Declaracio de Seneca Falls

Tipus	document
Llengua original	angles
Creacio	1848
Autor	Elizabeth Cady Stanton
Serie
Part de	Convencio de Seneca Falls

La Declaracio de Seneca Falls, tambe coneguda com la Declaracio de Sentiments i Resolucions de Seneca Falls, es el document resultant de la convencio celebrada el 19 i 20 de julio l de 1848 signat per seixanta-vuit dones i trenta-dos homes de diversos moviments i associacions politiques de taranna liberal i propers als cercles abolicionistes , liderades per Elizabeth Cady Stanton i Lucretia Mott per estudiar les condicions i drets socials, civils i religiosos de la dona. ^[1]

Va ser Elizabeth Cady Stanton qui es va encarregar de redactar la declaracio de principis i les resolucions que finalment es van aprovar. En la seva redaccio va adoptar la forma de la Declaracio d'Independencia ( EUA , 1776) amb la qual cosa va aconseguir carregar-la amb una poderosa forca de conviccio i de significat historic.

La declaracio es va enfrontar a les restriccions politiques: no poder votar, ni presentar-se a eleccions, ni ocupar carrecs publics, ni afiliar-se a organitzacions politiques o assistir a reunions politiques. Anava tambe contra les restriccions economiques: la prohibicio de tenir propietats, ja que els bens eren transferits al marit; la prohibicio de dedicar-se al comerc, tenir negocis propis o obrir comptes corrents i s'expressava en contra de la negacio de drets civils o juridics per a les dones. ^{[2] [3]}

Consta de dotze decisions i inclou dos grans apartats: les exigencies per aconseguir la ciutadania civil per a les dones i els principis que han de modificar els costums i la moral. Onze de les decisions van ser aprovades per unanimitat i la numero dotze, la que fa referencia al vot, per una petita majoria.

Es considerada com el text fundacional del feminisme com a moviment social. Va ser una de les expressions col·lectives del feminisme contemporani a diferencia de textos anteriors com la Declaracio dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791) d' Olympe de Gouges o Vindicacio dels drets de la dona de Mary Wollstonecraft . ^[4]

Traduccio del text de la Declaracio ^{[n. 1]} [ modifica ]

Declaracio de sentiments [ modifica ]

Quan, en el desenvolupament de la historia, un sector de la humanitat es veu obligat a assumir una posicio diferent de la qual fins llavors ha ocupat, pero justificada per les lleis de la naturalesa i de l'entorn que Deu li ha lliurat, el respecte merescut per les opinions humanes exigeix que es declarin les causes que impulsen cap a tal empresa.

Mantenim que aquestes veritats son evidents: que tots els homes i dones son creats iguals; que estan dotats pel Creador de certs drets inalienables, entre els quals figuren la vida, la llibertat i l'obstinacio de la felicitat; que per assegurar aquests drets son establerts els governs, els justs poders dels quals deriven del consentiment dels governats. Sempre que una forma de govern atempti contra aquestes finalitats, el dret dels quals sofreixen per aixo consisteix a negar-li la seva lleialtat i reclamar la formacio d'un nou, les bases del qual s'assenteixen en els principis esmentats i els poders dels quals s'organitzin de la manera que els sembli mes adequada per a la seva seguretat i felicitat.

La prudencia imposara, certament, que els governs llargament establerts no haguessin de ser substituits per motius intranscendents i passatgers, i consequentment, l'experiencia ha mostrat que l'esser huma esta mes disposat a sofrir, quan els mals son suportables, que a corregir-los mitjancant l'abolicio dels sistemes de govern als quals esta acostumat. No obstant aixo, quan una llarga cadena d'abusos i usurpacions, que invariablement persegueixen el mateix objectiu, mostra la intencio de sotmetre a la humanitat a un despotisme absolut, el deure aquesta consisteix a derrocar semblant govern i preparar-se a defensar la seva seguretat futura. Tal ha estat la pacient tolerancia de les dones respecte a aquest govern i tal es ara la necessitat que les empeny a exigir la igualtat al fet que tenen dret.

La historia de la humanitat es la historia de les repetides vexacions i usurpacions perpetrades per l'home contra la dona, amb l'objectiu directe d'establir una tirania absoluta sobre ella. Per demostrar-ho anem a presentar-li aquests fets a l'ingenu mon.

• Mai li ha permes que la dona gaudeixi del dret inalienable del vot.
• L'ha obligat a acatar lleis en l'elaboracio de les quals no ha tingut participacio alguna.
• Li ha negat drets reconeguts als homes mes ignorants i immorals, punt americans com a estrangers.
• Havent-la privat d'aquest primer dret com a ciutada, el del sufragi, i havent-la deixat; per punt, sense representacio en les assemblees legislatives, l'ha oprimit pertot arreu.
• Si esta casada, l'ha convertit civilment morta, davant els ulls de la llei.
• L'ha despullat de tot dret de propietat, fins i tot als jornals que ella mateixa gana.
• L'ha convertit en un ser moralment irresponsable, ja que, amb la sola condicio que no siguin comesos davant el marit, pot perpetrar tota mena de delictes. En el contracte de matrimoni se li exigeix obediencia al marit, convertint-se aquest, amb caracter general, en el seu amo, ja que la llei li reconeix el dret de privar-li de llibertat i sotmetre-la a castigs.
• Ell ha disposat les lleis del divorci de tal manera que no es te en compte la felicitat de la dona, tant a les seves raons veritables i, en cas de separacio, respecte a la designacio de qui ha d'exercir la custodia dels fills, com en que la llei suposa, en tots els casos, la supremacia de l'home i deixa el poder a les seves mans.
• Despres d'haver despullat a les dones casades de tots els seus drets, ha gravat a la soltera que posseeix fortuna amb impostos destinats a sostenir un govern que no la reconeix mes que quan els seus bens poden proporcionar-li beneficis.
• Ha monopolitzat gairebe totes les ocupacions lucratives i en aquells en els quals se'ls permet accedir, les dones no reben mes que una remuneracio miserrima. Li ha tancat tots els camins que condueixen a la fortuna i a la distincio, perque els considera mes honrosos per si mateix. I a la dona no la hi admet com a professora de teologia, medicina i lleis.
• Li ha negat l'oportunitat de rebre una educacio completa, tancant-li l'acces a totes les universitats.
• Nomes li permet exercir funcions subordinades tant a l'Esglesia com en l'Estat, defensant l'autoritat apostolica que l'exclou del sacerdoci i, excepte explicades excepcions, de tota participacio publica en assumptes de l'Esglesia.
• Ha creat un equivocat sentiment public oferint al mon un codi moral diferenciat per a homes i dones, segons el qual els mateixos delictes morals que exclouen a la dona de la societat no nomes son tolerats en l'home, sino que a mes en ells es consideren poc greus.
• Ha usurpat les prerrogatives del propi Jehova pretenent que te dret a assignar a la dona la seva esfera d'accio propia sense tenir en compte que aquest dret pertany a la seva propia consciencia i al seu Deu.
• Ell ha tractat per tots els mitjans possibles de destruir la confianca de les dones en les seves propies capacitats, reduint la seva autoestima i conduint-la a una vida depenent i miserable.

Ara, en vista de situacio en que viu la meitat de la poblacio a la qual se li nega el reconeixement dels seus drets i se li sotmet a una degradacio social i religiosa, en vista de les lleis injustes mes amunt esmentades i perque les dones se senten vexades, oprimides i fraudulentament desposseides dels seus drets mes sagrats, insistim que se'ls han de reconeixer immediatament tots els drets i privilegis que els pertanyen com a ciutadanes dels Estats Units.

En emprendre la gran tasca que tenim davant nosaltres, albirem no poques interpretacions erronies, tergiversacions i escarns, per aconseguir el nostre objectiu hem d'utilitzar tots els mitjans al nostre abast. Utilitzarem representants, difondrem fullets, presentarem les nostres peticions a l'Estat i a les legislatures nacionals, i ens esforcarem per aconseguir que pulpits i premsa estiguin del nostre costat. Esperar que a aquesta Convencio li segueixin altres convencions en tot el pais.

Resolucions [ modifica ]

CONSIDERANT: Que esta convingut que el gran precepte de la naturalesa consisteix que "l'home ha de perseguir la seva veritable felicitat". Blackstone ^{[n. 2]} insisteix en els seus {Comentaris} que aquesta llei de la naturalesa, coetania a la humanitat i dictada pel mateix Deu, es per descomptat superior a cap altra. Obliga en qualsevol lloc del globus, en tots els paisos i en tots els temps; invalida a qualsevol llei humana que la contradigui, i per aixo constitueix l'origen mitja i immediat de l'autoritat i validesa de totes elles; en consequencia:

DECIDIM: Que totes aquelles lleis que entorpeixin la veritable i substancial felicitat de la dona, son contraries al gran precepte de la naturalesa i no tenen validesa, perque aquest precepte te primacia sobre qualsevol altre.

DECIDIM: Que la dona es igual a l'home, que aixi va ser establert pel Creador i que pel be de la raca humana exigeix que sigui reconeguda com a tal.

DECIDIM: Que les dones d'aquest pais han de ser instruides en les lleis vigents, que no han d'acceptar la seva degradacio, manifestant-se satisfetes amb situacio o amb la seva ignorancia i afirmant que gaudeixen de tots els drets als quals aspiren.

DECIDIM: Que posat que l'home preten ser superior intel·lectualment i admet que la dona ho es moralment, es preeminent deure seu animar-la al fet que parli i prediqui quan tingui oportunitat en totes les reunions religioses.

DECIDIM: Que la mateixa proporcio de virtut, delicadesa i refinament en el comportament que s'exigeix a la dona en la societat, sigui exigit a l'home, i les mateixes infraccions siguin jutjades amb igual severitat, tant en l'home com en la dona.

DECIDIM: Que l'acusacio de falta de delicadesa i de decoro de la qual sovint es acusada la dona quan es manifesta publicament, prove sense gracia alguna dels mateixos que amb la seva presencia l'animen a actuar en escenaris, concerts i festes circenses.

DECIDIM: Que la dona s'ha mantingut satisfeta durant massa temps dins d'uns limits determinats que uns costums corromputs i una tergiversada interpretacio de les sagrades Escriptures han assenyalat per a ella, i que ja es hora que es mogui en el mitja mes ampli que el creador li ha assignat. ^{[n. 3]}

DECIDIM: Que es deure les dones d'aquest pais assegurar-se el sagrat dret del vot.

DECIDIM: Que la igualtat dels drets humans es consequencia del fet que tota la raca humana es identica quant a capacitat i responsabilitat.

DECIDIM, PER PUNT: Que havent-li assignat el Creador a la dona les mateixes aptituds i el mateix sentit de responsabilitat que a l'home perque els exerciti, a ella li corresponen el dret i el deure promoure les causes justes amb mitjans tambe justs; i, especialment pel que fa a les grans causes de la moral i la religio, li correspon el dret a ensenyar, amb ell, als seus germans, tant en public com en privat, per escrit i de viva veu, mitjancant tot l'instrument util, i en tota assemblea que valgui la pena celebrar; i, sent aquesta una veritat derivada dels principis divinament implantats en la naturalesa humana, qualsevol habit o autoritat, moderna o amb venerable pretensio d'antiguitat, que s'oposi a ella, ha de ser considerada com una evident falsedat, contraria a la humanitat.

Signants de la declaracio [ modifica ]

Noms de les dones i els homes signataris:

• Lucretia Mott
• Harriet Cady Eaton - germana d'Elizabeth Cady Stanton
• Margaret Pryor (1785-1874) - Reformista quaquera
• Elizabeth Cady Stanton
• Eunice Newton Foote
• Mary Ann M'Clintock (1800-1884) - Reformista quaquera germana de Margaret Pryor
• Margaret Schooley
• Martha C. Wright (1806?75) - Reformista quaquera, germana de Lucretia Mott
• Jane C. Hunt (1812-1889)
• Amy Post
• Catherine F. Stebbins
• Mary Ann Frink
• Lydia Hunt Mount - well-off Quaker widow
• Delia Matthews
• Catharine C. Paine
• Elizabeth W. M'Clintock - filla de Mary Ann M'Clintock
• Malvina Seymour
• Phebe Mosher
• Catherine Shaw
• Deborah Scott
• Sarah Hallowell
• Mary M'Clintock - filla de Mary Ann M'Clintock ^[5]
• Mary Gilbert
• Sophrone Taylor
• Cynthia Davis
• Hannah Plant
• Lucy Jones
• Sarah Whitney
• Mary H. Hallowell
• Elizabeth Conklin
• Sally Pitcher
• Mary Conklin
• Susan Quinn
• Mary S. Mirror
• Phebe King
• Julia Ann Drake
• Charlotte Woodward (c.1830-1921) - the only signer who lived to see the 19th amendment though illness apparently prevented her from ever voting. ^[6]
• Martha Underhill - her nephew also signed
• Eunice Barker
• Sarah R. Woods
• Lydia Gild
• Sarah Hoffman
• Elizabeth Leslie
• Martha Ridley
• Rachel D. Bonnel (1827-)
• Betsey Tewksbury
• Rhoda Palmer (1816-1919) - l'unica dona que va aconseguir votar legalment en 1918 quan es va aprovar a Nova York el sufragi femeni. ^[7]
• Margaret Jenkins
• Cynthia Fuller
• Mary Martin
• P.A. Culvert
• Susan R. Doty
• Rebecca Race (1808-1895) -
• Sarah A. Mosher
• Mary I. Vail - daughter of Lydia Mount
• Lucy Spalding
• Lavinia Latham (1781-1859)
• Sarah Smith
• Maria I. Wilbur
• Elizabeth D. Smith
• Caroline Barker
• Ann Porter
• Experience Gibbs
• Antoinette I. Segur
• Hannah J. Latham - filla de Lavinia Latham
• Sarah Sisson

Els homes que van signar a favor del moviment:

• Richard P. Hunt (1796-1856) - marit de Jane C. Hunt, germa de Lydia Mount i Hannah Plant, tambe signataris
• Samuel D. Tillman
• Justin Williams
• Elisha Foote
• Frederick Douglass
• Henry W. Seymour
• Henry Seymour
• David Salding
• William G. Barker
• Elias J. Doty
• John Jones
• William S. Dell (1801-1865) - oncle de Rachel Dell Bonnel, signatari
• James Mott (1788-1868) - marit de Lucretia Mott
• William Burroughs
• Robert Smalldridge
• Jacob Matthews
• Charles L. Hoskins
• Thomas M'Clintock - marit de Mary Ann M'Clintock
• Saron Phillips
• Jacob Chamberlain (1802-1878) - Metodista Episcopal i mes tard membre de la Cambra de Representants dels EUA.
• Jonathan Metcalf
• Nathan J. Milliken
• S.I. Woodworth
• Edward F. Underhill (1830-1898) - la seva tia va ser Martha Barker Underhill, tambe signataria
• George W. Pryor - fill de Margaret Pryor que tambe va signar
• Joel Bunquer
• Isaac Van Tassel
• Thomas Dell (1828-1850) - fill de William S. Dell i primer de Rachel Dell Bonnel, tots dos signataris.
• I.W. Capron
• Stephen Shear
• Henry Hatley
• Azaliah Schooley

Notes [ modifica ]

Referencies [ modifica ]

Bibliografia utilitzada [ modifica ]

• Valcarcel, Amelia (2008). {{{titol}}} . Catedra. ISBN 9788437625188 . Catedra. p. 83. |url= ()
• Nash, Mary (2004 - 2012). Dones al mon. Historia, reptes i moviments. Alianca Editorial. p. 85. [1] . Alianza Editorial. ISBN 9788420609164 . Consultat el 16 d'agost de 2016.

Enllacos externs [ modifica ]

• Wikisource. Declaration of Sentiments
• Text complet traduit del Manifest de Seneca Falls