La capella de Sant Grau
modifica
Capella de Sant Grau d'Albons
Aquesta modesta capella romanica es dreca a mig cami del Puig Segalar, enmig de boscos de pins i alzines, i s'hi accedeix facilment pel cami que va des de la Creu fins dalt el turo i cap a Garrigoles.
Del primitiu temple nomes en queda la nau, rectangular i senzilla. L'
absis
ha desaparegut i en el seu lloc es va aixecar un mur en angle recte respecte els mes llargs, que constitueix la facana principal de l'edifici i en el que s'hi va obrir la porta d'acces, de manera que el temple ara esta girat, amb la porta a llevant i la facana romanica original convertida en capcalera una vegada tapades totes les obertures.
Malgrat que no hi ha dades documentals que ho puguin confirmar, sembla que l'estructura romanica original es del segle?
xi
, mentre que l'actual facana pertany al segle?
xviii
.
Gracies a la restauracio del 1986 es van poder recuperar alguns elements arquitectonics i l'aspecte original de bona part de la nau. Es van tornar a obrir algunes obertures que estaven tapades, finestres i la porta primitiva; fou retirada la capa d'enguixat modern de les parets interiors i la volta i es va refer l'enrajolat del terra.
Durant anys l'ermita de Sant Grau ha gaudit de la veneracio popular. Des de sempre, sense que es conegui cap periode d'interrupcio, el dia de Sant Grau, el 13 d'octubre, els veins d'Albons i rodalia pugen a l'ermita pel vell cami per celebrar la diada. Com que el temple es troba tancat durant la resta de l'any, la imatge del Sant es desa a l'esglesia del poble, pero se’l puja expressament aquell dia per celebrar el culte.
[2]
Castell d'Albons
modifica
El principal edifici civil del poble es el
castell
, rehabilitat i convertit en diversos habitatges a comencament dels anys vuitanta del segle passat, tot i respectant-ne l'estructura.
Des de la Placa del Poble, la gran esplanada davant el castell, en la que en altre temps deuria haver-hi la resta de construccions i dependencies annexes al casal, es pot contemplar la llarga facana de l'edifici, amb un gran portal dovellat dels segles?
xiv-xv
que dona acces al pati interior, delimitat per la banda sud pel mur de l'esglesia de Sant Cugat. Dins el pati, no obert a les visites, es conserva una altra portalada dovellada, tambe dels segles?
xiv-xv
i finestres rectangulars de la mateixa epoca.
Encara que l'aspecte que actualment presenta l'edifici es el d'un casal fortificat del segle?
xv
amb les reformes i modificacions puntuals que s'hi han anat introduint durant els darrers cinc-cents anys, el seu origen es mes antic. Es documenta a comencaments del segle?
xiii
entre els bens de la familia dels Torrent i se’n coneixen algunes vicissituds i possessors en epoques diferents, constituint el motiu de litigis a inicis del segle?
xiv
entre el comte Ponc-Hug d'Empuries i el Rei Jaume II, el qual prohibi al primer que continues les obres de fortificacio d'Albons i Bellcaire. Es, sens dubte, l'edifici mes emblematic del poble.
[2]
Sant Cugat d'Albons
modifica
L'esglesia parroquial d'Albons, situada en el punt mes enlairat del poble, es un edifici romanic que fou edificat en dues etapes. La primera, als segles?
x-xi
i, la segona, als segles?
xii-xiii
.
Com que tot l'interior esta arrebossat, excepte els
arcs torals
, es dificil veure l'aparell de les diferents fases constructives. Aquestes nomes es poden apreciar des de l'exterior del temple. Hi podem veure clarament diferenciades les dues epoques. La primera inclou l'absis i la major part de la nau, amb un aparell de carreus o pedres de mida petita, no gaire ben tallades, posades en fileres que no sempre segueixen una regularitat ni una linia horitzontal. Segurament es degut a la mida i forma irregular de les pedres. A l'absis tambe hi trobem aquests tipus de pedres, mes visibles sobretot a la meitat superior
Castell i Esglesia d'albons
Aquesta primera nau es va allargar cap a l'oest en una segona fase constructiva. Es una ampliacio de pocs metres de llargada, que es pot veure perfectament gracies al canvi d'aparell del mur que dona a migdia, pero sobretot al de
tramuntana
, que queda dins el pati del castell.
La facana, de cara a la placa del poble, ha estat encara mes alterada. Despres de la darrera restauracio, que ha llevat les restes d'arrebossades modernes que encara hi quedaven, s'hi poden veure clarament els diferents canvis d'aparell i l'aresta que senyala l'inici de la primitiva coberta, sobreaixecada en un moment indeterminat. L'actual portalada d'entrada encara es mes recent, dels anys cinquanta del segle passat. Per tant, no te res a veure amb l'edifici romanic.
Encara que l'esglesia es data amb tota probabilitat al segle?
xi
, no apareix citada documentalment fins a l'any 1279 i 1280 com
ecclesia de Albornis
. El seu caracter d'esglesia parroquial tambe queda documentat en el segle?
xiv
, com a
Ecclesia parrochialis de sancti Cucuphatis de Albornis
. El lloc d'Albons, en canvi, apareix abans.
Joan Badia i Homs
, possiblement el millor coneixedor del romanic empordanes, cita documents dels anys 959, 980 i 989 en els que apareix el lloc amb les formules
Alborz
,
Alburne
i
Alburze
. Aquest ultim, en el testament del comte Gausfred d'Empuries-Rossello, llegant unes vinyes del terme d'Alburze a l'esglesia d'Empuries.
[2]
El nucli medieval
modifica
El nucli antic d'Albons no ha conservat massa be la seva estructura original. El creixement del poble a partir del primitiu recinte, l'obertura de vials fora muralla durant els darrers segles i la logica expansio urbana que ha enregistrat, han desfigurat la primitiva estructura d'un nucli edificat en el punt mes alt del turo, a l'entorn de l'esglesia i el castell.
Del teixit urba medieval en queda ben poca cosa, pero es pot resseguir mes o menys be, i a vegades endevinar, a partir de restes puntuals que apareixen en diferents llocs. La mes ben conservada es la unica torre coneguda del recinte murat, que podem veure a l'inici del carrer del Doctor Ramon Marti. Es una torre de planta rectangular, conservada fins uns cinc metres d'alcada, amb dues espitlleres al costat nord i tres a la cara oest. Possiblement formava part de les defenses de la porta principal d'entrada al recinte emmurallat.
La resta de la muralla, si s'ha conservat, ha quedat integrada a les cases del poble, modificada, arrebossada i tapada per les construccions posteriors. El seu tracat es pot resseguir forca be pels costats de llevant i de migdia; en part, gracies a l'estructura urbana del poble i a la nomenclatura dels carrers.
El carrer Nou, al costat est, darrere el castell, ha conservat aquest nom que tradicionalment s'ha atorgat gairebe sempre a les noves vies que s'obrien en els nostres pobles fora muralla. El carrer Puig i Sais ?un nom modern- sembla que es el que ressegueix l'antic recinte pel sud. Pel costat oest, el tram de muralla al que estaria unida la torre que citavem, no es visible. Pero sembla que seguiria la part posterior de les cases que ara tenen la seva facana al carrer del Pla. I pel que fa a la banda nord, es encara mes dificil delimitar el nucli medieval, encara que possiblement caldria situar-lo paral·lel al tracat del carrer Balmes.
[2]
La
Casa Massaguer
es un mas de nova planta als afores d'Albons construit per
Rafael Maso
. Actualment encara es conserva.