Avui en catala diem cinta a un munt de coses. Per a comencar, de cada vegada es mes frequent de dir cinta a l’objecte que tota la vida haviem dit veta , co es, una tira de roba estreta i llarga que serveix per a lligar o adornar. Entre les noves generacions aquest objecte es diu quasi fixament cinta , i molts d’aquests joves ni saben que es una veta. Les primeres ≪cintes≫ que hi va haver van ser aquestes, i amb el pas del temps han sortit un bon grapat d’objectes nous que denominam amb la mateixa paraula: les cintes adhesives , les cintes magnetiques o les cintes metriques .

Centrem-nos en la primera ≪cinta≫ que aparegue en la nostra llengua i les veines, la de roba. Ja hem dit que en catala s’ha dit sempre i s’ha de dir veta , paraula procedent del llati vitta (mateix significat). En portugues es diu fita , un mot que te la mateixa etimologia que la nostra veta, amb ensordiment de consonant. En italia es diu nastro , una paraula d’origen germanic. Tambe es d’origen germanic el frances ruban , abans riban , paraula germana de l’angles ribbon . En espanyol es diu cinta , del llati cincta (‘cenyida’), participi de cingere (cenyir). En espanyol i en el catala anterior a la interferencia cinta significa la peca, de roba o de pell, que es cenyeix a la cintura (una altra paraula de la familia). El catala antic, i potser modern, tambe coneix el masculi cint . L’espanyol va fer una extensio semantica de la seva cinta , que passa a designar objectes que no cenyeixen res, es a dir allo que en catala sempre s’han dit vetes . La primera observacio pertinent, doncs, es que dir cinta a un objecte que no es per a cenyir a la cintura es un hispanisme. De passada vull insistir, com ja vaig dir a un altre article , que de cintura l’espanyol va fer l’augmentatiu cinturon , calcat en el catala cinturo ( corretja , de sempre), un hispanisme tan gros com impunit.

Ara passem a les noves accepcions de la paraula que ens ocupa: les cintes metriques, les adhesives i les magnetiques, aquestes darreres ja passades a la historia, com les de les antigues maquines d’escriure. Podem observar que, en general, les llengues del nostre entorn fan servir en aquests casos la mateixa paraula que usen per a designar les vetes, les de roba. Per a la cinta adhesiva i la magnetica el portugues diu fita adesiva i fita magnetica . L’italia diu nastro adesivo i nastro magnetico . El frances fa servir ruban (veta) per a la cinta adhesiva ( ruban adhesif ) pero introdueix la paraula banda per a la magnetica ( bande magnetique ), com tambe fa l’alemany ( Magnetband ), tot i que el frances tambe pot dir ruban magnetique . L’angles aqui no usa ribbon ?(que reserva per a les vetes de roba) sino tape , una altra paraula germanica especialitzada en aquests dos significats i algun altre per extensio. Que fariem nosaltres si no haguessim tingut el fenomen de la interferencia de l’espanyol? Diriem veta adhesiva ?i veta magnetica ? O potser veta adhesiva i banda magnetica ??Qui sap. Pero sembla que sense copiar l’espanyol dificilment hauriem arribat a una cinta inexistent de Pirineus cap amunt.

I les cintes metriques? Els picapedrers de Mallorca en diuen unanimement metro , una solucio bastant logica si tenim en compte que aquest objecte es un continuador d’aquells metros de fusta formats per cinc o deu segments articulats que es plegaven i desplegaven a cada us. Solucio adoptada per altres llengues, com el frances, que en diu metre ruban (metre veta) o metre a ruban , o ruban a mesurer (Quebec), o l’italia, que en diu metro a nastro (metre de veta). Encara que facin dos, tres o cinc metres. Que diriem nosaltres sense la interferencia?? Metre de veta ? O potser? metre retractable , metre enrotllable …??El de tela que usen els sastres i costureres, be podria haver-se dit?aixi: metre de sastre o de costurera .

El que es segur es que sense la subordinacio a l’espanyol les coses haurien anat d’una manera molt diferent.