한국   대만   중국   일본 
Annexa:Prononciacion ? Wikiccionari Vejatz lo contengut

Annexa : Prononciacion

Un article de Wikiccionari.

Prononciacion

Las prononciacions donadas dins lo Wikiccionari son en AFI per defaut. Es tanben possible de las veire en X-SAMPA (veire cossi personalizar lo monobook per aquo ; cal esser enregistrat per o poder far).

Aquesta pagina dona las correspondencias de AFI e X-SAMPA segon las lengas.


Los alfabets [ modificar ]

Aquesta pagina dona una tiera de fonemas utilizadas dins la transcripcion fonologica dels mots de cada lenga. La prononciacion d'unas fonemas depend de sa placa dins lo mot. Dins aquel cas, aquesta pagina enonca las reglas de prononciacion.

Aquesta pagina dona las prononciacions fonemicas per dos sistemas :

Notatz plan que se tracta de prononciacions fonemicas e pas foneticas (vejatz l' pagina d'ajuda sus las prononciacions per qualquas precisions). Son de convencions d'escritura adoptadas per facilitar l'escritura e la lectura d'aquelas fonemas, emai se la prononciacion vertadiera (doncas fonetica) d'aquels mots pot fortament variar d'una region a l'autra veire d'una persona a l'autra (la fonema /r/ per exemple correspond als sons : [r], [?], [?], [?], [?], etc.). Per aquesta prononciacion ≪ reala ≫, se cal referir a la pagina de fonetica de cada lenga (dins lor seccion "vejatz tanben").


Simbols especials
AFI X-SAMPA indica :
ː : vocala longa
? " accent primari
? % accent secondari
. . separaire de sillabas
- separaire
? -\ ligason

Occitan [ modificar ]

Vocalas
AFI Grafia Exemples
[a] a interiora pl a n
[o] (1) a finala femn a
[a] a Occit a nia
[?] a parlari a
[e] e ruf e
[e] e angl e s
[?] e m e fi
[i] i tr i n
[i] i n i vol
[u] o l o p
[u] o tiss o s
[?] o c o p
[y] u s u l
[y] u dess u s
[y] u sa u c


Consonantas
AFI Grafia Exemples
[b] b iniciala b arba
[β] b intervocalica ba b au
[p] b finala clu b
[k] c c ade
[s] c davant e,i c erier, c ivada
[k] c finala cran c
[s] c bra c
[t?] ch ch arrar
[d] d iniciala d ona
[t] d finala ver d
[ð] d intervocalica ba d ar
[f] f f orca
[g] g iniciala g ag
[?] g intervocalica ai g a
[?] (2) davant e,i g el, g ibre
[t?] g finala ga g
[?] (2) j j orn
[l] l l enga
[?] lh fami lh a
[l] lh finala sole lh
[m] m m es
[n] m finala lu m
[n] n n on
? n finala ma n
[?] nh ca nh a
[p] p p oma
[k] qu q and
[rr] r iniciala r au
[rr] rr ba rr' i
[r] r intervocalica pai r e
? r finala parla r
[s] s iniciala s ol
[s] ss pa ss ar
[z] s intervocalica ra s on
[t] t t robador
[b] v iniciala v aca
[β] v intervocalica tra v ersa
[ts] x se x e
[z] z z inga- z anga

(1):o [?]

(2):o [d?] leng. oriental; [ts] o [dz] leng. septentrional.


Vejatz tanben

Frances [ modificar ]

Per la tiera dels grafemas despariers que correspondon als fonemas del frances, vejatz aici

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/a/ /a/ a ller /a.le/, v a che /va?/
/?/ /A/ t a che /t?ː?/, a me /?ːm/
/i/ /i/ l it /li/', v ie /vi/
/o/ /o/ h o tel /o.t?l/
/?/ /O/ b o tte /b?t/
/y/ /y/ d u /dy/, l u /ly/
/u/ /u/ c ou /ku/, n ous /nu/
/e/ /e/ bl e /ble/, n ez /ne/
/?/ /E/ est /?/, m e tre /m?t?/
/ø/ /2/ d eux /dø/, j eu /?ø/, n œud /nø/
/œ/ /9/ n eu f /nœf/, fl eu r /flœ?/
/?/ /@/ l e /l?/
/??/ /A~/ d ans /d??/, p end /p??/
/??/ /O~/ b on /b??/, on /??/
/??/ /E~/ f in /f??/, p ain /p??/
/œ?/ /9~/ un /œ?/, br un /b?œ?/
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/p/ /p/ p ere, p ont
/b/ /b/ b ete, b out
/t/ /t/ t e te , t on
/d/ /d/ ai de , d on
/k/ /k/ be c , c ou
/?/ /g/ g out, be gu in
/m/ /m/ ai m er, m ou
/n/ /n/ n ous, u ne
/?/ /J/ a gn eau, o gn on et o ign on
/f/ /f/ f ete, f ou
/v/ /v/ v ous, re ve
/s/ /s/ s age, s on
/z/ /z/ poi s on, z ebre
/?/ /S/ ch ant
/?/ /Z/ j e, g ens
/l/ /l/ ai le , l e
/?/ /R/ peu r eux, r ien
Semi-consonantas
API X-SAMPA Exemples
/j/ /j/ b i en, fi lle
/w/ /w/ p o ids, n o ir, w att
/?/ /H/ h u ile, n u it
Especials
API X-SAMPA Exemples
/ŋ/ /N/ campi ng (angles)
/?/ /?/ h aricot

Vejatz tanben [ modificar ]

Angles [ modificar ]

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/i/ /i/ happ y
/iː/ /i:/ ease, s ee
/?/ /I/ c i ty, b i t
/e?/ /eI/ b ai t
/?/ /E/ b e d, b e t
/æ/ /{/ b a d, c a t
/?/ /@/ a bout
/?/ colo r (us)
/?ː/ /3:/ f u r, b i rd (gb)
/?/ /3`/ f u r, b i rd (us)
/uː/ /u:/ b oo t, s oo n, l o se (gb)
/u/ /u/ b oo t, s oo n, l o se (us)
/u/ /u/ int o
/?/ /U/ p u t, f oo t
/o?/ // b oa t, n o se (us)
/??/ // b oa t, n o se (gb)
/?/ /V/ r u n, en ou gh, u p
/?ː/ /O:/ s aw , c augh t (gb)
/?ː/ /A:/ f a ther (gb)
/?/ /Q/ n o t, c ou gh (gb)
Diftongas
API X-SAMPA Exemples
/??/ /AI/ r i se, m y
/??/ /AU/ h ou se, n ow
/??/ /OI/ n oi se, b oy
/e?/ /eI/ s a me, pl ay , b ai t
/??/
/o?/
/@U/
/OU/
h o pe, g o , kn ow
/??/ /I@/ eer , n ear , h ere
/e?/ /e@/ p ear , th ere
/??/ /U@/ p oor
/u?/ /U@/ cr ue l
?? /O@/ m o re
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/b/ /b/ b ut, ca b
/t?/ /tS/ ch air, pic t ure, bran ch
/d/ /d/ d o, woo d
/d?/ /dZ/ j u dg e, g in
/f/ /f/ f ool, enou gh
/?/ /g/ g o, ba g
/h/ /h/ ham
/k/ /k/ c at, k ill, q ueen
/l/ /l/ l eft
/?/ /5/ mi l k
/m/ /m/ m an, hi m
/?/ e m phasis, a m phora
/n/ /n/ n o
/ŋ/ /N/ si ng er, ri ng
/?/ /J/ ca ny on
/p/ /p/ p en, to p
/r/ /r/ r un, ve r y (gb)
/?/ /r\`/ r un, ve r y (us)
/s/ /s/ s ee, pa s , c ity
/?/ /S/ sh e, s ure, emo t ion
/t/ /t/ t o, ma t
/θ/ /T/ th ing, no th ing, mo th
/ð/ /D/ th is, fa th er, clo th e
/v/ /v/ v oice
/w/ /w/ w e
/j/ /j/ y es
/?/ /W/ wh ich (gb)
/x/ /x/ lo ch (ecossais)
/z/ /z/ z oo, ro s e s
/?/ /Z/ plea s ure

Vejatz tanben [ modificar ]

Espanhol [ modificar ]

Vocalas
API SAMPA Exemples
/a/ /a/ a p a rt a do, a segur a r
/e/ /e/ e namorado, e lucidar
/i/ /i/ i sla, i r
/o/ /o/ o bligad o , o bjet o , o frecer
/u/ /u/ u sted, u nico
Consonantas
API SAMPA Exemples
/b/ /b/ b ueno, v aca
/k/ /k/ c oger, c lase
/θ/ /T/ ha c er, z apato
/t?/ /tS/ ch antaje, ch ico
/d/ /d/ d ar, d olor
/?/ /g/ g uardar, g alante
/f/ /f/ f amilia, f lujo
/x/ /x/ j efe, j uicio, g imenez
/l/ /l/ l avar, l evantar
/?/ /L/ ha ll ar, amari ll o
/m/ /m/ m ujer, m adre
/n/ /n/ n ave, n oble
/?/ /J/ n o n o, ni n a
/p/ /p/ p adre, p ez
/?/ /r/ (/4/) rei r , o r o, de r echo
/r/ /rr/ pe rr a, r egla, hon r a
/s/ /s/ s alir, s imbolo
/t/ /t/ t irar, t raer
/β/ /B/ a b rir, intensi v o
/ð/ /D/ ayu d ar
/?/ /j/ y o, a y udar

Vejatz tanben [ modificar ]

Alemand [ modificar ]

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/?iː/ Kn ie , ih r
/??/ M i tte
/i/ p i kant
/?eː/ r e den, B ee t, Eh re
/??/ B e tt, h a tte
/e/ P e dant
/?/ bitt e , b e kannt
/??ː/ K a se, ah neln
/?/ pr a zis
/?aː/ T a del, S aa t, B ah n
/?a/ B a nn
/?oː/ O fen, B oo t, Oh r
/??/ G o tt
/o/ M o tiv
/?øː/ sch o n, F oh n
/?œ/ k o nnen
/œ/ ...
/ø/ ...
/?uː/ M u s, St uh l
/??/ Fl u ss
/u/ M u tant
/?yː/ u ber, f uh ren
/??/ d u nn
/y/ u bersetzen, Ph y sik
/a?/ Ei , K ai
/a?/ H au s
/??/ h ey
/??/ H eu , L au fer
/??/ pf ui
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/j/ j a
/p/ P anne, a b , A b tei
/b/ B ann
/t/ T ag, Ra d , Th eater
/d/ d ann
/k/ k ann, Ta g , Ch lor, Qu alitat (/kv/)
/?/ g ut
/f/ F ang, Ph ysik
/v/ w ann, Qu alitat (/kv/)
/s/ Fa ss , S kat, Mu s , Fu ß , rei ss en
/z/ Wie s e, S and
/?/ sch on, S tadt, S pur
/?/ Gara g e, J ournal
/x/ a ch , Bu ch , To ch ter
/c/ i ch , e ch t, Bu ch er, mo ch te, Ch emie
/r/ R at
/h/ H and
/l/ L and
/m/ M ann
/n/ n un
/ŋ/ Ra ng , da n ke
  • L'accent tonic es notat amb lo simbol /?/ e s'utiliza tanben dins los mots d'una sillaba. Aquesta tiera dessepara las vocalas de las sillabas que portan l'accent de las vocalas dins las sillabas sens accent, a mai se la valor de las vocalas es la meteissa. L'accent se placara totjorn al comencament de la sillaba, e non pas de la vocala.
  • Las vocalas longas son seguidas del simbol /ː/.
  • Certains dels fonemas cai-jos son d'allofons (coma /x/ e /c/), mas lor prononciacion es tan diferenta que son notats per de simbols diferents.
  • Lo son de la letra r es notat /r/ a mai se sovent se prononcia [?]. Exemple: /?art/ per Art .
  • Las terminasons nonaccentuadas -er e -ern son notadas /?r/ e /?rn/.
  • Las terminasons non-accentuees -en , -el , -eln son marcadas /?n/, /?l/ e /?ln/.
  • La terminason -ig se nota /?k/.

Remarcas sus la prononciacion:

  • Una [?] se prononcia a la debuta de las sillabas que comencan amb una vocala. Aqueste son es pas jamai indicat dins la prononciacion.
  • Dins los mots que s'acaban per /?n/, la /?/ es sovent laissada de caire e la /n/ es assimilasa a la consonanta anteriora. Exemples:
    • raten /?raː.t?n/ sovent se prononcia [?raː.tn?]
    • geben /?geː.b?n/ es prononciat sovent [?geː.bm?]
    • Haken /?haː.k?n/ se ditz mai que mai [?haː.kŋ?]
  • /?l/ en fin de mots se prononcia sovent [l?]
  • Coma en frances, la /r/ se prononcia generalament [?]
  • La letra a est souvent prononcee [e] au lieu de [?]. Exemple: [?keː.z?] per Kase, note /?k?ː.z?/.

Esperanto [ modificar ]

Las letras de l'esperanto son las meteissas que las de l'Alfabet fonetic internacional, franc las letras ? [?], ? [t?], c [ts], ? [?], ? [d?], ? [w], ? [x].

De veire tanben Lo portal de l'esperanto .

Turc [ modificar ]

De veire tanben [ modificar ]

Romanes [ modificar ]

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/a/ a m a r
/?/ f ? r ?
/?/ v a r i
/e/ e l e v
/i/ i r i s
/o/ o c o l
/ø/ l oe ss
/u/ u l u c
/y/ f u hrer
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/p/ p e?te
/b/ b anc?
/t/ t ot
/d/ d up?
/k/ c arte
/g/ g rup
/?/ c er, c irc
/?/ g er, g ir
/f/ f oc
/v/ v arz?
/s/ s oare
/z/ z er
/?/ ? arpe
/?/ j oc
/h/ h arp?, h orn, h ien?
/m/ m ac
/n/ n or
/l/ l ac
/r/ r ac
Semivocalas
API X-SAMPA Exemples
/w/ ro u ?
/j/ i arn?
/e?/ d e al
/o?/ d o ar
Palatalisation
API X-SAMPA Exemples
/??/ cinc i

De veire tanben [ modificar ]

Japones [ modificar ]

Vocalas
API X-SAMPA Exemples
/a/ a me ( )
/i/ i nu ( )
/?/ u chi ( )
/e/ e ko ( 依? )
/o/ o ni ( )
Consonantas
API X-SAMPA Exemples
/k/ k ara ( から )
/s/ s ono ( その )
/t/ t abi ( 足袋 )
/ts/ ts unami ( 津波 )
/n/ n uma ( )
/h/ h aku ( )
/?/ f uton ( 布? )
/m/ m iru ( 見る ))
/j/ y atsu ( )
/?/ r ingo ( 林檎 )
/?/ w a ( )
/?/ w o ( )
/g/ g eta ( 下? )
/d/ d ono ( 何の )
/z/ z ? ( )
/dz/ z urai ( 辛い )
/b/ b aka ( 馬鹿 )
/p/ p apa ( パパ )
/??/ chika n ( 痴漢 )
/m/ e n pitsu ( 鉛筆 )
/n/ a n ta ( あんた )
/ŋ?/ a n ga ( 安臥 )
Palatalizacion
API X-SAMPA Exemples
/?/ sh a ( ? )
/c?/ ch ibi ( ちび )
/c/ h ito ( )
/?/ dans /??/ ou /?i/ j ibun ( 自分 )
consonne + /j/ => /consonne + ?/ my ?( )
Arquifonema
API X-SAMPA Exemples
/Q/ nip'pon ( 日本 )

De veire tanben [ modificar ]

Aisinas [ modificar ]