한국   대만   중국   일본 
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter - Wikipedia Saltar al conteniu

Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter

Coordenaes : 57°39′36″N 12°17′28″E  /  57.66°N 12.2911°E  / 57.66; 12.2911
De Wikipedia
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter
Goteborg-Landvetter flygplats
aeropuertu internacional, aeropuertu y aerodromu de traficu comercial
Entrada a la parte de salies del aeropuertu de Landvetter. IATA : GOT  ?  OACI : ESGG
Llocalizacion
Pais Bandera de Suecia Suecia
Provincies Provincia de Vastra Gotaland
Conceyu Harryda
Coordenaes 57°39′36″N 12°17′28″E  /  57.66°N 12.2911°E  / 57.66; 12.2911
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter alcuéntrase en Suecia
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter
Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter (Suecia)
Altitu 154 m
Historia y usu
Apertura 3 ochobre 1977
Duenu Swedavia (es) Traducir
Xestion Swedavia (es) Traducir
Orixe del nome Gotemburgu
Q10554008 Traducir
Aeropuertu
Ciuda a la que sirve Gotemburgu
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata
Interior de la terminal.

L' Aeropuertu de Gotemburgu-Landvetter (en suecu : Goteborg-Landvetter flygplats ), ( IATA : GOT OACI : ESGG ) ye un aeropuertu internacional que sirve la rexon de Gotemburgu en Suecia . Con 4.3 millones de pasaxeros en 2006 [3] Ye'l segundu aeropuertu mas grande de Suecia (tres el d' Estocolmu-Arlanda ). Ta xestionau pola Luftfartsverket.

L'aeropuertu recibe'l so nome del pequenu pueblu de Landvetter , allugau nel conceyu de Harryda . Atopar a venti quilometros al este de Gotemburgu y a cuarenta al oeste de Boras . El segundu aeropuertu internacional de Gotemburgu ye l' Aeropuertu de la Ciuda de Gotemburgu . L'aeropuertu de Landvetter tien dos terminales, domestica ya internacional, anque tol procedimientu de facturacion efectuase agora na terminal internacional, desque los equipaxes tienen que ser controlaos. L'area de transitu tien delles tiendes, cafeteries, y un restoran. Hai un hotel a trescientos cincuenta metros de la terminal. Les sales de salies y llegaes atopar nel nivel unu. La terminal domestica atopase a un llau de la serie d'estructures axacentes a la parte de salies internacionales y la de llegaes internacionales.

La terminal domestica dispon de cuatro fingers, puertes d'embarque 12-15A, y una pasarela a tierra na puerta 15 llamada 15B, y dos puertes de xardineres, llamaes puertes 10-11.

La terminal internacional tamien tien cuatro fingers, nes puertes 16A, 17, 19A, 20A. Tamien hai pasareles a tierra dende elles. Les puertes 18A-18G son puramente pa embarque en xardinera.

La terminal internacional tien una zona non schengen con un refechu control de pasaportes. Les puertes 20, 21A-21D pertenecen a esta zona. La puerta 19 pue ser utilizada pa vuelos schengen o non. Les puertes 16-18 son Schengen. La terminal de carga utiliza numberos de puerta inferiores a 10. La normativa sueca implica una separacion puramente necesaria ente les puertes domestiques ya internacionales.

Historia [ editar | editar la fonte ]

L'aeropuertu foi inaugurau en 1977. [4] Los vuelos de pasaxeros, antes efectuaos dende Torslanda, [5] al norte de Gotemburgu, treslladose a Landvetter en 1977. Mas tarde, delles aereollinies empezaron a operar dende l'antigua base militar de Save, que camudo'l so nome de Save Flygplats a Aeropuertu de la Ciuda de Gotemburgu .

Aereollinies y destinos [ editar | editar la fonte ]

Charter [ editar | editar la fonte ]

  • Tour operador Apollo , aereollinia Novair (Antalya, Burgas, Chania, Goa, Gran Canaria, Heraclion, Hurghada, Karpatos, Kavala, Lanzarote, Larnaca, Lefkas/Preveza, Rodas, Santorini, Sharm-el-Sheik, Skiathos, Tenerife, Tesalonica, Zakynthos)
  • Tour operador Apollo , diverses aereollinies (Agadir, Yeerba, Fort Lauderdale, Fuerteventura, Cefalonia, Corfu, Krabi, Palma de Mallorca, Monastir, Phuket, Samos, Split, Tivat, Varna)
  • Tour operador Fritidsresor , aereollinies diverses (Antalya, Bangkok, Dalaman, Dubai, Faru, Izmir, Krabi, Mauricio, Mexicu, Monastir, Phuket, Islla de Margarita, Roma, Sharm-el-Sheik, Verona)
  • Tour operador Solresor , aereollinia Primer Air (Antalya, Azores, Chania, Dubrovnik, Fuerteventura, Gran Canaria, Hurghada, Lanzarote, Larnaca, Madeira, Palma de Mallorca, Malta, Menorca, Palermo, Rodas, Sharm-el-Sheik, Tenerife)
  • Tour operador Ving , aereollinia Thomas Cook Airlines (Agadir, Antalya, Fuerteventura, Gran Canaria, Heraclion, Larnaca, Lefkas/Preveza, Palma de Mallorca, Phuket, Rodas, Tenerife, Varna)
  • Tour operador Ving , diverses aereollinies (Burgas, Chania, Fuerteventura, Xinebra, Goa, Hurghada, Innsbruck, Islla de Margarita, Krabi, Lefkas/Preveza, Monastir, Apolace, Samos)
  • Tour operador Detur , aereollinia Norwegian (Hurghada, Sharm-el-Sheik)
  • Tour operador Detur , aereollinia Cyprus Turkish Airlines (Antalya) o Nouvelair (Monastir)
  • Tour operador Nazar , aereollinia TUIfly Nordic (Chania) o Free Bird (Antalya)

Nos meses templaos especialmente a Espana , Grecia y Turquia , segun a Croacia y Tunicia . Nel iviernu principalmente a les Islles Canaries , Exiptu y Tailandia , anque tamien a otros llugares allonaos. Hai amas vuelos pa dir esquiar a Francia y Austria .

Carga [ editar | editar la fonte ]

Tresporte terrestre [ editar | editar la fonte ]

Bus: Flygbussarna lleva pasaxeros a Gotemburgu en venti minutos, y en trenta minutos a la Estacion Central de Gotemburgu. Tien un costu d'ochenta SEK . Esiste otra llinia de bus que tresporta pasaxeros a Boras en 35 min, tamien por 80 SEK .

La distancia vial a Gotemburgu ye de 25 km y a Boras de 45 km, a dambos destinos con autovia. Pa dirixise a Alingsas y al nordeste, la ruta oficial ye pasando por Partille . Sicasi, munchos ciudadanos locales tomen un atayu 15 km mas curtiu ente Harryda y Lerum llamau "Harskogen". L'aeropuertu tien mas que 7000 aparciementos.

Carga [ editar | editar la fonte ]

Landvetter ye un importante aeropuertu de carga. Unes 60 100 tonelaes de carga aerea pasaron por Landvetter mientres 2007, [7] un 60 % con al respective d'Arlanda. En contraste con Arlanda y otros grandes aeropuertos, en Gotemburgu nun hai problema de slots d'aterrizaxe.

Referencies [ editar | editar la fonte ]

Enllaces esternos [ editar | editar la fonte ]