La llegenda diu que el rei Fruela va sortir de caca amb els seus amics i es van aturar a menjar en un lloc considerat com a idil·lic, mes o menys on es troba avui enclavada la ciutat d'Oviedo. Al llarg de la conversa li van demanar: ≪En quin lloc vas a comencar a construir la ciutat que sera la cort?≫, i el rei hauria respost en llati : ≪Ubi edo≫ que vol dir, ≪on menjo≫.

La ciutat d'Uvieu va sorgir sobre un pujol en llati medieval es deia Ovetao o Oveto . ^[3] El seu fundador va ser el rei asturia Fruela, fill d' Alfons I , que va regnar des del 757 al 768 .

A no gaire distancia de la vella civitas romana de Lucus Asturum , ^[4] l'any 761 el monjo prevere Maxim i el seu nebot Fromistano van fundar un monestir a la vora de la via romana que unia Lleo - Payares - Lugo de Llanera i posteriorment hi van erigir una ermita en honor del martir sant Vicenc d'Osca . Poc temps despres dues dotzenes de monjos es van ajuntar al projecte colonitzador i van transformar el llogaret en monestir, tal com consta en l'acta fundacional signada el 25 de desembre de l'any 781 . Fromistana va ser el primer abat. Va obtenir seguidament la proteccio del rei Fruela I , que va triar el lloc com residencia de Munia, la seua dona, i hi va naixer el seu fill Alfonso II, conegut com ≪el Cast≫.

Mes tard, el fill de Fruela, Alfons II el Cast hi va traslladar la capital del regne d'Asturies i va convertir Oviedo en seu episcopal. A mes la va fortificar i va dotar de palaus, esglesies i altres estructures com un aqueducte (avui desaparegut). Durant el seu regnat, el 812, es va descobrir en Compostel·la una tomba que es va atribuir a l'apostol Sant Jaume i aquest rei va ser el primer a visitar la tomba eixint d'Oviedo, amb la qual cosa Alfons II el Cast va ser el primer pelegri a Santiago de Compostel·la i es va inaugurar el primer cami de pelegrins . Donat els contactes amb la cort de Carlemany , va comencar a fluir des del seu regne un riu de pelegrins que entrebanquen pels Pirineus i pel nord anaven fins a Oviedo i d'enca cap a Santiago. Aquest cami nord es la ruta mes antiga dels pelegrins a Santiago de Compostel·la. Els primers pelegrins feien servir aquesta via per mor del fet que mes al sud el cami no era gaire segur en aquella epoca perque es tractava d'un territori que, malgrat haver estat recuperat dels andalusins , sovint hi havia incursions de moros. De fet, el cami del sud es posterior, ja que nomes els reis posteriors van poder desplacar als musulmans fins a mes enlla del Duero .

L'any 1075 va visitar Oviedo en qualitat de pelegri el rei de Lleo i de Castella , Alfonso VI . Va obrir solemnement l' Arca Santa a l' esglesia de San Salvador , que contenia moltes i bones reliquies que havien estat amagades a la muntanya de Monsacro, arran de la invasio andalusina. A partir d'aquest fet, Oviedo i les reliquies van ser internacionalment famoses, fins al punt que els pelegrins que anaven a Santiago de Compostel·la es desviaven a Lleo i anaven cap al nord per a fer-hi una aturada venerar les reliquies asturianes. De fet hi ha un refrany antic que diu ≪Qui va cap a Santiago i no a Sant Salvador, visita al serf i deixa al Senyor≫, indicant per tant que Oviedo era ruta obligada per als pelegrins del cami. ^[5]

El rei Joan I , el 1388 , funda el Principat d'Asturies , titol inaugurat per l'infant N' Enric , fill d'aquell, i que des d'aleshores correspondra als successors al Regne de Castella (i actualment, al Regne d'Espanya ); Oviedo esdeve, llavors, la capital del Principat. Alhora sorgiria la Junta General del Principat d'Asturies , institucio de dret public que com Junta de Conceyus va funcionar amb caracter permanent al Principat d'Asturies des de mitjan segle? xv fins a 1834 , any que es va donar pas a les Diputacions Provincials .

Durant l' edat moderna va haver una immobilitzacio economica a causa de l'aillament geografic. A la darreria del segle? xviii la ciutat va comencar a experimentar una vida cultural prou alta, en la qual va destacar la figura de Feijoo . Es va crear la Societat Economica d'Amics del Pais que va arribar a ser un grup amb un cert prestigi cultural i influencia politica.

Al comencament del segle? xix els habitants d'Oviedo van ser dels primers espanyols a rebutjar la invasio francesa, i el 9 de maig de 1808 van iniciar l'alcament d'Asturies per a defensar la independencia espanyola, a la qual van dedicar una placa commemorativa al primer centenari de l'historic esdeveniment. ^[6] Va ser l'escenari d'enfrontaments entre absolutistes i liberals . La decisio va ser presa per la Junta General del Principat en la nit del 23 al 24 de maig de 1808 , obligada per la pressio popular. Les tropes franceses van ser rebutjades, despres de tenir sotmesa la ciutat durant un any.

El 1934 va, tenir esdeveniments bel·lics durant la revolucio del 6 d'octubre , protagonitzada pels miners de la Conca ?descontents amb les seues condicions de vida?, que deixen assolada bona part de la ciutat; resulten incendiats, entre altres edificis, el de la Universitat, la biblioteca de la qual guardava fons bibliografics d'extraordinari valor que no es van poder recuperar, o el teatre Campoamor. La Cambra Santa de la Catedral , per altra banda, va ser dinamitada.

Durant l'aixecament militar de 1936 que va donar lloc a la Guerra d'Espanya , la ciutat es va adherir al bandol rebel del futur dictador Franco, sota el comandament del coronel Aranda, romanent assetjada per les tropes lleials a la Republica, fins que les tropes il·legals dels rebels franquistes la van ocupar el mes d'octubre de 1937 . La ciutat queda reduida practicament a cendres.

Als habitants d'Oviedo se'ls diuen familiarment carbayones i tenen un pastis tipic que es diu carbayon . El carbayu es un roure , arbre sagrat pels antics asturs i cantabres . Per ≪el Carbayon≫ es coneixia popularment un arbre centenari situat al carrer Uria (a boca del Paseo de los Alamos) fins que l'any 1879 va ser desarrelat per a fer l'eixample cap a l'estacio de tren. En desgreuge d'aquest fet, el 1950 , el municipi va plantar un altre roure prop del teatre Campoamor i al lloc on hi havia el Carbayon es va col·locar en la vorera una placa commemorativa.

El municipi se situa en la zona central del Principat d'Asturies, entre 80 i 708?metres sobre el nivell del mar. Limita al nord amb Les Regueres i Llanera ; al sud amb Santo Adriano , La Ribera i Mieres ; a l'oest amb Grado i a l'est amb Siero i Llangreu .

Es regat pels rius Nalon , Narcea , Nora i Trubia .

La poblacio va creixer sense parar durant tot el segle? xx fins tot just la segona meitat de la decada dels anys 90 . Aquesta situacio va canviar amb el comencament del nou segle i actualment la poblacio torna a creixer, si be es veritat que ho fa amb l'aportacio principal d'habitants provinents d'altres municipis asturians i estrangers, ja que la diferencia entre la taxa de defuncions (11,77‰) i la de naixements (6,91‰) era negativa el 2004 .

El municipi d'Oviedo es divideix en 30 parroquies que es llisten tot seguit, juntament amb la poblacio a data d' 1 de juny de 2005 .

• Catedral de Sant Salvador , obra fonamentalment gotica , construida entre els segles xiv i xvi , amb capella i deambulatori afegits posteriorment d'estil barroc .
• Monestir de San Vicente , es el bressol de la ciutat. Molt modificat i ampliat amb el pas del temps, l'esglesia, avui parroquia de Santa Maria la Real de la Cort, i el claustre , avui Museu Arqueologic, son del segle? xvi .
• Monestir de San Pelayo , fundat per Alfons II, l'edifici actual es d'estil barroc del segle? xvii .
• Esglesia de San Isidor , construida pels jesuites al segle? xvii , com a part del desaparegut Col·legi de Sant Maties el solar del qual esta ocupat pel Mercat del Fontan.
• Esglesia de San Juan el Real , d'estil neoromanic , construida al comencament del segle? xx . Per la grandaria i presencia se la coneix com la catedral de l'Eixample .

La Cambra Santa d'Oviedo es una capella dins del conjunt arquitectonic de la Catedral que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat el 1998. De cronologia discutida, estilisticament sembla obra del temps del rei Alfons II d'Asturies el Cast, primera meitat del segle? ix , encara que per la documentacio existent sembla mes plausible que fos manada construir pel rei Alfons III d'Asturies el Magne en l'ultim terc del segle? ix . Des de l'inici va servir per a custodiar el tresor i reliquies catedralicies, funcio que continua mantenint.

S'articula en dues capelles superposades i sense comunicacio entre elles. La capella inferior, anomenada Cripta de Santa Leocadia, i la superior o Capella de San Miguel.

La cripta de Santa Leocadia es de forma rectangular rematada amb una volta de cano d'una altura de 2.30?metres. L'espai esta dividit en dos, a l'entrada hi ha la nau i al fons el presbiteri on es troba l'altar. Al sol de la nau es troben tres tombes excavades a terra, orientades est-oest i perpendiculars a les entrades. Dues d'aquestes tres tombes estan cobertes per lapides profusament llaurades, la tercera manca de qualsevol tipus de llosa. El presbiteri al fons, conserva el paviment original i l'altar major consisteix en un gran bloc de pedra que descansa sobre la tomba de Dulcidio . A la paret hi ha una finestra amb una creu grega.

La capella de San Miguel presenta una planta rectangular formada per tres zones ben diferenciades:

Avantcambra : o l'entrada de la capella, tant l'actual com la primitiva que queda a l'esquerra de l'entrada.

Nau : Va patir diverses remodelacions, el sostre primitiu de fusta es va retirar al segle? xvi per una volta de cano i es va rebaixar l'altura dels murs exteriors.

Presbiteri : En aquesta zona tancada per una reixa es troben les reliquies. D'aquestes reliquies es pot destacar: la Creu dels Angels , la Creu de la Victoria , el Cofre de les Agates , dels segles IX i X, i l' Arca Santa on es guardava la reliquia mes important de la diocesi , el Sant Sudari , ara guardat en un reliquiari a part.

A l'interior es pot destacar una col·leccio d'escultures romaniques que son considerades com una de les obres cims d'aquest periode. Son sis parelles d'estatues que formen un apostolat i que estan situades en les quatre cantonades i una a cada costat als murs a mitjana distancia de les cantonada. En la remodelacio del sostre de la nau tambe es va decorar amb imatges tallades en els arcs torals

L'esglesia de Sant Tirso va ser construida per encarrec d' Alfons el Cast al segle? ix , molt modificada en segles posteriors, de manera que nomes queda la testera de la construccio original.

L'esglesia de San Julian de los Prados es de primeria del segle? ix , manada construir per Alfonso II. L'interior esta decorat amb pintures al fresc que es conserven practicament intactes i que constitueixen una de les mes importants mostres de pintura preromanica d'Europa. ^[7]

L'esglesia de Santa Maria del Naranco es va construir com a palau del segle? ix pel rei Ramir I d'Asturies , a la propera Muntanya Naranco a la vista de la ciutat. Al segle? xii va ser transformat en esglesia.

San Miguel de Lillo fou manada construir, cap al 842, pel rei Ramiro I a la Muntanya Naranco. Es troba a escassos metres de Santa Maria del Naranco. Possiblement es l'esglesia que Ramiro va fer construir al costat dels seus palaus, com a esglesia de palau.

Tenia a l'inici una planta basilical de tres naus, pero nomes se'n conserva una tercera part de la longitud original, perque durant el segle? xiii o principi del segle? xiv es va quedar en ruines possiblement a causa de les males condicions del sol. Es conserva unicament el vestibul i l'arrencada de les tres naus. Sobre el primer es troba la tribuna reial, flanquejada a banda i banda per dues petites estances

• Casa de la Rua : casa-palau de final del segle? xv , unic edifici civil supervivent de l'incendi de 1521.
• Universitat d'Oviedo : fundada a la darreria del segle? xvi per l' arquebisbe Fernando Valdes Sales, Inquisidor general de les Espanyes . Va obrir les portes el 1608.
• Ajuntament : construit al segle? xvii , es un edifici de tres plantes i una planta baixa porticada amb arc central realitzat sobre la Porta de Cimadevilla i que aprofita com a suport la vella muralla de la ciutat.
• Palau de Valdecarzana-Heredia : barroc de comencament del xvii , avui seu de l'Audiencia Provincial d'Asturies.
• Palau de Malleza-Toreno : barroc de final de segle? xvii , avui seu del Real Institut d'Estudis Asturians.
• Palau de Camposagrado : barroc tarda de comencament del segle? xviii , avui seu de Tribunal Superior de Justicia d'Asturies.
• Palau del Marques de San Feliz : construit al comencament del segle? xviii , tambe d'estil barroc tarda.
• Palau de Velarde : de final del segle? xviii . Alberga el Museu de Belles Arts d'Asturies .
• Antic Hospici : del segle? xviii , te una facana d'estil barroc rematada per un gran escut i una capella octogonal.
• Teatre Campoamor : inaugurat el 1892 i batejat aixi en honor del poeta Ramon de Campoamor a iniciativa de Leopoldo Alas ≪Clarin≫ , en aquell moment regidor de l'ajuntament. Entre altres coses es famos per ser l'escenari on es lliuren els Premis Princep d'Asturies .
• Palau de la Junta General del Principat d'Asturies : construit al comencament del segle? xx , sobre el solar de l'antic Convent de Sant Francesc.
• Auditori-Palau de Congressos Princep Felip : es obra de l'arquitecte Rafael Beca i va ser inaugurat el 1999. Esta construit sobre els antics diposits d'aigua de la ciutat, aixecats el 1846, i dels quals s'ha conservat l'estructura.
• Palau de Congressos d'Oviedo : obra de l'arquitecte Santiago Calatrava , obert parcialment el 2008, i posteriorment l'auditori al maig de 2011.

El paisatge urba es veu completat amb obres escultoriques, generalment monuments commemoratius dedicats a personatges d'especial rellevancia en un primer moment, i mes purament artistiques des de la fi del segle? xx . Cal destacar especialment l'homenatge que la Junta General del Principat d'Asturies li va fer a 1798 , encara en vida, l'il·lustrat Gaspar Melchor de Jovellanos , aixecant el primer monument d'una persona sotmesa a Espanya. El Monument a Jovellanos es pot veure al Carrer Jovellanos en un costat del Monestir de Sant Pelayo. ^[8]

Al Campo de San Francisco es poden veure nombrosos homenatges col·locats a principi del segle? xx . El mes destacat es el monument a Jose Tartiere y Lenegre , impulsor de la industrialitzacio d'Asturies, obra dels escultors Oviedo Victor Hevia Granda i Manuel Alvarez Laviada a 1933 . Un altre homenatge important es el dedicat a Leopoldo Alas , obra dels mateixos autors el 1931 . ^[9] El Campo de San Francisco alberga tambe un gran bust de Sabino Fernandez Campo , obra de Victor Ochoa Sierra . Un dels homenatges mes visitats des de la instal·lacio el 2005 es l'estatua a mida natural de Woody Allen que li va ser dedicada despres dels elogis que Allen va dedicar a la ciutat despres quan va rebre el Premi Princep d'Asturies de les Arts el 2002 . ^[10]

Altres obres, mes purament artistiques, de diversos autors son disperses per tota la ciutat. Es poden destacar: El regreso de Williams B. Arrensberg , Culis monumentalibus i Els llibres que ens uneixen , aquesta ultima com a homenatge al filoleg Emilio Alarcos Llorach , obres d' Eduardo Urculo , Monumento a la Concordia i Afrodita II d' Esperanza d'Ors , El destre i Tors de Fruela I de Miguel Ortiz Berrocal , Amics de Santiago de Santiago i La Maternitat de Fernando Botero . Tambe hi ha obres que engalanen la ciutat tot i que es desconeix amb exactitud qui en va ser l'autor o quan es van inaugurar, com pot ser entre altres el cas de l' escultura en homenatge a l'enginyer Enrique Lafuente Gutierrez . ^[11]

La font de Foncalada es una font d'aigua potable construida per ordres del rei asturia Alfons III el Magne el segle? ix . Dins de l' art preromanic asturia es l'unic exemple d'aquesta classe conservat fins als nostres dies, a mes de l'unic vestigi o resta de construccio amb finalitat d'utilitat publica de l' alta edat mitjana dins de la ciutat. Es considerat el monument civil en us continuat mes antic d'Espanya. ^[12]

Arquitectonicament la font es de planta rectangular d'aproximadament quatre?metres d'ample amb coberta a dues aigues , en forma de templet, amb una obertura central i un arc de mig punt amb perfectes dovelles que l'emmarca. Aquest espai amb volta de cano allotja la font. Tot aixo construit amb carreus i amb un fronto triangular.

• Aqueducte de los Pilares
• Biblioteca Publica de l'Estat
• Tabularium Artis Asturiensis
• Transportes Unidos de Asturias

• Sabino Fernandez Campo , militar i cap de la Casa del Rei (1918)
• Antonio Lobato , periodista i locutor de radio (1965).
• Ana Garcia-Sineriz , presentadora de TV (1965)
• Letizia Ortiz Rocasolano , Reina d'Espanya (1972)
• Melendi , cantant (1979)
• Fernando Alonso , pilot de Formula 1 (1981)
• Agustin Marina , batlle de Castelldefels (de 1979 a 2002)