Les
islles de Nueva Siberia
(
rusu
:
Новосибирские острова
) son un
archipielagu
d'islles artiques, asitiau al norte de la marina de
Siberia
Oriental, ente'l
mar de Laptev
y el
mar de Siberia Oriental
.
Alministrativamente, pertenecen a la
Republica de Saja
(
Yakutia
) de la
Federacion de Rusia
.
Les islles de Nueva Siberia cubren una area d'aproximao 29.000 km² y estremense en tres grupos o archipielagos menores:
- islles Kotelny/Faddeyevsky
, un conxuntu formau por islla Kotelny (о. Коте?льный) (11.700 km²) ya islla Faddeyevsky (о. Фадде?евский) (5.300 km²), que tan xunies per mediu de les tierres del Bunge (земля? Бу?нге) (6.200 km²) (dacuando somorguiau sol mar).
- islla de Nueva Siberia
(о. Но?вая Сиби?рь), de 6.201 km².
- islla Belkovsky
(о. Бельковский), de 500 km².
- Islles Lyakhovsky
, con 6.100 km², al sur, mas cerca de la marina siberiana, coles siguientes islles:
- Islles De Long
, con 228 km², al nordeste de Nueva Siberia, un grupu de pequenes islles:
- islla Jeannette
(о. Жанне?тты;
Ostrov Zhanetta
), un pequenu castru de 0,2 km², con un altor maximu de 250 m y el 30% glaciarizado. Foi afayau'l 16 de mayu de 1881 por William Dunbar a bordu de la
Jeanette
(
76°47′N
158°02′E
/
76.783°N 158.033°E
/
76.783; 158.033
).
[1]
- islla Henrietta
(о. Генрие?тты;
Ostrov Guenriyetta
), una pequena islla de 7 km², con un altor maximu de 340 m y el 40% glaciarizado. Foi afayada'l 20 de mayu de 1881 por
George Washington DeLong
a bordu de la
USS Jeanette
(
77°08′N
156°50′E
/
77.133°N 156.833°E
/
77.133; 156.833
).
- islla de Bennett
(о. Бе?ннетта) con 75 km², la islla mas grande del grupu, y con un altor maximu de 448 m y el 60% glaciarizado. Foi afayada'l 15 de xunetu de 1881 por Aneguin a bordu de la
Jeanette
. (
76°41′21″N
148°56′14″E
/
76.68917°N 148.93722°E
/
76.68917; 148.93722
).
- islla Vilkitski
(о. Вильки?цкого;
Ostrov Vilkitskogo
, n'honor a
Boris Vilkitski
), una pequena islla de 2 km², con un altor maximu de solu 70 m, ensin glaciarizar. Foi afayada'l 20 d'agostu de 1913 por Aleksei Nikolayevich Zhojov a bordu del ruempexelos
Taymyr
. (
73°28′00″N
75°45′00″E
/
73.46667°N 75.75000°E
/
73.46667; 75.75000
)
- islla Zhokhov
(о. Жо?хова), una pequena islla de 40 km², con un altor maximu de 120 m, ensin glaciarizar. Foi afayada'l 27 d'agostu de 1914 por Piotr Alekseyevich Novopashenny a bordu del ruempexelos
Vaygach
. (
76°08′N
152°45′E
/
76.133°N 152.750°E
/
76.133; 152.750
)
La mayor parte del archipielagu ye llanu y ta formau por restos de
sedimentos
. El cume mas altu ye'l monte (
Malakatyn-Tas
en Kotelny) con 374 m.
Clima
articu
, la nieve cubre les islles nueve meses al anu. La temperatura medio en xineru: ?28 °C a ?31 °C. La temperatura en xunetu: nes marines l'agua artico caltien la temperatura baxo, la temperatura maximo media ronda los +8 °C a +11 °C y la minima -3 °C a +1 °C. Nel interior de les islles, les temperatures maximes en xunetu son de +16 °C a +19 °C y la minima de +3 °C a +6 °C.
Precipitacion
: hasta 132
mm
cada anu.
El
permafrost
atopase presente en toles islles. Como tamien de la vexetacion tipica de la
tundra
.
Les primeres noticies sobre la esistencia d'estes islles llegaron al travies d'un
Cosacu
,
Yakov Permiakov
a principios del
sieglu XVIII
. En
1712
, una unida cosaca empobinada por M. Vaguin algamo la islla
Gran Lyakhovsky
. A principios del
sieglu XIX
, les islles fueron esploraes por
Yakov Sannikov
,
Matvei Gedenschtrom
y otros. Vinieron siendo l'allugamientu d'estaciones permanentes d'investigaciones cientifiques dende 1930 aproximao. Equi atopase la tundra desertica, cubierta de nieve la mayor parte del anu. Ente'l so fauna atopen especies como'l
foin articu
y el
renu del norte
.
Esistio nes islles una base militar rusa hasta
1993
, cuando foi abandonada. N'ochobre de
2013
anunciose la reapertura de la mesma,
[2]
cola restauracion y modernizacion de les instalaciones del
aerodromu Temp
,
[3]
allugau na
islla Kotelni
.