La rebel·lio va esclatar despres de la convocatoria de les Corts el 20 de juny de
1833
quan el pretendent don
Carles
, refugiat a
Portugal
es va negar a jurar lleialtat a
Maria Cristina de Borbo-Dues Sicilies
i l'1 d'octubre, recolzat per
Miquel I de Portugal
va el seu dret al tron. A
Morella
Rafael Ram de Viu Pueyo
va proclamar rei a Carles V el
13 de novembre
, tot i que va ser ocupada per forces
liberals
el
10 de desembre
, i a la mort de Ram de Viu
Manuel Carnicer
va assumir la prefectura militar de l'exercit carli al
Baix Arago
i el
Maestrat
.
[1]
L'execucio de Carnicer va ocasionar l'assumpcio del comandament del front per
Ramon Cabrera
. A la primavera de 1836, aquest ja comandava 6.000?homes i 250 cavalls que operaven a l'entorn de
Cantavella
, que va fortificar
[2]
i que va esdevenir el centre d'operacions, amb una preso, fabrica d'artilleria i dos hospitals.
Cabrera es va afegir a l'
Expedicio Gomez
per intentar prendre
Madrid
, deixant afeblit el
Maestrat
,
[4]
i un cop superat el periode de paralitzacio de l'exercit causat pel
Moti de la Granja de San Ildefonso
, es va nomenar
Evaristo San Miguel
com a comandant de l'exercit del Centre,
[5]
que va capturar
Cantavella
,
[6]
recuperada en
24 d'abril
de
1837
,
quan la seva guarnicio es va rendir
[8]
en un atac simultani dels carlins a
Cantavella
,
Sant Mateu
i
Benicarlo
.
El
31 de gener
de
1838
,
procedent de Benicarlo
, entrava
Ramon Cabrera
a Morella.
[10]
El
9 de febrer
Cabrera posa
setge a Gandesa
pero el 24 de febrer ordena al coronel
Juan Cabanero
que abandones el setge i sorprendre
Saragossa
, que suposaria la rapida presa de tot l'Arago, la connexio dels fronts catala i navarres, i la de tot Espanya al nord de Madrid.
[11]
El
3 marc
van sortir de Gandesa uns tres-cents genets de la Cavalleria de Tortosa, manada pel coronel
Jose Lespinace
, i entre 2.200 i 3.000 infants a les ordres del brigadier Cabanero que van
assaltar Saragossa
pero els saragossans van llancar-se en massa al carrer i lluitar contra els invasors, que van fugir.
[11]
A continuacio queien
Calanda
,
Alcorisa
i
Samper
,
i despres del
fallit assalt
a
Alcanyis
, la vila va quedar bloquejada i aillada fins al final de la guerra, i Cabrera va seguir expandint el seu territori i signant amb
Antonio van Halen y Sarti
el
conveni de Segura
.
[13]
Amb la derrota liberal a l'
Accio de Maella
, els anims liberals caigueren i els liberals temeren una invasio carlina a l'interior, i van Halen va incrementar la defensa a
Terol
,
Saragossa
i
Valencia
.
Llangostera
rebe ordres d'atacar
Casp
i
Forcadell
a
Xerica
,
[14]
mentre ell atacava
Peniscola
i
Borriana
.
Les muralles exteriors i gran part de les interiors foren destruides, a mes dels portals i de les muralles dels horts extramurs.
[17]
Francesc Tallada i Forcadell
va aixecar el setge de
Xerica
el
15 d'octubre
quan
Emilio Borso di Carminati
va arribar amb una columna de socors,
[14]
pero els carlins van seguir atacant els pobles recollint provisions i
Cabrera
va entrar a
Calataiud
el
16 de novembre
,
[14]
pero amb la signatura del
Conveni de Bergara
l'agost de
1839
es va veure aillat i encerclat per les forces liberals,
[18]
que al final de 1839 havien muntat una linia de fortificacions des d'Alcanyis a Castel de Cabra, per incomunicar i assetjar una a una les posicions carlines: Espartero pren Segura el 27 de febrer i poc despres Castellote mentre des del sud O'Donnell ocupa Aliaga, Alcala de la Selva, i finalment
Cantavella
l'11 de maig.
Perduda Morella
, Cabrera va creuar l'Ebre arribant a Berga, havent de fugir a
Franca
el mes de juliol.
[19]
- ↑
Martinez Roda
, Federico.
Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975)
(en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998, p.?128.
ISBN 8486792894
.
- ↑
Oyarzun Oyarzun
, Roman.
Historia del carlismo
. Editorial MAXTOR, 2008, p.?164.
ISBN 8497614488
.
- ↑
Ovilo y Otero
, Manuel.
D. Carlos Maria Isidro de Borbon: Historia de su vida militar y politica
(en castella). la Soc. de Operarios del mismo Arte, 1845, p.?352.
- ↑
Martinez Roda
, Federico.
Valencia y las Valencias: su historia contemporanea (1800-1975)
(en castella). Fundacion Univ. San Pablo, 1998, p.?284.
ISBN 8486792894
.
- ↑
≪
Cantavieja carlista
≫ (en castella). El Maestrazgo Carlista. [Consulta: 22 agost 2015].
- ↑
Caridad Salvador
, Antonio.
El ejercito y las partidas carlistas en Valencia y Aragon (1833-1840)
(en castella). Universitat de Valencia, 2014, p.?173.
ISBN 8437093279
.
- ↑
Rodriguez Vives
, Conxa. ≪
Morella i Cabrera
≫. Ajuntament de Morella, 2006. Arxivat de l'
original
el 2016-03-05. [Consulta: 30 agost 2015].
- ↑
11,0
11,1
Negro
, Luis. ≪
Cincomarzada, un ano mas
≫ (en castella). El Periodico de Aragon, 05-03-2014. [Consulta: 31 agost 2015].
- ↑
de Cordoba
, Buenaventura.
Vida militar y politica de Cabrera
(en castella). vol. 3. Impr. y fundicion de Don E. Aguado, 1845, p.?3.
- ↑
14,0
14,1
14,2
Historia general de Espana y de sus Indias, desde los tiempos mas remotos hasta nuestro dias
(en castella). vol.7. Libreria Espanola, 1866, p.?973.
- ↑
17,0
17,1
Cortes Borroy
, Francisco Javier. ≪La comarca del Bajo Aragon-Caspe en el siglo XIX≫. A:
Comarca de Bajo Aragon-Caspe
(en castella). Diputacion General de Aragon, 2008, p.?142-143.
ISBN 978-84-8380-137-6
[Consulta: 7 setembre 2015].
Arxivat
2016-03-03 a
Wayback Machine
.
- ↑
Bollaert
, William.
The wars of succession of Portugal and Spain, from 1826 to 1840
(en angles). vol.2. Ranken and Co, 1870, p.?370.
- ↑
≪
La Expedicion Real
≫ (en castella).
Episodios de la I Guerra Carlista en Aragon
. Gran Enciclopedia Aragonesa. Arxivat de l'
original
el 2021-02-11. [Consulta: 21 agost 2015].