Es desconeixen les dades de naixement, probablement d'origen italia, Fabia era un pages que es trobava a Roma en el moment de l'eleccio del nou bisbe de Roma a la mort d'
Anter
. Despres de l'examen de diverses persones, va apareixer un colom sobtadament que es va col·locar al cap de Fabia i va recordar a l'assentament de l'
Esperit Sant
sobre
Jesucrist
, segons la
Biblia
. Aixo va ser considerat un senyal i tot i que era un desconegut, la seva eleccio a la votacio va resoldre's per unanimitat.
Afirma
Eusebi
que era un
laic
i un complet desconegut en els assumptes de l'Esglesia i, tanmateix,
Cebria
va dedicar-li un elogi: ≪un home incomparable, la gloria de la seva mort correspon a la santedat de la seva vida≫.
Els catorze anys de pontificat se situen una epoca de pau amb una treva amb l'emperador
Felip l'Arab
,
que permet el creixement de la comunitat cristiana. El
Liber Pontificalis
li atribueix la divisio de Roma en set districtes, cadascun dirigit per un
diaca
, donant una major unitat a l'estructura de l'esglesia romana, a mes va nomenar set subdiaques per recollir els Actes dels martirs cristians, es a dir, les seves actuacions, igual que havia fet el
predecessor
de Fabia.
Tambe degue tenir influencia a la cort romana, car va ser responsable de la construccio de mes cementiris, la millora de la
Catacumba de Sant Calixt
, on va enterrar les restes de
Poncia
, portat des de
Sardenya
, i d'
Hipolit de Roma
, que havien mort a l'exili.
Se li atribueix tambe l'enviament de
sant Dionis
, part dels
set apostols de la Gal·lia
, a la dita
regio
per dur-ne a terme llur
evangelitzacio
, encara que aquest fet es considera incert.
La treva va acabar amb la re-promulgacio de la persecucio amb l'ascens al tron de
Deci
. L'emperador volgue obligar els cristians a renegar de Crist i va ordenar que realitzessin algun ritual paga, tot aquell que no ho fes moriria.
Fabia va ser una de les primeres victimes de la persecucio.
Llavors, es va decidir escollir a
Corneli I
per a substituir a Fabia en el bisbat de Roma, pero la persecucio va retardar l'eleccio del nou papa durant catorze mesos, fins al
marc
de
251
.
Fabia va ser enterrat a la Cripta dels Papes a la
Catacumba de Sant Calixt
i mes tard les seves reliquies es van traslladar a l'esglesia de
Sant Sebastia Extramurs
.
La llosa de la seva primera tomba va sobreviure i va ser descoberta per
Giovanni Battista de Rossi
el
1850
amb un epitafi grec,
el seu cos va ser descobert el
1915
.
Se l'acostuma a representar vestit com a
Papa
, amb
tiara
i capa. Tambe porta un bordo amb el remat en forma de creu i, a vegades, el rasclet amb el que va ser martiritzat. En la devocio popular es presenta molt sovint associat amb
Sant Sebastia
, ja que la festivitat d'ambdos es celebra el mateix dia (20 de gener) i tot dos eren invocats contra la pesta.
Obres
- Sant Fabia i Sant Sebastia, de Benedetto Bonfigli. S. XV. (
Museu de Montserrat
)
- Sant Fabia i Sant Sebastia, de Giovanni di Paolo (
National Gallery
, Londres)
- Retaule de la Marededeu, sant Fabia i sant Sebastia, de finals del segle?
xv
, procedent de Portaspana (Graus) i atribuit a
Pere Garcia de Benavarri
(Museu de Lleida)
- Imatge al peu del reliquier de Sant Fabia i Sant Sebastia, obra de Felip Ros. S. XVII (
MUHBA
)
-
Capella Albani, a S. Sebastiano fuori le Mura, amb l'altar i les restes del papa Fabia
-
San Sebastiano fuori le mura (Roma)
-
Sant Fabia sostenint un llibre i l'eina del seu martiri (espasa), acompanyat de
Sant Sebastia
- Farmer
, David Hugh.
The Oxford Dictionary of Saints
(en angles). Oxford: Oxford University Press, 2004.
ISBN 0-19-860949-31
.
- Guiley
, Rosemary.
The Encyclopedia of Saints
(en angles). Nova York: Visionary Living, 2001.
- Meier
, P. Gabriel. ≪Pope St. Fabian≫. A:
Catholic Encyclopedia
(
Wikisource
) (en angles), 1913.
- Juan FERRANDO ROIG:
Iconografia de los santos
. Barcelona: Omega, 1950.