한국   대만   중국   일본 
Rexones d'Italia - Wikipedia Saltar al conteniu

Rexones d'Italia

De Wikipedia

Italia ta subdividida en 20 rexones que s'arrexunten en cinco grandes arees xeopolitiques usaes tradicionalmente. Cada rexon ta dirixida pol Presidente y la Xunta rexonal qu'exercen el poder executivo, y el Conseyu rexonal qu'exerz el poder llexislativu.

Tabla de rexones [ editar | editar la fonte ]

Nome Escudu Bandera Llocalizacion Poblacion Capital Provincies Presidente
Abruzzo (≪Abruzzo≫) cantu 1 331 749 L'Aquila Chieti
L'Aquila
Pescara
Teramo
Luciano D'Alfonso ( PD )
Puglia (≪Puglia≫) cantu 4 082 840 Bari Bari
Barletta
Brindisi
Foggia
Lecce
Taranto
Michele Emiliano ( PD )
Basilicata cantu 575 993 Potenza Matera
Potenza
Marcello Pittella ( PD )
Calabria 1 977 148 Catanzaro Catanzaro
Cosenza
Crotone
Regio de Calabria
Vibo Valentia
Mario Oliverio ( PD )
Campania 5 869 029 Napoles Avellino
Benevento
Caserta
Napoles
Salerno
Vincenzo De Luca ( PD )
Cerdena (≪Sardegna≫) cantu 1 661 630 Cagliari Cagliari
Cerdena del Sur
Nuoro
Oristano
Sacer
Francesco Pigliaru ( PD )
Emilia-Romana (≪Emilia-Romagna≫) 4 450 541 Bolona Bolonia
Ferrara
Forli-Cesena
Modena
Parma
Piacenza
Ravena
Reggio Emilia
Rimini
Stefano Bonaccini ( PD )
Friuli-Venecia Julia (≪Friuli-Venezia Giulia≫) 1 227 625 Trieste Gorizia
Pordenone
Trieste
Udine
Debora Serracchiani ( PD )
Lazio (≪Lazio≫) 5 892 866 Roma Frosinone
Llatina
Rieti
Roma
Viterbo
Nicola Zingaretti ( PD )
Liguria 1 589 649 Xenova Xenova
Imperia
La Spezia
Savona
Giovanni Toti ( FI )
Lombardia (≪Lombardia≫) 10 001 496 Milan Bergamo
Brescia
Como
Cremona
Lecco
Lodi
Mantua
Milan
Monza y Brianza
Pavia
Sondrio
Varese
Roberto Maroni ( LN )
Marche (≪Cole≫) cantu 1 549 507 Ancona Ancona
Ascoli Piceno
Fermo
Macerata
Pesaro y Urbino
Luca Ceriscioli ( PD )
Molise 313 278 Campobasso Campobasso
Isernia
Paolo Di Laura Frattura ( PD )
El Piamonte (≪Piemonte≫) 4 425 194 Turin Alessandria
Asti
Biella
Cuneo
Novara
Turin
Verbano-Cusio-Ossola
Vercelli
Sergio Chiamparino ( PD )
Sicilia 5 088 889 Palermo Agrigento
Caltanissetta
Catania
Enna
Messina
Palermo
Ragusa
Siracusa
Trapani
Nello Musumeci ( independiente )
Toscana cantu 3 752 414 Florencia Arezzo
Grosseto
Florencia
Livorno
Lucca
Massa y Carrara
Pisa
Pistoia
Prato
Siena
Enrico Rossi ( MDP )
Trentin-Altu Adigio (≪Trentin-Altu Adige/Sudtirol≫) cantu 1 055 649 Trento Bolzano
Trento
Arno Kompatscher ( SVP ) [1]
Umbria 895 259 Perusa Perusa
Terni
Catiuscia Marini ( PD )
Valle d'Aosta (≪Valle d'Aosta≫) 128 210 Aosta Nun esiste Laurent Vierin ( UVP )
Venetu (≪Veneto≫) 4 928 503 Venecia Belluno
Padua
Rovigo
Treviso
Venecia
Verona
Vicenza
Luca Zaia ( LN )

Allugamientu y nomes [ editar | editar la fonte ]

Na siguiente tabla amuesase les 20 rexones que componen el territoriu d'Italia , arrexuntaes por area xeopolitica , indicando la capital, sigla y el numberu que lu identifica nel mapa allugau a la derecha.

Rexones numberaes d'Italia.
Area Rexon ( italianu : Regione ) Capital ( italianu : Capitale ) Sigla Mapa
Italia noroccidental Liguria ( italianu : Liguria ) Xenova ( italianu : Genova ) LIG 10
Lombardia ( italianu : Lombardia ) Milan ( italianu : Milano ) LOM 11
El Piamonte ( italianu : Piemonte ) Turin ( italianu : Torino ) PMN 14
Valle d'Aosta ( italianu : Valle d'Aosta ) * Aosta ( italianu : Aosta ) VAO 2
Italia nororiental Emilia-Romana ( italianu : Emilia-Romagna ) Bolona ( italianu : Bologna ) EMR 7
Friuli-Venecia Julia ( italianu : Friuli-Venezia Giulia ) * Trieste ( italianu : Trieste ) FVG 8
Trentin-Altu Adigio ( italianu : Trentin-Altu Adige ) * Trento ( italianu : Trento ) TAA 17
Venetu ( italianu : Veneto ) Venecia ( italianu : Venezia ) VEN 20
Italia central Abruzzo ( italianu : Abruzzo ) L'Aquila ( italianu : L'Aquila ) ABR 1
Lazio ( italianu : Lazio ) Roma ( italianu : Roma ) LAZ 9
Marche ( italianu : Cole ) Ancona ( italianu : Ancona ) MAR 12
Molise ( italianu : Molise ) Campobasso ( italianu : Campobasso ) MOL 13
Toscana ( italianu : Toscana ) Florencia ( italianu : Firenze ) TOS 18
Umbria ( italianu : Umbria ) Perusa ( italianu : Perugia ) UMB 19
Italia meridional Basilicata ( italianu : Basilicata ) Potenza ( italianu : Potenza ) BAS 4
Calabria ( italianu : Calabria ) Catanzaro ( italianu : Catanzaro ) CAL 5
Campania ( italianu : Campania ) Napoles ( italianu : Napoli ) CAM 6
Puglia ( italianu : Puglia ) Bari ( italianu : Bari ) PUG 3
Italia insular Cerdena ( italianu : Sardegna ) * Cagliari ( Cagliari ) SAR 15
Sicilia ( italianu : Sicilia ) * Palermo ( italianu : Palermo ) SIC 16

* rexones autonomes con estatutu especial .

Alministracion [ editar | editar la fonte ]

La Rexon na llexislacion italiana ye un ente territorial autonomu, dotau d'organos y funciones propies.

Tipoloxia [ editar | editar la fonte ]

La Constitucion de la Republica Italiana reconoz dos tipos de rexones, les rexies pol estatutu rexonal ordinariu y les rexies por un estatutu especial . El estatutu rexonal ye'l principal documentu normativu de les rexones que define'l funcionamientu y les organizaciones, siempres en harmonia cola constitucion .

Rexones con estatutu ordinariu [ editar | editar la fonte ]

15 de les 20 rexones italianes tan dotaes de estatutu ordinariu . El estatutu ye aprobau y modificau pol Conseyu rexonal por mayoria absoluta , y depues tien de ser aprobau nun referendu .

La autonomia financiera prevista na constitucion enta nun se fixo efectiva, pero les rexones disponen del IRAP ( Impuestu rexonal a l'activida granible ) y una parte del IVA .

Los organismos de les rexones entraron en funciones en 1970 .

Rexones autonomes con estatutu especial [ editar | editar la fonte ]

5 rexones tan dotaes d'un estatutu especial , aprobau pol parllamentu Italianu como ta previstu na constitucion. [2]

El estatutu especial garantiza una autonomia mas amplia, sobremanera nel ambitu financieru, qu'a les rexones ordinaries . Por casu, la rexon Trentin-Altu Adigio (900.000 habitantes) dispon d'un presupuestu correspondiente a la rexon de Venetu , con 4,5 millones d'habitantes. Tamien por esta razon dellos conceyos colindantes solicitaron pasar a ser parte d'estes (mas riques) rexones autonomes, col permisu de la constitucion . Per otra parte les rexones disponen de notables poderes llexislativos y alministrativos en materia d'educacion y salu.

4 rexones autonomes fueron instituyies pola Asamblea constituyente en 1948 : Sicilia y Cerdena por cuenta de los sos fuertes movimientos autonomistes y separatistes , el Valle d'Aosta pa protexer a la minoria francofona y Trentin-Altu Adigio pa la proteicion de los germanofonos como se determino nel Alcuerdu de Paris . [3] En 1963 foi constituyida la rexon con estatutu especial Friuli-Venecia Julia , y en 1972 entro a valir el nuevu estatutu especial para Trentin-Altu Adigio .

Provincies autonomes [ editar | editar la fonte ]

La rexon de Trentin-Altu Adigio ta constituyida poles Provincies autonomes de Trento y Bolzano . [2] Tales provincies tan dotaes de los poderes (tamien llexislativos ) correspondientes a los de les rexones. Tamien-y les denomina provincies con estatutu especial .

Organos [ editar | editar la fonte ]

Los organos de les rexones indicaos na constitucion [4] son:

Estos organos, de dictame constitucional, nun pueden ser alteriaos por estatutos o lleis rexonales.

Les rexones son representaes pol Presidente de la Rexon , o meyor Presidente de la Xunta rexonal , que ye electu direutamente pol pueblu, nun siendo que el estatutu rexonal nun considere la eleicion de parte del conseyu . Si'l Presidente pierde l'enfotu, muerre, arrenunciu o ye impidiu permanentemente, el Conseyu eslleir y realizase nueves eleiciones.

Les rexones tan dotaes d'un Conseyu rexonal , electu polos ciudadanos mayores d'eda residentes na rexon. En Sicilia , rexon autonoma, llamase Asamblea rexonal y los sos miembros, quien lleven el titulu de honorables ( italianu : onorevoli ), son llamaos diputaos y non conseyeros. El Conseyu exerz el poder llexislativu pa les materies que la constitucion y los estatutos especiales pa les rexones autonomes asignen-y autorida esclusiva o concurrente.

Les funciones alministratives correspuenden a la Xunta Rexonal , compuesta por asesores y encabezada pol Presidente de la Rexon . En Sicilia la xunta ye llamada gobiernu rexonal .

Autonomia [ editar | editar la fonte ]

Les autonomies reconocies a les rexones y garantizaes a nivel constitucional que s'estremen de les del estau y de les entidaes territoriales menores son cinco:

Autonomia estatutaria [ editar | editar la fonte ]

Solamente les rexones con estatutu ordinariu tan dotaes d'esta autonomia, una y bones los estatutos especiales de les Rexones Autonomes tienen rangu de lleis constitucionales. Cada rexon ordinaria adopta con llei rexonal un estatutu que, determina la forma de gobiernu y los principios fundamentales d'organizacion y funcionamientu.

Autonomia llexislativa [ editar | editar la fonte ]

De resultes de la reforma constitucional del 2001 , el poder llexislativu xeneral correspuende al Estau y a les Rexones ; la competencia ye atribuyida por materia.

Les competencies a llexislar pueden ser:

  • esclusiva del Estau
  • esclusiva del les Rexones
  • concurrente

Autonomia reglamentaria [ editar | editar la fonte ]

Les rexones tienen poder reglamentariu sobre les materies de competencia esclusiva y sobre aquelles que l' Estau y les Rexones tienen competencia de tipu concurrente . Tienen tamien poder reglamentariu en materia de competencia esclusiva del Estau si fueron-y delegaes.

El poder reglamentario de les Rexones ye exerciu poles Xuntes rexonales , nun siendo que el estatutu rexonal asignar al Conseyu rexonal , cosa qu'asocede en Cerdena y el Valle d'Aosta .

Autonomia alministrativa [ editar | editar la fonte ]

L'autonomia alministrativa de les rexones, como toles alministraciones publiques tien de xuntase a los principios de subsidiariedad , diferenciacion y probidad .

Les rexones, via llei rexonal, pueden delegar les funciones alministratives de les cualos son titulares nos conceyos , les provincies o les Urbes metropolitanes .

Autonomia financiera [ editar | editar la fonte ]

Les rexones tienen autonomia financiera d' ingresos y gastos . Definiendo y aplicando tributos ya ingresos propios. Deciden tamien como partir lo recaldao n'impuestos rellacionaos al so territoriu, tienen el so propiu patrimoniu y puede empenase solo pa realizar inversiones.

La constitucion nun-yos dexa establecer tases al comerciu coles otres rexones.

Subdivisiones [ editar | editar la fonte ]

A esceicion del Valle d'Aosta , les rexones estremar en provincies (anguano 106), y el nivel inferior de les subdivision alministrativa ye'l conceyu ( italianu : comune ).

Les Urbes metropolitanes , superprovincias dotaes de competencia comunal, magar tar contemplaes na constitucion , hasta agora nun fueron instituyies.

Datos de les rexones [ editar | editar la fonte ]

Poblacion [ editar | editar la fonte ]

La siguiente tabla contien los datos de poblacion, superficie y densida poblacional, capital, numberu de conceyos y provincies que pertenecen a cauna de les 20 rexones italianes. Les rexones atopense ordenaes d'alcuerdu a la so poblacion.

Rexon Capital Poblacion (hab.) Superficie (km) Densida (hab./km) Provincies Conceyos
Lombardia Milan 10 001 496 23 861 419 12 1 530
Lazio Roma 5 889 649 17 236 341 5 378
Campania Napoles 5 869 029 13 590 429 5 550
Sicilia Palermo 5 088 889 25 711 197 9 390
Venetu Venecia 4 928 503 18 399 267 7 580
El Piamonte Turin 4 425 194 25 402 174 8 1 206
Puglia Bari 4 082 840 19 358 209 6 258
Emilia-Romana Bolona 4 450 541 22 446 198 9 340
Toscana Florencia 3 752 414 22 994 163 10 279
Calabria Catanzaro 1 977 148 15 081 130 5 409
Cerdena Cagliari 1 661 630 24 100 69 5 377
Liguria Xenova 1 584 242 5 422 292 4 235
Marche Ancona 1 549 507 9 366 165 5 236
Abruzzo L'Aquila 1 331 749 10 763 123 4 305
Friuli-Venecia Julia Trieste 1 227 625 7 858 156 4 216
Trentin-Altu Adigio Trento 1 055 649 13 607 77 2 325
Umbria Perugia 895 259 8 456 105 2 92
Basilicata Potenza 575 993 9 995 57 2 131
Molise Campobasso 313 278 4 438 70 2 136
Valle d'Aosta Aosta 128 210 3 263 39 0 74
TOTAL 60 788 845 301 340 201 106 8 047

Renta per capita [ editar | editar la fonte ]

Na siguiente tabla indicase la renta per capita nes distintes macrorrexones y rexones d' Italia segun datos del Eurostat . Nel casu especial de Trentin-Altu Adigio considerase independientemente cauna de les provincies autonomes como rexones .

Renta per capita 2012
Macrorrexon RPC ( Euru ) Rexon RPC ( Euru )
Noroeste 31.093 El Piamonte 27.941
Valle d'Aosta 34.464
Liguria 27.308
Lombardia 33.065
Nordeste 30.629 Alto Adigio 37.316
Trentin 30.338
Venetu 29.531
Friuli-Venecia Julia 29.106
Emilia-Romana 31.538
Centru 27.940 Toscana 28.100
Umbria 23.315
Marche 25.601
Lazio 29.194
Sur 17.353 Abruzzo 22.322
Molise 20.034
Campania 16.368
Puglia 17.208
Basilicata 17.963
Calabria 16.575
Islles 17.547 Sicilia 16.825
Cerdena 19.722

Sigles [ editar | editar la fonte ]

Sigla Rexon
ABR Abruzzo
BAS Basilicata
CAL Calabria
CAM Campania
EMR Emilia-Romana
FVG Friuli-Venecia Julia
LAZ Lazio
LIG Liguria
LOM Lombardia
MAR Marche
MOL Molise
PMN El Piamonte
PUG Puglia
SAR Cerdena
SIC Sicilia
TOS Toscana
TAA Trentin-Altu Adigio
UMB Umbria
VAO Valle d'Aosta
VEN Venetu

Ver tamien [ editar | editar la fonte ]

Referencies [ editar | editar la fonte ]