Filla de Miquel Casaponsa Batlle, natural de Castellfollit de la Roca, i de Dolors Sunol i Mane, natural de Teia, una de les primeres llevadores diplomades a la Universitat de Barcelona. Inicia l’ensenyament basic a les Carmelites de Ripoll. Els estudis secundaris els fa amb professors particulars i permisos especials perque al Ripoll de l’epoca es reserven exclusivament als nois. Als 16 anys, ja orfe de mare, es trasllada a Barcelona per iniciar el batxillerat i, posteriorment, la carrera de Medicina.

Estudia a la Universitat de Barcelona dels anys 1925 al 1931, sota el mestratge dels doctors Pere Nubiola , August Pi Sunyer , Agusti Pedro Pons , Joaquim Trias Pujol i Angel Antonio Ferrer Cagigal i al costat de cent cinc alumnes masculins i de les futures doctores Cardona Gonzalez, Llaberia Sais, Empar Valls Gil i Serafina de Palma Delgado . S’especialitza en Ginecologia i Obstetricia tot i que tambe obte la titulacio de practicant. A mes, estudia alemany, fa guardies a domicili, es dedica a l’estudi de la tuberculosi i la lluita contra la mortalitat infantil alhora que col·labora estretament amb els doctors Victor Conill i Nubiola.

Tan sols un any despres d'haver obtingut la titulacio, obre un consultori a Igualada, on es molt ben acollida per la poblacio. La seva expertesa, sobretot en ginecologia, obstetricia i pediatria es decisiva per l’exit en el seu exercici professional. Es trasllada a treballar a Solsona quan es casa amb l’antic company de facultat, el cardioleg Josep Sole i Xarpell. En ple conflicte de la Guerra Civil, el doctor Sole es empresonat i, gracies a la mediacio del Col·legi de Metges barceloni, pot sortir-ne tot i que l’envien a exercir lluny, a La Bisbal d’Emporda.

Al cap d’un any de casada, Francesca Casaponsa te la seva primera filla. Dos anys mes tard, en ple conflicte civil i embarassada de set mesos, perd el marit, afusellat per desercio el 4 de juny del 1938. Ha d’assumir la consulta que ell tenia a La Bisbal i es ben rebuda pels veins. L’any 1941, coneix l’Enric Nadal i Anglada, amb qui contrau matrimoni ben aviat i li dona estabilitat i un gran recolzament en la professio. Amb l’Enric Nadal, te dos fills mes.

Ser metgessa de la Bisbal l’obliga a fer diverses interinitats als pobles dels voltants i una oposicio a Madrid. Llavors, les dones no es tenien en compte -en els formularis per opositar nomes hi havia el Don- i la doctora Casaponsa, una de les primeres dones en opositar a Metge Titular, supera la prova. Del gener al setembre de l’any 1941 i de l’octubre del 1943 a l’agost del 1945, es interina del partit medic de la Bisbal. Fins a l’any 1950, acumula la Bisbal i el partit de Corca amb els agregats de Casavells, Monells i Castell d’Emporda. El 1952, com que no pot optar a la Bisbal, obte la placa definitiva a Cruilles?Sant Sadurni, a prop on viu i i s’hi esta com a propietaria fins a la seva jubilacio.

Quan compleix els setanta anys, se li notifica la baixa de prestacio de serveis de medicina general, per ser declarada de baixa com a metge titular APD per jubilacio forcosa, el 31 de maig del 1976. Llavors, decideix repartir el seu instrumental entre els companys perque creu que a les seves eines encara no els ha arribat l’hora de jubilar-se i que encara tenen molta feina a fer. D’aquesta manera, Francesca Casaponsa creu que una part d’ella encara pot ser util.

La doctora Casaponsa es l’exemple de metgessa de capcalera del malalt. Les seves armes son la dedicacio continua i el consol psicologic quan no l’assistencia caritativa i humanitaria del metge.