La primavera del 1640 , Francesc de Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu carrec, les lleves i els allotjaments. Camperols revoltats van entrar a Barcelona el 22 de maig , possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat.

El 7 de juny de 1640 en el Corpus de Sang , grups de segadors entren a la ciutat originant un moti en el que fou assassinat el virrei de Catalunya Dalmau III de Queralt , que marca l'inici del conflicte que es converteix de seguida en una autentica revolta social. El setembre, l'exercit de Felip IV va ocupar Tortosa amb l'alianca senyorial catalana i del bisbe de la ciutat, que, com la totalitat dels bisbes que ocupaven les seus catalanes, era politicament reialista. L' ocupacio fou seguida d'una durissima repressio contra el poble revoltat.

El 17 de gener de 1641 , davant l'alarmant penetracio de l'exercit castella, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya , proclama la Republica Catalana , amb l'adhesio de la burgesia urbana descontenta per la pressio fiscal, acordant una alianca politicomilitar amb el Regne de Franca . Catalunya es posava sota l'obediencia de Lluis XIII de Franca . Pocs dies despres, i ja amb l'ajuda de l'exercit frances, la Generalitat obtingue una important victoria militar en la batalla de Montjuic del 26 de gener del 1641 . Poc mes tard moria Pau Claris , i la dificil situacio local i internacional, dugue a la Generalitat a proclamar comte de Barcelona i sobira de Catalunya al rei Lluis XIII, fins a la seva mort el 1643 . El succei Lluis XIV , el rei sol , fins al 1652 .

Franca aconsegueix, durant l'estiu del 1642, l'ocupacio de Perpinya i de Salses i amb aixo el control dels comtats del Rossello i de Cerdanya , el seu objectiu immediat, el 1643 Montso i Lleida . Per la seva part, despres de dominar Tortosa , Felip IV aconseguia recuperar Tarragona i Lleida el 1644 . Tortosa es mantingue sota sobirania castellana fins al 1648, en que fou conquerida pels francesos, que s'hi mantingueren fins al 1650. A partir de 1645 els francesos ocupen Roses , envaeixen l' Emporda , assetgen Girona , escometen el Valles , i ocupen temporalment Cadaques , Castello d'Empuries , Solsona i Berga .

A Franca, pero, la guerra de la Fronda del 1651 , afeblia les possibilitats militars franceses a Catalunya, quan el mariscal Jean-Gaspard-Ferdinand de Marsin , amb la major part de la cavalleria francesa i molta infanteria van abandonar la defensa de Barcelona el 21 de setembre ^[3] per acudir a ajuntar-se amb els partidaris de posar Enric de Borbo en el tron de Franca.

Un cop queda clar l'avanc de les tropes hispaniques cap a Barcelona, el comandament frances procedi a reunir el seu exercit a Barcelona per tal de resistir al setge.

Aquest es componia de:

- 3.000?homes dels regiments d'infanteria francesos de:

• La Reine
• Anjou
• Guyenne
• Chouppes
• Gesvres - 10 companyies d'aquest regiment marxaren a la Guyena amb Marsin.
• Limousin
• Marsin - Aquest regiment marxa a la Guyena amb Marsin
• Montpouillan - Aquest regiment marxa a la Guyena amb Marsin

Aquestes tropes eren comandades pel Senyor Roy primer capita del regiment de la Reine

- 1.200?homes dels regiments suissos al servei de Franca de:

• Lochmann
• Reynold

Aquests dos regiments eren comandats per Lochamann.

- 1.200 o 1.500?homes dels regiments catalans al servei de Franca de:

• Francesc Vila amb 300?homes
• Jeroni Novell amb 300?homes
• Pere Sabater amb 300?homes
• Fra Francesc de Granollachs/Mostaros amb 600?homes, segons Siri, i situat a Montjuic amb una companyia suissa.
• Algunes companyies soltes dels sometents de Vic, Solsona i Cervera

- 3.000?homes de:

• La Coronela de Barcelona

- 1.700 cavalls dels regiments de:

• Saint Simon
• Merinville
• Roquelaure
• La Mothe
• Aletz
• Baltasar (alemany) - Aquest regiment marxa amb Marsin a la Guyena
• Chasteaubriand
• Marsin - Aquest regiment marxa amb Marsin a la Guyena
• Margarit (catala)
• d'Ardena (catala)
• Schack (weymaria) - Que es va donar despres a Marsilly

aquestes tropes eren comandades pel Senyor de Roche Saint-Chamerant, capita del regiment de Saint Simon.

L'artilleria de la placa era formada per 85 peces.

Posteriorment el Mariscal de La Mothe acudi en socors de Barcelona amb les tropes seguents:

- Companyies de cavalleria:

• 'Gardes' de La Mothe-Houdancourt
• 'Gardes' del Princep Tomasso de Savoia
• 'Gardes' de Saint Andre Montbrun
• 'Gendarmes' del Princep Tomasso de Savoia*
• 'Chevaux-legers' de Pienne
• 'Chevaux-legers' de Varsy
• Cuirasses de Ville
• Cuirasses de Monty

- Regiments d'infanteria de:

• Auvergne
• Bretagne amb uns 200?homes
• Normandie amb uns 200?homes
• Austrain amb uns 200?homes (10 companyies) Reclutat a Franca, baixa per Roina amb barca i despres navega amb cabotatge fins Narbona.
• Aiguebonne (20 companyies)
• Angouleme (15 companyies)
• Vendome (20 companyies)
• Merinville infanteria (20 companyies)
• 3 regiments d'infanteria catalans

- Regiments de cavalleria de:

• Boissac amb 8 companyies
• Saint Andre Montbrun amb 7 companyies
• Princep Mauricio amb 6 companyies
• Le Feron amb 7 companyies
• Sieur de Ternes amb 5 companyies
• Pardaillan amb 4 companyies
• Comte de Moret amb 2 companyies
• Marques d'Aligre amb 3 companyies
• Saint Germain d'Achon 4 companyies
• Rochelidoux amb 4 companyies
• Ferte Senneterre amb 4 companyies
• un regiment de cavalleria catala

(La llista d'unitats de l'exercit de La Mothe-Houdancourt probablement esta completa)

El juliol de 1651 sortia de Lleida cap a Cervera l'exercit del Baro de Seebach amb 6.000?homes i 2.600 cavalls, 16 canons i 4 peces d'artilleria per amenacar Balaguer. Segons Mortara l'exercit era format per 5.760?homes, 2.300 cavalls, 22 peces d'artilleria 250 carros i 400 mules. Al final, aquest exercit acabaria ajuntant-se amb el que vingue transportat per mar i desembarca el 8 d'agost, compost per l'artilleria formada per 6 mansfelts, 6 sacres, 6 quarts de cano i 2 mitjos canons vinguts en 5 tartanes i 2.500 soldats alemanys.

L'exercit que assetja Barcelona es componia de fins a 24 tercos o regiments:

- Al Quarter de Sans

• Tercos espanyols:
  • Gaspar de la Cueva
  • Juan del Castillo amb una bateria de 7 peces 1 de 26 lliures la resta de 30, 40 i 46 lliures.
  • Luis de Torres
  • Pedro Estevan (Aragones de 10 companyies)
  • Francisco de Sada (Aragones de 10 companyies)

• Tercos irlandesos:
  • Comte de Tiron
  • Cristobal Obreni (O'Brien?)

• Tercos italians:
  • Tiberio Carraffa
  • Marco Antonio de Genaro
  • Marques de Grez

• Tercos valons:
  • Clerc
  • Calone
  • Franque

• Regiments alemanys:
  • Iaques
  • Cleinhans

• Caballeria del Baro de Butier
  • Troc de Borgonya ? Dionisio Poitier 600?homes
  • Troc de Flandes ? Julio Vizconde 600?homes

• Regiment d'alemanys del Comte de Ro comandat per Hercules Vizconde

• Terc de Cristobal Cavallero

• • Terc de Pedro Viedma ? (Al Fort de Trinidad)
  • Regiment alemany del Baro de Vilani ? (Al Fort de Nuestra Senora de Montserrat)
  • Terc de Valencia (amb 387 homes efectius l'agost de 1652)
  • Terc del Comte de Ro ? (Als Forts Vizconde i Nuestra Senora de Gracia)
  • Regiment alemany de Careme ? una Estrella (no a un fort)
  • Terc de valons de Franquee ? (Al fort de San Buenaventura)
  • Regiment alemany de Chapuis ? (Dins dos reductes al costat del Quarter de Sans)

El desembre arribaven 1.100?homes del terc aragones de Martin de Azlor. El 21 de desembre de 1651 arribava el terc de Pedro de Viedma amb 300?homes, el 28 de desembre una companyia de 90?homes del terc de Valencia i 160?homes de la lleva de Juan de Miranda. El 31 de desembre de 1651 arribava el terc de Tarragona amb 900?homes en 10 companyies. Embrigadat amb aquest hi havia una companyia de 110?homes de la Vall d'Aran.

L'exercit castella va arribar al riu Llobregat el mes d'agost i va continuar avancant fins a les Corts de Sarria i continuant fins a Sant Marti de Provencals . Nomes se'ls va oposar el regiment de cavalleria catala d'Ardena. La construccio dels forts de Marina i de Sant Felip contribuiren al bloqueig de Barcelona . Abans de l'atac definitiu, les tropes de Joan Josep d'Austria es van dedicar a completar la linia fortificada als voltants de la ciutat, des del Besos fins a Montjuic , mentre que la defensa de la ciutat va ser organitzada per la Coronela de Barcelona i encapcalada pel Consell de Cent .

Barcelona mantenia 4 regiments catalans: el de la Ciutat de Barcelona, l'anomenat de Montjuic, el de Diputacio i probablement el de Francesc Mostaros , a part de la Coronela de Barcelona . ^[4] Consta tambe la presencia dels regiments suissos de Lochmann i Reynolds amb uns 1.200?homes durant el setge i dels regiments de La Reine i part del d'Auvergne. Tambe hi intervengueren els regiments de cavalleria d'Aguilar i d'Ardena .

El cap de l'exercit frances, el general Jean-Gaspard-Ferdinand de Marsin , que tenia una estreta relacio amb el Princep Conde, va decidir abandonar la placa. Argumentant que havia de sortir de Barcelona pero ho feu, amb 150?homes dels regiments de cavalleria de la ciutat: ^{[5] [6]} i amb un miler d'infants (regiments Marsin, Monpouillan, que feien 750 infants i 10 companyies de Gesvres). Arribat a Granollers, el mateix dia 23 de setembre argumenta que havia d'anar a prendre una placa ocupada per l'exercit hispa i inicia la seva marxa havent augmentat les seves forces amb els regiments de Marsin, La Mothe-Houdancourt, Marcousse i la meitat de Merinville en total 800 cavallers doncs 200 cavallers (majoritariament del regiment de La Mothe-Houdancourt) el van abandonar en coneixer el seu desti i varen tornar a la guarnicio de Barcelona. D'aquesta manera, el Comte de Aletz junt amb el Comte d'Illes restaven amb nomes 700 cavalls a Granollers.

El pas a Franca que es feu via La Seu d'Urgell i Andorra fou pactat amb Joan Josep d'Austria, que el va reforcar deslliurant els presoners francesos en el seu poder, dirigint-se amb posterioritat a Guyena on participa en els combats de la Fronda.

El 10 d'octubre de 1651 el capita Prades del regiment de Mostaros, va fer rendir el fort de Llauger al costat de Santa Madrona. El 24 d'octubre entraven els primers reforcos a la guarnicio: 300 o 400 cavallers per d'Ardena (regiment de Josep d'Ardena i algunes companyies d'altres regiments reunides a Granollers). El dia 27 hi entrava el capita del regiment de Champagne, Cresson, per a servir com a Sergent de Batalla. Amb ell vindrien un miler d'homes.

De totes maneres, el 5 de novembre, en un assalt a les linies hispaniques, Cresson fou mort.

El regne de Franca alarmat davant de la situacio nomena com a nou virrei frances, al Mariscal Philippe de La Motte Houdancourt . Tambe es crida al Mariscal de Saint Andre Montbrun perque amb el seu exercit format per 60 compagnies d'infanteria (regiments de Normandie, Bretagne i Guyenne) i 57 de cavalls (regiments de Ternes, Canillac, companyia de guardies del Princep Tomas de Savoia, 3 companyies de gendarmes). El gener de 1652 aquest arribava a les portes de Barcelona amb 3.000 infants i 2.000 cavalls, pero el seu atac fou rebutjat. Malgrat tot, la Mothe segui l'estrategia d'intentar reforcar la guarnicio de Barcelona d'una banda i de l'altra mantenir un contrabloqueig a les tropes castellanes. Les accions de reconquesta de Terrassa (amb la intervencio de part del regiment d'infanteria d'Auvergne i el de cavalleria de Aligre) el 18 de gener de 1652, el manteniment de l'Hospitalet durant el setge i l'expulsio de les tropes castellanes de Canet l'agost de 1652 aixi ho demostren. En les accions de Terrassa i Canet es destaca el regiment de cavalleria d'Alegre (o Aligre).

El 4 de maig de 1652 arribava a Barcelona una flota de 30 barques amb queviures, i es va aprofitar per embarcar els regiments de Bretanya i de Normandia i fer-los tornar amb el general Saint Andre Montbrun que els reclamava.

El setge consisti en una successio d'atacs de les forces franco-catalanes per trencar el setge, introuir tropes i queviures a Barcelona i capturar algun dels forts que construiren els castellans. Malgrat tot, els francesos no podien emprar ni tan sols totes les seves escasses forces en llevar el setge. Aixi a l'estiu de 1652 varen haver de reprimir amb els regiments Tort (catala) i Ales una conspiracio a Vic.

L'entrada a Barcelona, el dia de Sant Jordi de 1652, del mariscal de La Mothe, amb tres regiments d'infanteria (Normandie, Bretagne i Austrain) i uns 600 cavalls, travessant les linies espanyoles per Montjuic coberts pel regiment de Francesc de Mostaros i Bosser , va donar esperanca a la resistencia barcelonina. Tan aviat com el 27 d'abril la cavalleria francesa sota el comanament de La Mothe-Houdancourt, realitza una sortida amb el regiment de Saint Simon, sortint victoriosa de l'encontre amb la cavalleria castellana. No obstant aixo, La Mothe-Houdancourt va resultar ferit. Especialment sagnants varen ser l'atac fallit del 13 de maig al fort de Sant Ferreol en que el regiment de Mostaros fou delmat, ^[7] i la presa per part de La Mothe del fort de los Reyes el 17 de juliol , repres pels castellans l'endema. En aquest darrer cas les tropes franceses i suisses de la guarnicio es rendiren, pero l'esclat d'una mina poc despres de la rendicio va provocar l'execucio de gairebe tots els presoners per part dels castellans. L'atac planificat per Josep de Margarit va tenir una execucio deficient perque no es van portar ni queviures ni municions al fort. Els posteriors atacs hispanics foren rebutjats, encara que en un d'ells moriria el Cavaller d'Austrain.

Tot i aixo, durant la primavera d'aquell any la situacio de la ciutat es va anar fent insostenible, agreujada per l'extensio de la pesta, que es va cobrar entre 22.000 i 27.000 victimes, i finalment amb la conquesta el mes de setembre de les poblacions del Maresme, i notablement Mataro, on la Vila de Girona mantenia una companyia de guarnicio, per part de l'exercit castella, es priva a Barcelona dels subministraments que rebia per via maritima. Nomes quedava una alternativa la rendicio. Abans de la capitulacio, Josep de Margarit i els seus fidels fugien en una xalupa que aconsegui escapolir-se pel mig de la flota hispanica la nit del 2 d'octubre.

Barcelona va capitular l' 11 d'octubre de 1652 . La capitulacio incloia l'entrega de Cardona. Mentre els personatges compromesos amb Franca havien de fugir, el conseller en cap Rafel Casamitjana i d'Erill acompanyat de Pau del Rosso , dega del capitol de la Seu de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya i profund anticastellanista, ^[8] van haver de rendir homenatge a Joan Josep d'Austria , qui va prometre un perdo general. ^{[9] [10]}

Les tropes franceses sortiren de Barcelona, formades per un miler d'efectius d'infanteria i uns 200 de cavalleria acompanyades de 6 canons, juntament amb uns pocs catalans. ^[11] Els malalts i ferits serien embarcats en 6?vaixells que vindrien d'Agde. Amb la caiguda de Barcelona , en mans de l'exercit de Felip IV d'Espanya comanat per Joan Josep d'Austria es posava punt final al conflicte i les autoritats catalanes restaven novament sota l'obediencia del rei castella, s'aixecaren els Terc de Barcelona d'Isidre Gorchs i el de Francesc Granollachs i de Millas , ^[12] i les Drassanes Reials de Barcelona es convertiren en caserna. ^[13]

El 1652 finalitza la Guerra dels Segadors , pero les tropes franceses encara es mantingueren a Catalunya durant set anys intentant reconquerir-la fins a l'any 1657 i mantenint les places fortes al nord del Principat fins a la signatura del Tractat dels Pirineus el 1659 .

• (catala) Pere Cristofol i Escorsa, La fi de la Guerra dels Segadors. El setge de Barcelona 1651-1652. La cronica del governador Josep de Margarit i de Biure . Farell editors, 2020.
• (castella) Miquel Parets, De los muchos sucesos dignos de memoria que han ocurrido en Barcelona y otros lugares de Cataluna entre los anos 1626 a 1660
• (frances) Memoires de Francois de Paule de Clermont, Marquis de Montglat, dins de Memoires pour servir a l'histoire de France. Tom V, Paris 1838. ^[1]
• Maiolino Bisaccioni. Carlo Zenero. Historia della Guerre Civili de questi ultimi Tempi (en italia), 1653.  
• Fabro Bremundan. Diego Dormer. Historia de los hechos del Serenissimo Senor Don Juan de Austria en el Principado de Cataluna (en castella), 1673.  
• Francisco de Orozco , Marques de Olias y Mortara. Conquista de Cataluna (en castella), 1655.  
• (italia) Gualdo Galeazzo Priorato, Historia delle guerre civili di Francia. 1670 Tom I Llibre VI p. 644 i ss. ^[2]
• Manual de novells ardits. volum 15. pag. 567 i 568.
• (frances) Papers de Peire de Marca sobre "Les Affaires de la Catalogne". Recull de manuscrits al Fons Etienne Baluze Nº106
• (italia) Vittorio Siri, Il Mercurio Tom XV, pag. 620 i seguents.
• (frances) Josep de Margarit i de Biure, Relation fidele et exacte du siege de Barcelone fait per les espagnols en annees 1651 et 1652.
• (catala) Llibre d'entrades a l'Hospital de Santes Creus: Soldats y Paysants 1651 1652 1653

En guardia! (195) el setge de barcelona de 1652