Deixeble de G.Moreau. De primer treballa en un estil academic: El trinxant (1897). Conrea l’impressionisme (1899), i fou influit per P.Cezanne: Models al taller (1900). S'orienta (1904-05) vers el puntillisme: Luxe, calma i voluptuositat. Conrea el fauvisme, del qual fou el cap d’escola (1905-08); en aquest periode el seu estil se simplifica (grans taques de color intens separades per tracos negres i linies en arabesc): La joia de viure (1906; Barnes Foundation, Meiron, EUA). Continua sempre, dins una heterodoxia, fidel al fauvisme. Dos viatges al Marroc (1911-13) i l’atraccio del cubisme el portaren vers noves recerques simplificadores: El pintor i la model (1916; Musee National d’Art Moderne, Paris). El 1917 inicia una etapa naturalista, de colors clars i lluminosos i d’abando de recerques; pinta interiors i la serie de les odalisques: Odalisca amb pantalons vermells (1922; Musee d’Orsay). El 1928 retorna a noves recerques de simplificacio, cercant acords cromatics nous i mes forca en la linia i el color: La dansa (1931-33; Barnes Foundation). Posteriorment accentua l’audacia dels colors forts, per contrast de tons ( La brusa romana , 1940; Musee National d’Art Moderne) o establint una unitat de color, com es ara el vermell: Gran interior vermell (1948; Musee National d’Art Moderne). La culminacio d’aquest periode es la decoracio de la capella del Roser del convent dominica de Vence (1950-51), on el cromatisme s’obte nomes pel contrast del blanc i el negre. Vers la fi de la seva vida practica tecniques com la dels papiers col·les: El boxador negre (1947; Musee National d’Art Moderne). Practica el dibuix al llapis i a la ploma. Com a gravador te mes de cinc-centes obres catalogades en diferents tecniques, i il·lustra importants obres literaries franceses. Com a escultor, la seva obra, gairebe sempre de bronze, recerca l’arabesc mes enlla del volum: La serpentina (1909). Posteriorment evoluciona vers una certa abstraccio, evolucio palesa en les versions del 1909, el 1913, el 1917 i el 1930 del Nu d’esquena . Del 1930 es tambe El cap amb tiara (col·leccio Ahrenberg, Estocolm), de tendencies cubistes. La seva darrera peca es el Crucifix (1950) per a la capella de Vence. Com a teoritzador publica, a La Grande Revue (1908), Notes d’un peintre , on manifesta les seves idees sobre un art que, segons ell, ha d’esser lluminos i un plaer per a l’esperit, com ho es el seu, una de les mes importants produccions artistiques del s. XX.