A partir dels cartons dibuixats pels tallers artistics, l'art de fer vitralls consistia, a l' edat mitjana i fins al segle? xx en la realitzacio d'un gran nombre de peces tallades i tintats o tenyits de color en la massa o pintades, a vegades amb diverses cuites i la coloracio de gran intensitat ^[3] realcats amb tracos de grisalla per ser finalment units amb tires de plom que delimiten les figures i aillen els diferents colors per mantenir el seu valor. La massa de vidre plena de bombolles i impureses actua sobre la llum trencant-la en mil raigs de color. La mateixa tecnica, per no esborrar les figures amb la irradiacio dels finestrals, imposa una composicio plena en un espai sense profunditat , amb un dibuix precis i una certa riquesa de color. Les

L'art dels vitralls es desenvolupa en les esglesies de l' Illa de Franca durant el romanic: en el cor gotic de la Catedral de Le Mans amb els seus vitralls del segle? xii que contenen ja representacions dels arts i oficis , i en la vidriera de l' Ascensio del segle? xi (la mes antiga d'Europa en un edifici religios), tambe en els vitralls de les catedrals de Sens ^[4] o de Saint-Pierre de Poitiers , amb la vidriera de la Crucifixio ^[5] i en la Basilica de Saint-Denis de Paris amb les vidrieres de La infancia de Jesus, L'arbre de Jesse, etc.., ^[6] son els exemples mes destacats d'aquest art durant la transicio del romanic al gotic. ^[7] Aquests vitralls tenen una gamma calida i brillant, les seves composicions segueixen les lleis de l'encaix superficial en series de motius geometrics equivalents com medallons , lobuls , etc.

La vidriera , pel lloc que pren a les esglesies i catedrals es, en la Franca del segle? xiii , la veritable pintura gotica. Els vitralls substitueixen a la pintura mural que s'havia desenvolupat ampliament durant el periode romanic pero que en el gotic resta com un art complementari. Durant el periode gotic, l'art dels vitralls esdeve l'art hegemonic del color i del dibuix , pren les funcions simboliques-docents de la pintura mural amb els seus complets programes iconografics que fan convergir a la major part dels tallers i centres artistics europeus, principalment de Franca, en el dibuix dels cartons que es el pas previ de la realitzacio d'un vitrall. A Italia, el predomini de la vidriera no es va imposar i i la tradicio muralista no s'havia interromput des de l' antiguitat classica , de tal forma que la pintura va subsistir tant en els murs de les esglesies i en les capelles laterals com en retaules i en la pintura sobre taula que formen els frontis i els laterals dels altars .

La catedral gotica evoca la imatge del ≪Jerusalem Celestial≫ i constitueix l'obra col·lectiva dels ciutadans de les ciutats de la baixa edat mitjana . Cada nova generacio de paletes i artesans , en prendre el relleu de la generacio anterior, fera avancar la construccio de la catedral de llur ciutat, continuara el presbiteri o construira les capelles laterals o el creuer , etc. Cada nova esglesia o catedral fera les seves naus mes altes que les anteriors, tot suprimint progressivament el “mur de fabrica” i substituint-lo pel que s'ha anomenat el "mur translucid", es a dir, pels amplis finestrals amb vitralls de color que proporcionen a l'interior de les esglesies i catedrals una atmosfera calida, acolorida i irreal on els fidels poden sentir-se segurs a l'empara de l' Esglesia tot contemplant la " llum d'essencia divina " tal com poeticament deia l'abat Suger que fou qui impulsa la construccio dels vitralls del cor de la Basilica de Saint-Denis de Paris , cap a mitjans del segle? xii . ^[8]

L'art dels vitralls domina a les restants tecniques de pintura a les quals imposa les seves lleis: la composicio emmarcada en medallons , ninxols o altres compartiments, els colors vius i saturats, les formes delimitades i precises, etc.; son pautes estetiques que hi ha tambe en la il·lustracio de llibres i miniatures esteses ampliament per tota Europa. Aquest predomini del vitrall te l'excepcio a Italia, on la tradicio muralista no s'havia interromput des de l' antiguitat , o en altres llocs que com Catalunya acusaven ja des del romanic les influencies italianes.

Els seus temes son els grans temes de l' Antic i Nou Testament , les histories de la Mare de Deu i dels sants i tambe les representacions d'activitats gremials o escenes de la vida quotidiana, les quals, progressivament pugen tambe a dalt dels vitralls de les catedrals.

En avancar l'estil es modifica la tecnica amb una nova gama de color basada en els fons incolors o grisos, en els tons trencats i els temes mes humanitzats. L'invent del color groc de plata portara a l'art dels vitralls, durant el segle? xiv , a un preciosisme daurat i una lleugeresa que n'es l'apogeu.

Un recorregut per les esglesies i catedrals amb els vitralls mes destacats comenca per la Catedral de Chartres , a Franca, ja que els vitralls hi constitueixen un dels conjunts de vitralls mes bell i mes ben conservat d'Europa. Compren 146 finestres amb 1.359 temes dels quals el vitrall de Notre-Dame de la Belle-Verriere n'es el mes famos. Tambe son destacats els vitralls de Sant Eustaqui, les rosasses i el vitrall del Zodiac .

L'expansio de l'art gotic per tot Europa tingue lloc durant la primera meitat del segle? xiii , amb un apogeu devers la decada del 1260 quan es van acabar les catedrals de Beauvais a Franca, de Colonia i de Lleo a Espanya . Es en aquesta etapa classica quan l'arquitectura es fa mes complexa: les naus s'aixequen fins a unes alcades mai vistes, els arcbotants es dupliquen para sostenir aquestes voltes tan elevades i els pinacles es fan mes voluminosos. En aquesta etapa les portades passen de les tres portades classiques de Reims o Amiens a les cinc portades de Bourges o Lleo. Els finestrals deixen de ser perforacions en el gruix del mur per a transformar-se en panys de paret translucids, plens de vidre entre filigranes de pedra .

Al segle? xx , l' art modern representat per Marc Chagall , Georges Rouault i altres grans pintors, tornaran al disseny de cartons per a la confeccio de vitralls, els quals continuaran tenint el seu lloc en la Historia de la Pintura.

A Catalunya existeix una gran varietat de vitralls modernistes. Se'n pot trobar a Girona, a la Casa Maso restaurada per l'arquitecte Rafael Maso , ^[9] el qual els va utilitzar per crear mes lluminositat dins la casa, i donar una sensacio de mes profunditat o tambe a Can Domenech, seu del Museu d'Art de Cerdanyola on es poden admirar els tres plafons anomenats ≪Les Dames de Cerdanyola≫. ^[10]

• Catedral: Es un vidre llis per una cara i lleugerament irregular per l'altra amb el qual s'aconsegueix fer vibrar la llum.
• America o Tiffany : Es un vidre opalescent amb llepades de color mes intens o de diferents colors que s'aconsegueix amb la barreja de diferents oxids en el proces de fabricacio. Va ser creat per Louis Comfort Tiffany .
• Impres: Vidre de planxa que representa un dibuix en relleu (estrella, ratllat,..) que reforca la seva lluminositat.
• Ciba: Vidre en forma de disc amb gruixaries concentriques diferents que aporta al vitrall diverses intensitats de color segons el gruix. La part central acostuma a ser la de major grossor i color.
• Emmotllat: Vidre fet amb motllo amb relleus en formes ornamentals: flors, lliris, fulles, etc.
• Marmolita: Vidre opalescent fabricat a Franca i emprat en exclusiva pel vitraller Joan Espinosa. S'assembla al Tiffany i el seu nom prove del marbre que imitava.
• Gravats a l'acid: Vidres tractats amb acid fluorhidric i vernis per formar dibuixos, sanefes o lletres a partir del contrast de les parts atacades per l'acid que son mats, i les reservades pel vernis que son transparents.
• Mussolines: Vidres molt fins gravats a l'acid que tenen la funcio de filtrar la llum com si es tractes d'una cortina o mussolina. El motius que acostumen a tenir son dissenys de blondes o teixits de seda.
• Pintats: Vidres sobre els que s'aplica pintura en fred, habitualment a l'oli, i que te una durada limitada.
• Glaciers:Vidres plans coberts d'un paper translucid molt fi amb dibuixos impresos que es col·locaven a les portes dels armaris de cuina, que separaven estances o als celobert d'escales.

• Antoni Pons i Cirac ^[11]
• Antoni Rigalt i Blanch
• Francesc Elias i Bracons ^[12]
• Francesc Fornells-Pla ^[13]
• Frederic Vidal i Puig
• Jeroni Ferran Granell i Manresa
• Joan Espinagosa i Farrando
• Joan Vila i Grau ^[14]
• Joan Vila i Rufas ^[15]
• Els germans Josep Maria Bonet i Xavier Bonet ^[16]
• Llucia Navarro i Rodon ^[17]
• Nicolau de Maraia ^[18]
• Rafael Bastardas i Parera ^[19]
• Ricard Crespo Boquera
• Santiago Padros i Elias ^[20]
• Maria Puig i Clotet ^[21]

• Taula de vitraller

Viccionari