Canal de Kiel

Coordenaes : 53°53′00″N 9°08′00″E  /  53.883333333333°N 9.1333333333333°E  / 53.883333333333; 9.1333333333333
De Wikipedia
Canal de Kiel
Nord-Ostee-Kanal ( de )
canal de saleu y canal navegable
Llocalizacion
Pais Bandera d'Alemaña Alemana
Estau federau Schleswig-Holstein
Coordenaes 53°53′00″N 9°08′00″E  /  53.883333333333°N 9.1333333333333°E  / 53.883333333333; 9.1333333333333
Canal de Kiel alcuéntrase n'Alemaña
Canal de Kiel
Canal de Kiel
Canal de Kiel (Alemana)
Historia y usu
Construccion 1887 - 1895
Colocacion de la primera piedra (es) Traducir 3 xunu 1887
Orixe del nome Guillermu I d'Alemana
Llargor 98,26 km
Encruces mar del Norte
Mar Balticu
Instalaciones
Formau por Canal lock Kiel Holtenau (en) Traducir y Canal lock Brunsbuttel (en) Traducir
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Mapa de la canal de Kiel
Mapa de la canal de Kiel de 1888.

La canal de Kiel ( aleman : Nord-Ostsee-Kanal , denominau abreviadamente NOK), conocida hasta 1948 como la canal Kaiser-Wilhelm ( Kaiser-Wilhelm-Kanal ) ye una llarga canal artificial de 98 km de llargor que comunica'l mar Balticu , en Kiel-Holtenau , col mar del Norte , en Brunsbuttel , travesando l'estau federau de Schleswig-Holstein ( Alemana ).

Aforrar de permediu unes 250 milles nautiques (460 km) utilizando la canal, en llugar de bordiar la peninsula de Xutlandia . Esto non ya aforra tiempu, sinon que tamien evita les potencialmente peligroses nubes habituales nesos mares. Segun el sitiu web de la canal, ye la via maritima artificial mas utilizada nel mundu, siendo cruciau en 2007 por mas de 43 000 barcos, ensin cuntar les pequenes embarcaciones. [1]

Amas de los sos dos entraes marines, la canal ta conectau, en Oldenbuttel , col navegable riu Eider pol curtiu canal de Gieselau . [2]

Historia [ editar | editar la fonte ]

La primer conexon ente'l mar del Norte y el mar Balticu foi construyida mientres la rexon taba gobernada por Dinamarca-Noruega . Llamose canal de Eider , ya que utilizaba tramos del riu Eider pal enllaz ente dambos mares. El Eiderkanal completar en 1784 mientres el reinau de Cristian VII de Dinamarca y tenia 43 quilometros, parte de la via navegable de 175 km de llongura dende Kiel a la boca del riu Eider en Tonning , na marina oeste. Tenia solamente 29 m d'anchu con una fondura de 3 m, lo que llindaba l'usu de la canal a veleros de menos de 300 tonelaes de desplazamientu.

Mientres el sieglu XIX, dempues de que Schleswig-Holstein formara parte de Prusia (dende 1871 l' Imperiu Aleman ), dempues de la Segunda Guerra de Schleswig en 1864, una combinacion d'intereses navales ?la Marina Imperial alemana queria xunir les sos bases nel Balticu y nel mar del Norte, ensin necesida de navegar alredor de Dinamarca? y la presion comercial fomentaron el desenvolvimientu d'una nueva canal.

En xunu de 1887, empecipiaronse les obres de construccion en Holtenau , cerca de Kiel. La canal tuvo mas de 9000 trabayadores nos ocho anos que tardo en construyise. El 20 de xunu de 1895 la canal foi inaugurau oficialmente pol Kaiser Guillermu II , saleando dende Brunsbuttel a Holtenau. A otru dia, celebrose una ceremonia en Holtenau, onde Guillermu II lo bautizo como la canal Kaiser Wilhelm (n'honor del Kaiser Guillermu I ), y punxo la ultima piedra. [3] Pa financiar la construccion el kaiser Guillermo introduxera un impuestu al vinu esplumoso (Schaumweinsteuer). L'apertura de la canal foi filmada pol direutor britanicu Birt Acres y les imaxenes que sobreviven d'esta pionera pelicula caltener nel Museu de Ciencies de Londres . [4]

Con cuenta de satisfaer el creciente traficu y les demandes de la Marina Imperial Alemana , l'anchor aumentar ente 1907 y 1914. L'ampliacion de la canal dexaba ya'l pasu de barcos de guerra Dreadnought . Los proyeutos d'ampliacion completar cola instalacion de dos grandes esclusas en Brunsbuttel y Holtenau.

Tres la Primer Guerra Mundial , el Tratau de Versalles de 1919 internacionalizo la canal y declarar abiertu a los buques de comerciu y guerra de toles naciones en paz con Alemana, dexandolo so alministracion xermana. Alemana anulo esi estatus internacional en dos oportunidad: 1936 y 1945. Dempues de la derrota sufierta pol III Reich na Segunda Guerra Mundial , la canal quedo reabiertu a tou tipu de traficu.

Anguano la canal ta abiertu a toa embarcacion, anque esisten ciertes restricciones al so usu de naves de grandes dimensiones como portaviones o grandes petroleros.

Carauteristiques [ editar | editar la fonte ]

La canal de Kiel ta compuestu per una via artificial d'agua de 98.637 metros de llargor, con un anchor de 45 metros y una fondura de 11 metros de media. Asitiau al norte de la ciuda de Hamburgu , percuerre'l territoriu aleman dende Holtenau, cerca de la ciuda de Kiel , a veres del mar Balticu hasta Brunsbuttel , nel mar del Norte.

Ver tamien [ editar | editar la fonte ]

Referencies [ editar | editar la fonte ]

  1. Vease en: Sitiu oficial de la canal deKiel (n'ingles).
  2. Sheffield, Barry (1995). Inland Waterways of Germany (n'ingles). St Ives : Imray Laurie Norie & Wilson. ISBN 0852882831 .
  3. Kiel-Canal History (ingles) . UCA United Canal Agency GmbH. Consultau'l 20 de xunu de 2011.
  4. Opening of the Kiel Canal (ingles) . Screenonline . Consultau'l 30 de marzu de 2007.

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]