De la Viquipedia, l'enciclopedia lliure
L'
alfabet
frigi es l'
escriptura
usada en el primers textos en
idioma
frigi
.
Aquest es remunta a l'alfabet
fenici
del
segle VIII aC
i es va utilitzar fins al
segle IV aC
(inscripcions "antigues frigies"), despres va ser substituit per l'
alfabet comu grec
(inscripcions "nou-frigies") des del
segle I
al
III dC
. Al derivar del fenici, l'alfabet frigi te moltes similituds amb ell, i es gairebe identic als primers alfabets
grecs
occidentals
.
L'alfabet consta de 19 lletres: 5 vocals (a, e, i, o, u) i 14 consonants (b, g, d, v, z, y, k, l, m, n, p, r, s, t).
[1]
Tanmateix es va emprar en les inscripcions del
dialecte
misic
una variant de l'alfabet frigi aquesta presentava una lletra addicional, l'anomenada "S misia". Un fet important i caracteristic de l'escriptura frigia es que les seves paraules solen estar separades per espais o per tres o quatre punts espaiats verticalment. Aquesta escriptura normalment tambe era d'esquerra a dreta ("dextrovers"), pero aproximadament una sisena part de les inscripcions es van escriure de dreta a esquerra ("sinistrovers").
[2]
A les inscripcions de diverses linies sol haver-hi una
grafia
de
bustrofedon
(unes quantes dotzenes d'inscripcions).
[3]
[4]
Els dinou caracters de l'alfabet antic-frigi son:
[5]
A la primera columna l'alfabet grec; a la segona, el frigi, i a la tercera el so corresponent a l'alfabet bulgar.
| Direccio d'escriptura
|
Transcripcio
|
Fonema
|
Equivalent nou-frigi
[6]
|
| ΑΒΓ⇒
|
⇒ΑΒΓ
|
 |
??
|
a
|
/a/
,
/aː/
|
Α
|
| Β, 8
|
B
|
b
|
/b/
|
Β
|
| ??
|
??
|
g
|
/?/
|
Γ
|
| ??, ??
|
??, ??
|
d
|
/d/
|
Δ
|
??,
 |
 ,
 |
e
|
/e/
,
/eː/
|
Ε, Η
|
| F
|
F
|
v
|
/w/
|
ΟΥ
|
| Ι
|
Ι
|
i
|
/i/
,
/iː/
|
Ι, ΕΙ
|
Κ,
 , ??, ??,
 |
?? ,?? ,K
|
k
,
, ??, ??,
|
/k/
|
Κ
|
| ??
|
 |
l
|
/l/
|
Λ
|
| ??
|
 |
m
|
/m/
|
Μ
|
| ??
|
 |
n
|
/n/
|
Ν
|
| Ο
|
Ο
|
o
|
/o/
,
/oː/
|
Ο, Ω
|
| ??
|
 |
p
|
/p/
|
Π
|
| ??
|
??
|
r
|
/r/
|
Ρ
|
 ,
 ,
 ,
 |
??,
 |
s
|
/s/
|
Σ
|
| Τ
|
Τ
|
t
|
/t/
|
Τ
|
| ??
|
??
|
u
|
/u/
,
/uː/
|
ΟΥ, O
|
| ??, X
|
??,??
|
y
|
/j/
|
Ι
|
??, ??,
 , ?
|
??
|
??, ??,
, ?
|
/z/
(
/zd/
?)
|
Ζ
|
- ↑
Obrador Cursach
, Bartomeu.
Lexicon of the Phrygian Inscriptions
(tesi) (en angles). Dissertacio doctoral, Universitat de Barcelona, 2018, p. 31-50 [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑
Claude Brixhe (2008), 'Phrygian', in: Roger D. Woodard (ed.),
The Ancient Languages of Asia Minor
(Cambridge etc.: Cambridge University Press), pp. 69-80: p. 73: "a little less than one-third" was written from right to left. On the contrary, Obrador Cursach (2018), p. 35, implies that the majority was
sinistroverse
: according to him only a small minority ("66 out of 395" Old-Phrygian inscriptions) were "dextroverse". However, his comprehensive catalogue of inscriptions in the same book, pp. 349-420, shows that in fact 84 out of ca. 550 Old-Phrygian inscriptions listed) are marked "←", and therefore the minority is "sinistroverse" (reading from right to left), so Brixhe is right. Apparently on p. 35 Obrador Cursach has inadvertently interchanged the words "dextroverse" and "sinistroverse".
- ↑
Obrador Cursach (2018), p. 35.
- ↑
Sistema fonetin en llengua frigia (en rus)
- ↑
Obrador Cursach (2018), p. 34.
- ↑
Obrador Cursach (2018), p. 55-58.
Enllacos externs
[
modifica
]
