Era diputat provincial de Barcelona quan, pel setembre del 1869, encapcala la Insurreccio Federal a Igualada. Exiliat despres a Ais de Provenca, s’adheri a la Primera Internacional. Fou elegit diputat a les corts per Gracia per l’abril del 1871, i intervingue, fent-ne la defensa, en els famosos debats entorn de la legalitat de la Internacional. Novament a la diputacio de Barcelona (1872-73), tingue un paper destacat en l’efimera proclamacio de l’Estat Catala els dies 5-7 de marc de 1873. Organitza despres els guies de la diputacio i lluita contra els carlins; pel novembre del 1873 s’oposa a la dissolucio dels guies, i hague de tornar a exiliar-se. El 1877 s’uni als intents d’organitzacio d’un sindicalisme reformista a Barcelona. Continua dins el partit federal de Pi i Margall (en especial, el 1883 intervingue activament en el congres regional del partit a Catalunya i en l’assemblea federal de Saragossa), be que encapcala una tendencia municipalista oposada al federalisme de Valles i Ribot. Fou diputat a les corts per Vilafranca el 1893 i el 1896. Dirigi “La Avanzada”.