한국   대만   중국   일본 
El blog de Gabriel Bibiloni » 2010 » agost

Arxiu corresponent a agost 2010

El Consell de Mallorca i la llengua

El Consell de Mallorca acaba de pegar un cop a la llengua del pais. Perque els cops es poden pegar a l’us del catala ?i d’aixo, certament, no se n’encarrega el Consell? i al bon us, a la qualitat i a la integritat de la llengua. Agredir la qualitat linguistica, com ha fet el Consell, tambe es agredir la llengua. El cop ha estat l’aprovacio d’un reglament que imposa a tots els documents de la institucio un invent tronat anomenat “llenguatge no sexista”, definit a una Guia d’estil de llenguatge no sexista , que, malgrat tenir una part valida, va perduda en els fonaments, perque propaga el desbarat que l’us de l’anomenat “masculi generic” es una discriminacio de les dones i un vici universal a combatre. Basta dir que preten reprimir expressions tan “sexistes” com “els habitants de Palma” o “els veins del Molinar”. En aquest sentit, el document s’alinea amb altres pamflets que lamentablement pretenen de substituir la manera normal i tradicional d’expressar-se per una newspeak orwelliana impracticable, confusionaria i empobridora.?
La moda de l’anomenat llenguatge no sexista, que arrossega tota mena de progres gramaticalment indocumentats, no es res nou. Fa temps que les llengues romaniques pateixen aquesta deria, atiada per cercles feministes ?de feminisme superficial? que actuen dins les institucions aprofitant la desorientacio dels politics i el silenci ?que ara s’esta acabant? del mon de la linguistica. El Consell de Mallorca tambe ha caigut en la trampa, com altres institucions, i n’es especialment responsable una consellera que confon la igualtat amb els capricis destrossallengues. Pero l’error del Consell esta mes mancat d’excusa, perque fa poc la Universitat de les Illes Balears va emetre un document molt clar que avisa de l’error d’aquestes pretensions i dona recomanacions precises per a l’us de les marques de genere. El document va ser enviat al Consell de Mallorca, com a altres institucions de les Illes, i va ser ampliament difos per la premsa. Els consellers ho sabien perfectament, i tots, amb una sola excepcio, han decidit de fer mes confianca als topics d’una moda banal que a les recomanacions academiques.
El fet es greu, perque suposa un menyspreu en tota regla de la institucio que, segons l’Estatut d’Autonomia, es l’organ oficial consultiu sobre tot el que fa a la llengua catalana. Consultar la Universitat o no fer-ho es una decisio dels politics, pero en aquesta ocasio fer cas d’allo que feia poc havia manifestat era particularment recomanable. El fet d’ignorar-la i de contravenir a les seves indicacions es preocupant, perque crea un precedent que podria estimular altres actuacions similars en el futur de consequencies mes transcendents.
L’error ?com tots? encara es pot corregir. S’imposa que la presidenta proposi al ple la revocacio de l’acord i la retirada fulminant de la Guia i d’aquell programa que han posat als ordinadors, de nom Themis, que es una maquineta de destrossar la llengua que haurien de protegir.

(Article publicat avui al Diari de Balears )

Tambe us interessa: Llengua, genere i sexe

8 comentaris

Els toros han mort. Visquen els bous

Aqui teniu el darrer article de la temporada de les nostres Bones paraules . Tornarem el primer dissabte de setembre.

≪Malgrat la seva aparenca, toro es una paraula catalana emprada pels nostres classics medievals. Que l’espanyol hagi tingut alguna cosa a veure amb el manteniment i reforcament del mot es una altra cosa, una possibilitat. Pero una paraula emprada ampliament pels classics s’ha de considerar part del nostre patrimoni lexical i res no s’hi pot objectar. Antoni Maria Alcover no pensava igual, i escrivia “¿Per que hem d’arreconar el mot brau o bou , que’ls-e tenim a casa, per anar a ca-d’altri a cercar el toro , que gens de falta’ns fa ni hem de mester per res?”. Coromines ha fet una defensa energica de toro , sembla que cientificament correcta, en la qual qualifica aquell Alcover de “simplista i improvisat filoleg”. Toro es una paraula tan catalana com moro , diu el nostre savi linguista, que afegeix que es el joc torturador del toro “el que es legitim mirar amb fastic (mes que res la figura repugnant del torero), no pas el nom de la victima” ≫. Continua aqui .

16 comentaris