La
canal de Kiel
(
aleman
:
Nord-Ostsee-Kanal
, denominau abreviadamente NOK), conocida hasta 1948 como la canal Kaiser-Wilhelm (
Kaiser-Wilhelm-Kanal
) ye una llarga canal artificial de 98 km de llargor que comunica'l
mar Balticu
, en
Kiel-Holtenau
, col
mar del Norte
, en
Brunsbuttel
, travesando l'estau federau de
Schleswig-Holstein
(
Alemana
).
Aforrar de permediu unes 250 milles nautiques (460 km) utilizando la canal, en llugar de bordiar la
peninsula de Xutlandia
. Esto non ya aforra tiempu, sinon que tamien evita les potencialmente peligroses nubes habituales nesos mares. Segun el sitiu web de la canal, ye la via maritima artificial mas utilizada nel mundu, siendo cruciau en 2007 por mas de 43 000 barcos, ensin cuntar les pequenes embarcaciones.
[1]
Amas de los sos dos entraes marines, la canal ta conectau, en
Oldenbuttel
, col navegable
riu Eider
pol curtiu
canal de Gieselau
.
[2]
La primer conexon ente'l mar del Norte y el mar Balticu foi construyida mientres la rexon taba gobernada por
Dinamarca-Noruega
. Llamose
canal de Eider
, ya que utilizaba tramos del
riu Eider
pal enllaz ente dambos mares. El
Eiderkanal
completar en 1784 mientres el reinau de
Cristian VII de Dinamarca
y tenia 43 quilometros, parte de la via navegable de 175 km de llongura dende
Kiel
a la boca del riu Eider en
Tonning
, na marina oeste. Tenia solamente 29 m d'anchu con una fondura de 3 m, lo que llindaba l'usu de la canal a veleros de menos de 300 tonelaes de desplazamientu.
Mientres el sieglu XIX, dempues de que Schleswig-Holstein formara parte de
Prusia
(dende 1871 l'
Imperiu Aleman
), dempues de la
Segunda Guerra de Schleswig
en 1864, una combinacion d'intereses navales ?la
Marina Imperial alemana
queria xunir les sos bases nel Balticu y nel mar del Norte, ensin necesida de navegar alredor de Dinamarca? y la presion comercial fomentaron el desenvolvimientu d'una nueva canal.
En xunu de 1887, empecipiaronse les obres de construccion en
Holtenau
, cerca de Kiel. La canal tuvo mas de 9000 trabayadores nos ocho anos que tardo en construyise. El 20 de xunu de 1895 la canal foi inaugurau oficialmente pol
Kaiser Guillermu II
, saleando dende
Brunsbuttel
a Holtenau. A otru dia, celebrose una ceremonia en Holtenau, onde Guillermu II lo bautizo como la canal Kaiser Wilhelm (n'honor del
Kaiser Guillermu I
), y punxo la ultima piedra.
[3]
Pa financiar la construccion el kaiser Guillermo introduxera un impuestu al vinu esplumoso (Schaumweinsteuer). L'apertura de la canal foi filmada pol direutor britanicu
Birt Acres
y les imaxenes que sobreviven d'esta pionera pelicula caltener nel
Museu de Ciencies de Londres
.
[4]
Con cuenta de satisfaer el creciente traficu y les demandes de la
Marina Imperial Alemana
, l'anchor aumentar ente 1907 y 1914. L'ampliacion de la canal dexaba ya'l pasu de barcos de guerra
Dreadnought
. Los proyeutos d'ampliacion completar cola instalacion de dos grandes esclusas en Brunsbuttel y Holtenau.
Tres la
Primer Guerra Mundial
, el
Tratau de Versalles
de 1919 internacionalizo la canal y declarar abiertu a los buques de comerciu y guerra de toles naciones en paz con Alemana, dexandolo so alministracion xermana. Alemana anulo esi estatus internacional en dos oportunidad: 1936 y 1945. Dempues de la derrota sufierta pol
III Reich
na
Segunda Guerra Mundial
, la canal quedo reabiertu a tou tipu de traficu.
Anguano la canal ta abiertu a toa embarcacion, anque esisten ciertes restricciones al so usu de naves de grandes dimensiones como portaviones o grandes petroleros.
La canal de Kiel ta compuestu per una via artificial d'agua de 98.637 metros de llargor, con un anchor de 45 metros y una fondura de 11 metros de media. Asitiau al norte de la ciuda de
Hamburgu
, percuerre'l territoriu aleman dende Holtenau, cerca de la ciuda de
Kiel
, a veres del mar Balticu hasta
Brunsbuttel
, nel mar del Norte.