Elisabet va neixer al Greenwich Palace , a la chamber of virgins , el 7 de setembre de 1533 , entre les tres i les quatre de la tarda. ^[5] El nom l'adopta de les seves avies, Elisabet de York, i Elisabet Howard o Elisabet Bolena, comtessa de Wiltshire. ^[6] Era la segona filla legitima d' Enric VIII d'Anglaterra (que sobrevisque a la infantesa) i de la seva segona esposa Anna Bolena . Enric hauria preferit un home per assegurar la successio de la casa Tudor pero, despres del seu naixement, Elisabet es va convertir en princesa hereva al tron d'Anglaterra. Com que Anna no va donar un hereu al rei, aquest va ordenar executar-la sota l'acusacio de traicio (l'adulteri al rei es considerava traicio) i bruixeria, per haver mantingut relacions incestuoses amb seu germa gran, carrecs que actualment es consideren falsos. Va morir decapitada el 19 de maig de 1536. ^{[7] [8]}

Elisabet tenia llavors tres anys quan va ser declarada filla il·legitima, per la qual cosa va perdre el seu titol de princesa. ^[9] Va viure retirada de la Cort, lluny del seu pare i de les seves successives esposes, encara que la darrera d'aquestes, Caterina Parr , ajuda que el pare i la filla es reconciliessin. Elisabet, juntament amb la seva germana Maria Tudor , filla de Caterina d'Arago , van recobrar els seus drets dins la linia successoria, per darrere del seu germa el princep Eduard, fill de Jane Seymour , gracies a l' Acta de Successio de 1544 . ^[1]

A l'epoca de l'exili, entre els seus assistents, destaquen Katherine Champernowne i Matthew Parker. La primera va ser inclosa entre els membres de la casa d'Elisabet previament a la mort de la seva mare i mantingue amb la futura reina una amistat que es va perllongar fins a la seva mort. Matthew Parker va ser el sacerdot favorit d'Anna Bolena, qui li va fer prometre abans de la seva execucio que es preocuparia del benestar de la seva filla.

Pel que fa a la seva personalitat, Elisabet tenia molt en comu amb la seva mare: neurotica, carismatica, enamoradissa i amb un gran sentiment religios protestant . Tambe va heretar la seva delicada estructura ossia, aixi com els seus trets facials; del rei, nomes el seu cabell vermellos.

El 1547 , despres de la mort d'Enric VIII i l'ascens al tron del seu fill, Eduard VI , Caterina Parr va contraure nou matrimoni amb Thomas Seymour, un oncle d'Eduard, i s'emporta Elisabet amb ella. Alla, Elisabet va rebre una exquisida educacio que li va propiciar una excel·lent expressio en el seu angles natal, pero tambe en frances , italia , castella , grec i llati . Sota la influencia de Caterina, Elisabet es va formar com a protestant. En acabar la seva educacio formal l'any 1550, es pot considerar que Elisabet era la dona de la seva generacio amb una formacio mes completa. ^[10]

Mentre el seu germa es va mantenir en el tron, la posicio d'Elisabet va ser inestable. Tanmateix, el 6 de juliol de 1553 Eduard mori, probablement de tuberculosi , quan nomes tenia 15?anys. ^[11] Abans de la seva mort, i contravenint l'Acta de Successio a la Corona del 1543, dictada pel seu pare, Eduard va excloure Maria i Elisabet de la successio i va declarar hereva a Lady Jane Grey, neta de la germana d'Enric VIII, Maria, duquessa de Suffolk. ^[12] Jane Grey va ser proclamada reina pel Privy Council (Consell Privat) pero perde rapidament el suport i va ser destituida despres de regnar nou dies. ^[13] Amb el suport del poble, Maria Tudor entra triomfant a Londres acompanyada de la seva germana Elisabet. ^[14]

Sense fer cas de l'opinio publica, Maria va contraure matrimoni amb el princep Felip , el futur rei d'Espanya. ^[15] La impopularitat d'aquesta unio va provocar en Maria la por a ser enderrocada per una revolta popular, impulsada per un sector que volia nomenar Elisabet com a la nova reina. Aquest temor gairebe es va fer realitat quan la Revolta Wyatt , ^[16] el 1554 va intentar evitar el seu casament. Despres del seu fracas, Elisabet va ser feta presonera a la Torre de Londres , on aterrida proclama la seva innocencia. ^[17] Pero la seva execucio, sol·licitada per alguns membres del seguici espanyol, mai es va materialitzar a causa de la resistencia de la cort anglesa a enviar un membre dels Tudor al patibul. La reina va intentar llavors apartar Elisabet de la linia successoria com a castig, pero el Parlament li ho va impedir. Despres de dos mesos de tancament a la Torre, Elisabet va ser traslladada a Woodstock i va ser posada sota vigilancia de Sir Henry Bedingfield; durant el cami la multitud li manifesta el seu suport. ^[18] A finals d'aquell any, va correr el fals rumor que Maria es trobava embarassada. Es va permetre llavors que Elisabet retornes a la cort, per preveure possibles situacions futures i, finalment, quan es van desmentir els rumors sobre l'embaras i es descarta un possible successor al tron, Elisabet assegura la seva successio. ^[19]

El 1558 , despres de la mort de Maria, Elisabet va pujar al tron, sent coronada el 15 de gener de 1559 , i va ser l'ultima cerimonia de coronacio anglesa celebrada en llati . A partir del seu successor, Jacob I , el ritu de coronacio es va fer en angles . Elisabet era molt mes popular que la seva germana Maria i es diu que despres de la mort d'aquesta el poble ho va celebrar pels carrers.

Al comencament del seu regnat, la politica exterior d'Elisabet es va caracteritzar per la seva cautelosa relacio amb l'Espanya de Felip II, que s'havia ofert a casar-se amb ella el 1559 , ^[21] i les seves problematiques relacions amb els regnes d' Escocia i Franca , pais aquest ultim amb el qual es trobava en guerra a causa del fet que la seva germana Maria havia decidit de donar suport el seu marit Felip en la guerra gairebe continua en que es trobaven immerses Espanya i Franca des de 1522 .

La reina d'Escocia, Maria Stuart , neta de Margarida Tudor, la germana d' Enric VIII d'Anglaterra (el pare d'Elisabet), estava casada amb Francesc II de Franca . Tot i que residia a Franca, la seva mare, Maria de Guisa , governava el regne en la seva absencia, i defensava els interessos dels catolics a Escocia. Els Guisa eren una de les cases nobiliaries franceses mes poderoses i eren molt catoliques.

Degut a la guerra entre Anglaterra i Franca, Francesc II va donar suport a les pretensions de la seva dona Maria Stuart al tron angles, i Maria de Guisa permetia la presencia de tropes franceses en territori escoces. Envoltats per l'amenaca francesa, Elisabet i Felip es van veure forcats a unir forces, malgrat les seves diferencies religioses. D'una banda, i gracies a la mediacio de Felip, Anglaterra es va sumar al tractat de pau de Cateau-Cambresis , el 1559 , en el que Elisabet va renunciar formalment a la darrera placa de sobirania anglesa a Franca, Calais , que havia estat capturada l'any anterior per Francesc de Guisa, germa de Maria, mentre que Franca es comprometia a retirar el seu suport a les pretensions de Maria Stuart al tron angles. Durant les celebracions que van acompanyar a la signatura d'aquest tractat de pau, Francesc II va morir, cosa que va provocar el 1561 el retorn de Maria Stuart a Escocia.

Per complicar mes les coses, el mateix any de 1559, Elisabet va donar suport a la revolucio religiosa de John Knox, capdavanter protestant escoces, que buscava eliminar la influencia catolica a Escocia. Elisabet va enviar un exercit a assetjar Leith , on es concentraven les tropes franceses, i una armada va bloquejar el Firth of Forth, on s'esperava que els francesos desembarquessin amb reforcos per donar suport als escocesos. Tot i que el setge de Leith va ser un terrible fracas, l'armada va aconseguir impedir el desembarcament frances, i va facilitar la victoria rebel, aconseguint, rere la mort de Maria de Guisa el 1560, la signatura del tractat d'Edimburg per part dels representants de Maria Stuart, i van aconseguir eliminar la influencia francesa a Escocia, tot i que Maria es va negar sempre a ratificar aquest tractat.

Mentrestant, a Franca, despres de la mort de Francesc II, Caterina de Medici era la nova regent en nom de Carles IX . Caterina va ser incapac d'impedir que Francesc de Guisa dugues a terme una matanca d' hugonots , i com a consequencia, va esclatar una guerra religiosa entre la casa catolica de Guisa, dirigida per Francesc i la casa protestant dels Borbo, dirigida pel princep de Conde , Lluis Borbo . Elisabet va donar suport a la causa protestant, arribant a comprar a aquests ultims el port de Le Havre , que pensava intercanviar per Calais al final de la guerra. Tanmateix, el 1563 , despres la treva entre protestants i catolics, Elisabet va ser incapac de retenir Le Havre i, el 1564 , va signar una pau amb Franca.

Despres de les victories a Escocia i la desafortunada intervencio a Franca, van desapareixer els unics elements comuns de la politica exterior d'Elisabet i Felip II, cosa que es va traduir en un continu decaiment de les relacions entre ambdos paisos, alhora que a un apropament d'Anglaterra a Franca.

Des dels primers anys del seu regnat, Elisabet va dipositar la seva confianca en Sir William Cecil, Lord Burghley a partir de 1572, i que va ser primer Secretari Reial i despres Tresorer real. A la seva mort, el 1598, Elisabet va posar la seva confianca en el fill d'aquest, Robert Cecil.

Poc despres de l'ascens d'Elisabet al tron es va iniciar un debat sobre qui havia de ser l'espos de la reina, incloent la peticio del Parlament a la reina perque contragues matrimoni. Tanmateix, contreure matrimoni hagues significat per a Elisabet compartir el poder amb el rei consort -fet vers el qual sentia un cert rebuig i que en part explicaria la seva constant negativa al matrimoni. Sense fills, Elisabet tenia dues hereves naturals: Maria Stuart, descendent de Margarita Tudor, la germana gran d'Enric VIII, i Catherine Grey , germana de Jane Grey i descendent de Maria Tudor (la germana petita d'Enric VIII). Elisabet sentia animadversio tant vers Maria Stuart -pels seus enfrontaments anteriors i el seu catolicisme- com cap a Catherine Grey, que s'havia casat sense el permis reial (i, per tant, considerava que la seva germana "usurpava" el tron angles).

El problema de la successio es va agreujar el 1562, any en que la reina va patir la varicel·la. Malgrat que se'n recupera, el Parlament va insistir en el matrimoni d'Elisabet per a obtenir descendencia i al qual ella s'oposa dissolent el parlament fins al 1566. Precisament l'any en que necessitava obtenir el seu permis per recaptar mes fons, permis que li va ser atorgat a condicio que es cases, al que Elisabet va tornar a negar-se. El 1568 , Catherine Grey va morir deixant descendents, els quals, per diferents motius, no foren aptes per al tron; aixi doncs, Maria Stuart va veure encara mes reforcada la seva posicio d'hereva natural.

Tot i aixi, Maria tenia els seus problemes a Escocia, on una revolta provocada pel seu casament amb el presumpte assassi del seu segon marit ?amb el que havia concebut el futur Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escocia ?, va forcar a abdicar el seu fill Jacob i a fugir a Anglaterra. Alla va ser molt mal rebuda, i, a causa del perill que representava per a Elisabet com a futura hereva al tron, aprofitant el descobriment d'unes cartes suposadament escrites per ella on instigava els assassins del seu segon marit a actuar, va ser reclosa al Castell de Sheffield .

El 1568 , Elisabet es va sentir amenacada, d'una banda, per la durissima repressio del duc d'Alba en les revoltes protestants a Holanda i, per l'altra, per l'atac de l'armada de Felip II contra els vaixells de Francis Drake i John Hawkins. Mentre que els seus consellers, encapcalats per Francis Walsingham, demanaven a la reina que dones suport a la causa protestant com ja havia fet anys abans amb el princep de Conde, el 1569 Elisabet es va inclinar per ordenar la captura de la flota de les Indies.

Aquell mateix any (1569) es produeixen l'anomenada Rebel·lio del Nord, liderada per nobles catolics d'aquesta zona del pais, que esperaven tenir el suport d'Espanya contra Elisabet, i la primera revolucio Desmond contra el govern angles a Irlanda, liderada per James Fitzmaurice Fitzgerald. Malgrat tot, tant el Duc d'Alba com Felip II eren refractaris a intervenir contra Anglaterra, donada la situacio d'Holanda. Inactius els enemics exteriors, Elisabet va poder fer front a les revoltes, encara que el 1570 va ser excomunicada per una butlla papal, que agreuja els seus problemes amb els catolics. Un any despres, el 1571, el banquer florenti Ridolfi, amb l'objectiu de restaurar el catolicisme, va planejar assassinar la reina i col·locar Maria Stuart al tron amb el suport d'Espanya. El pla, pero, va ser descobert per Cecil, i els conspiradors, entre els quals es trobava el duc de Norfolk, cosi d'Elisabet, van ser executats.

L'enduriment dels seus problemes amb els catolics no va impedir a Elisabet d'inclinar-se per una alianca amb Franca com a contrapes a la pressio d'Espanya, malgrat els fets de la matanca de Sant Bartomeu de 1572. Elisabet va arribar fins i tot a negociar el seu matrimoni amb el futur Enric III de Franca , i despres de la coronacio d'aquest, amb el seu germa Francesc d'Anjou. Pero Francesc d'Anjou va morir el 1584, abans que el matrimoni pogues dur-se a terme.

La pressio sobre Elisabet perque dones suport als protestants holandesos es va anar incrementant, fins que el 1577, el consell real, amb el suport de Cecil, va aprovar unanimement l'enviament d'una forca expedicionaria. Elisabet conferi el comandament d'aquesta forca a Robert Dudley, comte de Leicester, pero va canviar d'opinio l'any seguent (1578) i va retirar el seu suport per la seva reticencia a entrar en un conflicte obert amb Espanya.

En 1579, basant-se en la butlla d'excomunio contra Elisabet, James Fitzmaurice Fitzgerald va llancar la segona revolucio Desmond, comptant amb el suport del Papa, que va enviar tropes i diners, i de Felip II, que tambe va enviar un petit cos expedicionari a Irlanda i va acceptar ser coronat en lloc d'Elisabet si la revolucio triomfava. No obstant aixo, les tropes de la reina van aconseguir contenir a poc a poc la rebel·lio, que finalitza el 1583.

Elisabet I d'Anglaterra, despres del suport espanyol als rebels irlandesos i l'ascens de Felip II al tron de Portugal, i sobretot, atesa la desesperada situacio protestant a Holanda , on Anvers estava a punt de caure, i a Franca, on la Lliga Catolica i la familia Guisa havien aconseguit imposar la seva voluntat a Enric III, se sentia seriosament amenacada per Espanya. Tement la rendicio holandesa i la instauracio d'un titella espanyol a Franca, Elisabet es va comprometre en 1585 a donar suport als rebels holandesos, i va enviar al comte de Leicester amb 5.000 homes i 1.000 cavalls. Com a garantia de pagament per les seves despeses, Elisabet desitjava els ports de Brill i Flessinga. Tanmateix, Elisabet va rebutjar ser coronada com a reina d'Holanda, ja que aixo li hagues compromes totalment a la guerra, i la seva situacio economica no ho permetia. El comte de Leicester no va ser capac d'obtenir cap victoria militar significativa i, de fet, totes les seves intervencions van acabar en derrota. Aixo, unit al fet que va acceptar, contra l'expressa voluntat d'Elisabet, el titol de governador general d'Holanda, va provocar que fos cridat a Anglaterra el 1587. ^[22]

Aixi mateix, Elisabet va donar suport a la pirateria de Francis Drake contra la marina mercant espanyola, cosa que va dur Felip II a considerar la possibilitat d'una guerra oberta contra Anglaterra, aixi que li donessin un motiu per a declarar-la.

Una nova conspiracio catolica contra Elisabet va atorgar a Felip l'excusa que buscava. En aquesta conspiracio, el ric comerciant londinenc Anthony Babington, pretenia assassinar la reina i coronar Maria Stuart . Descoberta a la primavera de 1586 la conspiracio, en la qual havia participat la mateixa Maria, el Parlament va demanar l'execucio d'aquesta. Elisabet es va resistir tot el que va poder, pero al final, incapac de suportar la pressio, va ordenar l'execucio de Maria, que, en el seu testament, va cedir a Felip els seus drets al tron angles.

Felip va comencar, per tant, a preparar el pla d'invasio d'Anglaterra que es basava en els tercos d'Holanda, mentre que Elisabet reforcava la marina del seu regne. En 1587, Drake va atacar amb exit Cadis, destruint diversos vaixells i retardant efectivament fins a 1588 la famosa Armada Invencible. Tanmateix, aquesta Armada va veure frustrat el seu proposit per la resistencia anglesa, pel bloqueig holandes i pel mal temps.

La victoria sobre l'Armada va alleugerir de problemes el regnat d'Elisabet, que ja no havia de temer una invasio dels tercos espanyols. Pero l'ambient a Anglaterra despres de la batalla va distar molt de ser una algaravia de fervor patriotic i festeigs pel fracas de la invasio espanyola que la mitologia popular preten. La realitat es que a la batalla van seguir tota mena de disturbis i enfrontaments politics provocats per les penalitats passades pels combatents anglesos, que van trigar mesos a cobrar els seus sous a causa del fet que la guerra va portar a la vora de la fallida tant a la corona espanyola com a l'anglesa. Tot i aixi, el 1589, confiada per la victoria, la reina va ordenar una expedicio contra Lisboa , la Contraarmada, amb l'objectiu d'acabar amb les restes de la flota espanyola de l'Atlantic i incitar Portugal a un aixecament en contra de Felip. Tanmateix, aquesta expedicio va acabar en un desastre, ja que va ser incapac de capturar aquesta ciutat, va perdre gran quantitat de soldats, mariners i vaixells, i va desencadenar una gran crisi economica.

Mes exitoses van tenir les seves intervencions en favor dels protestants holandesos (8.000 soldats) i en la guerra civil francesa, a favor del tambe protestant Enric IV de Franca (20.000 soldats), ja que en donar suport a Enric, Elisabet va distreure l'atencio d'Espanya, i va permetre als rebels holandesos recuperar-se quan ja creien en una derrota gairebe segura. Encara que la guerra religiosa es va decantar del costat catolic, en convertir-se Enric al catolicisme en 1593, Elisabet va mantenir l'alianca amb Franca degut a la necessitat de continuar la lluita contra Espanya. Encara que va retirar les seves tropes de Franca el 1596, Elisabet va tornar a enviar de nou 2.000 soldats despres de la captura espanyola de Calais.

Elisabet va enviar encara dues flotes en contra d'Espanya, una el 1596 que va fracassar en el seu intent d'atacar les colonies americanes i que va causar la mort de Francis Drake i John Hawkins, i una altra el 1597, quan va aconseguir saquejar Cadis. Felip, per la seva banda, va enviar tambe dues expedicions contra Anglaterra, la primera de les quals va aconseguir desembarcar a Cornwall i saquejar els territoris circumdants, fet conegut com la batalla de Cornualla , pero la segona flota va naufragar a Finisterre a causa d'un temporal.

Mentre guerrejava contra Espanya, Elisabet es va haver d'enfrontar a una nova rebel·lio a Irlanda , la Guerra dels Nou Anys irlandesa (1594-1603), on Red Hugh O'Donnell i Hugh O'Neill es van aixecar contra la colonitzacio anglesa. El 1599, la reina es va veure forcada a enviar 17.000 soldats sota el comandament de Robert Devereux, comte d'Essex, per frenar l'alcament, pero aquest va fracassar. Charles Blount, baro de Mountjoy va succeir-lo amb exit, cosa que va provocar l'any 1601 Espanya, que estava paralitzada des de la mort de Felip II (1598), intervingues desembarcant a Kinsale amb 3.500 soldats que donaren suport als rebels. Envoltats pels anglesos, van ser derrotats al costat dels seus aliats irlandesos a la batalla de Kinsale que va posar fi a la intervencio espanyola a Irlanda. Cap al 1603 la revolta irlandesa estava controlada.

Elisabet va caure malalta el 24 de marc de 1603, patint debilitat i insomni. Va morir el 24 de marc al palau de Richmond, als 69?anys, sent enterrada a l'abadia de Westminster, al costat de la seva germana Maria I. Sobre les seves tombes es pot llegir la seguent inscripcio: "Companyes en el tron i la tomba, aqui descansen dues germanes, Elisabet i Maria, en l'esperanca d'una resurreccio".

Segons el testament d'Enric VIII, els hereus d'Elisabet havien de ser els descendents de Maria Tudor, duquessa de Suffolk, germana petita d'Enric. Tanmateix, l'unic descendent amb capacitat per reclamar la corona era el fill de la seva cosina Maria I Stuart. A les poques hores de morir Elisabet, Jacob VI d'Escocia va ascendir al tron com a Jacob I.

Un dels fets mes destacats del regnat d'Elisabet es la transformacio d'Anglaterra, un pais majoritariament catolic, en un pais majoritariament protestant . Maria, mig germana d'Elisabet, havia restaurat el catolicisme durant la seva epoca de govern, fins al punt que Elisabet no va trobar a cap bisbe important que oficies la seva coronacio i va haver de recorrer al bisbe de Carlisle .

Ja el 1559, Elisabet, suprema governadora de l'esglesia anglesa , va proclamar l'Acta d'Uniformitat, que obligava a fer servir una versio revisada del Devocionari d'Eduard VI , un llibre protestant, en els oficis i a anar a l'esglesia tots els diumenges, i l'Acta de Supremacia que forcava als empleats de la corona a reconeixer mitjancant jurament la subordinacio de l'esglesia anglesa a la monarquia. La majoria dels bisbes catolics instaurats per Maria es van negar a acceptar aquests canvis, i van ser deposats i substituits per persones favorables a les tesis de la reina.

Elisabet va intentar durant els seus primers anys una politica de tolerancia cap als catolics, pero les revoltes de 1569 i 1571 i la butlla papal d' excomunio de 1570, van obligar a la reina a endurir les seves mesures contra els catolics. Entre 1584 i 1585 es va aprovar una llei que condemnava a mort a aquells sacerdots catolics que s'haguessin ordenat despres de l'ascens de la reina el 1559. Degut en part a la persecucio, en part a la identificacio de protestantisme i patriotisme durant la guerra contra Espanya i en part a la mort per envelliment de la majoria dels sacerdots catolics que quedaven vius, el pais s'havia convertit efectivament en protestant per quan la reina va morir el 1603.

• Haigh , Christopher. Elizabeth I (en angles). 2nd. Harlow (UK): Longman Pearson, 2000. ISBN 978-0-582-43754-8 .  
• Loades , David. Elizabeth I: The Golden Reign of Gloriana (en angles). Londres: The National Archives, 2003. ISBN 978-1-903365-43-4 .  
• Neale , J. E.. Queen Elizabeth I: A Biography (en angles). reprint. Londres: Jonathan Cape, 1954. OCLC  220518 .  
• Somerset , Anne. Elizabeth I . 1st Anchor Books. Londres: Anchor Books, 2003. ISBN 978-0-385-72157-8 .  

• Elisabetta, regina d'Inghilterra
• Renaixement angles
• Retrats d'Elisabet I d'Anglaterra
• Roderigo Lopez

• William Camden Annales Rerum Gestarum Angliae et Hiberniae Regnante Elizabetha. (1615 and 1625.) Hypertext edition, amb traduccio anglesa de Dana F. Sutton (ed.), 2000. Acces el 7 de desembre de 2007. (en angles)
• Tudor and Elizabeth Portraits. Retrats dels Tudor i elisabetians, i altres obres d'art, provinents de recerques i de projectes educatius. Acces el 15 de desembre de 2007. (en angles)
• John Strype. Annals of the Reformation and Establishment of Religion, and Other Various Occurrences in the Church of England, During Queen Elizabeth's Happy Reign (1824 ed.). Vol. I, Pt. I , Vol. I, Pt. II , Vol. II, Pt. I , Vol. II., Pt. II , Vol. III, Pt. I , Vol. III, Pt. II , Vol. IV
• Pintures menys conegudes d'Elisabet I del Museu Britanic i la British Library. (angles)
• The Ascent of Woman (BBC 2015) 3 Power (video documental, en angles)