Felicitar, segons els diccionaris, es expressar a algu el desig que sigui felic, o tambe manifestar-li la nostra satisfaccio per la seva felicitat, deguda a un esdeveniment felic. En el primer cas felicitam en dies assenyalats, com aniversaris o onomastiques; en el segon, en circumstancies especials, com quan algu rep un premi, un carrec o li toca la rifa.

Les formules per a felicitar son diverses. En catala tenim el classic per molts (d’)anys , que a Mallorca s’ha reduit a un?fix? molts d’anys , i a Menorca a bons anys . Es una simplificacio de que visquis/visqueu molts d’anys o que tinguis/tingueu bons anys . A Mallorca el molts d’anys sovint es reforca amb molts d’anys i bons . Aquestes formules es fan servir per a felicitar en aniversaris i onomastiques i tambe en les grans festes anuals, especialment les de Nadal. Molts d’anys es un ritual que en el meu entorn se sent de manera abundant i agradable quan la gent?s’encontra,?i sobretot s’acomiada, durant els dies que envolten Nadal. Donar els molts d’anys (o els bons anys ) es a les Illes?el sinonim popular de felicitar ?en els casos esmentats.

Amb motiu d’algun esdeveniment extraordinari, com rebre un guardo, una promocio professional o qualsevol cop de sort, la forma de felicitacio es una altra. La mes usual deu ser enhorabona , que alguns diuen amb article ( l’enhorabona ). Crec que aquesta expressio es un hispanisme, almenys aixi ho exposare com a hipotesi de treball. Com a felicitacio es una formula espanyola, no desenvolupada, si les dades no em fallen, en cap altra llengua ?llevat del catala, es clar?. Ni tan sols el gallec (l’academia gallega rebutja noraboa ). En frances hi ha una expressio semblant, a ?la bonne heure , de que parlare tot seguit. En espanyol, escrit en hora buena o enhorabuena ,?els corpus documentals disponibles (CORDE) ens en donen exemples abundants en tot el castella medieval. En un principi tenia una valor adverbial: ≪disti en hora buena a Mesia posada≫ (segle XIII),?≪en hora buena fui nacida≫ (segle XV), I aviat s’escrigue de manera aglutinada:?≪respondio que ellos se fueren enhorabuena≫ (segle XV). I ja en el tombant del segle XV al XVI veiem l’expressio substantivada:?≪con dulces palabras le dio la enhorabuena de su venida≫. D’aqui es passa a la felicitacio amb el simple enhorabuena . Els corpus catalans (CICA i CIVAL) no ens en donen documentacio significivativa fins al segle XIX, amb algunes excepcions precedents escadusseres, totes d’autors valencians. A la llengua medieval nomes se’n registra un cas, en els sermons de sant Vicent Ferrer:?≪E l’altra de fer justicia a?quiscu, e si u fa be,?en hora bona,?e si no, vet com te rependra.≫ (1410). En Joan Timoneda trobam l’expressio ≪en bon punt i en hora bona≫ (1562), i en Joan Porcar, ≪Y dien que li enviaren a dir que? en ?hora bona, pero que havia de vestir-se en lo acompanyament y havia de venir vestit ab robes de chor.≫ (1585). A la mateixa obra apareix una vegada en forma aglutinada: ≪anaren enhorabona a son convent≫. Segurament en trobariem mes casos, pero aixo no altera el nostre raonament. Aquest en hora bona , com l’espanyol inicial i el frances ?a (la) bonne heure , abans esmentat, signifiquen en un principi ‘en el moment propici’, oposat a en hora mala (frances a la male heure ), es a dir, en un mal moment. Despres adquiri el significat de ‘felicment’. Pero nomes l’espanyol arriba a convertir l’expressio en una formula de felicitacio davant un fet celebrable. No se si en?els exemples catalans antics hi ha calc de l’espanyol. Diguem que en el catala medieval tambe hi ha a la bona hora , com en frances (vegeu el CICA), i a Mallorca encara es diu ≪ha arribat a la mala hora≫, co es, molt tard. En tot cas, l’us d’ enhorabona com a felicitacio es modern i sembla bastant evident que es consequencia, mes que d’un desplegament d’usos antics, de la imitacio de la llengua veina. La implantacio i us extensiu d’ enhorabona ha blocat la divulgacio de formes alternatives que?son generals en les llengues europees:? felicitacions? (frances felicitations , occita felicitacions , italia felicitazioni , romanes felicit?ri , gallec i portugues? felicitacions/ felicitacoes , a mes de parabens ) o fins i tot congratulacions (angles? congratulations , italia congratulazioni ), del verb llati congratulari . Sempre en plural, car en singular es un simple substantiu.

Molt mes evident es la naturalesa d’hispanisme d’una formula moderna de felicitacio general que ara fa furor pertot: moltes felicitats . Es diu tant en els aniversaris ?recordem?una de les lamentables versions de la canco? Happy birthday to you ? com amb motiu d’un esdeveniment felic. La felicitat, llevat de certs usos literaris, es un concepte singular i incomptable. L’espanyol felicidades es una manifestacio d’aquesta curiosa tendencia de l’espanyol a pluralitzar coses que son de natura singulars (vegeu aquest article ). Felicitats o moltes felicitats, ?per a un acte de felicitacio, es un calc tan grosser com si en frances?un neoparlant digues (beaucoup de) felicites o si en angles hom digues (a lot of) felicities . I, malgrat tot, n’hi haura que s’oposaran a la nostra afirmacio basant-se en fonts discutibles. Com l’Optimot, eina de divulgacio de la normativa i d’alguns dels seus errors. A la fitxa corresponent podem llegir: ≪Pel naixement d’un fill o d’una filla, en un casament, o per l’exit en un examen, a la feina, en l’assoliment d’una etapa important en la vida d’una persona (finalitzacio d’uns estudis, presentacio d’una tesi, recepcio d’un premi, etc.) tambe es pot dir? Enhorabona! ?i? Felicitats! ≫. El mateix diccionari Fabra, continuat pel DIEC, obre la porta al calc a l’entrada felicitat , on hi ha l’exemple, que no question, ≪desitjar a algu tota mena de felicitats≫. Si que question el Diccionari castella-catala d’Enciclopedia Catalana que no te gens de pudor a dir: ≪¡felicidades! (o ¡muchas felicidades!) – per molts anys!;?felicitats! (o moltes?felicitats!)≫.