한국   대만   중국   일본 
Weimar - Viquipedia, l'enciclopedia lliure

Weimar

Ciutat del land de Turingia
Per a altres significats, vegeu ≪ Weimar (desambiguacio) ≫.

Weimar es una ciutat del land de Turingia a la Republica Federal d' Alemanya amb 64.631?habitants. Es a la linia central de ciutats que conformen d'oest a est: Eisenach , Gotha , Erfurt , Weimar i Jena .

Plantilla:Infotaula geografia políticaWeimar
Imatge

Localitzacio
Modifica el valor a Wikidata Map
 50°?58′?52″?N, 11°?19′?46″?E ? / ? 50.9811°N , 11.3294°E ? / 50.9811; 11.3294
Estat Alemanya

Estat federat Turingia Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Saxonia-Weimar (1572?1809)
Sachsen-Weimar-Eisenach (1809?1918)
Kreis Weimar-Land (en) Tradueix (1952?1994) Modifica el valor a Wikidata
Conte la subdivisio
Poblacio humana
Poblacio 65.620 (2022) Modifica el valor a Wikidata (776,75 hab./km² )
Geografia
Superficie 84,48 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat per Ilm Modifica el valor a Wikidata
Altitud 208 m Modifica el valor a Wikidata
Punt mes alt Ettersberg Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organitzacio politica
??Cap de govern Peter Kleine (2018?) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal 99423, 99425 i 99427 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefonic 03643 i 036453 Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTS DEG05 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya 16055000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Hameenlinna (1970?)
Treveris (1987?)
Siena (1994?)
Blois (1995?)
Zamo?? (2012?) Modifica el valor a Wikidata

Lloc web weimar.de Modifica el valor a Wikidata

Weimar fou un dels grans centres culturals d' Europa , acollint genis com Bach , Goethe , Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder que acudiren a la ciutat atrets pel prestigi cultural que havia assolit i pel financament que dispensava la familia ducal.

El Teatre Nacional de Weimar on es firma la Constitucio de 1919 que dona lloc a la republica que porta el nom de la ciutat

Ciutat capital de l'antic gran ducat ernestia de Saxonia-Weimar-Eisenach des del segle? xvii fins a l'any 1918 . La ciutat cresque gracies a la cort gran ducal, que era l'autentic motor de creixement, tant de la ciutat com dels seus voltants.

Fou la ciutat on es redacta la primera constitucio democratica d' Alemanya que dona lloc a la Republica de Weimar , tot i que la capital de l'Estat continua sent Berlin , com a la RDA .

Durant la Segona Guerra Mundial , hi va haver un camp de concentracio al nord-oest de la ciutat, a Buchenwald , un petit bosc al qual Goethe li agradava frequentar

Des de 1945 forma part de la Republica Democratica d'Alemanya . Des de 1988 i durant els dos seguents anys la poblacio de Weimar es veie reduida en mes de 4.000?persones (un 7%) com a consequencia d'una intensa emigracio a l'Oest. A partir de 1990, a diferencia d'altres ciutats de Turingia , la poblacio ha augmentat.

A partir de 1990 Weimar s'ha convertit en un magnific aparador de les politiques de restauracio de nuclis antics que la RFA fa a les antigues ciutats de l'Est. Actualment es un centre universitari, industrial i turistic.

La ciutat posseeix un admirable centre historic que no fou tan maltractat per la guerra com ho foren les veines ciutats de Dresden o Dessau . Entre els principals monuments que hi destaquen hi ha el Deutsches Nationaltheatre i el Gran Palau Ducal, a mes a mes de la famosa Biblioteca de Weimar, que pati un incendi recentment, que esta en vies de restauracio, i que es troba al Palau d'Anna Amalia.

Patrimoni de la Humanitat

modifica

Weimar va ser el centre del moviment Bauhaus . L'obra de la Bauhaus a Weimar i a Dessau va ser nomenada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1996 .

Weimar classica es el conjunt de les edificacions declarades com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1998 , basant-se en l'alta qualitat artistica dels edificis i parcs publics i privats de la ciutat com en els seus voltants, testimonien el notable floriment cultural del periode classic a Weimar. Igualment, el mecenatge ducal il·lustrat va atraure molts destacats escriptors i erudits d' Alemanya , com Goethe , Friedrich von Schiller i Johann Gottfried Herder al pas del segle? xviii i al XIX , el que va fer de Weimar el centre cultural de l' Europa de l'epoca. [1] Esta compost pels seguents monuments:

 
Infotaula edifici
Weimar classica
 
Ajuntament de Weimar
Dades
Tipus Conjunt d'edificis  
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Weimar (Alemanya)  
Format per Palau Belvedere
Tiefurt House (en)  
Casa de Schiller
Ettersburg Castle and Park (en)  
Schloss Weimar (en)  
Wilhelm-Ernst-Gymnasium (en)  
Park an der Ilm (en)  
Duchess Anna Amalia Library (en)  
Goethe House (en)  
Cementeri Historic de Weimar
esglesia dels sants Pere i Pau
Herders residence (en)  
Wittumspalais (en)    
Patrimoni de la Humanitat     
Tipus Patrimoni cultural? ?→?Europa-America del Nord
Data 1998 (22a Sessio), Criteris PH : (iii) i (vi)  
Identificador 846
Codi Nom Adreca Coordenades
846-001 Casa de Goethe Frauenplan 2, Weimar 50°?58′?39.3″?N, 11°?19′?42.9″?E ? / ? 50.977583°N , 11.328583°E ? / 50.977583; 11.328583
846-002 Casa de Schiller Schillerstraße 12, Weimar 50°?58′?43.7″?N, 11°?19′?39.3″?E ? / ? 50.978806°N , 11.327583°E ? / 50.978806; 11.327583
846-003 Esglesia de la ciutat, casa de Herder i l'antic institut Herderplaz 8-14, Weimar 50°?58′?52.0″?N, 11°?19′?45.7″?E ? / ? 50.981111°N , 11.329361°E ? / 50.981111; 11.329361
846-004 Castell de la ciutat Burgplatz 4, Weimar 50°?58′?50.6″?N, 11°?19′?55.2″?E ? / ? 50.980722°N , 11.332000°E ? / 50.980722; 11.332000
846-005 Palau de la vidua Am Palace 1, Weimar 50°?58′?46.7″?N, 11°?19′?34.2″?E ? / ? 50.979639°N , 11.326167°E ? / 50.979639; 11.326167
846-006 Biblioteca de la duquessa Anna Amalia Platz der Demokratie 1, Weimar 50°?58′?42.6″?N, 11°?19′?55.2″?E ? / ? 50.978500°N , 11.332000°E ? / 50.978500; 11.332000
846-007 Tomba dels princeps i cementiri historic Am Poseckschen Garten, Historischer Friedhof, Weimar 50°?58′?21.4″?N, 11°?19′?30.8″?E ? / ? 50.972611°N , 11.325222°E ? / 50.972611; 11.325222
846-008 Parc sobre el Ilm amb casa romana, casa i jardi de Goethe Weimar 50°?58′?30.0″?N, 11°?20′?00.0″?E ? / ? 50.975000°N , 11.333333°E ? / 50.975000; 11.333333
846-009 Castell, orangerie i parc del castell Belvedere Weimar 50°?56′?56.0″?N, 11°?20′?49.6″?E ? / ? 50.948889°N , 11.347111°E ? / 50.948889; 11.347111
846-010 Castell i parc del castell de Tiefurt Weimar - Tiefurt 50°?59′?38.3″?N, 11°?21′?53.1″?E ? / ? 50.993972°N , 11.364750°E ? / 50.993972; 11.364750
846-011 Castell i parc del castell de Ettersburg Districte rural de Weimar 51°?1′?58″?N, 11°?16′?31″?E ? / ? 51.03278°N , 11.27528°E ? / 51.03278; 11.27528
 
Infotaula edifici
La Bauhaus i els seus llocs a Weimar i Dessau
 
Universitat de la Bauhaus
Eponim Bauhaus  
Dades
Tipus Grup d'estructures o edificis  
Cronologia
2017 extensio lloc Patrimoni de la Humanitat  
Localitzacio geografica
Entitat territorial administrativa Alemanya  
 
 50°?58′?29″?N, 11°?19′?46″?E ? / ? 50.97477°N , 11.32949°E ? / 50.97477; 11.32949
Format per Universitat Bauhaus a Weimar
Laubenganghaus, Peterholzstraße 48, Dessau (en)  
Laubenganghaus, Peterholzstraße 56, Dessau (en)  
Laubenganghaus, Mittelbreite 6, Dessau (en)  
Laubenganghaus, Mittelbreite 14, Dessau (en)  
Laubenganghaus, Peterholzstraße 40, Dessau (en)  
Edifici de la Bauhaus
Masters' Houses (en)  
Edifici Van-de-Velde
Haus am Horn (en)  
ADGB Trade Union School (en)    
Patrimoni de la Humanitat     
Tipus Patrimoni cultural? ?→?Europa-America del Nord
Data 1996 (20a Sessio), Criteris PH : (ii) , (iv) i (vi)  
Extensio lloc Patrimoni de la Humanitat 2017  
Identificador 729

Igualment, la ciutat va ser seleccionada Capital Europea de la Cultura el 1999.

Weimar es un dels llocs amb major riquesa cultural d' Europa , ja que va ser llar de grans personatges com el pintor Lucas Cranach el Vell, el reformador Marti Luter , el compositor Johann Sebastian Bach , els escriptors Johann Wolfgang von Goethe , Friedrich Schiller i Christoph Martin Wieland , els filosofs Johann Gottfried von Herder , Friedrich Wilhelm Nietzsche i Arthur Schopenhauer , el music Franz Liszt i els fundadors de l'escola de disseny, art i arquitectura Bauhaus .

Ha sigut un lloc de peregrinacio per a la intelectualitat alemanya, des que Goethe es va traslladar per primera vegada a la ciutat el 1775. A la ciutat es poden trobar les tombes de Goethe i Friedrich von Schiller , aixi com l'Arxiu de Goethe i Schiller, l'Arxiu Estatal de Turingia, l'Arxiu Musical de Turingia i la Biblioteca d'Anna Amalia.

Actualment compta amb diverses galeries d'art, museus, el Teatre Nacional Alemany, i dos instituts d'educacio superior: la Universitat Bauhaus i l'Escola Superior de Musica Franz Liszt.

Fills il·lustres

modifica

Referencies

modifica

Enllacos externs

modifica