L'
arquitecte
es el professional que s'encarrega de projectar edificacions o espais urbans, i vetllar a l'execucio fins a la fi de l'obra.
[1]
L'arquitecte ?o un equip sota la seva direccio? es interpreta les necessitats i desitjos del client i les plasma en adequats plans i llibres d'especificacions. L'
arquitectura
es una disciplina alhora tecnica, artistica i practica.
La definicio de Leon Battista Alberti (1404-1472), un
homo universalis
del Renaixement italia ha esdevingut un classic
| ≪
|
llati?Architectum ego hunc fore constituam qui certa admirabilique ratione et via tum mente animoque diffinire: tum et opere absolvere didicerit quecunque ex ponderum motu corporumque compactione et coagmentatione dignissimis hominum usibus bellissime commodentur: quae ut possit comprehensione et cognitione opus est rerum optimarum dignissimarum. Itaque huiusmodi erit architectus.
|
catala?Li dic arquitecte, a qui amb art i metode segurs i meravellosos es capac, tant amb pensament com amb invencio, d'idear i realitzar totalment totes aquelles obres que, mitjancant el moviment de grans pesos, i la conjuncio i l'amuntegament de cossos, poden, amb la mes gran bellesa, adequar-se als usos de la humanitat: i per poder fer-ho, ha de comprendre plenament les ciencies mes nobles i curioses. Aixi sera l'arquitecte.
|
≫
|
| ?
Leon Battista Alberti
,
De re aedificatoria
1485, pagina 1
[2]
|
El terme
arquitecte
prove del
grec
antic ?ρχιτ?κτων (architecton), que vol dir empresari o la persona que dirigeix un treball, l'administrador d'un teatre, arquitecte, o literalment el primer dels obrers.
[3]
El sentit estricte com a mestre d'obres de construccio data del segle?
xv
.
[4]
El treball de l'arquitecte inclou les fases seguents:
[5]
- Avantprojecte
: la primera fase, en que es plasma amb poques paraules la idea general de l'edificacio en plans molt esquematics, pero sense delimitar. Permet de reflectir graficament les diverses zones pels seus usos, i la imatge global de l'edificacio, segons els desitjos del propietari o promotor.
- Projecte basic
: reflecteix la concepcio general de l'edifici: forma, funcions, distribucio i sistema constructiu. Es plasma en dibuixos, models informatics o maquetes, amb una memoria descriptiva i un pressupost general. Serveix per a consultar aspectes concrets de la seva idoneitat urbanistica en organismes oficials i sol·licitar llicencies.
- Projecte d'execucio
: es el conjunt de documents per a poder construir. Inclou els estudis tecnics d'estructures, instal·lacions, urbanitzacio, etc. Sovint hi participen tecnics especialistes, com ara en climatitzacio, domotic, tecniques especials…. Es un conjunt de plans tecnics, amb totes les precisions fins al darrere detall. Es complementa amb una memoria descrivint les solucions triades, el rigoros compliment de les normes urbanistiques i constructives (en formularis oficials), plecs de condicions i un pressupost detallat per capitols.
- Direccio d'obra
: l'arquitecte es l'agent que dirigeix el desenvolupament de l'obra en els aspectes tecnics, estetics, urbanistics i mediambientals, de conformitat amb el projecte que la defineix, la llicencia d'edificacio i altres autoritzacions preceptives i les condicions del contracte, amb l'objecte d'assegurar la seva adequacio al fi proposat. A Catalunya aquesta tasca pot ser confiat a un arquitecte tecni, tambe anomenat aparellador o enginyer de l'edificacio.
[5]
- certificat oficial
: A la fi de les obres, l'arquitecte emet un certificat, conjuntament amb el director d'execucio material, acreditant que l'obra s'ha executat d'acord amb el projecte.
El premi mes prestigios en la vida d'un arquitecte es el
Premi Pritzker
, conegut com el ≪Premi Nobel de l'Arquitectura≫.
[6]
- ↑
≪
arquitecte
≫.
Gran Enciclopedia Catalana
. Barcelona:
Grup Enciclopedia Catalana
.
- ↑
Alberti
, Leon Battista
. Biblioteca Nacional de Portugal.
De Re aedificatoria
(facsimil en linia). Florenca: Nicolo di Lorenzo, 1485 [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑
Pabon S. de Urbina
, Jose M. ≪?ρχιτ?κτων≫. A:
Diccionari Manual Grec classic-catala
. Capellades: Vox, 2011, p.?89.
ISBN 978-84-7153-909-0
.
- ↑
Bruguera i Talleda
, Jordi
;
Fluvia i Figueras
, Assumpta
.
Diccionari etimologic
. 4a edicio 2004. Barcelona: Grup Enciclopedia Catalana, 1996, p.?83-84.
ISBN 9788441225169
.
- ↑
5,0
5,1
≪
Coneix la diferencia entre l'arquitecte i l'arquitecte tecnic
≫. ASP. [Consulta: 19 gener 2024].
- ↑
Ribas Tur
, Antoni ≪
David Chipperfiel, l'autor de la Ciutat de la Justicia, guaynya el premi Pritzker
≫.
Ara
, 07-03-2023.
Viccionari