한국   대만   중국   일본 
Fala riberana - Wikipedia Saltar al conteniu

Fala riberana

De Wikipedia

La fala riberana yera una modalida llinguistica derivada del asturianu falada na comarca salmantina de La Ribera.

Guei considerasela estinta, anque tovia se conserva nel usu un numberu indeterminau de lexicu y espresiones d'esta nes xeneraciones mas vieyes. Asina, presentaba asemeyances col asturlliones de la vecina Sayagu, na provincia de Zamora, ya que contenia dalgunes carauteristiques dialeutales de la variante occidental del mesmu.

Rasgos fundamentales [ editar | editar la fonte ]

Xunto a les carauteristiques xenerales que compartia col restu del asturlliones puen estremase les especifiques d'esta fastera:

A nivel consonanticu

  • Tratamientu desigual de la f- inicial llatina: hasta'l sieglu pasau prauticamente solo se caltenia la f- inicial llatina. Anguano y por influyencia de les variantes del sur de Salamanca apaez tamien el soniu /h/ (na escrita ? o "hache sopuntiada"):
    • /f/: farrapu, farinatu, farina
    • /?/: ?incar(e)
    • /f/ y /h./: fornu/?ornu
  • Conservacion de la palatalizacion inicial de "l" na xeneracion mas vieya: llamuerca . La "ll" anicial (frente a la "l" castellana) tuvo presente en tola fala riberana hasta bien entrau'l sieglu XX (ver "El dialeuto popular salmantino" de Jose de Lamano)
  • Perda del fonema /?/ propiu del asturinu: sei?u (seixa), ?elin (Xelin), realizacion aspirada en contraposicion al /x/ velar castellanu de J or g e. A diferencia del castellanu, desconoz ciertes velarizaciones, asi v e r m i c u l u > bermellu.
  • Palatalizacion de la "s" final nel noroeste de la fasteira: puertash, llumesh.
  • Escurecimientu de "l" enantes "a", "o", "u" nos conceyos rayanos con Portugal y nel valle del Huebra.

A nivel vocalicu

  • Allargamientu de la vocal "e" nos grupos "-eru/-era".
  • Piesllu vocalicu de "e" ya "o" atones.
  • Piesllu del sufixu de plural -as ta finales de sieglu (como n'asturianu central)
  • Presencia de la vocal schwa. /?/.
  • Ditongacion ente -n siempre.

A nivel semanticu

  • El lexicu asturlliones conservase en tolo que cinca a les xeres domestiques y los nomes d'animales, plantes, etc.
  • Entrada de castellanismos y de lusismos: presuntu, faca , etc.