Jorn es un terme arcaic en el catala parlat, pero es usat en el literari, i correspon al terme dia en tots els seus significats. Etimologicament, dia prove del llati di?rnu , de dia , que se substantiva en llati vulgar i passa a significar dia . ^[2] Al seu torn jorn ve del sanscrit ?????? (dy?u?), ≪cel lluminos≫. ^[3] Esta emparentat amb el terme frances jour , i l' italia giorno , que venen del concepte jornal (diari). Per altra banda, el terme corresponent en angles, day , prove del terme en Angles antic Daeg .

La vida de l'home es desenvolupa en el temps , en ell succeeixen els esdeveniments i les maneres de pensar que formen la historia del mon . Per aixo l' home , des del seu origen, ha intentat mesurar el ≪temps≫ de la manera mes exacta possible. L'us universal de datar el temps per mitja de l' any , el mes i el dia , suposa l'us d'una mateixa era i d'un calendari comu.

Dins de les concepcions mes primerenques del temps el dia es la unitat basica d'aquest. Com a tal el concepte s'ha anat redefinint al llarg de la historia, tot procurant acotar de forma mes precisa la durada d'aquest. Des d'una concepcio humana i terrestre es poden distingir 3 tipus basics de dies:

• El dia natural . Es el periode de llum que s'inicia amb la sortida del sol i acaba amb el seu ocas, tenint una durada variable de 15 h. 6'a 8 h. 54', sent en els dos equinoccis 12 h. 60' (depenent de les estacions).
• El dia astronomic . Es el temps que utilitza la terra a girar sobre el seu propi eix, amb una durada de 23 h. 56' 4 .
• El dia civil . Es la mesura convencional de 24 hores de 60 minuts cadascuna, iniciant-se a les 0:00 o mitjanit .

Cada poble i cultura, inicialment, assignava una durada propia al dia: aixi els babilonis assignaren a aquest la durada de la llum diurna, mentre que els alexandrins ho feren en base les 24 hores. Els Romans dividien el dia en dotze hores iguals, repartides en cicles de tres hores: prima , tercia , sexta i nona . El dia Jueu comenca a la posta de sol, A l' antic Egipte el dia era comptat d'albada a albada.

No fou fins que s'imposa l' Heliocentrisme en que la durada del dia resta directament lligada a la rotacio de la terra , un cop aquest fet fou prou acceptat els esforcos cientifics se centraren a mesurar l'interval de temps necessari per realitzar la rotacio.

Dia i nit modifica

Tambe es coneix com a dia la part d'aquest que va des de l' eixida del Sol i el seu ocas . El terme s'anteposa a nit .

La refraccio per l' atmosfera dels rajos lluminosos del Sol motiva que vegem llum quan el Sol no ha eixit encara: aurora, alba o crepuscle matuti. La dita difusio allarga el dia. Mesurat des del migdia l'ortus es caracteritza per un angle horari -H, on: cos(H)=-tan(F)*tan(D) on F es la latitud del lloc i D la declinacio solar. L' ocas ocorre a un angle horari H.

El dia dura 2H i la nit 24-2H.

La duracio del dia i la nit va canviant en el transcurs de l'any sent la duracio del dia de 12 h (en totes les latituds) en els equinoccis mes de 12 hores a la primavera i estiu , aconseguint el dia mes llarg en el solstici d'estiu, on tambe ocorre la nit mes curta. Al contrari el dia dura menys de 12 hores a la tardor i hivern , aconseguint-se en el solstici d'hivern el dia mes curt i la nit mes llarga.

Aquest efecte s'accentua mes com major es la latitud. Hi ha dia o nit permanent en alguna epoca de l'any, en les regions polars tant de l'hemisferi nord o sud caracteritzades per estar a una latitud que en valor absolut es major que F=90-23 °26'=66 °34'. Aquesta es precisament la definicio de casquet polar .

Dia gregoria modifica

El concepte actual del dia, unitat basica del nostre calendari anual, prove del calendari gregoria . Tambe conegut com a calendari occidental o calendari cristia, es el calendari civil acceptat internacionalment com a referent. ^{[5] [6] [7]} Va ser establert pel papa Gregori XIII , a instancies de Giraldi , promulgat per un decret signat el 24 de febrer de 1582, una butlla coneguda per les seves paraules inicials Inter Gravissimas . El calendari reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de paisos, d'altres el varen adoptar els segles seguents. La motivacio de la reforma gregoriana va ser que el calendari julia utilitzat des que Juli Cesar l'instaures l'any 46?aC . ^[8] El calendari julia assumia que el temps entre l' equinocci de primavera es de 365,25 dies, quan actualment se sap que es gairebe 11 minuts mes curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de marc (un error acumulat d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julia en el moment de la reforma gregoriana. Des de l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebracio de la Pasqua, l'Esglesia Catolica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.

A causa de la Reforma Protestant , pero, molts paisos d'Europa Occidental no varen, inicialment, seguir la reforma gregoriana, i van mantenir el seu vell sistema. Finalment, altres paisos van seguir la reforma en nom de la coherencia, pero en el moment que els ultims partidaris del calendari julia a Europa de l'Est (Russia i Grecia) va canviar el sistema gregoria al segle? xx , que va haver de deixar 13 dies a partir dels seus calendaris, a causa de la diferencia addicional acumulat entre els dos calendaris des de 1582.

El dia es en aquest calendari la unitat fonamental de temps del calendari gregoria. Un dia equival aproximadament a 86.400 segons del Temps universal coordinat o TAI : recordem que es el TAI el que s'ha d'ajustar al verdader moviment de rotacio terrestre, que es retarda respecte a la durada d'aquest. Segons aquest calendari, l'any consta de 7 mesos de 31 dies ( gener , marc , maig , juliol , agost , octubre i desembre ), 4 de 30 dies ( abril , juny , setembre i novembre ) i un (el febrer ) que en te 28 en els anys comuns i 29 en els de traspas. Els anys comuns tambe es divideixen en 52 setmanes i un dia i els de traspas en 52 setmanes i dos dies. Aixo fa que si una data s'esdeve en un determinat dia de la setmana un any, la mateixa data l'any seguent s'esdeve en l'endema de la setmana; si l'any es de traspas, les dates compreses entre el marc i el febrer de l'any seguent s'esdevenen dos dies de la setmana mes tard, en relacio al dia en que havia caigut l'any anterior.

El concepte de dia no es una unitat del Sistema Internacional d'Unitats , SI, ^[9] pero la seva utilitzacio es acceptada, ^[10] la definicio del dia es fa en funcio de la unitat de temps del Sistema Internacional, el segon , aixi un dia equival a 86.400?segons. Com la definicio del segon es la duracio de 9.192.631.770 periodes de radiacio corresponents a la transicio entre dos nivells de l' estructura hiperfina de l'estat fonamental del cesi 133, ^[11] un dia equivaldria a 794.243.384.928.000 periodes. ^[12]

Un dia a l'escala temporal anomenada Temps Universal Coordinat (UTC) pot incloure un segon intercalar positiu o negatiu, i per tant pot tenir 86.399 o 86.401?segons.

Variacio historica modifica

A causa de la lluna i la dissipacio d'energia que causen les marees , la velocitat de rotacio de la Terra en si mateixa disminueix amb els pas dels anys. La longitud del dia augmenta a un ritme d'uns 2 mil·lisegons per segle . Per tant, fa 100 milions d'anys, l'any durava 380 dies. La lluna es distancia progressivament de la terra, i aixo provoca que el dia es vagi allargant progressivament perque la forca exercida per la lluna a la Terra es inversament proporcional al quadrat de la distancia entre elles.

Els canvis en la durada del dia durant temps geologics ha estat verificat experimentalment comptant els anells de creixement dels corals fossils . El creixement de coralls relacionat a la llum durant el dia: com el dia es mes o menys llarg, la ruta es mes o menys ampla, la frequencia es anual, es possible determinar el nombre de dies a l'any en epoques geologiques.

Dies planetaris modifica

S'indica en dies terrestres la durada del dia sideri als diferents planetes (i no la durada del dia solar ). Els valors indicats estan arrodonits a dues xifres decimals.

Cientificia modifica

Dia solar mig modifica

El dia solar es una mitjana del dia solar verdader, i es correspon amb el temps civil . Equival a 86.400 segons , unitat que actualment es defineix a partir de propietats atomiques molt precises, la qual cosa permet mesurar les diferencies amb el dia solar verdader. Aquest temps no es mesura directament mitjancant cap mena de rellotge sino que s'obte indirectament de l'observacio d'altres temps: per exemple, el temps solar esbrinat mitjancant la lectura en l'escala d'un quadrant solar i calculat aritmeticament mitjancant l' equacio del temps . Es l'usat per a tots els assumptes quotidians. Es defineix com el periode que empra el Sol fictici a culminar dues vegades consecutives en el meridia de l'observador . Dura 24 hores , que equival a 86.400?segons. ^{[19] [20] [21]}

• El sol fictici: Com que el moviment de translacio de la Terra al voltant del Sol no es uniforme sino que segueix la Llei de les arees de Kepler , el dia solar no te la mateixa duracio i per tant no es pot emprar com a patro de mesura de temps. Per a resoldre-ho es considera un sol fictici que si que gira uniformement. ^{[22] [23]}

• Els dies de la setmana: En el calendari gregoria, un dia solar es la setena part d'una setmana . Cada dia d'una setmana te 7 noms diferents, consecutius i ciclics: dilluns , dimarts , dimecres , dijous , divendres , dissabte i diumenge .

Dia sideral modifica

Tambe anomenat dia sideri , es el periode que empra un astre a culminar dues vegades consecutives en el meridia de l'observador. Es el lapse entre dues culminacions successives d'una estrella en el meridia local o, de manera equivalent, es el lapse entre dos transits successius l' equinocci mitja. Per a un observador local el dia sideri comenca quan el punt Aries travessa el seu meridia. El dia sideri, el periode de rotacio respecte a les estrelles, te un valor una mica inferior a les 24 hores; es de 23 hores, 56 minuts i 4,0905?segons, que equival a 86.164.09?segons. ^[24]

En un any tropic la Terra dona 365,242189 voltes al voltant del seu eix respecte al Sol , pero respecte a les estrelles dona una volta mes: 366,242189. Es pot obtenir una aproximacio prou bona del valor del dia sideri:

• 1 any tropic = 365,242189 dies = 8765,8125 hores
• 1 dia sideri = (8.765,8125 h/366, 242189) = 23,9345 hores

En astronomia observacional s'utilitza el temps sideri . Suposem que avui alineats una estrella i anotem l'hora. Dema l'estrella assolira la mateixa alineacio uns 3 minuts i 55,9?segons abans. D'altra banda, cal distingir entre el periode de rotacio de la Terra respecte a les estrelles i el dia sideri propiament dit. En ser l'equinocci mitja un punt mobil a causa de la precessio , el dia sideri es 0,0084?segons mes curt que el periode de rotacio respecte a les estrelles. ^{[25] [26]}

Diferencies modifica

La diferencia entre un dia solar i un dia sideri es deu al fet que quan la Terra ha acabat el seu gir respecte a les estreles fixes, el Sol encara no ha passat pel meridia perque en aquest temps s'ha mogut a causa del moviment de translacio de la Terra al voltant del Sol.

Considerant la Terra ubicada inicialment a T en l'instant en que culminen el Sol i una estrella molt mes distant, de manera que pugui considerar-se una referencia fixa. El meridia local es m i el punt sud es S. Un observador que estigues mirant al Sud veuria al Sol i a l'estrella alineats i culminant (vinyeta esquerra).

A mesura que transcorre el temps la Terra es trasllada de T a T, al mateix temps que trencada. En T l'estrella distant culmina una altra vegada, mentre que el Sol no. Perque aixo succeeixi, la Terra ha de girar l'angle S T R, la qual cosa suposa uns quatre minuts mes, i es diu que el Sol "retarda" respecte a l'estrella (vinyeta central). ^{[27] [28] [29]}

Finalment, el Sol culmina per segona vegada en T i es diu que ha transcorregut un dia solar . En aquest instant l'estrella esta a l'oest del meridia local, i es diu que avanca respecte al Sol (vinyeta dreta).

El temps de T a T es un dia sideri, la durada es de 23 hores 56 minuts i 4,1 segons aproximadament, mentre que el temps de T a T es un dia solar de 24 hores. ^[30]

Legal modifica

Dia feiner modifica

El dia tambe es pot entendre en termes de la jornada de Treball (economia) : el treball d'un home per un dia. D'aqui els termes dia de treball , dia feiner , contractar persones per un dia o conceptes derivats com jornal (sou d'un dia de treball). En general un dia feiner, segons la normativa vigent, es de vuit hores diaries, tot i que aixo depen de la legislacio laboral de cada pais. ^{[31] [32] [33]}

Dia festiu modifica

Un dia festiu es el contrari a un dia laborable, es a dir, un dia que la legislacio reconeix oficialment per al descans i el lleure (excepte serveis d'emergencia i professions amb horaris especifics). Per motius historics, usualment es considera un dia fix a la setmana com a festiu; aquest dia coincideix amb el diumenge (en paisos de tradicio cristiana), dissabte (tradicio jueva) o divendres (tradicio musulmana) i es recorda la Creacio del mon, on Deu descansa en acabar (de fet aquest dia esta recollit en les respectives tradicions com l'ideal per acudir a la reunio de fidels, per exemple la missa cristiana del diumenge). ^[34]

A part dels descansos setmanals son tambe dies festius les dates senyalades de cada pais, per exemple la diada del patro, sants venerats, records de batalles historiques i similars. Aquests dies, a part de permetre no anar a treballar, acostumen a celebrar-se amb una festa especifica. ^[35]

Els dies festius estan reconeguts dins la legislacio laboral com a remunerats, malgrat que no s'hi treballi, com un dret dels treballadors. Els dies festius de cada any es fixen oficialment amb un decret del govern, pero cada sector o empresa pot decidir atorgar dies festius suplementaris. No s'ha de confondre els dies festius amb les vacances , periode mes llarg de descans laboral ^{[36] [37]}

Social modifica

Diades modifica

Una diada es, en cultura catalana , un dia especialment assenyalat, en que la gent celebra una festivitat de caracter popular o solemne, sigui aquesta de caracter religios, esportiu o fins i tot civic. A Catalunya les diades mes destacades son la Diada Nacional de Catalunya , ^[38] la Diada de Sant Jordi ^{[39] [40]} i les diades castelleres , ^[41] entre altres. ^[42]

Dies internacionals modifica

Els dies internacionals son aquelles dates reconegudes internacionalment per commemorar un fet o lluitar contra un problema. Molts d'ells son patrocinats per les Nacions Unides i son la generalitzacio de diades locals o reivindicacions de la societat civil. En aquests dies es duen a terme campanyes de sensibilitzacio, jornades i acords. ^{[43] [44]}

• Llum diurna

• ≪ On es de dia ara mateix ≫.?≪Visio de la terra en temps real≫
• ≪ Definicions del dia, la nit i el crepuscle ≫ (en angles). Arxivat de l' original el 2015-08-14. [Consulta: 7 juliol 2009].
• ≪ Formules per calcular la durada del dia i la nit ≫ (en angles).