ (en angles). The Guardian , 03-01-2019.
  6. ↑ China's Farside Moon Rover Breaks Lunar Longevity Record. Leonard David, Space.com . 12 December 2019.
  7. ↑ Morgan McFall (26 Feb 2020) China's lunar rover finds nearly 40 feet of dust on the far side of the moon
  8. ↑ Jones , Andrew. ≪ China targets late 2020 for lunar sample return mission ≫. SpaceNews , 01-11-2019. [Consulta: 26 gener 2020].
  9. ↑ ≪ China's Chang'e-5 mission returns Moon samples ≫ (en angles). BBC News , 16-12-2020.
  10. ↑ Lee , Liz; Baptista , Eduardo. ≪ China's Chang'e-6 lifts off from far side of moon ≫. Reuters.com , 03-06-2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  11. ↑ Huaxia . ≪ China's spacecraft takes off from moon with first samples from lunar far side ≫. Xinhua.com , 03-06-2024. Arxivat de l' original el 4 June 2024. [Consulta: 3 juny 2024].
  12. ↑ Jones , Andrew. ≪ China's Chang'e-6 probe arrives at spaceport for first-ever lunar far side sample mission ≫. SpaceNews , 10-01-2024. [Consulta: 10 gener 2024].
  13. ↑ ≪ NDTV.com: Perfect start, Chandrayaan-1 ready for next step ≫. Arxivat de l' original el 2008-12-12. [Consulta: 22 maig 2009].
  14. ↑ ≪ Chandrayaan-1 off radar, but will work for 1000 days - Economic Times ≫, 06-10-2014. Arxivat de l' original el 6 October 2014. [Consulta: 1r setembre 2023].
  15. ↑ ≪ Chandrayaan-1 Scientific Objectives ≫. Indian Space Research Organisation. Arxivat de l' original el 2009-10-12.
  16. ↑ Lunar Missions Detect Water on Moon Arxivat 2009-10-03 a Wayback Machine .
  17. ↑ ≪ India sends probe on to the Moon ≫. BBC , November 14, 2008.
  18. ↑ ≪ Chandrayaan ? 2 Latest Update ? ISRO ≫. www.isro.gov.in . Arxivat de l' original el September 8, 2019. [Consulta: 7 octubre 2019].
  19. ↑ Welle , Deutsche ≪ India spacecraft first to land on moon's south pole ≫. .
  20. ↑ ≪ India lands spacecraft near south pole of moon in historic first ≫. amp.theguardian.com , 24-08-2023. Arxivat de l' original el 2023-08-24. [Consulta: 25 agost 2023].
  21. ↑ Bureau , The Hindu ≪ Chandrayaan-3 launch on July 14, lunar landing on August 23 or 24 ≫ (en Indian English). The Hindu , 06-07-2023.
  22. ↑ ≪ Kaguya (SELENE) ≫. JAXA. [Consulta: 25 juny 2007].
  23. ↑ Sample , Ian ≪ Japan's Slim spacecraft lands on moon but struggles to generate power ≫ (en angles). The Guardian , 19-01-2024.
  24. ↑ ≪ Danuri, South Korea's first Moon mission ≫. The Planetary Society .
  25. ↑ ≪ NASA's Return to the Moon to Start With Private Companies' Spacecraft ≫ (en angles). , 29-11-2018.
  26. ↑ ≪ Russia is back on the lunar path. A rocket blasts off on its first moon mission in nearly 50 years ≫, August 11, 2023.
  27. ↑ Zak , Anatoly. ≪ Luna-Glob mission lifts off ≫. RussianSpaceWeb , 19-08-2023. [Consulta: 20 agost 2023].
  28. ↑ Dunbar , Brian. ≪ Artemis-I ≫, 29-01-2018. [Consulta: 30 octubre 2021].
  29. ↑ Kraft , Rachel. ≪ Artemis I Liftoff ≫. Artemis - Nasa Blogs . NASA. [Consulta: 2 desembre 2022].
Obtingut de ≪ https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Exploracio_de_la_Lluna&oldid=33582498 ≫