El territori del comtat del qual les fronteres van quedar vagues es deia d'antuvi Frisia . El 1101 el comte Florenci II d'Holanda va ser el primer que va afegir d'Holanda al seu nom. El nom provindria de Holtland una composicio de dos mots de l'antic neerlandes holt (= bosc) i land (= pais).

Des del segle? ix el territori feia part de Lotaringia pero encara no era pas una entitat separada. Les fronteres van canviar d'un costat pels acords dels comtes i vescomtes amb la cort de Lotaringia i de l'altre costat per a les forces de la natura en una regio baixa forca inundable i de l'explotacio de la torba que va abaixar el nivell del terra. A poc a poc, van servir-se de fins a 9.000 molins de vent per a assecar els polders que es troben sota el nivell del mar.

En esperar de contenir els atacs dels vikings, Lotari I , el fill de Lluis I el Pietos va infeudar el territori de Frisia a dos germans vikings Roric i Harald al voltant de l'any 840 . El comte Gerulf II (tambe anomenat de manera anacronica Gerolf d'Holanda) va terminar al 885 la dominacio danesa en contribuir a l'assassinat de Jofre el Viking . En reconeixement, el rei Arnulf de Carintia va donar-li uns territoris mes. Els comtes successius van eixamplar el territori i associar-se amb els veins: com al 938 , quan va celebrar-se el prometatge del comte Teodoric II de Frisia Occidental amb la filla d' Arnold I de Flandes .

Els comtes van conduir una politica expansionista en assetjar d'ocupar trossos de la Llibertat de Frisia i del bisbat d'Utrecht contra la voluntat dels emperadors del Sacre Imperi. El 1018 , el comte Teodoric III va vencer les tropes dels aliats dels bisbats de Lieja , Utrecht i Cambrai conduides per Godofreu I de Baixa Lotaringia|Godofreu de Verdun a la batalla de Vlaardingen . Teodoric III va sostenir la candidatura de l'emperador Conrad II en esperar conservar els territoris annexionats. El 1047 , l'emperador Enric?III va conquerir Vlaardingen i el castell Rijnsburg . El 1049 , Teodoric IV va ser assassinat. El seu successor va ser Florenci I. Al segle? xii van construir un castell de mota i pati a la Haia, que en transformar-se mol al curs del temps, sota el nom de Binnenhof fins avui va quedar l'epicentre de la politica neerlandesa.

El 1291 Florenci V va donar-se el titol de comte d'Holanda i de Zelanda i senyor de Frisia . El titol va mantenir-se quan el territori va unir-se a altres mitjancant unions personals amb el comtat d'Hainaut , del ducat Straubing-Holanda durant la dinastia dels Wittelsbach (1343-1425), el ducat de Borgonya fins als darrere comte, Felip II d'Espanya .

La provincia va ser membre capdavanter de la Republica de les Set Provincies Unides ( 1581 - 1795 ) i la Unio d'Utrecht despres del qual del qual el territori governat pels Estats d'Holanda i de Frisia Occidental va integrar-se a la republica, tot i conservar unes institucions juridiques propies. ^{[1] [2]}

L'administracio francesa va dissoldre el comtat, ja forca integrat a les Set Provincies Unides l'any 1795 . Durant l'administracio republicana sota la Republica batava la subdivisio administrativa en departaments va canviar forca sovint. De 1801 a 1807 va esdevenir el departament d'Holanda que a la creacio del regne d'Holanda va escindir-se en dos departaments: Boques del Mosa i Zuyderzee que cobren mes o menys el territori de les provincies actuals d'Holanda septentrional i meridional.

Vegeu: Comtat de Frisia Occidental , titol portat pels comtes des de vers 830 a la meitat del segle? xi quan Teodoric va comencar a utilitzar el de comte d'Holanda que va esdevenir el titol en us durant la regencia de Robert I el Friso.

• abans de 833 - 855 : Gerulf I , comte vers el 839 al pagus Westrachi a l'est del Vlie .
• abans de 885 -abans de 916: Gerulf II , comte vers 885 al Kennemerland , mort abans de 916 , fill o net de l'anterior
• abans de 916 - 959: Teodoric I (o Dirk I), mort despres del 939 , probablement fill de Gerulf II.
• 959 - 988: Teodoric II (vers 930 -988), net de l'anterior. El 25 d'agost del 985 va rebre de l'emperador Oto III totes les terres entre el riu Meuse i el Vlie . casat amb Hildegarda de Flandes, filla d' Arnold I de Flandes , comte de Flandes .
• 988 - 993: Arnold (vers 951 - 993), fill

casat el 980 amb Liutgarda, filla de Sigifred , comte de Luxemburg

• 993 - 1044 : Teodoric III (980 -1044), fill: casat amb Otelandis (993 - 1044), filla de Bernat I, marcgravi de Nordmarck
• 1044- 1049 : Teodoric IV (mort el 1049), fill
• 1049- 1061 : Florenci I (Florenc I) (1017 -1061), germa

casat vers 1050 amb Gertruda de Saxonia , filla de Bernat II Billung , duc de Saxonia i d'Eilika de Schweinfurt. El 1063 Gertruda de Saxonia es va casar amb Robert I el Friso que va governar el comtat durant la minoria del fill de Florenci, Teodoric V. El regent Robert fou comte de Flandes el 1071.

• 1061- 1091 : Teodoric V (1052 - 1091), fill de Florenci I. Adopta el titol de comte d'Holanda: casat amb Otelinda (vers 1054 - 1124), probablement de Saxonia
• 1091- 1121 : Florenci II el Gros (1085 - 1121), fill: casat vers 1113 amb Gertruda d'Alsacia (1086 - 1144), filla de Teodoric II , duc de Lorena , i d'Hedwigis de Formbach
• 1121 - 1157 : Teodoric VI (1114 - 1157), fill: casat amb Sofia de Luxemburg-Salm (1117 - 1176), hereva de Bentheim, filla d'Oto de Luxemburg-Salm, comte palati del Rin, comte de Bentheim i de Rheineck, i de Gertruda, senyora de Frisia

• 1157- 1190 : Florenci III (1141 - 1190), fill: casat el 1162 amb Ada d'Escocia, filla d'Enric d'Escocia, comte de Northumbria, i d'Ada de Warrenne
• 1190- 1203 : Teodoric VII (mort el 1203), fill: casat el 1186 amb Adelaida de Cleveris, filla d' Arnold I , comte de Cleveris i d'Ida de Lovaina
• 1203- 1207 : Ada (1188 - 1223), filla: casada el 1203 amb Lluis II (mort el 1218), comte de Loon : A la mort de Teodoric VII, la seva filla Ada va intentar assolir el control del comtat pero fou vencuda pel seu oncle Guillem, germa del difunt.
• 1207- 1222 : Guillem I (1167 - 1222), fill de Florenci III, va destronar a la seva neboda: casat en primeres noces el 1197 amb Adelaida de Gueldre (mort el 1218), filla d' Oto I , comte de Gueldre i de Ricarda de Wittelsbach

en segones noces el 1220 amb Maria de Brabant (mort el 1260), filla d' Enric I , duc de Brabant , i de Matilde de Boulogne i d'Alsacia

• 1222- 1234 : Florenci IV (1210 - 1234), fill (amb Adelaida de Gueldre)

casat amb Matilde de Brabant (1200 - 1267), filla d' Enric I , duc de Brabant , i de Matilde de Boulogne i d'Alsacia

• 1234- 1256 : Guillem II (1227 - 1256), fill del precedent, fins a 1240 sota la tutela del seu oncle Oto, bisbe d'Utrecht , elegit emperador ( Guillem I ) el 3 d'octubre de 1247.

casat el 1252 amb Elisabet de Brunswick (mort el 1266), filla d' Oton I l'Infant , duc de Brunswick i de Matilde de Brandenburg

• 1256- 1296 : Florenci V (1254 - 1296), fill, va agafar el control de Zelanda i es va titular comte de Zelanda

casat el 1270 a Beatriu de Flandes (mort el 1296), filla de Guiu de Dampierre , comte de Flandes i de Matilde de Bethune

• 1296- 1299 : Joan I (1284 - 1299), fill, comte d'Hainaut

• 1299 - 1304 : Joan II d'Avesnes (1248 - 1304), comte d'Hainaut com a Joan I, fill de Joan d'Avesnes (1218-1257) i d'Adelaida d'Holanda (filla de Florenci IV).

casat el 1270 amb Filipina de Luxemburg (1252 - 1311), filla d' Enric V , comte de Luxemburg i de Margarita de Bar

• 1304- 1337 : Guillem III d'Avesnes (1286 - 1337), comte d'Hainaut (Guillem I) i d'Holanda, fill.

casat el 1305 amb Joana de Valois (1294-1352) filla de Carles de Franca , comte de Valois, i de Margarita d'Anjou (1273-1299)

• 1337- 1345 : Guillem IV d'Avesnes (1307 - 1345), comte d'Hainaut (Guillem II) i d'Holanda, fill.

casat el 1334 amb Joana de Brabant , filla de Joan III , duc de Brabant i de Limburg, i de Maria d'Evreux

• 1345 - 1354 : Margarita II (1310 - 1356), comtessa d'Hainaut (Margarita II) i d'Holanda, germana. El seu fill Guillem li disputa els comtats d'Holanda i de Zelanda que al final li va cedir el 1354 . casada el 1324 amb l' emperador Lluis IV de Baviera (1282 - 1347).
• 1354- 1358 : Guillem V de Baviera (1330 - 1388), des de 1354 comte d'Holanda (Guillem V), i el 1356 comte d'Hainaut ( Guillem III ), fill. casat el 1352 amb Matilde de Lancaster (1335 - 1362), filla d' Enric de Grosmont , comte de Lancaster, i d'Isabel de Beaumont.
• 1358- 1404 : Albert I de Baviera (1336 - 1404), comte d'Hainaut i d'Holanda, germa.

casat en primeres noces amb Margarita de Brieg (1342 - 1386), filla de Lluis de Silesia-Liegnitz , duc de Brieg o Brzeg , i d'Agnes de Goglau. casat en segones noces el 1394 amb Margarita de Cleveris (1375 - 1412), filla d' Adolf I de La Mark , comte de Cleveris , i de Margarita de Juliers.

• 1404- 1417 : Guillem VI de Baviera (1365 - 1417), comte d'Hainaut ( Guillem IV ) i d'Holanda ( Guillem VI ), fill de l'anterior i de Margarita de Brieg. casat el 1385 amb Margarita de Borgonya (1374-1441), filla de Felip l'agosarat , duc de Borgonya i de Margarita , comtessa de Flandes .
• 1417- 1433 : Jacquelina de Baviera (1401 - 1436), comtessa d'Hainaut i d'Holanda, filla. Casada el 1418 amb Joan IV de Borgonya (1403 - 1427), duc de Brabant , fill d' Antoni de Borgonya i nebot de Joan sense Por . Va reconeixer el 1428 a Felip el Bo com a hereu dels seus dominis, els quals els va cedir formalment el 1433 .

• 1433 - 1467 : Felip el Bo , III de Borgonya i I d'Hainaut i d'Holanda.
• 1467- 1477 : Carles el Temerari (I de Borgonya, Hainaut i Holanda)
• 1477- 1482 : Maria de Borgonya , casada amb Maximilia I del Sacre Imperi Romanogermanic (Maximilia d'Habsburg) que fou regent (1482?1519)

• Felip el Bell (1482-1506) (II d'Holanda i d'Hainaut)
• Carles V del Sacre Imperi Romanogermanic (1506-1555) o Carles II d'Holanda i d'Hainaut ^[3]
• Felip I de Catalunya-Arago i II de Castella (1555-1598) o Felip III d'Holanda i d'Hainaut

La llista de sobirans esta traduida de "Liste des comtes de Hollande" a la wikipedia en frances.

• Block , Dick. Algemene Geschiedenis der Nederlanden . Haarlem: Fibula-Van Dishoeck, 1977?1983. ISBN 90-228-3800-5 .  
• Lamberts , J.C.H.. Geschiedenis van de Nederlanden . Baarn: HBuitgevers, 2006. ISBN 90-5574-474-3 .  
• Graaf , A.C.F.. Oorlog om Holland 1000-1375 , 1970. ISBN 90-6550-807-4 .  
• Koch , A.C.F.. Oorkondenboek van Holland en Zeeland tot 1299, Deel I - einde 7e eeuw tot 1222 . Den Haag: Nijhoff, 1970. ISBN 90-247-0403-0 .  
• Beukers , T. de. Geschiedenis van Holland tot 1572 , 2002. ISBN 90-6550-682-9 .