Fema
|
---|
grupu de seres vivos y sexu
|
Eukaryota y ser vivu
|
|
Simbolu del sexu femenin, asina como'l signu del planeta Venus y de la mesma diosa
|
|
Fema
(♀) ye'l
sustantivu
que designa a los individuos
femeninos
d'una especie (el so opuestu ye
machu
). En
seres humanos
y dependiendo'l contestu, referimonos a la fema como
muyer
.
Nes especies que presenten
sexualida
estremada, los individuos fema van tener un
gametu
de mayor tamanu que'l del gametu d'un individuu machu. Amas, esti gametu nun suel tener capacida de movese, y el numberu de gametos per individuu ye menor que nel casu d'un machu. Como xeneralida, una fema va ser la encargada de portar, caltener y alimentar, siquier mientres un tiempu, a los
embriones
.
Segun les distintes especies, les femes van poder tener una serie de
calteres sexuales secundarios
. La mayoria de les femes animales, como les femes humanes, tienen dos
cromosomes X
[1]
[2]
. Les especies que presenten dambos sexos nun mesmu individuu pueden presentar una parte fema, que va contener el gametu respeutivu (por casu, una
flor
fema).
La evolucion de la
reproduccion sexual
describe como los
animales
,
plantes
,
hongos
y
protistes
que se reproducen sexualmente podrien tener evolucionao a partir d'un ancestru comun que yera un organismu
eucariota
unicelular
. La reproduccion sexual ta enforma estendida n'
Eukarya
, magar que dalgunes especies eucariotes perdieron secundariamente la capacida de reproducise sexualmente y dalgunes plantes y animales reproducense de forma rutinaria asexualmente (por
apomixis
y
partenoxenesis
) ensin tener perdio'l sexu dafechu. La evolucion del sexu contien dos temes rellacionaos pero distintos: el so orixe y el so caltenimientu.
[3]
[4]
[5]