한국   대만   중국   일본 
Gujarat - Wikipedia Saltar al conteniu

Gujarat

Coordenaes : 23°13′12″N 72°39′18″E  /  23.22°N 72.655°E  / 23.22; 72.655
De Wikipedia
Gujarat
y
Alministracion
Pais Bandera de India India
ISO 3166-2 IN-GJ
Tipu d'entida estau de la India
Capital Gandhinagar
Ministro jefe de Guyarat (es) Traducir Bhupendrabhai Patel
Nome llocal ?????? ( gu )
Division
Xeografia
Coordenaes 23°13′12″N 72°39′18″E  /  23.22°N 72.655°E  / 23.22; 72.655
Superficie 196024 km²
Llenda con Madhya Pradesh , Maharastra , Rayastan , Dadra y Nagar Haveli , Daman y Diu y Sindh
Demografia
Poblacion 60 383 628 hab.  (2011)
Densida 308,04 hab/km²
Mas informacion
Estaya horaria estaya horaria de la India
Fundacion 1r mayu 1960
gujaratindia.com
Cambiar los datos en Wikidata
Distritos de Gujarat

Gujarat ( Plantia:Lang-gu , hindi : ?????? ) ye unu de los ventinueve estaos que, xunto colos siete territorios de la Union , formen la Republica de la India . La so capital ye Gandhinagar , una ciuda planiada cerca d' Ahmedabad , antigua capital del estau y centru comercial de Gujarat.

Ta allugau al suroeste del pais, llindando al noroeste con Paquistan . al norte con Rayastan , al este con Madhya Pradesh , al sureste con Maharastra y al oeste col mar Arabigu ( oceanu Indicu ). Con 60 439 692 habs. en 2011 ye'l novenu estau mas poblau ?por detras d' Uttar Pradesh , Maharastra, Bihar , Bengala Occidental y Madhya Pradesh, Tamil Nadu , Rayastan y Karnataka ? y con 196 024 km² ye'l sestu mas estensu, por detras de Rayastan, Madhya Pradesh, Maharastra, Uttar Pradesh y Jammu y Caxmir .

Convertiu n'estau'l 1 de mayu de 1960 , convirtiose nuna de les zones de mayor crecedera economica del pais. Dempues de Maharastra, ye l'estau mas industrializau de la India.

Nesti estau nacieron dos de los principales lideres de la independencia de la India: Mahatma Gandhi y Sardar Vallabhbhai Patel .

Distritos [ editar | editar la fonte ]

Cod Distritu Capital Superficie
km²
Poblacion
(Censu: 2011)
Densida
Hab/km²
01 Kutch Bhuj 45 652 2 090 313
02 Banaskantha Palanpur 10 757 3 116 045
03 Patan Patan 5 730 1 342 746
04 Mahesana Mahesana 4 382 2 027 727
05 Sabarkantha Himmatnagar 7 390 2 427 346
06 Gandhinagar Gandhinagar 2 163 1 387 478
07 Ahmedabad Ahmedabad 8 086 7 208 200
08 Surendranagar Surendranagar 10 489 1 755 873
09 Rajkot Rajkot 11 203 3 799 770
10 Jamnagar Jamnagar 14 125 2 159 130
11 Porbandar Porbandar 2 297 586 062
12 Junagadh Junagadh 8 846 2 742 291
13 Amreli Amreli 7 397 1 513 614
14 Bhavnagar Bhavnagar 9 980 2 877 961
15 Anand Anand 2 940 2 090 276
16 Kheda Kheda 4 218 2 298 934
17 Panchmahal Godhra 5 219 2 388 267
18 Dahod Dahod 3 646 2 126 558
19 Vadodara Vadodara 7 549 4 157 568
20 Narmada Rajpipla 2 755 590 379
21 Bharuch Bharuch 6 527 1 550 822
22 Dangs Ahwa 1 764 226 769
23 Navsari Navsari 2 209 1 330 711
24 Valsad Valsad 3 034 1 703 068
25 Surat Surat 4 327 6 079 231
26 Tapi Vyara 3 435 806 489
27 3 435 806 489
28 Chhota Udaipur Chhota Udaipur 3 237 1 022 185
29 Aravalli Modasa 3 217 1 024 000

Xeografia [ editar | editar la fonte ]

Un home en traxe tradicional na feria de Tarnetar .

Gujarat ye l'estau asitiau mas al oeste de la India. Al oeste ta llindau pol mar Arabigu , por Rayastan al norte y nordeste, Madhya Pradesh al este y Maharastra al sur y al sureste. Na mayor parte del estau'l terren ye baxu. Amas, equi atopase'l parque natural Monte de Gir , unu de los mas importantes del pais y reserva del lleon asiaticu, el simbolu nacional de la India.

El clima ye principalmente secu, aportando a casi desertico na zona noroeste. Gujarat tien aproximao 1600 km de marina, lo que representa un terciu de tola llinia costera india.

Les principales ciuda del estau son Ahmedabad , Vadodara (Baroda), Surat y Rajkot . Ahmedabad ye la mayor ciuda del estau y la sesta del pais. Otres ciudaes importantes del sur de Gujarat son Nadiad , Jamnagar , Ankleshwar , Bharuch , Navsari , Vapi y Valsad ; nel norte son Bhuj y Dwarka .

Historia [ editar | editar la fonte ]

Atoparonse delles muertes d'antiguos asentamientos de la civilizacion del valle del indo en Gujarat. Mientres l' imperiu Maurya y l' imperiu Gupta , la marina del estau sirvio como puertos comerciales y de defensa. Tres la cayida del imperiu Gupta nel sieglu VI Gujarat convertir nun reinu hindu independiente.

En 1297 , Alaudin , Sultan de Delhi , incorporo Gujarat al sultanatu. A finales del sieglu XIV , Gujarat convertir de nuevu nun reinu independiente con capital en Ahmedabad. En 1576 l'emperador mogol Akbar conquisto la rexon y incorporar al so imperiu. Siguio formando parte del imperiu mogol hasta'l sieglu XVIII en que'l so gobiernu quedo estremau en diversos xefes llocales.

Portugal foi la primer potencia europea en llegar a Gujarat, adquiriendo diversos enclaves a lo llargo de la marina; enclaves qu'incluyien Daman y Diu segun Dadra y Nagar Haveli . La compania Britanica de les Indies Orientales establecio una fabrica en Surat en 1614 que se convirtio na so primer base na India. Tuvo clisada por Bombay dempues de que los britanicos adquirir en 1668 .

Ente 1818 y 1947 , Gujarat quedo estremau en numberosos estaos principescos, gobernaos por xefes llocales so control britanicu. El 1 de mayu de 1960 Gujarat convertir nun estau de la India. La capital establecer en Ahmedabad pero en 1970 treslladar a la ciuda de Gandhinagar.

El 26 de xineru de 2001 , un devastador terremotu afaro la zona de Gujarat. La resultancia foi de mas de 20.000 muertos, otros 200.000 mancaos y mas de 40 millones d'afectaos. Les perdes economiques fueron asina mesmu bien cuantiosas.

Referencies [ editar | editar la fonte ]

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]