Air Canada
|
---|
aereollinia, empresa de capital abiertu y Crown corporation of Canada
(en)
|
|
|
Llocalizacion
|
---|
Sede
|
Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau
|
---|
Direicion
|
Canada
|
---|
Forma xuridica
|
socieda por acciones
|
---|
Historia
|
---|
|
Air Canada 2018 data breach
(en)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| |
Toronto Airport refueling fire
(en)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 21 xunu 1973
|
Havana mid-air collision
(en)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 18 marzu 1976
|
Vuelo 189 de Air Canada
(es)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 26 xunu 1978
|
Vuelo 797 de Air Canada
(es)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 2 xunu 1983
|
Vuelo 143 de Air Canada
(es)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 23 xunetu 1983
|
Vuelo 646 de Air Canada
(es)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 16 avientu 1997
|
Air Canada Flight 624
(en)
[[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
| 29 marzu 2015
|
Organigrama
|
---|
Duenu
|
Gobiernu de Canada
Gobiernu de Canada
(ochobre 2021)
|
---|
Sector
|
---|
Industria
|
Tresporte aereu
|
---|
Participacion empresarial
|
---|
Filiales
|
|
---|
Elementos esplotaos
|
Airbus A320
Airbus A330
Boeing 767
Boeing 777
Boeing 787
Embraer 195
(es)
Vickers Vanguard
(es)
|
---|
Datos economicos
|
---|
Parte de
|
Bolsa de Toronto
AC.A, AC.B
(dende 24 payares 2006)
|
---|
Web oficial
|
|
Air Canada
ye l'
aereollinia
nacional de
Canada
. El so centru d'operaciones ta allugau nel
Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau
de
Montreal
,
Quebec
,
Canada
. La empresa, fundada'l
10 d'abril
de
1936
, ye unu de los miembros fundadores de l'
alianza d'aereollinies
Star Alliance
.
L'aereollinia apurre tantu servicios aereos programaos como charter, tresportando pasaxeros y carga a cerca de 240 destinos. Per mediu de la filial
Air Canada Vacations
ufierta paquetes de turismu a cerca de 90 destinos. La empresa tamien apurre servicios de mantencion sol nome de
Air Canada Technical Services
(ACTS).
Air Canada utiliza l'Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau de
Montreal
y l'
Aeropuertu Internacional Lester B. Pearson
de
Toronto
como conexon pa los sos vuelos dende la zona del Atlanticu, ente que l'
Aeropuertu Internacional de Vancouver
ye utilizau pa la llegada de vuelos dende la zona del Pacificu.
Pela so parte, l'
Aeropuertu Internacional de Calgary
y l'
Aeropuertu Internacional de Halifax Stanfield
son utilizaos pa la receicion de vuelos dende les rexones xeografiques del
Oeste
y
Atlanticu
, respeutivamente.
Ente los socios rexonales de Air Canada atopense Air Canada Jazz, Exploits Valley Air Services, Air Georgian y Central Mountain Air.
El predecesor de Air Canada,
Trans-Canada Airlines
(TCA), foi creau pola llexislacion del gobiernu federal como subsidiario de
Canadian National Railway
(CNR) el 10 d'abril de 1936. L'apocaya creau Departamentu de Tresporte sol Ministeriu de Tresporte de Canada desea una nueva llinia aerea sol control del gobiernu col propositu de xunir l'Oceanu Atlanticu col Oceanu Pacificu. Emplegando $5 millones vencios pol gobiernu, dos
Lockheed L-10 Electras
y un
Boeing Stearman
biplanu fueron mercaos a
Canadian Pacific Airlines
.
[1]
Executivos esperimentaos d'
United Airlines
y
American Airlines
fueron reclutados pa la conduccion de la empresa.
[2]
Les sos operaciones con pasaxeros empezaron el 1 de setiembre de 1937 con un Electra llevando dos pasaxeros y correu dende
Vancouver
a
Seattle
, el costu foi de $14.20 ida y vuelta.
[2]
Rutes transcontinentales dende
Montreal
a
Vancouver
empezaron el 1 d'abril de 1939, usando 12
Lockheed L-14 Super Electras
y 6
Lockheed L-18 Lodestars
.
[1]
El 1 de xunetu de 1938 TCA contratu a los so primeres aeromozas y en 1940 l'aereollinia ya cuntaba con 500 emplegaos.
[3]
En 1942,
Canadian Pacific Airlines
suxurio la union con TCA. El Primer Ministru Canadiense
Mackenzie King
refugo la propuesta ya introducio llexislacion por que TCA seya la unica aereollinia autorizada d'aprovir vuelos transcontinentales. Debiu a la medria de viaxes aereos tres la Segunda Guerra Mundial, concediose-y a
CP Air
un vuelu tresatlanticu y unes cuantes rutes internacionales.
[2]
Orixinalmente la compania alcontrar en
Winnipeg
, que tamien yera la ciuda onde s'allugaba la so base nacional de caltenimientu. Depues el gobiernu federal mudu la llocalizacion a Montreal en 1949; la base de caltenimientu tamien se camudo al este. Col desarrollu de
ReserVec
en 1953, Air Canada convertir na primer aereollinia del mundu n'usar un sistema de reserves computarizado con terminales remotos.
En 1964, TCA aporto a reconocida como l'aereollinia nacional de Canada y en 1964
Jean Chretien
propunxo'l cambeu de nome de Trans-Canada Airlnes a Air Canada. La propuesta inicial nun foi esitosa pero foi propuestu una segunda vegada y esta vegada si pasu.
Nos 80s la delda de Air Canada crecio al par de la crecedera y renovacion de la so flota. La compania tamien merco aereollinies rexonales como
Air BC
y
Air Nova
. Una recesion tamien se sumo a les perdes anales, que llegaron hasta $15 millones en 1982.
[2]
La desregulacion del mercau canadiense de llinies aerees, sol nuevu
National Transportation Act
en 1987, abrio oficialmente'l mercau a la llibre competicion.
[4]
En 1988 Air Canada foi privatizada y el 43% de les sos aiciones fueron vendidades al publicu.
[1]
El 7 d'avientu de 1987, Air Canada convertir na primer aereollinia del mundu en prohibir fumar na so flota completa,
[5]
y en 1989 convertir nuna compania dafechu privatizada.
[1]
Vendio la tarxeta de negocios
enRoute
a
Diners Club
en 1992.
[6]
Air Canada ye un miembru fundador de l'alianza
Star Alliance
, que foi introducida en mayu de 1997. L'aereollinia caltien aliances de codigu compartiu con munches de les aereollinies miembros de la mesma.
El 2 de setiembre de 1998 la union de pilotos empecipio la primer fuelga de pilotos
[7]
A finales de 1999, el gobiernu de Canada relaxo dalgunes de les regulaciones d'aviacion; actu empobinau a consolidar la industria canadiense d'aereollinies.
En xineru de 2001 Air Canada merco la segunda aereollinia mas grande de Canada,
Canadian Airlines
, subsecuentemente xuniendo les operaciones de dambes companies. Como resultancia, Air Canada convertir na docena llinia aerea mas grande del mundu.
[1]
Proteicion creiticia, refinanciamiento y resurdiendo de la proteicion
[
editar
|
editar la fonte
]
El 1 d'abril de 2003, Air Canada declarar en bancarrota y pidio proteicion del estau; remanecio del estau de proteicion 1 mes dempues, el 30 d'abril de 2004. Mientres el periodu de proteicion por cuenta de la bancarrota, la compania foi suxeta a dos intentos de compra per parte de
Cerberus Capital Management
y
Victor Li
. L'intentu de Cerberus fixera al ex Primer Ministru
Brian Mulroney
presidente de la compania, al ser reclutado pol xefe de los conseyeros internacionales de Cerberus,
Dan Quayle
. Cerberus foi refugau porque tenia una reputacion de camudar alcuerdos esistentes sobre les pensiones de los emplegaos, esto sufrio opsicion de la union de trabayadores del automovil(CAW poles sos sigles n'ingles). Nun principiu, Air Canada escoyo "Trinity Time Investments" de
Victor Li
, quien primeramente pidio l'habilida de vetu y la presidencia de la empresa pola so inversion inicial de $650 millones na aereollinia. Li, quien tien doble nacionalida de Canada y de Hong Kong, demando cambeos al plan de pensiones (que nun taben incluyios na ufierta inicial), pero como les uniones refugaron el replantegamientu, la ufierta foi anulada. Finalmente,
Deutsche Bank
revelo un paquete de refinanciamiento de $850 millones pa Air Canada, si cortara los sos costos anales $200 millones sobre los $1100 millones que les uniones aceptaron en 2003. La ufierta foi aceptada tres conversaciones d'ultimu minutu ente'l CEO de Air Canada
Robert Milton
y el xefe de CAW
Buzz Hargrove
onde llograron que la union de mayores concesiones necesaries por que la ufierta de Deutsche Bank tenga esitu.
[1]
[8]
[9]
ACE Aviation Holdings
ye la nueva compania al cargu de la reorganizada compania.
El 31 d'ochobre de 2004, l'ultimu vuelu con un
Boeing 747
aterrizo en
Toronto
terminando 33 anos de servicios de 747. La flota de
Boeing 747-400
foi repuesta pola flota d'
Airbus A340
.
[10]
El 2008 los 2 A340-300 fueron sacaos de les operaciones de Air Canada.
El 19 d'ochobre de 2004, Air Canada revelo un nuevu esquema de colores pa los aviones y uniformes. Un
Boeing 767-300
foi pintau colos colores azul y plata, ente que la cola del avion llevaba una fueya conocida como 'Frosted Leaf.'
El 9 de payares de 2005, Air Canada entro a un alcuerdu p'anovar la so flota con
Boeing
mercando 18
Boeing 777
(10 -300ERs, 6 -200LR, 2 777 Freighters), y 14
Boeing 787-8
. Amas, merco opciones pa mercar adicionalmente 18
Boeing 777
y 46
Boeing 787-8
y
-9
.
[11]
Tolos 777 van recibir motores
GUE90-115B
, y los 787-8, van recibir motores
GEnx
.
[12]
La entrega de los primeres 777 empezo en marzu de 2007 y les entregues de los 787 tienen d'empezar en 2012. Cuando los 777 y 787 sian apurrios van retirase gradualmente tolos
Boeing 767
y
A330-300
.
[13]
El 24 d'abril de 2007, Air Canada anuncio que va faer usu de la meta de les sos opciones pa mercar
Boeing 787 Dreamliners
. La orde de compres polos Dreamliners ye agora de 37 y con 23 opciones, pa potencialmente convertise en 60 aeronaves. Esto convierte a Air Canada nel mas grande veceru de los Dreamliners en Norteamerica y el terceru a nivel mundial (tres
Qantas
y
All Nippon Airways
). Tamien s'anuncio que s'atayaron les compres de dos Boeing 777F. En payares de 2007, Air Canada anuncio que va arrendar un
Boeing 777
-300ER adicional d'
ILFC
. El numberu del modelu 777 en pidios totalizan 18 (12 -300ER, 6 -200LR) con opciones pa 16 mas, totalizando 34.
[14]
Air Canada tamien recibio la entrega de 15
Embraer
175
y 45
Embraer 190
. Tien opciones pa 60 Embraer 190 adicionales.
[15]
Estes aeronaves tan siendo usaes pa espandir les sos rutes dientro de Canada y con Estaos Xunios. Adicionalmente, dellos Embraer 190s van reemplazar
A319
/
A320
.
A partir de xunetu de 2006, y siendo programau a ser completau'l 2009,
Project XM: Estreme Makeover
, ye una inversion de $300 millones pa reemplazar l'interior de toles naves de la compania. La naves nueves como los
Boeing 777
tan siendose apurrios con nuevos interiores.
[16]
Les nueves cabines incluin:
[17]
[18]
[19]
[20]
[21]
- Na clase executivo y primer clase, nuevos asientos dafechu horizontales nel conociu "herringbone pattern" (nos B767, B777 y A330).
- Nueves cabines pa toles clases.
- Pantalles personales AVOD pa toles clases. La clase executiva va recibir una pantalla mas grande.
- Xuegos Interactivos en tolos vuelos.
- Conexones lletriques pa ordenadores personales.
- Puertos USB p'aparatos electronicos.
- Puertos USB pa mandos de xuegos.
- XM Radio Canada disponible pa tolos asientos.
Air Canada ye la 12ª aereollinia mas grande del mundu, en cuanto al tamanu de la so flota. La flota de l'aereollinia canadiense consta de 200 aeronaves (a xineru de 2015, que son les siguientes:
[22]
Rutes de Boeing 787-8 / 787-9 Dreamliner
[
editar
|
editar la fonte
]
Rutes del Boeing 787-8 / 787-9 Dreamliner de Air Canada
Destin
|
Aeropuertu de Salida (Bases)
|
Observacion
|
Frankfurt, Alemana
|
Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
Vancouver operara Estacional
|
Brisbane, Australia
|
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
|
Buenos Aires, Arxentina
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Santiago de Chile, Chile
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Pekin-Capital, China
|
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
|
Shanghai-Pudong, China
|
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
|
Seul-Incheon, Corea del Sur
|
Aeropuertu Internacional de Vancouver
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Copenhague, Dinamarca
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Dubai, Emiratos Arabes Xunios
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Madrid-Barajas, Espana
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Paris-Charles de Gaulle, Francia
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Delhi, India
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Roma-Fiumicino, Italia
|
Aeropuertu Internacional Pierre Elliott Trudeau
|
|
Taipei, Taiwan
|
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
|
Tel Aviv, Israel
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Tokiu-Narita, Xapon
Tokiu-Haneda, Xapon
|
Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional de Vancouver
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
Toronto Estacional
|
Londres-Heathrow, Reinu Xuniu
|
Aeropuertu Internacional de Calgary
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
Aeropuertu Internacional de Vancouver
|
|
Zurich, Suiza
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
|
Istambul-Ataturk, Turquia
|
Aeropuertu Internacional Toronto Pearson
|
Estacional iviernu
|
Nuevos destinos de Air Canada
Destin
|
Aeronaves
|
Fecha d'entamu
|
Aeropuertu de Salida (Bases)
|
Observaviones
|
- ↑
1,0
1,1
1,2
1,3
1,4
1,5
Indepth: Air Canada Timeline
. 20 June 2005.
[1]
cbc.ca. Date accessed: 20 October 2008.
- ↑
2,0
2,1
2,2
2,3
Indepth: Air Canada History
. 14 May, 2004.
[2]
Date accessed: 18 October 2007.
- ↑
Mills, Albert J, Mills, Jean Helms.
Masculinity and the Making of Trans-Canada Air Lines, 1937-1940: A Feminist Poststructuralist Account
. Canadian Journal of Administrative Sciences, March 2006.
[3]
Date accessed: 18 October 2007
- ↑
The Canadian Airline Industry
. 14 November 2002. John Christopher, Joseph P. Dion.
[4]
Date accessed: October 18, 2007.
- ↑
Air Canada Innovations. aircanada.com.
[5]
. Dated accessed: October 18, 2007.
- ↑
Air Canada Sells Credit Card Unit, The New York Times, March 27, 1992
Date accessed: November 1, 2008
- ↑
Air Canada Strike Settled, Maclean's Magacin, September 21, 1998
Archivau
el 13 de febreru de 2009 na
Wayback Machine
. Date accessed: November 1, 2008
- ↑
Air Canada cares deadline on Deutsche Bank deal - May 14, 2004 - cbc.com
Date accessed: October 20, 2008
- ↑
Air Canada
The Canadian Encyclopedia. Date accessed: October 20,2008
- ↑
Aviation giant retires - onAir, December 2004, aircanada.com
Archivau
el 4 de febreru de 2016 na
Wayback Machine
. Date accessed: November 6, 2008
- ↑
Download SEDAR Filings - November 4, 2005
Date accessed: October 20, 2008
- ↑
Aviation: Air Canada Selects GUE Engines for New Boeing Fleet - November 9, 2005
Archivau
el 23 de xineru de 2011 na
Wayback Machine
. Date accessed: October 20, 2008
- ↑
Boeing: Air Canada Locks In Boeing 777s and 787 Dreamliners - November 9,2005
Date accessed: October 20, 2008
- ↑
Boeing, Air Canada Announce 23 Additional 787 Dreamliners
April 25, 2007
[6]
Date accessed: October 20, 2008
- ↑
Embraer order and options November 12, 2004
Date accessed October 29, 2008
- ↑
GlobeLink: Travel Air Canada Embarks on Estreme Makeover - March 13, 2007
Date accessed October 20, 2008
- ↑
Air Canada/Air Canada Jazz fleet
Date accessed: November 1, 2008
- ↑
Cabin Comfort - Economy Class - North America
Date accessed: November 4, 2008
- ↑
Cabin Comfort - Economy Class - International
Date accessed: November 4, 2008
- ↑
Cabin Comfort - Executive Class - North America
Date accessed: November 29, 2008
- ↑
Cabin Comfort - Executive First Service - International
Date accessed: November 4, 2008
- ↑
pax. 15. Airfleets.netThe Book 2010-2011. Consultau'l 30 de xunu de 2011.
- ↑
≪
Air Canada Selects Boeing 737 MAX to Renew Mainline Narrowbody Fleet
≫.
Air Canada
(11 d'avientu de 2013). Archivau dende l'
orixinal
, el 16 d'avientu de 2013. Consultau'l 11 d'avientu de 2013.
- ↑
≪
787 Model Orders and Deliveries summary
≫.
Boeing
(January 2013). Consultau'l 10 de xineru de 2013.
- ↑
25,0
25,1
Kristin Craik (5 de marzu de 2012). ≪
Air Canada Debues the Boeing 787 Dreamliner
≫. Businessreviewcanada.ca. Consultau'l 30 de xunu de 2013.
- ↑
≪
Air Canada starts taking its B787s in March
≫. Montreal Gazette (4 d'avientu de 2013). Archivau dende l'
orixinal
, el 5 d'avientu de 2013. Consultau'l 4 d'avientu de 2013.
- ↑
≪
Air Canada to take 22 Boeing 787-9s
≫.
FlightGlobal
(7 d'agostu de 2013). Consultau'l 7 d'agostu de 2013.