El
puertu d'Aviles
ta asitiau en dambes marxenes de la
ria
d'
Aviles
, n'
Asturies
. Ta banau pol
mar Cantabricu
y consta de dellos
muelles
pal atraque de barcos de distintu calau, ente los que caben destacar la Darsena de San Agustin, el Muelle de Raiganos y la Darsena de San Juan de Nieva por ser los mas amplios.
La cantida de mercancies que se carguen equi crez anu tres d'anu, pero son d'especial interes les enormes cantidaes d'
aluminiu
pa la fabrica d'
Alcoa
(antigua Inespal), d'
aceru
y
chatarra
pa la factoria d'
Arcelor Mittal
y de
cinc
pa la fabrica
Asturiana de Zinc
, perteneciente a
Xstrata
, que desembarquen equi cada anu. Amas tratase del puertu pesqueru mas importante de tola rexon, superando a
El Musel
de
Xixon
en captures descargaes.
Coles mesmes, l'
Autorida Portuaria d'Aviles
tamien controla los usos del puertu deportivu d'Aviles, que s'atopa anexu a la darsena pesquera, mas concretamente na parte mas cercana al
Centru Cultural Internacional Oscar Niemeyer
.
- Darsena
de San Agustin.
- Muelle pesqueru, nel que ta asitiada la rula.
- Muelle de Raiganos.
- Muelle de Inespal
- Darsena de San Juan de Nieva.
- 12 Grues lletriques de 6 a 30 Tm. de fuercia
- 1 Grua automovil de 63 Tm. de fuercia
- Deposito descubiertos: 271.631 m²
- Depositos cubiertos: 27.000 m²
Traficu maritimu por Tonelaes de Rexistru Brutu
(miles de Tm.)
|
1991
|
1992
|
1993
|
1994
|
1995
|
1996
|
1997
|
1998
|
1999
|
2000
|
2001
|
2002
|
2003
|
2004
|
2012
|
Aviles
|
3.413
|
3.683
|
3.446
|
4.044
|
4.099
|
3.852
|
3.748
|
3.909
|
3.514
|
4.138
|
3.794
|
4.162
|
4.771
|
5.086
|
5.118
|
- Maxima area de marea 4,60 m
- Cota de la B.M.V.E.E. respectu al cero del puertu 0,00 m
- Cota de la P.M.V.E.E. respectu al cero del puertu 4,60 m
- Orientacion Noroeste (N.O.)
- Anchor 103 m
- Calau de B.M.V.E. 12,80 m
- Naturaleza del fondu: Sable, arilla dura y roca
- Llargor 920 m
- Boca d'Entrada:
- Orientacion Noroeste (N.O.)
- Anchor 160 m
- Calau de B.M.V.Y 12,80 m
- Maxima corriente rexistrada 2,25 nuedos