L'origen del monestir es incert, pero se sap que, cap al 1011 , un monjo procedent del monestir de Santa Maria de Ripoll va arribar a la muntanya per encarregar-se del monestir de Santa Cecilia , amb la qual cosa el cenobi quedava sota les ordres de l' abat Oliba , de Ripoll. Santa Cecilia no va acceptar aquesta nova situacio i Oliba va decidir fundar el monestir de Santa Maria al lloc on hi havia una antiga ermita amb el mateix nom. A partir del 1082 , Santa Maria va passar a tenir abat propi i va deixar de dependre del de Ripoll .

Aquesta ermita s'havia convertit en la mes important de totes les que hi havia a la muntanya gracies a la imatge de la Mare de Deu que s'hi venerava des de l'any 880 . El monestir aviat va esdevenir santuari , la qual cosa el va beneficiar, ja que els donatius i les almoines rebudes li van permetre anar creixent de forma constant. A la fi del segle? xii , l'abat regent va sol·licitar que es permetes ampliar la comunitat de monjos a dotze, el minim requerit perque pogues ser considerada abadia .

El segle seguent va ser el de l'inici de la lluita de Montserrat per aconseguir la seva independencia del monestir de Ripoll. Durant el Cisma d'Occident , el priorat de Montserrat era fidel al papa de Roma , tot i que el monestir de Ripoll donava suport a Benet XIII d'Avinyo . El rei Marti l'Huma va aconsellar a Benet XIII que convertis Montserrat de priorat en abadia i poses al capdavant com a primer abat Marc de Villalba , que ho era de Ripoll des del 1408 . El 10 de marc de 1409 , una butlla papal de Benet XIII va crear l'abadia de Montserrat. Amb tot, Ripoll continuava mantenint certs privilegis sobre Montserrat. Amb tenacitat, el seu primer abat aconsegui una butlla del papa Eugeni IV , l' 11 de marc de 1431 , que alliberava definitivament Montserrat de tota servitud.

El 1493 , Montserrat va perdre de nou l'autonomia. El rei Ferran el Catolic va enviar al monestir catorze monjos procedents de Valladolid , i Montserrat va passar a dependre de la congregacio d'aquesta ciutat castellana . Durant els segles posteriors s'hi van succeir els abats catalans i castellans, i tambe els abats comanditaris no residents, entre els quals cal destacar el cardenal Giuliano della Rovere, futur papa Juli II . Aquell mateix any 1493 , un frare de l'orde dels minims, abans ermita de Montserrat, Bernat de Boil , va acompanyar Cristofor Colom en un dels seus viatges a America , cosa que va propiciar l'expansio del culte a la Mare de Deu de Montserrat en aquest continent.

El segle? xix va ser especialment tragic per a Montserrat: va ser incendiat dues vegades per les tropes napoleoniques , el gener de 1809 , quan el general Desveaux, amb 800 homes, ^[2] arriba al monestir, pero perseguit pel sometent , el destacament frances fou destruit, ^[3] i a partir del 25 de juliol del 1811 quan el prengueren les forces del mariscal Suchet , i el 1812 . El 1835 va patir l'exclaustracio arran de la desamortitzacio de Mendizabal , va ser saquejat i incendiat i se'n van perdre molts dels tresors.

L'exclaustracio va durar poc i el 1844 es va restablir la vida al monestir. La congregacio de Valladolid havia desaparegut, per la qual cosa Montserrat va tornar a recobrar la independencia eclesiastica. A partir del 1858, sota el guiatge de l' abat Muntadas , l'edifici sencer es va haver de restaurar, ja que no n'havien quedat mes que les parets. Des de l'any 1862 , la comunitat montserratina pertany a la Congregacio de Subiaco (avui Congregacio de Subiaco-Montecassino ) de l' Orde de Sant Benet , de la qual es un dels principals monestirs.

Durant el franquisme , despres d'un periode proper al nou regim, el monestir prengue, a partir de les festes d' entronitzacio de 1947 i coincidint amb l'abat Aureli M. Escarre , una actitud catalanista i es converti en nucli de resistencia antifranquista.

Des de llavors, el monestir de Santa Maria de Montserrat no ha deixat de creixer, i actualment ( 2008 ) conte una de les millors biblioteques del pais, amb gairebe 300.000 volums i 400 incunables. ^[4] La congregacio actual esta formada per setanta-sis monjos, repartits entre Montserrat, el Miracle i Cuixa . A mes, al monestir hi viuen els infants que componen l' Escolania de Montserrat , considerada l'escola de cant mes antiga d'Europa, ja que es va fundar al segle? xiii .

Entre molts d'altres premis en reconeixement de la seva tasca religiosa i cultural, l'any 1983 li fou concedida la Creu de Sant Jordi , i el 1997 , la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya .

El 15 d'abril del 2016 , el monjo de Montserrat Manel Nin va ser consagrat com a Exarca dels catolics grecs de ritu bizanti . ^[5]

El conjunt d'edificis del monestir de Montserrat estan protegits com a be cultural d'interes local . Principalment, son dos blocs d'edificis: per un costat, la basilica amb les dependencies monacals, i, per l'altre, els edificis destinats a atendre els pelegrins i visitants. Altres elements que conformen el conjunt son les capelles que envolten el conjunt central, les ermites, les estacions del Viacrucis i els Misteris, les estatues monumentals, els monuments a catalans il·lustres i les fons marianes. ^[6]

La basilica de Montserrat es d'una sola nau , construida el segle? xvi amb una estructura encara gotica . Les pilastres , balustrades i ornamentacio , pero, responen a models renaixentistes . De l'antic conjunt romanic, nomes en resta una portalada que ara es situada, entrant a l'esglesia, al comencament del lateral dret del claustre construit en atri de la basilica. Esta formada per cinc arquivoltes en degradacio, quatre de les quals recolzen en columnes a partir d'una imposta (en part restaurada); l'ultima imposta protegeix tot el portal i esta parcialment destruida. La iconografia que es troba a la decoracio escultorica oposa l'Antic i el Nou Testament: Samso amb els lleons i Adam i Eva, per un costat, i escenes de la Verge Maria i la vida de Jesus, per l'altre. Tambe hi ha gran varietat d'animals i monstres, i decoracio vegetal. Al timpa hi ha una imatge de la Mare de Deu d'epoca posterior. ^[6]

Despres de l'incendi del 1808, nomes va restar-ne la nau, i es va perdre tota la decoracio i les obres d'art que hi havia. Va ser restaurada completament al segle? xix per Puig i Cadafalch, amb una ornamentacio bigarrada, d'un estil entre eclectic i neobizanti, amb elements modernistes que alteraren la linia original de la basilica. Els murs i la volta van ser recoberts de pintures, s'hi van afegir arcs d'estuc, quadres i escultures d'autors de final del XIX i comencament del XX com Josep Llimona i Alexandre de Riquer (autor de les grans pintures del presbiteri , al voltant del cambril ).

La nau es sostinguda per unes columnes centrals, amb talles de fusta de Josep Llimona . ^[6] A la capcalera hi ha l' altar major i el cor . Sobre l'altar major penja una lampada amb un crucifix d' ivori de gran valor artistic; es una obra florentina del primer Renaixement i va arribar al monestir el 1920, procedent de Roma . S'ha atribuit a Lorenzo Ghiberti i recentment s'ha publicat un estudi que l'atribueix a un jove Miquel Angel . ^[7]

Al voltant d'aquesta unica nau hi ha diverses capelles : a la dreta, la de Sant Pere , amb la imatge del sant de Josep Viladomat (1945); la de Sant Ignasi de Loiola , de Venancio Vallmitjana, amb una pintura del sant de Ramir Lorenzale (1893); la de Sant Marti , obra de Josep Llimona, amb les imatges del sant de Tours, Sant Placid i Sant Mauro (1898); la de Sant Josep de Calasanz , amb un retaule de Francesc Berenguer (1891); i la de Sant Benet , amb una pintura del sant fundador de l'Orde Benedictina de Montserrat Gudiol (1980). A l'esquerra es troben: la capella de Santa Escolastica , amb escultures d' Enric Claraso i Agapit Vallmitjana (1886); la del Santissim, obra de Josep Maria Subirachs (1977), amb una singular imatge de Crist realitzada en negatiu on nomes es veuen la cara, les mans i els peus, amb una llum que li il·lumina el rostre; la de la Sagrada Familia,?on destaca el quadre La fugida a Egipte , de Josep Cusachs (1904); la del Sant Crist, amb una imatge de Josep Llimona (1896) i enfront la destacada pintura de La Pietat de Montserrat del metge i pintor Josep Lluis Arimany (1995); i la de la Immaculada Concepcio , obra modernista de Josep Maria Pericas (1910), amb un vitrall de Darius Vilas . ^[8]

La zona de la capcalera, que inclou el cambril, va ser dissenyada en un estil neoromanic amb tres absis; el central esta profusament decorat amb elements propis del romanic del segle? xi (arcuacions cegues, bandes llombardes i finestrals de mig punt) i del segle? xii (rosetons). Aquesta obra fou executada per Francisco de Paula del Villar, i en la seva realitzacio hi col·labora Antoni Gaudi. ^[6]

La facana de la basilica de Montserrat te un fons de pedra tallada a carreus, amb la decoracio escultorica superposada, igual que facanes plateresques com la de la Universitat de Salamanca. La part inferior es de format horitzontal i esta dividida en tres franges verticals. En cada franja s'obre una porta amb un timpa esculturat i les franges estan separades per columnes corinties que aguanten un entaulament ; aquestes columnes estan en un pla mes avancat que les portes, d'aquesta manera es crea un ritme ondulant. La part superior de la facana esta disposada de manera vertical i no ocupa tota l'amplada de la facana, com en la part inferior, sino el centre. Aqui, primer hi ha les figures de Jesus amb els dotze apostols amb dosserets individuals; per sobre hi ha un gran roseto , flanquejat per columnes i relleus, i, a un nivell superior, un rellotge. Per acabar, hi ha una creu. Tota la facana, excepte el fons, que es pot veure a banda i banda de la part superior, esta profusament decorada amb relleus, columnes de diferents tipus, entaulaments, gerros i pinacles . ^[6]

La facana del monestir de Montserrat dona a la placa de Santa Maria, centre de tot el conjunt de Montserrat, al voltant de la qual es distribueixen els principals edificis (monestir, biblioteca, claustre gotic, museu, dependencies dels pelegrins). La facana contribueix a la monumentalitat del conjunt i centra l'eix de l'espai urbanistic amb un cos rectangular i horitzontal que reprodueix en el primer pis les tres arcades de mig punt que a la part inferior donen acces a l' atri . En un costat s'alca una torre quadrada amb finestres quadrades a cada pis, excepte a la part superior, on s'obren grans obertures d'arc de mig punt. La facana es complementa amb tres relleus de l'escultor Rebull en que es representa sant Benet, la proclamacio del dogma de l'Assumpcio de Maria pel papa Pius XII i sant Jordi. ^[6]

De l'antic claustre gotic, nomes se'n conserven dues ales, que donen a la placa de Santa Maria. Estan formades per dos pisos de galeries separats per un espai emmarcat per dues cornises on es van obrir uns petits rosetons. El primer nivell esta format per arcs apuntats sostinguts per capitells figurats i columnes estilitzades, agrupades en feixos de quatre, que reposen sobre un socol interromput unicament per permetre l'acces a l'interior de la galeria en dos llocs, prop de l'angle que formen les dues ales. Els capitells representen temes de la vida profana, aixi com els escuts de Montserrat i el de l'abat constructor. El segon pis esta format per unes galeries d'arcs de mig punt rebaixats sostinguts per fines columnes. ^[6]

Per la part exterior es distribueixen diverses places que serveixen per ordenar el conjunt d'edificis en l'orografia escarpada de la muntanya. La placa de Santa Maria es la principal i dona acces al monestir; es obra, tambe, de Puig i Cadafalch . Des de la placa es pot observar la nova facana del monestir, construida per Francesc Folguera amb pedra de la muntanya. A l'esquerra es poden veure les restes de l'antic claustre gotic .

A la placa de l'Abat Oliba hi ha els edificis que serveixen per albergar els pelegrins i els turistes, amb les anomenades cel·les i un hotel de tres estrelles. La placa esta presidida per una estatua de bronze dedicada al fundador del monestir, obra de 1933 de l'escultor Manuel Xucla .

A l'interior de la basilica de Montserrat hi ha diferents elements escultorics, com el sepulcre de Bernat de Vilamari. Es tracta d'un monument funerari de marbre que presenta, en el cos central, el vas funerari amb la coberta decorada amb la figura jacent del difunt reclinat sobre un coixi. L'acull un arc de mig punt amb un baix relleu que representa la Mare de Deu amb l'Infant i dos angels a banda i banda. Sota el sepulcre i separades per columnes hi ha representades tres figures femenines. Dos grans pilars massissos flanquegen aquest cos central i a cadascun hi ha dos parells de ninxols que acullen figures femenines (santes amb els seus atributs). Tot el conjunt es coronat per la figura de Deu flanquejat per dos angelets. Tots els elements decoratius i arquitectonics son propis de l'escultura renaixentista del segle? xvi . ^[6]

El sepulcre de Don Joan d'Arago es un conjunt funerari fet amb marbre napolita que representa la figura del difunt al centre de la composicio, agenollat, amb les mans juntes i amb les seves armes de cavaller, col·locat sobre el seu propi sepulcre. Aquest es sostingut per dos atlants que alhora aguanten l'escut familiar. Tot el conjunt es emmarcat per un arc de mig punt que genera una curta volta de cano sostinguda per dues columnes salomoniques amb capitells corintis i dos pilars amb ornamentacio vegetal que reposen sobre un socol decorat amb una garlanda seguida i uns angels. Entre els capitells i l'arrencada de l'arc hi ha un fris amb cornises plenes de decoracio vegetal. L'arc genera la volta decorada amb plafons que imiten la marqueteria, i acull el tema de l'Epifania. ^[6]

Situada a l'interior de l'esglesia del monestir, al cambril, hi ha la imatge de Mare de Deu de Montserrat . Es una escultura d'estil romanic que mostra la Verge que soste el nen Jesus a la falda; tots dos van coronats. La ma dreta de la Mare de Deu porta la bola i amb l'esquerra aguanta el fill, que beneeix amb la ma dreta i amb l'altra soste la pinya. La imatge fa 95?centimetres d'alt per 35?centimetres d'ample. Esta feta de fusta policromada. "La Moreneta" es una de les verges negres mes conegudes i venerades. ^[6] S'accedeix al cambril per una escalinata profusament decorada amb escultures d' Enric Monjo , mosaics i pintures de Josep Obiols . El tron de la Mare de Deu es una notable peca d'argenteria. A la part posterior de la saleta del tron s'hi troba l'anomenat cambril circular, la volta del qual es decorada amb pintures de Joan Llimona . ^[9]

El nou orgue de Montserrat , inaugurat l'any 2010, esta col·locat sota el creuer, al lateral esquerre de la basilica, per on surten els escolans i els celebrants, i substitueix l'antic orgue de 1958, que continua situat a la part del darrere de la basilica.

El claustre del monestir es obra de l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch . Es de dos pisos sostinguts per columnes de pedra. El pis inferior es comunica amb el jardi i disposa d'una font a la part central. A les parets del claustre es poden veure peces antigues, algunes del segle? x . Les columnes estan rematades amb diversos elements decoratius, trobem motius de caracter vegetal i animal aixi com figures fantastiques i antropomorfiques. El jardi, molt extens, inclou la capella de Sant Iscle i Santa Victoria, romanica, accessos als edificis del noviciat i l'escolania i diverses escultures, com la de marbre del Bon Pastor de Manolo Hugue o algunes de les escultures que Josep de Sant Benet va fer al segle? xviii per al campanar del monestir i que mai no s'hi van instal·lar.

El refectori es del segle? xvii i va ser reformat el 1925 per Puig i Cadafalch. La part central allotja un mosaic amb la representacio del Crist de Sant Climent de Taull , mentre que a la banda oposada es pot veure un triptic amb escenes de la vida de sant Benet , pintades per Josep Obiols . El monestir disposa d'un important museu dividit en tres seccions: la seccio prehistorica , en la qual s'exposen diverses troballes arqueologiques de la mateixa muntanya de Montserrat; el museu de l'Orient Biblic , amb materials arqueologics relacionats amb la Biblia , i la pinacoteca , amb obres dels segles? xvi al xix . Entre les pintures del museu hi ha obres del Greco , Caravaggio , Dali i Picasso .

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Deu de Montserrat la van trobar uns nens pastors dins una cova l'any 880 , despres d'haver vist una llum a la muntanya. Quan el bisbe va saber la noticia, va intentar traslladar la imatge fins a Manresa , pero no es va poder fer, ja que l'estatua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Deu de romandre al lloc on se l'havia trobat, i va manar que hi construissin l'ermita de Santa Maria, origen del monestir actual. La primera noticia historica que es te de l'existencia de la talla de la Verge de Montserrat es de l'any 1327, quan surt esmentada en el "Llibre Vermell" de l'abadia. Al segle? xvi , la talla passa de la capella antiga a la basilica. L'any 1691, va salvar-se del foc que cremava l'altar major i tambe fou protegida i amagada durant la invasio del frances l'any 1809. Al llarg del segle? xix , la imatge va viure desplacaments lluny del monestir seguint les vicissituds politiques d'aquest segle. ^[6]

La marededeu que s'hi venera actualment es una talla romanica del segle? xii , de fusta d' alber . Representa la Mare de Deu amb l'infant assegut a la falda i fa uns 95?centimetres d'altura. A la ma dreta soste una esfera que simbolitza l'univers; l'infant Jesus te la ma dreta aixecada en senyal de beneir, mentre que a l'esquerra hi te una pinya. Excepte la cara i les mans de Maria i de l'infant Jesus, la imatge es pintada de daurat. La Mare de Deu, en canvi, es de color negre, fet que li ha valgut el sobrenom popular de la Moreneta . L'ennegriment de la talla es creu que es degut al fum de les espelmes que durant segles han anat cremant als seus peus en senyal de veneracio. L' 11 de setembre del 1881 , el papa Lleo XIII va declarar oficialment la Mare de Deu de Montserrat patrona de Catalunya. ^[10] Tambe se li va concedir el privilegi de tenir missa i ofici propis. La seva festivitat se celebra el 27 d'abril .

L'abadia de Montserrat presenta dos campanars, el primer es l'anomenat "torre de l'abat" construida al costat dret de la facana principal de l'edifici, una torre alta i molt imponent que no acull cap campana. A la part del darrere de la facana (a l'altura de l'atri) hi ha el campanar de Santa Caterina, de planta octogonal que alberga un total de dotze campanes, deu d'us liturgic i dues de servei horari.

El conjunt harmonic fou dissenyat pel pare Gregori M. Estrada, un total de deu campanes afinades en to de fa major, vuit de les quals es fabricaren als anys cinquanta del segle? xx . El conjunt es completa l'any 2005 amb la incorporacio de les dues campanes restants, oferides per la familia Vilaseca - Roca.

Les vuit campanes menors estan penjades a les finestres del campanar i son practicament invisibles des de fora. Les dues majors estan en una estructura metal·lica sobre la mateixa torre. Aquestes ultimes son la segona i la sisena mes grans de Catalunya.

A dalt de la torre tambe hi ha les campanes horaries.

Tot el conjunt es perfectament oible des de qualsevol punt del recinte.

Cal deixar el vehicle a l'area de picnic que es troba a la dreta sortint de Monistrol de Montserrat , a prop del camp de futbol. Agafem el corriol que enfila pel marge, ignorem el trencall a la dreta i arribem al Cami de les Aigues ( GR 5 ). Girem a l'esquerra i seguim la pista en sentit est, ignorant els desviaments que anirem trobant. El primer puja a la dreta cap a una reserva d'aigua, el segon baixa a l'esquerra (cap a Monistrol) i el tercer, senyalitzat, es la drecera dels Tres Quarts ( GR 96 ). Passem el Pla de Sant Bernat i seguim guanyant altura sobre el riu Llobregat . Ignorem un trencall a l'esquerra que baixa a la Colonia Gomis i pugem les escales fins a la confluencia amb el GR 96 , molt a prop del Coll de Baranes. El cami segueix un tub d'aigua i va perdent pendent fins a enllacar amb el Cami de la Santa Cova. Trenquem a la dreta i pugem per les amples escales fins al monestir. Fem la tornada pel mateix cami o, si ho preferim, baixem amb l' aeri o el cremallera . Al Coll de Baranes tenim l'opcio de baixar per la drecera dels Tres Quarts. ^[11]

Amb una frequencia d'uns quants anys, hi ha talls en els accessos rodats al Monestir per causa d'episodis d'abundants precipitacions o incendis.

• Incendi forestal a prop del recinte l'any 1986.
• Incendi forestal del 4 i 5 de juliol de 1994 que afecta tot el Massis.
• Aiguats de desembre de 1995. Van malmetre el cami de la Cova Santa i van negar el repla de la Placa de Santa Maria. ^[12]
• Aiguats del 10 de juny del 2000 a Montserrat . Tall de carreteres d'acces i funicular. Fins i tot el recinte exterior del Monestir va patir danys. Hi hague rierades i un trencament d'un pont. Al conjunt de les quatre comarques del voltant hi va haver cinc morts. Es van malmetre instruments musicals antics i partitures. ^[13]
• Aiguats del 10 d'octubre de 2010 a Montserrat. Tall d'un dels accessos al Monestir. ^[14]
• Aiguats del 15 de novembre de 2018. La C-58 i la carretera de Can Macana en direccio al Monestir de Montserrat tambe es va haver de tallar per esllavissades; i a la BP-1103 i la BP-1121 es va donar pas alternatiu per la caiguda de roques. ^[15] El cremallera de Montserrat tambe es va veure afectat per una esllavissada.

Tots aquests episodis han fet que des de fa anys el Departament d'Interior hagi elaborat protocols d'actuacio a la zona davant de determinats riscs com les pluges. ^[16]

Del 1858 fins a l'actualitat, els abats de Montserrat han estat

• Miquel Muntadas (1858-1885)
• Josep Deas (1885-1913)
• Antoni Maria Marcet (1913-1946)
• Aureli Maria Escarre (1946-1966)
• Gabriel Maria Braso i Tulla , abat coadjutor (1961-1966)
• Cassia Maria Just (1966-1989)
• Sebastia Bardolet i Pujol (1989-2000)
• Josep Maria Soler (2000-2021)
• Manel Gasch i Hurios (2021-actualitat)

• Pladevall, Antoni, Els monestirs catalans , Edicions Destino, Barcelona, 1970
• Tomas Bonell, Jordi, Descobrir Catalunya , Premsa Catalana, Barcelona, 1994
• Serra y Postius , Pedro . Epitome historico del portentoso Santuario y Real Monasterio de Nuestra Senora de Monserrate (en castella). Barcelona: Pablo Campins, 1747 [Consulta: 27 octubre 2013].  

• Mare de Deu de Montserrat
• Llista de mestres de capella de l'abadia de Montserrat
• Escolania de Montserrat
• Orgue de Montserrat
• Santa Cova de Montserrat
• Rosari Monumental de Montserrat
• Via Crucis de Montserrat
• Llibre Vermell de Montserrat
• Revista Serra d'Or
• Premi Critica Serra d'Or
• Aromes de Montserrat
• Biblioteca de Montserrat
• Josep Capellades .
• Basilica del Senyor de Monserrate
• Ruta mariana
• Esglesia de Santa Maria de Montserrat dels Espanyols a Roma
• Esglesia de Nuestra Senora de Montserrat a Madrid

• En guardia! 41 - Montserrat (catala)
• Pagina de l'abadia de Montserrat (catala)
• Montserrat virtual Arxivat 2011-03-17 a Wayback Machine . (catala)
• Monestirs de Catalunya. Montserrat (catala)
• Guia tematica Biblioteca ETSAB: Monestir de Montserrat