Estudia al Conservatori de Madrid, on fou deixeble de R. Chapi. Molt aviat passa a dirigir l’orquestra del Teatre Apolo de Madrid (1887), un dels llocs mes significatius per al genero chico , on tingue l’oportunitat de coneixer de primera ma el millor repertori liric. Col·labora habitualment amb A. Brull, J. Valverde, M. Nieto i el llibretista Carlos Arniches. Entre les sarsueles que obtingueren mes exit i que aconseguiren mantenir-se en el repertori cal esmentar La banda de trompetas (1896) i El santo de la Isidra (1898), a mes de les dues sarsueles de costums madrilenyes que li donaren mes anomenada, La fiesta de san Anton (1898) i El pobre Valvuena (1904). Les seves composicions buscaven una connexio rapida amb el public a traves de dialegs costumistes, mordacos, i amb numeros musicals propers a l’estetica del sainet, lleument realistes pero sobretot comics i amb una certa carrega critica. Bona part de la seva produccio passa rapidament de moda o be no assoli l’exit clamoros d’altres obres.