Vaig comencar a escriure articles sobre aquest terme l’any 2006. Concretament dos articles en aquest blog aquell mateix any ( aquest i aquest altre ) i un article a la revista cultural L’Espira del Diari de Balears . Rellegint aquells textos, d’un moment en que sorgia la necessitat de trobar una manera de dir el concepte en catala, veiem que aleshores molts de mitjans simplement adoptaven el mot espanyol sense alterar ( botellon ), escrivint-lo en italica o entre cometes. Aixi ho feien TV3, Catalunya Radio, l’ Avui , el Punt i el Periodico , mentre que el Diari de Balears l’adaptava en botello . Pero ja havia aparegut l’esguerro botellot , que circulava per IB3 i qualque altre mitja. Aixo em va dur a escriure els meus articles de guerra contra botellot . D’altra banda, en aquell 2006 Vilaweb ja havia posat en us la seva proposta, que avui encara mante: entrompada . En el primer dels articles meus abans esmentats (de l’11 de marc de 2006) vaig proposar la solucio botellada , que va comencar a circular timidament i que despres arriba a un cert grau d’acolliment.

Els mitjans principals del pais durant tots aquests anys passats han fet servir botello , el mot espanyol minimament adaptat. S’hi ha afegit el diari Ara , creat el 2010. Al costat de botello s’ha obert pas el meu botellada , que empren regularment a IB3, a Ara Balears i de manera limitada a qualque mitja del Principat. Entrompada ara com ara no surt de Vilaweb . La veritat es que botellot no havia fet gaire fortuna. Fins ara.

El Termcat, en un moment que no puc precisar ?he demanat la informacio pero no me l’han donada? va avalar botellada , d’acord amb el seu costum de cercar termes catalans per a conceptes nous que venen de fora. Pero el gener del 2021 va canviar de criteri i ara proposa botellot (forma primera) i entrompada (forma segona o secundaria), tot desestimant botellada i botello . Incomprensiblement, l’institut terminologic ha rebutjat les dues opcions mes bones i s’ha inclinat per les dues mes dolentes. A partir d’aquest fet els mitjans ara van incorporant botellot als seus textos, i veiem com TV3 i Catalunya Radio han fet un canvi radical: ara tot el dia s’hi sent botellot , tot i que el seu llibre d’estil ( Es a dir ), quan escrivim aixo, encara recomana botello (≪us general≫) tot recollint l’existencia de? botellot i botellada .

Malgrat que els arguments contra botellot ja estan exposats, els resumire aqui. El sufix catala -o ?te valor diminutiu. Aixo vol dir que qualsevol derivat catala fet amb aquest sufix representa un diminutiu ( caixo , caldero , finestro ). Algun cop te valor diminutiu-afectiu ( petito ). En espanyol el sufix -on te diversos valors: a) augmentatiu ( cucharon , freson , jarron o porton ) i algun cop augmentatiu-despectiu ( narizon ); quan un mot espanyol amb el sufix -on es diminutiu, cal pensar que es pres d’una altra llengua (com cordon , del frances cordon , dimunutiu de corde ); b) expressio d’una accio, normalment sobtada?( aceleron , apreton , calenton , resbalon ); c) qualitat d’alguna persona ( acuson , empollon , fisgon, mamon, cuarenton ). Aquests valors no corresponen, en general, al sufix catala -ot , -ota , que te valor mes aviat despectiu ( casota , fornot ) o en alguns casos, pocs i tancats,? masculinitzador ( abellot , bruixot , didot i segurament cullerot ). El sufix despectiu catala -ot, -ota correspon a l’espanyol -ote, -ota ( feote, palabrota ). El sufix espanyol – on te diverses correspondencies en catala ( aceleron-accelerada , resbalon-llenegada , acuson-acuseta , lloron-plorador , cuarenton-quaranti , novelon-novel·lassa , noticion-gran noticia , etc. Poques vegades el sufix augmentatiu espanyol -on correspon al sufix catala -ot , pero si que hi pot correspondre quan te valor despectiu?( un narizon ho podem traduir per un nassot ). En el cas de cucharon-cullerot potser hi ha mes un masculinitzador que un augmentatiu. Pero aquesta correspondencia exigua -on/-ot ha fet creure a molts que l’equivalent catala de l’espanyol -on es -ot , i aixi han sorgit aberracions com barracot ( barracon ), maduixot ( freson ), culebrot ( culebron ) i l’inefable botellot . A mes a mes, quan s’aplica el sufix – ot , -ota a una arrel, es respecta el genere: el despectiu (mes que augmentatiu) derivat de casa es casota , no casot ; i el de botella es botellota , no botellot . A tot aixo cal afegir-hi que hi ha llengues en que el sufix -on es augmentatiu, com en espanyol. Particularment l’italia, que ha fet els augmentatius balcone , cartone , salone, trombone o medaglione , mots que han passat a altres llengues amb l’adaptacio corresponent: frances balcon , carton , salon, trombon i medaillon ; espanyol balcon , carton , salon , trombon i medallon ; catala balco , carto , salo , trombo i medallo . Encara ningu no ha proposat de fer trombot , salot o medallot .

I ara examinem les raons del Termcat, exposades en aquesta fitxa .?

1) ≪Son [ botellot i entrompada ] alternatives catalanes al manlleu del castella botellon ≫. Aixo no vol dir necessariament que siguin bones alternatives.

2) [Pel que fa a botellot ], ≪Malgrat que es un calc del castella, pot considerar-se tambe una forma linguisticament acceptable en catala: esta formada pel nom? botella? (forma sinonima de? ampolla? propia sobretot del Pais Valencia i de les Balears) i pel sufix augmentatiu? -ot , que transmet contundencia i s’adequa be al registre informal en que se sol utilitzar aquest mot.≫ Quan diu que es una forma linguisticament acceptable, ignora tota la casuistica sobre els sufixos -on i -ot que hem exposat mes amunt. Certament es un calc, pero un calc mal fet, forcat, estrident. No gaire menys estrident que un salot o un trombot o un medallot que algun Termcat hagues pogut proposar quan van apareixer els neologismes salo , trombo o medallo . Al cap i a la fi la idea simplista de la correspondencia -on/-ot es mes dependencia de l’espanyol que el simple manlleu botello , que implica reconeixer que es un manlleu d’aquella llengua i punt. I sobre el registre informal en que ≪se sol utilitzar aquest mot≫, segons diu el Termcat, cal dir que no es aixi: que aquest mot s’empra en qualsevol registre. Si s’usas sols en registre informal, caldria cercar un altre mot per als registres formals.

3) [ Botellot ] ≪Ja te us entre els joves i s’utilitza en alguns mitjans de comunicacio.≫ Que tingui us no vol dir que sigui una forma bona. Aquest criteri ens recorda el moment en que el Termcat va proposar la forma bloc (blog), practicament amb el sol argument que ≪ja tenia us≫, ignorant totes les altres raons, que, afortunadament, si que va tenir en compte la Seccio Filologica quan incorpora blog al DIEC tot desautoritzant el Termcat. D’altra banda, en aquest cas el Termcat ha ignorat l’us majoritari, que en el moment de prendre la decisio era botello , com hem dit al principi d’aquest article.?Sembla que el criteri ha estat ≪a mi m’agrada≫, impropi d’una institucio que te encomanada l’alta responsabilitat d’orientar els usos pel que fa a neologismes.

4) Pel que fa a entrompada, ≪Es una forma linguisticament adequada, derivada de? entrompar , forma popular de? embriagar (“Posar en estat d’embriaguesa. Esdevenir embriac”, segons el diccionari normatiu). Ja ha tingut difusio aplicada a aquest concepte, per la relacio semantica amb el sentit recte, i s’utilitza en alguns mitjans de comunicacio.≫ A part que no te gaire us (nomes l’usa Vilaweb ), es dubtos que sigui una forma adequada. Es un derivat de trompa , que amb el significat d’embriaguesa deu ser un hispanisme: es la quarta accepcio del mot a l’Alcover-Moll, amb un exemple de 1953, i la mes absoluta absencia en el diccionari de Coromines. D’altra banda, entrompada no s’ajusta al concepte de botellon , car l’element definitori d’aquest no es l’embriaguesa (i no tots els participants s’embriaguen) sino el fet de trobar-se al carrer, parlar, riure i beure. I engatar-se un ho pot fer tot sol i sense sortir al carrer.?

I acabem amb les formes ≪desestimades≫, es a dir, no estimades. Continuu a pensar que botellada es una opcio valida. Es una adaptacio del mot espanyol feta ajustant-se a la morfologia derivativa del catala, paral·lela a mots com calcotada , costellada o tractorada? i que si que s’adequa al concepte del botellon .?

I ho es tambe, una opcio valida, la simple adaptacio del manlleu espanyol. Es una operacio que hem fet amb molts de manlleus d’altres llengues ( avio , camio , balco , salo , carto , medallo , etc.). En el cas de botello , plural botellons , podem tenir la tranquil·litat que no fem una altra cosa que adoptar un mot espanyol que correspon a un element cultural espanyol. Igual que hem adoptat torero , gaspatxo o sangria sense necessitat de cercar-hi una ≪alternativa catalana≫. Deu ser per alguna cosa que totes les versions de Wikipedia a l’espanyol botellon hi fan correspondre botellon .?