El
presidente d'Irlanda
(
irlandes
:
Uachtaran na hEireann
) ye'l
xefe d'Estau
de la
Republica d'Irlanda
y Comandante Supremu de les
Fuercies de Defensa Irlandeses
. L'actual ocupante del cargu ye
Michael D. Higgins
.
Tres el
Tratau anglo-irlandes
de
1922
, que punxo fin a la
Guerra d'Independencia irlandesa
, constituyose'l
Estau Llibre Irlandes
como un
dominiu britanicu
, que'l so
xefe d'Estau
seria'l
monarca britanicu
. Esta situacion caltener hasta l'establecimientu de la
Constitucion d'Irlanda
de
1937
, que creaba la Republica d'Irlanda. En
1949
, dempues de dellos anos d'indefinicion sobre la so
forma de gobiernu
, aprobose'l
Acta de la Republica d'Irlanda
y el pais formalmente dexo de tener al monarca del
Reinu Xuniu
como xefe d'Estau ya instaurabase definitivamente'l cargu de Presidente d'Irlanda.
El presidente va ser escoyiu por eleicion direuta por aciu
sufraxu universal
(
alternative vote
, n'ingles).
[1]
y conforme al sistema de representacion proporcional por aciu el votu unicu por aciu el sistema de
segunda vuelta instantanea
(
articulu 12, estremau 3.2
).
Tolos candidatos tendran de ser irlandeses, cumplir los 35 anos y nun ser miembru de
Dail Eireann
o del
Senau
. Tendran De presentase les candidatures al travies de 20 miembros del
Dail Eireann
o por Conseyos de siquier 4 condaos. Nel casu de presidentes o ex-presidentes van poder presentase por sigo solos.
El so mandatu ye de siete anos de duracion, pudiendo ser reelixiu una unica vegada. El presidente va rematar el so mandatu por aciu arrenunciu, muerte o incapacida fisica, en dichos casos, la eleicion del nuevu presidente tendra de realizase dientro d'un periodu de 60 dies dempues de dichos acontecimientos (
articulu 12
).
El presidente va poder ser destituyiu por anticonstitucionalida previa mocion per escritu de siquier 30 miembros del cualesquier de les Camares (
articulu 12, estremau 10
).
En casu d'incapacida temporal o permanente la presidencia va ser exercida por una comision compuesta'l presidente del
Tribunal Supremu
, el presidente del
Dail Eireann
y el presidente del
Senau
(
articulu 14
)
Correspuende al presidente, segun el
articulu 13
de la Constitucion, el nomamientu de
Taoiseach
tres la so aprobacion pola Dail Eireann. Tamien se debe al presidente'l nomamientu del
Tanaiste
(vicepresidente) y demas ministros del gobiernu a pidimientu del Taoiseach. Asina mesmu va aceptar la dimision de cualquier miembru del gobiernu a pidimientu del Taoiseach.
El presidente va convocar y va eslleir el Dail Eireann a propuesta del Taoiseach, anque'l xefe del Estau va poder negase si la propuesta ye presentada por un primer ministru que perdiera l'enfotu de la camara.
Correspuende tamien al presidente va poder convocar una xunta de dambes camares (Dail Eireann y Senau), el mandu de les fuercies armaes (
Fuercies de Defensa Irlandeses
), la promulgacion de les lleis al travies de la so firma, la faculta d'indultu, conmutacion o remision de penes o dirixir mensaxes a la nacion, previa aprobacion del Gobiernu.
Segun el
articulu 12, estremau 9
de la Constitucion el presidente nun puede abandonar el pais ensin consentimientu del gobiernu. Asina mesmu'l
estremau 11
de dichu articulu determina que'l presidente tien de morar en
Dublin
o contorna, por ello la residencia oficial del presidente ye'l
Aras an Uachtarain
en
Dublin
.
- Mary Robinson
(21 de mayu de 1944, 73 anos) exercio de 1990 a 1997
- Mary McAleese
(27 de xunu de 1951, 66 anos) exercio de 1997 a 2011
- ↑
Articulu 12 de la Constitucion d'Irlanda. Consultada en "
Constitution of Ireland
" el 14 de payares de 2013.
- ↑
Llista de presidentes na web oficial de la presidencia de la Republica:
Past presidents
(n'ingles). Consultau'l 14 de payares de 2013.