한국   대만   중국   일본 
Idioma ladin - Wikipedia Saltar al conteniu

Idioma ladin

De Wikipedia
Ladin, Ladin dolomita
' Ladin'
Falau en Norte de Bandera d'Italia  Italia
Rexon Trentin-Altu Adigio y Venetu .
Falantes 39.098
Familia Indoeuropeu

   Italicu
     Romance
       Retorromanicu
         Ladin

Estatus oficial
Oficial en Nengun pais
Regulau por Ufficio per la pianificazione della lingua ladina
Institutu Cultural Ladin Majon di Fascegn (Trentin)
Institutu Ladin Micura de Ru (Alto Adigio)
Istituto Ladin de la Dolomites (Belluno)
Codigos
ISO 639-1 Nengun codigu oficial
ISO 639-2 lld
ISO 639-3 lld

El ladin ( ladin n'italianu, ladin en ladin, Ladinisch n'aleman) ye una llingua retorromanica falada n'Italia, nes rexones Trentin-Altu Adigio y Venetu . Ta reconociu oficialmente en 54 comunes italianes de les provincies de Trento, Bolzano y Belluno.

Aspeutos historicos, sociales y culturales [ editar | editar la fonte ]

Les llingues retorromances nos postreros 1200 anos

Dempues de la cayida del Imperiu romanu , l'idioma ladin ?que yera falau en tol arcu alpin de la Retia romana (y en parte del Noricum )? foi perdiendo terrenal frente a les invasiones barbares. Anguano atopase consolidau alredor de los Alpes Dolomites . [1]

Heinrich Schmid estudio extensivamente el romanche segun el ladin dolomita, y los sos trabayos aguiyaron l'interes de los romanistas poles llingues retorromaniques.

Clasificacion llinguistica [ editar | editar la fonte ]

El ladin pue ser clasificau nes siguientes variedaes llinguistiques: [2]

Varieda atesina del Sella [ editar | editar la fonte ]

Estazo en Ladin de Gherdeina

Adele Moroder-Lenert fala sobre los sos guelos. (tomau de Archive Radiu Ladin - Alex Moroder )

Estazo de Ladin de Gherdeina

Tresl Gruber fala de la so moceda. (Emitiu per Radio Ladin en 1961) [3]

A esta varieda, asina llamada pol riu Adigio (en llatin Athesis) y el macizu Sella, pertenecen los dialeutos del Alto Adigio :

  • dialeutu del valle de Gardena ( Gherdeina ), 9 196 habitantes, 88,44 % ladinohablantes;
  • dialeutu del valle de Badia y de Marebbe , 10 632 habitantes, 94,05 % ladinohablantes.

Los dialeutos de la varieda atesina son los que caltuvieron meyor que los otros les carauteristiques orixinales de la llingua ladina.

Varieda trentina del Sella [ editar | editar la fonte ]

El dialeutu del Val di Fassa en Trentin ta subdividiu a la so propia vegada en:

  • moenat
  • brach
  • cazet.

Tan 7 553 nativos ladinos (82,8 % de la poblacion del valle). [4] El dialeutu de Fassa ta contaminau pol dialeutu trentin , d'orixe veneciana y lombarda .

Varieda agordina del Sella [ editar | editar la fonte ]

Falar en provincia de Belluno :

Varieda de Ampezzo [ editar | editar la fonte ]

En Cortina d'Ampezzo ( Anpezo ) falense sobremanera idioma venecianu ya italianu estandar. El ladin qu'inda se fala equi ye similar a la varieda cadorina.

Varieda cadorina [ editar | editar la fonte ]

En provincia de Belluno la llingua ladina falar en Cadore y Comelico en forma de ladin cadorino . [6] Conozse l'idioma cadorino propiu y el comeliano, falau y la zona de Comelico , que ye un dialeutu que tamien se caltuvo.

El vajontino ta clasificau dacuando a la varieda cadorina. Falar nel area d' Erto y Cimolais na provincia de Pordenone Friuli , y portanto paecer al friulano occidental.

Variedaes Nones y Solander [ editar | editar la fonte ]

El Trentin occidental, nel Val di Non , Val di Sole , Val di Peio , Val di Rabbi y parte del Val Rendena , separaos del area dolomitica, falense idiomes ladinos con influencies del dialeutu trentin y del idioma lombardu .

Ladin estandar [ editar | editar la fonte ]

Un proyeutu foi financiau poles provincies de Trento y Bolzano, SPELL ( Servisc per la planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin ? ?Serviciu pa la planificacion y l'ellaboracion de la llingua ladina“), pa crear un ladin escritu estandar y unificar les variedaes ladines. Esta llingua artificial nun tuvo l'esitu esperau.

Descripcion llinguistica [ editar | editar la fonte ]

Fonoloxia [ editar | editar la fonte ]

El ladin estandar tien el siguiente inventariu consonanticu: [7]

  Llabial Llabiu-
dental
Dental y
alveolar
Alveo-
palatal
Post-
alveolar
Palatal Velar Glotal
Nasal m   n     ? ŋ  
Oclusiva p  b   t  d       k  ?  
Africada     ts t?  d?        
Fricativa   f  v s  z   ?  ?     h
Aproximante     ?          
Llateral     l        

L'inventariu de vocales en ladin estandar ye'l que s'amuesa de siguio:

Monoptongos Anterior Central Posterior
Zarrada i o
Media y o
Abierta ? ?
Abierta a

La vocal [?] , escrita como < e >, como en Urtijei ( Tocante a esti soníu  pronunciation ), apaez en delles variedaes locales pero non na llingua estandar.

Testu comparativu [ editar | editar la fonte ]

La primer parte del Padrenuesu en ladin estandar, llatin ya italianu estandar:

Ladin Llatin Italianu Espanol

Pere nost, che t’ies en ciel,
al sie santifiche ti inom,
al vegne ti regn,
sia fata tia volonte,
coche en ciel ensci en tera.

Pater noster, qui ye in caelis:
sanctificetur Nomen Tuum;
adveniat Regnum Tuum;
fiat voluntas Tua,
sicut in caelo, et in terra.

Padre nostro che sei nei cieli,
sia santificato il tuo Nome,
venga il tuo Regno,
sia fatta la tua Volonta
come in cielu cosi in terra.

Padre nuesu, que tas nel cielu,
santificado sia'l to nome.
Venga a nos el to reinu,
Faigase la to volunta,
asina nel cielu como na tierra.

Frases comunes [ editar | editar la fonte ]

Italianu Val Gardena Val di Fassa Zoldo Alleghe Nones Solander Espanol
Come ti chiami? Co ye’a inuem? Che este pa inom? Ke asto gnom? Kome te ciameto? Come te clames po?
(Che gias nom po?)
Come te ciames po?
(Che/Chje gh'as/jas nom po?)
¿Como te llames?
Quanti anni hai? Tan d'ani ye’a? Cotenc egn este pa? Quainch agn asto? Kotanc agn asto? Canti ani gias po? Quanti ani gh’as/jas po? ¿Cuantos anos tienes?
(Me ne) Vau a casa. Vedi a cesa. Vae a ciasa. Vade a casa. Vade a ciesa. Von a ciasa. Von a chjasa / casa. (Me) Voi a casa.
Dove abiti? Ula stessa? Ola staste pa? An do stasto? Ula stasto? En do abites? ’Ndo abites po? ¿Onde vives?
Vivu a Trento. Stei a Trent. Stae ja Trent. Staghe a Trento. Stae a Trient. Vivi a Trent. (Ston a Trent) Vivi a Trent. (Ston a Trent) Vivu en Trento.

Lliteratura [ editar | editar la fonte ]

Mientres sieglos el ladin solo tresmitio les versiones orales del so heriedu lliterariu. Los primeros testos lliterarios fueron creaos na segunda meta del sieglu XIX. Hai dos razones pa esti retrasu: l'aislamientu xeograficu y/o la falta d'un centru cultural, pero sobremanera, les condiciones de vida dificiles. [8]

Les primeres obres lliteraries incluin traducciones de la Biblia, coleiciones de proverbios, sagues y un borrador d'una gramatica ladina. Los primeros autores n'escribir en ladin fueron clerigos del Seminariu en Brixen .

Micura de Ru [9] y Jambatista Alton de Val Badia, pa Fascia, Giuseppe Brunel y Hugo de Rossi, pa Gherdeina, Wihelm Moroder-Lusenberg y Archangelus Lardschneider-Ciampac son les personalidaes academiques del sieglu XIX. Unu de los primeros poetes n'escribir en ladin foi Angelo Trebo de La Pli (1862-1888).

Dempues de la Segunda Guerra Mundial apaecieron les primeres traducciones importantes en ladin, incluyendo numberoses obres lliteraries y especialmente la poesia en ladin. Les nueves formes de versu que se crearon tomaron el so llugar xunto a la poesia popular y almanaques anales. Los autores desenvolvieron un llinguaxe que yera cada vez mas fayadizu a les necesidaes de la nueva xeneracion.

Dempues de la publicacion de les primeres noveles, empezo un periodu lliterariu que fizo posible l'intercambiu d'idees col mundu esterior y con otros autores ladinos.

Cronoloxia Lliteraria [ editar | editar la fonte ]

El primer exemplu d'un testu publicau en ladin falau na zona de Sella foi una proclamacion d'una ordenanza en 1631.

En 1864 el parrocu de Ortisei, Josef Anton Vian de Fascia, publico la primer gramatica de Ladin Gherdeina.

El primer llibru escritu dafechu en ladin foi "Storia d'S.Genofefa" de Jan Mati Declara.

La primer asociacion inter-ladina nel Tirol foi fundada en Innsbruck . Wilhelm Moroder-Lusenberg publico la revista "L'Amik di ladinos" (tres numeros) en 1905. El periodicu “Der Ladiner” (El Ladin) foi publicau en 1908. (2 numberos).

En Gherdeina, en 1911, empecipiose la publicacion d'una serie de publicaciones anales na forma d'un llibru pa tola familia. La publicacion recomenzo en 1948.

Los representantes de los valles ladinos axuntar en Jeuf de Frea (puertu de monte ente Val Badia - Gherdeina), en 1920, pa proclamar el derechu a l'autodeterminacion. En 1946 tien llugar la nacencia de la organizacion politica "Zent Ladina", que foi de curtia duracion. [10]

Espardimientu [ editar | editar la fonte ]

La llingua ladina ta reconocida en 54 comunes. [11] L'area oficialmente ladina cuenta con alredor de 92.000 habitantes, pero nun ye posible indicar exactamente'l numberu de ladinohablantes, ya que solamente en Trentin-Alto Adigio los ciudadanos declaren la so pertenencia a un grupu llinguisticu n'ocasion del censu de la poblacion.

Nel area inda non reconocida, sobremanera el Val di Non en Trentin, el 23,19 % declarar de fala ladina en 2011 respectu al 17,54 % de 2001.

Provincia 2001 2011
Bolzano 18.736 [12] 20.548 [13]
Trento 16.462 [4] 18.550 [14]

Provincia de Bolzano [ editar | editar la fonte ]

Llingua ladina n'alto Adigio

El censu de 2011 rexistro 20 548 habitantes ladinos, esto ye, el 4,53 % de la poblacion de la provincia. En 8 de 116 comunes la llingua ladina ye falada pola mayoria.

Nome italianu Nome ladin Habitantes Ladinos
Badia Badia 3 366 94,07 %
Corvara in Badia Corvara 1 320 89,70 %
El Valle La Val 1 299 97,66 %
Marebbe Amorio 2 914 92,09 %
Ortisei Urtijei 4 659 84,19 %
San Martino in Badia San Martin de Tor 1 733 96,71 %
Santa Cristina Valgardena ' Santa Cristina Gherdeina 1 873 91,40 %
Selva di Val Gardena Selva 2 664 89,74 %
Provincia 4,53 %

Na comuna de Castelrotto ta una minoria ladina del 15,37 %.

Provincia de Trento [ editar | editar la fonte ]

Llingua ladina en Trentin

El censu de 2011 rexistro 18 550 declaraciones ladines. Los ladinos viven nel Valle di Fassa, onde tan reconocios, y nel Valle de Non, onde'l ladin inda nun ta reconociu, a pesar del fechu que lo ladinos de Non son mas numberosos qu'en Fassa. [15]

Nome italianu Nome ladin Habitantes Numberu de ladinos Porcentaxe de ladinos
Campitello di Fassa Ciampedel 740 608 82,2 %
Canazei Cianacei 1 911 1 524 79,7 %
Mazzin Mazin 493 381 77,3 %
Moena Moena 2 698 2 126 78,8 %
Pozza di Fassa Poza 2 138 1 765 82,6 %
Soraga Sorega 736 629 85,5 %
Vigo di Fassa Vich 1 207 1 059 87,7 %
Provincia 526 510 18 550 3,5 %

Provincia de Belluno [ editar | editar la fonte ]

Llingua ladina en provincia de Belluno (n'azul escuro l'area qu'hasta 1918 foi parte del Tirol austriacu, n'azul claro'l restu del area ladina)

Nes siguientes comunes el ladin ta reconociu: Agordo , Alleghe , Auronzo di Cadore , Borca di Cadore , Calalzo di Cadore , Canale d'Agordo , Cencenighe Agordino , Cibiana di Cadore , Colle Santa Lucia , Comelico Superiore , Cortina d'Ampezzo , Danta di Cadore , Domegge di Cadore , Falcade , Forno di Zoldo , Gosaldo , El Valle Agordina , Livinallongo del Col di Lana , Lozzo di Cadore , Ospitale di Cadore , Perarolo di Cadore , Pieve di Cadore , Rivamonte Agordino , Rocca Pietore , San Nicolo di Comelico , San Pietro di Cadore , San Tomaso Agordino , San Vito di Cadore , Santo Stefano di Cadore , Selva di Cadore , Taibon Agordino , Vallada Agordina , Valle di Cadore , Vigo di Cadore , Vodo di Cadore , Voltago Agordino , Zoldo Alto , Zoppe di Cadore .

Referencies [ editar | editar la fonte ]

Notes [ editar | editar la fonte ]

  1. Historia del ladin (n'italianu)
  2. Mario Eduardo Viaro, O retu-romanico: unidade y fragmentacao. Caligrama. Belo Horizonte, 14: 101-156 , avientu 2009.
  3. File from Archiv Radio Ladin - Alex Moroder Mediathek Bozen Signatur CRLG_216_Spur2
  4. 4,0 4,1 Tab. I.5 pertenencia a la poblacion de llingua ladina (censu 2001) , Anuariu d'estadistica de la provincia autonoma de Trento, 2006 - Tab. I.5
  5. Ernesto Majoni y Luigi Guglielmi: Ladinia bellunese: storia, identita, lingua, cultura. Manuale informativu. Tipografia Ghedina, Cortina 2003 (p. 15)
  6. Manuale di linguistica y filologia romanza , L. Renzi y A. Andreose, il Mulino, pg. 56-57
  7. Gramatica dl Ladin Standard , Servisc de Planificazion y Elaborazion dl Lingaz Ladin, 2001, ISBN 88-8171-029-3 Copia archivada ≫. Archivau dende l' orixinal , el 14 de mayu de 2011. Consultau'l 14 de mayu de 2011.
  8. https://web.archive.org/web/http://www.dolomitesladines.it/
  9. http://www.micura.it/
  10. http://www.uniongenerela.it/en/history
  11. SECOND REPORT SUBMITTED BY ITALY PURSUANT TO ARTICLE 25, PARAGRAPH 2 OF THE FRAMEWORK CONVENTION FOR THE PROTECTION OF NATIONAL MINORITIES (received on 14 May 2004), APPROPRIATELY IDENTIFIED TERRITORIAL AREAS Decisions adopted by provincial councils , Conseyu d'Europa ; la comuna de Calalzo di Cadore foi incluyida nel area ladina con deliberacion del conseyu provincial de Belluno el 25 de xunu de 2003.
  12. Censo 2001 Altu Adigio
  13. Censu 2011 Altu Adigio
  14. 15° Censu , Serviciu d'estadistica de la provincia autonoma de Trento
  15. Ladinos: los de Nones adelantren los de Fassa , Trentin Corriere delle Alpi, 30 giugno 2012

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]