한국   대만   중국   일본 
Air Canada - Wikipedia Saltar al conteniu

Air Canada

De Wikipedia
Air Canada
aereollinia, empresa de capital abiertu y Crown corporation of Canada (en) Traducir
Llocalizacion
Sede Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau
Direicion Canada
Forma xuridica socieda por acciones
Historia
Air Canada 2018 data breach (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Toronto Airport refueling fire (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 21 xunu 1973
Havana mid-air collision (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 18 marzu 1976
Vuelo 189 de Air Canada (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 26 xunu 1978
Vuelo 797 de Air Canada (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 2 xunu 1983
Vuelo 143 de Air Canada (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 23 xunetu 1983
Vuelo 646 de Air Canada (es) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 16 avientu 1997
Air Canada Flight 624 (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg 29 marzu 2015
Organigrama
Duenu Gobiernu de Canada
Gobiernu de Canada (ochobre 2021)
Sector
Industria Tresporte aereu
Participacion empresarial
Filiales
Elementos esplotaos Airbus A320
Airbus A330
Boeing 767
Boeing 777
Boeing 787
Embraer 195 (es) Traducir
Vickers Vanguard (es) Traducir
Datos economicos
Parte de Bolsa de Toronto AC.A, AC.B (dende 24 payares 2006)
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

Air Canada ye l' aereollinia nacional de Canada . El so centru d'operaciones ta allugau nel Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal , Quebec , Canada . La empresa, fundada'l 10 d'abril de 1936 , ye unu de los miembros fundadores de l' alianza d'aereollinies Star Alliance .

L'aereollinia apurre tantu servicios aereos programaos como charter, tresportando pasaxeros y carga a cerca de 240 destinos. Per mediu de la filial Air Canada Vacations ufierta paquetes de turismu a cerca de 90 destinos. La empresa tamien apurre servicios de mantencion sol nome de Air Canada Technical Services (ACTS).

Air Canada utiliza l'Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau de Montreal y l' Aeropuertu Internacional Lester B. Pearson de Toronto como conexon pa los sos vuelos dende la zona del Atlanticu, ente que l' Aeropuertu Internacional de Vancouver ye utilizau pa la llegada de vuelos dende la zona del Pacificu.

Pela so parte, l' Aeropuertu Internacional de Calgary y l' Aeropuertu Internacional de Halifax Stanfield son utilizaos pa la receicion de vuelos dende les rexones xeografiques del Oeste y Atlanticu , respeutivamente.

Ente los socios rexonales de Air Canada atopense Air Canada Jazz, Exploits Valley Air Services, Air Georgian y Central Mountain Air.

Historia [ editar | editar la fonte ]

Trans-Canada Airlines [ editar | editar la fonte ]

L-10A Electra "CF-TCC" en Trans-Canada Airlines livery nel Museu d'Aviacion Canadiense del Oeste .

El predecesor de Air Canada, Trans-Canada Airlines (TCA), foi creau pola llexislacion del gobiernu federal como subsidiario de Canadian National Railway (CNR) el 10 d'abril de 1936. L'apocaya creau Departamentu de Tresporte sol Ministeriu de Tresporte de Canada desea una nueva llinia aerea sol control del gobiernu col propositu de xunir l'Oceanu Atlanticu col Oceanu Pacificu. Emplegando $5 millones vencios pol gobiernu, dos Lockheed L-10 Electras y un Boeing Stearman biplanu fueron mercaos a Canadian Pacific Airlines . [1] Executivos esperimentaos d' United Airlines y American Airlines fueron reclutados pa la conduccion de la empresa. [2]

Les sos operaciones con pasaxeros empezaron el 1 de setiembre de 1937 con un Electra llevando dos pasaxeros y correu dende Vancouver a Seattle , el costu foi de $14.20 ida y vuelta. [2] Rutes transcontinentales dende Montreal a Vancouver empezaron el 1 d'abril de 1939, usando 12 Lockheed L-14 Super Electras y 6 Lockheed L-18 Lodestars . [1]

El 1 de xunetu de 1938 TCA contratu a los so primeres aeromozas y en 1940 l'aereollinia ya cuntaba con 500 emplegaos. [3]

En 1942, Canadian Pacific Airlines suxurio la union con TCA. El Primer Ministru Canadiense Mackenzie King refugo la propuesta ya introducio llexislacion por que TCA seya la unica aereollinia autorizada d'aprovir vuelos transcontinentales. Debiu a la medria de viaxes aereos tres la Segunda Guerra Mundial, concediose-y a CP Air un vuelu tresatlanticu y unes cuantes rutes internacionales. [2]

Orixinalmente la compania alcontrar en Winnipeg , que tamien yera la ciuda onde s'allugaba la so base nacional de caltenimientu. Depues el gobiernu federal mudu la llocalizacion a Montreal en 1949; la base de caltenimientu tamien se camudo al este. Col desarrollu de ReserVec en 1953, Air Canada convertir na primer aereollinia del mundu n'usar un sistema de reserves computarizado con terminales remotos.

En 1964, TCA aporto a reconocida como l'aereollinia nacional de Canada y en 1964 Jean Chretien propunxo'l cambeu de nome de Trans-Canada Airlnes a Air Canada. La propuesta inicial nun foi esitosa pero foi propuestu una segunda vegada y esta vegada si pasu.

Los 80s y los 90s [ editar | editar la fonte ]

Un Airbus A330-300 de Air Canada, cola llibrea de Star Alliance , llegando al Aeropuertu Internacional de Vancouver .
Llibrea usada ente 1994 y 2004 nun Boeing 767-300ER .

Nos 80s la delda de Air Canada crecio al par de la crecedera y renovacion de la so flota. La compania tamien merco aereollinies rexonales como Air BC y Air Nova . Una recesion tamien se sumo a les perdes anales, que llegaron hasta $15 millones en 1982. [2]

La desregulacion del mercau canadiense de llinies aerees, sol nuevu National Transportation Act en 1987, abrio oficialmente'l mercau a la llibre competicion. [4] En 1988 Air Canada foi privatizada y el 43% de les sos aiciones fueron vendidades al publicu. [1]

El 7 d'avientu de 1987, Air Canada convertir na primer aereollinia del mundu en prohibir fumar na so flota completa, [5] y en 1989 convertir nuna compania dafechu privatizada. [1] Vendio la tarxeta de negocios enRoute a Diners Club en 1992. [6] Air Canada ye un miembru fundador de l'alianza Star Alliance , que foi introducida en mayu de 1997. L'aereollinia caltien aliances de codigu compartiu con munches de les aereollinies miembros de la mesma.

El 2 de setiembre de 1998 la union de pilotos empecipio la primer fuelga de pilotos [7] A finales de 1999, el gobiernu de Canada relaxo dalgunes de les regulaciones d'aviacion; actu empobinau a consolidar la industria canadiense d'aereollinies.

El sieglu XXI [ editar | editar la fonte ]

En xineru de 2001 Air Canada merco la segunda aereollinia mas grande de Canada, Canadian Airlines , subsecuentemente xuniendo les operaciones de dambes companies. Como resultancia, Air Canada convertir na docena llinia aerea mas grande del mundu. [1]

Llibrea actual nun Boeing 777-300ER llegando al Aeropuertu Internacional Montreal Trudeau .

Proteicion creiticia, refinanciamiento y resurdiendo de la proteicion [ editar | editar la fonte ]

El 1 d'abril de 2003, Air Canada declarar en bancarrota y pidio proteicion del estau; remanecio del estau de proteicion 1 mes dempues, el 30 d'abril de 2004. Mientres el periodu de proteicion por cuenta de la bancarrota, la compania foi suxeta a dos intentos de compra per parte de Cerberus Capital Management y Victor Li . L'intentu de Cerberus fixera al ex Primer Ministru Brian Mulroney presidente de la compania, al ser reclutado pol xefe de los conseyeros internacionales de Cerberus, Dan Quayle . Cerberus foi refugau porque tenia una reputacion de camudar alcuerdos esistentes sobre les pensiones de los emplegaos, esto sufrio opsicion de la union de trabayadores del automovil(CAW poles sos sigles n'ingles). Nun principiu, Air Canada escoyo "Trinity Time Investments" de Victor Li , quien primeramente pidio l'habilida de vetu y la presidencia de la empresa pola so inversion inicial de $650 millones na aereollinia. Li, quien tien doble nacionalida de Canada y de Hong Kong, demando cambeos al plan de pensiones (que nun taben incluyios na ufierta inicial), pero como les uniones refugaron el replantegamientu, la ufierta foi anulada. Finalmente, Deutsche Bank revelo un paquete de refinanciamiento de $850 millones pa Air Canada, si cortara los sos costos anales $200 millones sobre los $1100 millones que les uniones aceptaron en 2003. La ufierta foi aceptada tres conversaciones d'ultimu minutu ente'l CEO de Air Canada Robert Milton y el xefe de CAW Buzz Hargrove onde llograron que la union de mayores concesiones necesaries por que la ufierta de Deutsche Bank tenga esitu. [1] [8] [9]

ACE Aviation Holdings ye la nueva compania al cargu de la reorganizada compania.

El retiru de los 747s [ editar | editar la fonte ]

El 31 d'ochobre de 2004, l'ultimu vuelu con un Boeing 747 aterrizo en Toronto terminando 33 anos de servicios de 747. La flota de Boeing 747-400 foi repuesta pola flota d' Airbus A340 . [10]

El 2008 los 2 A340-300 fueron sacaos de les operaciones de Air Canada.

Modernizacion [ editar | editar la fonte ]

Boeing 777-300ER aterrizando nel Aeropuertu Internacional de London-Heathrow .

El 19 d'ochobre de 2004, Air Canada revelo un nuevu esquema de colores pa los aviones y uniformes. Un Boeing 767-300 foi pintau colos colores azul y plata, ente que la cola del avion llevaba una fueya conocida como 'Frosted Leaf.'

El 9 de payares de 2005, Air Canada entro a un alcuerdu p'anovar la so flota con Boeing mercando 18 Boeing 777 (10 -300ERs, 6 -200LR, 2 777 Freighters), y 14 Boeing 787-8 . Amas, merco opciones pa mercar adicionalmente 18 Boeing 777 y 46 Boeing 787-8 y -9 . [11] Tolos 777 van recibir motores GUE90-115B , y los 787-8, van recibir motores GEnx . [12] La entrega de los primeres 777 empezo en marzu de 2007 y les entregues de los 787 tienen d'empezar en 2012. Cuando los 777 y 787 sian apurrios van retirase gradualmente tolos Boeing 767 y A330-300 . [13]

El 24 d'abril de 2007, Air Canada anuncio que va faer usu de la meta de les sos opciones pa mercar Boeing 787 Dreamliners . La orde de compres polos Dreamliners ye agora de 37 y con 23 opciones, pa potencialmente convertise en 60 aeronaves. Esto convierte a Air Canada nel mas grande veceru de los Dreamliners en Norteamerica y el terceru a nivel mundial (tres Qantas y All Nippon Airways ). Tamien s'anuncio que s'atayaron les compres de dos Boeing 777F. En payares de 2007, Air Canada anuncio que va arrendar un Boeing 777 -300ER adicional d' ILFC . El numberu del modelu 777 en pidios totalizan 18 (12 -300ER, 6 -200LR) con opciones pa 16 mas, totalizando 34. [14] Air Canada tamien recibio la entrega de 15 Embraer 175 y 45 Embraer 190 . Tien opciones pa 60 Embraer 190 adicionales. [15] Estes aeronaves tan siendo usaes pa espandir les sos rutes dientro de Canada y con Estaos Xunios. Adicionalmente, dellos Embraer 190s van reemplazar A319 / A320 .

Proyeutu XM [ editar | editar la fonte ]

Embraer 190 aterrizando nel Aeropuertu Internacional de Vancouver .

A partir de xunetu de 2006, y siendo programau a ser completau'l 2009, Project XM: Estreme Makeover , ye una inversion de $300 millones pa reemplazar l'interior de toles naves de la compania. La naves nueves como los Boeing 777 tan siendose apurrios con nuevos interiores. [16]

Les nueves cabines incluin: [17] [18] [19] [20] [21]

  • Na clase executivo y primer clase, nuevos asientos dafechu horizontales nel conociu "herringbone pattern" (nos B767, B777 y A330).
  • Nueves cabines pa toles clases.
  • Pantalles personales AVOD pa toles clases. La clase executiva va recibir una pantalla mas grande.
  • Xuegos Interactivos en tolos vuelos.
  • Conexones lletriques pa ordenadores personales.
  • Puertos USB p'aparatos electronicos.
  • Puertos USB pa mandos de xuegos.
  • XM Radio Canada disponible pa tolos asientos.

Flota [ editar | editar la fonte ]

Air Canada ye la 12ª aereollinia mas grande del mundu, en cuanto al tamanu de la so flota. La flota de l'aereollinia canadiense consta de 200 aeronaves (a xineru de 2015, que son les siguientes: [22]

Flota de Air Canada
Aeronave En serviciu Ordenes Pasaxeros Anotaciones
Numberu Configuracion Y P Y Total
Airbus A319-100 18 14 106 120 Van Ser retiraos ente: 2017-20 & reemplazau por:: Boeing 737 MAX 8
Airbus A320-200 42 14 132 146 Van Ser retiraos ente: 2017-20 & reemplazau por: Boeing 737 MAX 8/9
Airbus A321-200 15 14 169 183 Van Ser retiraos ente: 2017-20 & reemplazau por: Boeing 737 MAX 9
Airbus A330-300 8 37 228 265 Opera especialmente en vuelos de Montreal y Toronto escontra Europa
Boeing 737 MAX 8 33 TBA 18 opciones [23]
EIS : 2017
Reemplacen: Airbus A320 family
Boeing 737 MAX 9 28 TBA
Boeing 767-300ER 15 13 24 187 211 Pa ser retirau y reemplazau por: Boeing 787-8/9
2 25 166 191
Boeing 777-200LR 6 42 228 270
Boeing 777-300ER 19 14 2 42 307 349
5 36 24 398 458
Boeing 787-8 8 7 [24] 20 21 210 251 EIS : 2014 [25] [26]
Reemplacen Boeing 767-300ER
Boeing 787-9 13 9 [27] 30 21 247 298 EIS : 2015 [25]
Reemplacen Boeing 767-300ER
Embraer 190 25 9 88 97 Aviones mas antiguos van ser retiraos
Mainline 169 79

Rutes de Boeing 787-8 / 787-9 Dreamliner [ editar | editar la fonte ]

Rutes del Boeing 787-8 / 787-9 Dreamliner de Air Canada
Destin Aeropuertu de Salida (Bases) Observacion
Frankfurt, Alemana Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional de Vancouver
Vancouver operara Estacional
Brisbane, Australia Aeropuertu Internacional de Vancouver
Buenos Aires, Arxentina Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Santiago de Chile, Chile Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Pekin-Capital, China Aeropuertu Internacional de Vancouver
Shanghai-Pudong, China Aeropuertu Internacional de Vancouver
Seul-Incheon, Corea del Sur Aeropuertu Internacional de Vancouver
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Copenhague, Dinamarca Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Dubai, Emiratos Arabes Xunios Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Madrid-Barajas, Espana Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Paris-Charles de Gaulle, Francia Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Delhi, India Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Roma-Fiumicino, Italia Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau
Taipei, Taiwan Aeropuertu Internacional de Vancouver |
Tel Aviv, Israel Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Tokiu-Narita, Xapon
Tokiu-Haneda, Xapon
Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional de Vancouver
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Toronto Estacional
Londres-Heathrow, Reinu Xuniu Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Aeropuertu Internacional de Vancouver
Zurich, Suiza Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Istambul-Ataturk, Turquia Aeropuertu Internacional Toronto Pearson Estacional iviernu

Destinos [ editar | editar la fonte ]

Nuevos destinos de Air Canada
Destin Aeronaves Fecha d'entamu Aeropuertu de Salida (Bases) Observaviones

Ver tamien [ editar | editar la fonte ]

Referencies [ editar | editar la fonte ]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Indepth: Air Canada Timeline . 20 June 2005. [1] cbc.ca. Date accessed: 20 October 2008.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Indepth: Air Canada History . 14 May, 2004. [2] Date accessed: 18 October 2007.
  3. Mills, Albert J, Mills, Jean Helms. Masculinity and the Making of Trans-Canada Air Lines, 1937-1940: A Feminist Poststructuralist Account . Canadian Journal of Administrative Sciences, March 2006. [3] Date accessed: 18 October 2007
  4. The Canadian Airline Industry . 14 November 2002. John Christopher, Joseph P. Dion. [4] Date accessed: October 18, 2007.
  5. Air Canada Innovations. aircanada.com. [5] . Dated accessed: October 18, 2007.
  6. Air Canada Sells Credit Card Unit, The New York Times, March 27, 1992 Date accessed: November 1, 2008
  7. Air Canada Strike Settled, Maclean's Magacin, September 21, 1998 Archivau el 13 de febreru de 2009 na Wayback Machine . Date accessed: November 1, 2008
  8. Air Canada cares deadline on Deutsche Bank deal - May 14, 2004 - cbc.com Date accessed: October 20, 2008
  9. Air Canada The Canadian Encyclopedia. Date accessed: October 20,2008
  10. Aviation giant retires - onAir, December 2004, aircanada.com Archivau el 4 de febreru de 2016 na Wayback Machine . Date accessed: November 6, 2008
  11. Download SEDAR Filings - November 4, 2005 Date accessed: October 20, 2008
  12. Aviation: Air Canada Selects GUE Engines for New Boeing Fleet - November 9, 2005 Archivau el 23 de xineru de 2011 na Wayback Machine . Date accessed: October 20, 2008
  13. Boeing: Air Canada Locks In Boeing 777s and 787 Dreamliners - November 9,2005 Date accessed: October 20, 2008
  14. Boeing, Air Canada Announce 23 Additional 787 Dreamliners April 25, 2007 [6] Date accessed: October 20, 2008
  15. Embraer order and options November 12, 2004 Date accessed October 29, 2008
  16. GlobeLink: Travel Air Canada Embarks on Estreme Makeover - March 13, 2007 Date accessed October 20, 2008
  17. Air Canada/Air Canada Jazz fleet Date accessed: November 1, 2008
  18. Cabin Comfort - Economy Class - North America Date accessed: November 4, 2008
  19. Cabin Comfort - Economy Class - International Date accessed: November 4, 2008
  20. Cabin Comfort - Executive Class - North America Date accessed: November 29, 2008
  21. Cabin Comfort - Executive First Service - International Date accessed: November 4, 2008
  22. pax. 15. Airfleets.netThe Book 2010-2011. Consultau'l 30 de xunu de 2011.
  23. Air Canada Selects Boeing 737 MAX to Renew Mainline Narrowbody Fleet ≫. Air Canada (11 d'avientu de 2013). Archivau dende l' orixinal , el 16 d'avientu de 2013. Consultau'l 11 d'avientu de 2013.
  24. 787 Model Orders and Deliveries summary ≫. Boeing (January 2013). Consultau'l 10 de xineru de 2013.
  25. 25,0 25,1 Kristin Craik (5 de marzu de 2012). ≪ Air Canada Debues the Boeing 787 Dreamliner ≫. Businessreviewcanada.ca. Consultau'l 30 de xunu de 2013.
  26. Air Canada starts taking its B787s in March ≫. Montreal Gazette (4 d'avientu de 2013). Archivau dende l' orixinal , el 5 d'avientu de 2013. Consultau'l 4 d'avientu de 2013.
  27. Air Canada to take 22 Boeing 787-9s ≫. FlightGlobal (7 d'agostu de 2013). Consultau'l 7 d'agostu de 2013.

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]