No-matar
(de l'angles "nonkilling", de vegades escrit “non-killing”), es refereix a societats humanes en les quals la mort intencional, les amenaces de mort i les condicions que portin a la mort intencional estan absents.
[1]
D'igual forma que ≪no-violencia≫, el terme denota no una negacio sino una afirmacio. Encara que el seu us en l'ambit academic es relacioni habitualment amb la mort d'essers humans, de vegades s'esten a animals i a altres formes de vida.
[2]
Aquest tambe es el cas de l'us tradicional del terme ≪no-matar≫ en el marc de l'etica budista expressada en el primer precepte de la Pancasalia,
[3]
de forma similar a la d'altres tradicions espirituals.
[4]
De forma significativa, el terme s'ha usat recentment a la Carta per un Mon sense Violencia aprovada per la Vuitena Cimera Mundial de Premis Nobel de la Pau.
[5]
Aquest logo, creat per Glenn D. Paige, explica el concepte de no-matar combinant l'antic simbol asiatic del yin-yang amb el recent descobriment neurologic que indica que l'estimulacio dels circuits entre els sistemes cerebrals que controlen les emocions i el moviment poden ajudar a canviar el comportament huma de violent a no-violent. Analogament, les Iniciatives Creatives Transformadores (en blau), recolzades en les Capacitats Humanes de Nomatar (en blanc), poden acabar amb la Matanca Humana (en vermell)
Analitzant el seu origen, el no-matar inclou els conceptes de
pau
(absencia de
guerra
i de les condicions que hi condueixen), no-violencia (psicologica, fisica i estructural), i
ahimsa
(no danyar amb el pensament, la paraula o la accion).
[6]
Sense excloure'n cap de les ultimes, el no-matar aporta un enfocament diferent caracteritzat per la mesurabilitat dels seus objectius i la naturalesa oberta de la seva realitzacio. Mentre que l'us de termes com ≪no-violencia≫ i ≪pau≫ sovint segueixen la forma d'argumentacio classica per mitja d'idees abstractes que desemboquen en passivitat,
[7]
el matar (i el seu oposat, el no-matar) pot ser quantificat i relacionat amb causes especifiques seguint l'enfocament clinic (prevencio, intervencio i transformacio posttraumatica) cap a la progressiva erradicacio del matar.
[8]
D'altra banda, el no-matar no estableix cap cami predeterminat per a l'assoliment d'una societat lliure de morts intencionals en la forma que ho fan algunes ideologies i tradicions espirituals que promouen l'abstencio de prendre vides humanes. Com a enfocament obert, fa una crida a la infinita creativitat i variabilitat humanes, estimulant exploracions continues en els camps de l'educacio, la investigacio, l'accio social i la construccio de politiques, i desenvolupant una amplia gamma d'alternatives cientifiques, institucionals, educatives, politiques, economiques i espirituals a l'assassinat huma. A mes, malgrat el seu enfocament especific, el no-matar tambe aborda questions socials mes amplies.
[9]
Respecte a l'agressio psicologica, l'atac fisic i la tortura que intenten terroritzar amb l'amenaca de mort, manifesta o latent, el no-matar implica l'eliminacio de les seves causes psicosocials. Quant a la mort d'essers humans derivada de condicions socioeconomiques estructurals que son producte del reforcament letal directe aixi com a resultat de la desviacio de recursos cap a finalitats letals, el no-matar implica eliminar les privacions lligades a la “letalitat”. Amb relacio a les amenaces a la viabilitat de la biosfera, el no-matar implica l'absencia d'atacs directes contra els recursos sostenidors de la vida i la cessacio de la degradacio indirecta associada a la “letalitat”. Respecte a les formes de matar accidentals, el no-matar implica la creacio de les condicions socials i tecnologiques que condueixin a la seva eliminacio.
[10]
En el seu llibre
Nonkilling Global Political Science
, Glenn D. Paige ha estimat que menys del 0,5% de tots els humans que han existit han matat a altres humans.
[11]
A mes, hi ha proves antropologiques que apunten que en certes cultures i societats el matar ocupa nivells estadisticament insignificants.
[12]
Ja que els humans van viure exclusivament com cacadors-recol·lectors -una forma d'organitzacio social que plasma els atributs d'una societat del no-matar- durant el 99% de la seva existencia, tambe sembla obvi que els nivells de violencia i morts intencionals han estat igualment molt reduits durant major part de la historia de l'Homo sapiens sapiens.
[13]
En una concepcio ampla, el no-matar s'oposa a
agressio
,
assassinat
,
autogenocidi
,
assassinat de contracte
,
assassinat corporatiu
,
genocidi cultural
,
pena de mort
,
democidi
,
assassinats domestics
,
neteja etnica
,
etnocidi
,
femicidi
,
feticidi
,
genocidi
,
assassinat d'honor
,
assassinats rituals
,
infanticidi
,
linguicidi
,
assassinat en massa
,
omnicidi
,
policidi
,
politicidi
,
regicidi
,
tiroteigs escolars
,
violencia estructural
,
suicidi
,
terrorisme
,
assassinat d'emocio
,
tiranicidi
,
violencia
,
guerra
, i altres formes d'assassinat, directe, indirecte o estructural.